Com fan el planter ecològic professional? #Sorteig

Gràcies al Pagesos de ciutat, he tingut la oportunitat de conèixer persones d’allò més interessants. Una d’elles és l’Àngel, el responsable de Fitoralia, a qui escolto atentament cada cop que ens veiem. Sempre, sempre n’aprenc alguna cosa que et permet aplicar-ho després a les teves pròpies plantes.

Fer-te el planter o comprar-lo fet: l’eterna pregunta

Cada vegada estic més convençuda de que el més pràctic per a un novell, és comprar el planter fet. I no, no renego de la meravellosa experiència de preparar-lo un mateix, cosa que segueixo fent cada any. Però s’ha de reconèixer que germinar les llavors no és la cosa més senzilla del món. Se n’ha d’estar molt pendent, mantenir-ne la humitat, la temperatura, posar-les i treure-les del sol…

Després hi ha les persones atrafegades, les que tenen poc temps. O bé (perquè no reconèixer-ho?), els que alguna vegada ens despistem, ja sigui perquè se’ns ha passat la data o se’ns ha mort alguna planta. De fet, us sorprendria lo normal que és per als pagesos professionals comprar planter. N’hi ha ben pocs que comencin el procés des de la llavor, us ho asseguro.

Per això, amb l’Àngel hem organitzat aquest sorteig d’11 lots de planter hortícola ecològic. Un per cada any de vida d’aquest blog. Espero que us agradi!

Com treballen els planteristes professionals?

Bases del sorteig 11è Aniversari de PicaronaBlog

Us copio les bases tal i com consten a la pàgina del video de YouTube, on cal deixar el vostre comentari per poder participar:

1) Para participar, tenéis que dejar una comentario en el video de YouTube, indicando qué variedades de fresas os gustaría cultivar. Podéis verlas en el Facebook de Fitoralia.

2) Tenéis hasta el martes 8 de Marzo de 2016 a las 20:00 h para participar. En ese momento se realizará el sorteo utilizando alguna de esas herramientas que recopila los comentarios realizados en YouTube , elimina duplicados y elige los ganadores aleatoriamente.

3) Se sortean 11 lotes de 15 plantas hortícolas variadas.
El premio incluye el transporte de los lotes hasta cualquier domicilio situado en la Península o Baleares.

4) En el sorteo se eligirán 20 comentarios para tener ganadores de reserva por si es imposible contactar con los afortunados. También se pasará a un reserva si alguno de los comentarios ganadores corresponde a una persona que no viva en la Península o Baleares.

5) Se contactará con los ganadores por mensaje privado para que me faciliten la dirección de envío. De no recibir respuesta, se pasará al siguiente en la lista. ¡Estad atentos!

 

Comença una nova temporada

tomaquet-groc
Tomàquets grocs de Plantelia

Hoooolaaaaaaaaaa, ja sóc aqui! Què tal les vacances? I els hortets?
He pensat en vosaltres tot sovint, aquest estiu, tot i no haver publicat res. Realment necessitava un descans mental de qualsevol activitat relacionada amb la difusió hortícola, i poder sortir a l’hort sense aquella “obligació” de fer fotos, enregistrar un vídeo o anar apuntant possibles temes per parlar-ne al blog.

Fa uns mesos us explicava que aquesta temporada volia fer uns quants experiments. Alguns m’han servit per reafirmar conceptes en els que ja hi creia, d’altres m’han sorprès gratament i d’altres han estat una autèntic fracàs. He navegat molt per la xarxa descobrint nous bloggers, videobloggers, productes i diferents maneres de viure l’agricultura. El cert és que ha estat un estiu ben complert i molt formatiu que em permetrà seguir explicant-vos cosetes a picaronablog.

Visitant altres horts

tomates-2015
Collint tomàquets amb mon pare a l’hort del senyor Daniel

Aquest estiu he vist molts horts. He sortit a passejar amb la intenció de descobrir-ne de nous, tant a ciutat com al rodal i n’he trobat de tota mena. He xerrat amb qui els treballa per saber com i què hi feien i m’he sentit incompresa per estar cultivant en testos i jardineres. Pero això ja us ho explicaré un altre dia, crec que dóna per molt més que una ressenya al final d’una entrada.

Avui només volia dir-vos hola i que torno a la normalitat.

Salut!

Criar marietes a casa

Com diria en @JavierColores, avui estic “hortusiasmada” per compartir amb vosaltres un video més que interessant! Si ahir per la tarda ja vaig començar bé amb la recepta de galetes napolitanes casolanes que va penjar la Su a Webos Fritos (una perdició, sóc #moltfan de la canyella), per la nit a l’entrar a YouTube em trobo amb aquest video:

El creador d’ Agrohuerto TV és l’Álvaro Pérez, i com explicava al seu primer video, el canal de YouTube és el seu projecte de finalde carrera per ser enginyer agrònom a la Politécnica de Madrid.

M’ha semblat tan senzill i tan ben explicat, que us ho havia de portar aqui. No sé si els que heu assistit a algun dels meus tallers recordeu aquell moment en que us explico que les marietes són fantàstiques perquè s’alimenten de pugó. Doncs aqui podreu veure com en són les larves, que en mengen més encara que els seus pares.

L’Álvaro m’ha estat explicant per Twitter que les larves poden arribar a ser més grans que les marietes i fins i tot, a alimentar-se de mosques. També que el noi que les criava va tenir un oblit amb el menjar i que va observar que començaven a menjar-se les unes a les altres. Van quedar les més fortes i al final, una larva enorme que menjava de tot i que vol estudiar com es comporta al camp.
Ahhh, que gran que és ser un tafaner en això de l’hort!

Esperam els resultats de l’estudi al blog on col·labora i li agraeixo aquest video que de ben segur farà que més d’un ens atrevim a criar marietes a casa.
Si algú surt a caçar-les pel rodal de Sabadell i les troba fàcilment, que m’ho digui! Podem organitzar una cacera per recollir-les i de pas, riure una mica (ha de ser còmic això d’anar darrera d’elles).

Qui s’atreveix amb un “mariquitàrium” aquest estiu? Jo si!!!

Salut!

Llibres d’horticultura per Sant Jordi (2015)

llibres-sant-jordi-2015

S’acosta Sant Jordi i tots els autors han presentat ja les seves novetats editorials. Jo, per la meva banda, he hagut d’afegir una lleixa més a la biblioteca perquè sembla que la darrera tendència són els llibres de cuina amb productes del territori. No expliquen com conrear un tomàquet, però descobrirem noves varietats i les seves possibilitats culinàries. Benvinguts siguin perquè faran bona feina, especialment entre els cuinetes que a més, són els grans prescriptors dels productes de proximitat. Comencem?

jordi-puig-hort-segon-origen

Fa alguns mesos vam tenir la oportunitat de conèixer l’ambientòleg Jordi Puig al programa de ràdio, i ja ens va avançar que estava acabant aquest llibre, tota una biblia que descriu 320 varietats locals que ha anat recopilant al llarg de 10 anys d’investigació i recerca oral i documental.

L’Hort Del Segon Origen és un manual d’horticultura redactat seguint el fil argumental del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Aquest és el llibre que ajuda l’Alba a començar a cultivar un hort, i pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
Editorial Barcino.

mariano-bueno-lombricompost

El nou llibre d’en Mariano Bueno és Elabora tu propio lombricompost. Al llarg de les seves 120 pàgines podreu iniciar-vos o aprofundir en la pràctica de la vermicultura per obtenir el vostre propi humus de cuc. Descobrireu diferents maneres d’elaborar-lo en funció del volum de residus i l’espai que disposeu a casa, com fabricar un vermicompostador i com cuidar-lo sense problemes.
La Fertilidad de la Tierra Ediciones.

huertos-balas-paja
Huertos en balas de paja, d’en Joel Karsten ens descobreix una nova tècnica que consisteix en convertir una bala de palla en medi de cultiu. Conforme es va descomponent proporcionarà nutrients a les hortalisses que hi cultivarem i al final de la temporada podrem afegir-la a la pila del compost. Haig d’anar a buscar una bala de palla perquè em moro per intentar-ho. Si no teniu problemes amb l’anglès (o amb el traductor de Google), podeu visitar el seu web Straw Bale Gardening.
Ediciones Blume.

huerto-metro-cuadrado-niñosSi us va agradar el seu primer llibre, a Huerto en 1 m2 para niños hi trobareu un grapat d’activitats per adaptar el seu mètode del metre quadrat a la pràctica conjunta d’adults i nens.
L’hort pot convertir-se en un espai on a més de cultivar hi podem aprendre ciències, matemàtiques, conservació de l’aigua i autosuficiència.
Ediciones Blume.

No voldria deixar-me un títol més relacionat amb les herbetes per tots aquells interessats en el tema. Es tracta de Cocinar con plantas silvestres , editat per La Fertilidad de la Tierra, en el que l’autor descriu, fotografia i presenta 142 plantes silvestres (algunes d’elles considerades herbes adventícies), detallant les seves característiques, els llocs on es reprodueixen i possibles confusions.

Cuina del territori

Us deia al començament que hi ha un grapat de publicacions on l’eix vertebrador són les diferents varietats locals i productes amb IGP de la nostra terra. Entre aquests títols he pogut fullejar:
Sa i Català, d’Albert Calls publicat a Ara Llibres.
Terra De Tomàquets, de Pere Romanillos i Cristina Viader publicat per RBA
La Cuina dels Vallesans, de Pep Salsetes publicat per Farell Editors
La Cuina Amb Denominació D’Origen, de Pep Nogué publicat per Cossetània

#ModeAutobomboON

llibre-hort-catala

Aquest serà el segon Sant Jordi del meu Pagesos De Ciutat però el primer de la seva versió en castellà Hortelanos De Ciudad, així que si heu de fer un regalet o no ho havíeu fet abans perquè al pare, la tieta o una amiga no llegeix bé en català, ara ja no teniu excusa!

Dijous pel matí estaré signant llibres al Mercat Central de Sabadell, de 10 a 13 h i per la tarda a la parada de Viena Edicions a Barcelona, a la Rambla Catalunya, 48.
Si voleu passar-vos a fer-la petar una estona, estaré encantada de saludar-vos. Feliç Sant Jordi!

100 collites de Pagesos de Ciutat

carles-ester-radio

Demà emetem el programa nº100 de Pagesos de ciutat, que es diu molt ràpid!

Gràcies a tots els hortelans que ens heu explicat les vostres vivències i què us va portar a començar a cultivar un hort.
Als enginyers agrícoles, pagesos professionals, professors universitaris, biòlegs, micòlegs i ambientòlegs que ens heu ajudat a entendre (i aprendre) com es comporten les nostres hortalisses.
Als guardians de llavors que treballeu perque no es perdi aquest tresor únic que depén del vostre (nostre) esforç, als bancs de llavors i a les entitats de custòdia.
A les Universitats, ADVs, Sindicats i Institucions que ens heu ajudat sempre a contactar amb la persona més apropiada per parlar-nos d’un tema concret.
Als emprenedors que heu posat tota la vostra il·lusió en projectes que ens han de facilitar el cultiu i heu volgut compartir-ho amb nosaltres.
Als cuiners i blocaires que ens heu explicat receptes increïbles per utilitzar la collita dels nostres horts i a totes les cooperatives, grups de consum i horts comunitaris, socials i terapèutics que ens heu obert les vostres portes per explicar-nos què feu.

Gràcies també a Ràdio Santa Perpètua , i la quarantena de municipis que ens emeteu a les vostres emissores a través de La Xarxa​ per creure en el nostre projecte i a en Carles Baldellou​, en Xavi Nusas​, en Diego Fernández i en Diego Lázaro per fer-ho possible.

Però sobretot, gràcies a tots aquells que ens m’heu emocionat amb les vostres paraules, que sou la majoria. Poder transmetre aquest sentiment a través de la ràdio, per mi,  no té preu.

Pagesos de ciutat a La XarxaPodeu recuperar els programes al web de La Xarxa, escriure’ns un correu a pagesosdeciutat@gmail.com i seguir-nos a Twitter i Facebook.

Insecticida de llavors de xirimoia

Els que seguiu el Pagesos de ciutat sabeu que cada setmana fem un repàs a notícies relacionades amb la horticultura que hem trobat a la xarxa. No sempre és fàcil trobar-les, i de vegades els temes se’ns escapen, ja que entenem que les relacionades amb la pràctica de l’agricultura professional poden no ser útils o d’interès per aquells que tenim horts d’autoconsum. Avui, us en deixo una mostra.

Insecticida de llavors de xirimoia

insecticida-llavors-xirimoia

Em confesso #moltfan d’aquelles persones que fan investigació en aquest camp, perquè els resultats de qualsevol estudi són fruit d’anys de treball que poden veure’s afectats per condicions climatològiques adverses. Això de les hortalisses no és com (jo què sé!), barrejar aigua i oli per veure si es barregen o es separen: els resultats no són immediats. Per estudiar qualsevol hortalissa, cal cultivar-la una, dues, tres i potser més vegades per comparar i extreure’n conclusions.

De notícies d’aquest tipus, en surten de tant en tant. Però cap m’ha engrescat tant com la que publicaven al diari Clarín, on entrevisten a Alícia Bardón, Doctora en Química de la Universitat de Tucumán, que ha investigat les substàncies que fabrica aquesta planta per protegir-se dels depredadors, els fongs i els bacteris. El seu equip ha conseguit extreure un plaguicida de les llavors que no és tòxic pel medi ambient i no té efectes secundaris, garantint que seria útil contra les plagues del blat de moro, nogueres i cotó.

Al final de la entrevista, la científica assegura que es pot utilitzar la llavor triturada fent un extracte amb alcohol etílic i afegint-hi aigua. La solució es pot polvoritzar a casa, al jardí i a l’hort. Així que ja em teniu guardant les llavors d’aquesta fruita, que m’encanta, per mirar de fer algun experiment. Em falten detalls, com si les llavors han de ser fresques o deixar-les assecar. Tampoc indica durant quant de temps les hem de deixar en alcohol, però miraré d’esbrinar-ho (he enviat un correu a la Universitat, preguntant-li. A veure si contesta).

Notícies municipals

L’Ajuntament del Prat de Llobregat ha iniciat el procés d’adjudicació de 45 parcel·les d’hort urbà situats al camí de la Carretera Fonda, al costat dels horts urbans per a gent gran.
Trobareu més informació sobre els requisits i el procediment per tramitar la sol·licitud a la pàgina web de l’Ajuntament.

Al web de Aragirona.cat hi llegíem que l’Associació Recull Rural i Artesà de Lloret de Mar està promovent la creació d’un museu sobre la història rural i un centre d’interpretació de la pagesia al municipi.
El museu s’ubicaria al Mas d’en Buch, una antiga masia que el consistori té previst restaurar. L’Associació ha restaurat, catalogat i inventariat més de 2.800 eines que han estat cedits o donats pels veïns i entitats de la ciutat. Un bravo per aquestes iniciatives que es dediquen a conservar patrimoni.

El pagès que protesta caminant amb esclops

A Facebook hem conegut la iniciativa d’un pagès alemany per defensar l’agricultura ecològica i la biodiversitat. Caminarà 460 kms en 10 etapes calçat amb uns esclops de fusta i esperant arribar a temps a Berlín per assistir a la protesta pel sistema de granja-factoria que utilitzen els agronegocis. Pel que llegim al seu mur, el fred i les muntanyes no li estan posant gaire fàcil.

El minador dels cítrics

El testimoni d’aquesta setmana ens explicava que havia patit aquesta plaga en els cítrics que té al seu hort d’autoconsum. Buscant-ne informació hem trobat dos recursos interessants a la xarxa: el primer és el web de la Sociedad Española de Entomología Aplicada, on hi trobareu imatges d’aquest insecte ens els diferents estadis del seu desenvolupament, biologia i informació sobre predadors naturals.
La segona és una entrada del blog Jardin Mundani, en la que diferents imatges il·lustren els efectes de la plaga en els diferents cítrics que hi té plantats. L’article acaba afirmant que la pròpia natura ha regulat la plaga, i que després de 17 anys del seu inici, només ha estat capaç de trobar un parell de fulles afectades. Us el recomano fervorosament: és una delicia per a qualsevol amant del verd.

Imatge extreta del blog “Jardín Mundani” http://jardin-mundani.blogspot.com.es/

Urbanitas en el campo

Els pagesos de ciutat estem de moda, i una bona mostra n’és un nou programa que ha començat a emetre’s a La 2 de TVE: “Urbanitas en el campo”. El programa s’emet els diumenges a les 20:00 i podeu recuperar els episodis a la carta.

Espero que us hagi agradat aquest recull de notícies. I a veure si m’acostumo a compartir-les al blog. Total, només hauria de copiar-les del guió i enganxar-les aqui… Em falten hores!
Salut 🙂

Preparats vegetals i purins d’hivern

cua-de-cavall
Cua de cavall comprada a l’herboristeria ©Ester Casanovas

L’elaboració de preparats i purins a base de plantes és tot un món que es descobreix sovint quan es comença a investigar una mica sobre l’hort. En el meu cas, recordo perfectament un fil al fòrum d’Infojardín os la gent s’intercanviava receptes i mètodes sobre com elaborar el d’ortiga, potser un dels més coneguts. El llegia i pensava: “I perquè carai deu servir, això?”. Em va costar una mica entendre les propietats dels diferents preparats vegetals però ja fa anys que en sóc #moltfan i els utilitzo amb regularitat.

El problema que hi trobo en aquests productes, és que sovint, a ciutat, se’ns fan difícil elaborar-los. No tothom disposa d’un espai a l’exterior, i si el té, moltes vegades acaben optant per deixar-ho córrer degut a la olor que desprenen. No us vull enganyar: per molt bé que funcionin a l’hort, la fermentació a la que hem de sotmetre a les plantes per elaborar-ne els preparats, no fa olor a roses precisament. I no voldria ni pensar en la cara de pomes agres que posaria el meu veí de sota si li arribessin a casa aquests perfums.

Afortunadament, hi ha maneres de trobar-los ja preparats. Vaig conèixer en Jordi Puigdefabregas fa un parell d’anys i vaig tenir la oportunitat d’assistir a un dels seus cursos, en el que ens va oferir tota la informació necessària per iniciar-nos en l’ús i la preparació dels diferents purins.
La setmana passada vam comptar (de nou) amb la seva participació al Pagesos de ciutat, i com que el tema em sembla prou interessant, voldria compartir aquí algunes de les seves declaracions. Us deixo també l’enllaç al podcast per si preferiu escoltar-lo de la seva veu.

subscripcio-podcast

 

Les més normals són la ortiga, la cua de cavall, l’all com a fungicida, la consolda com a vitalitzant i a partir d’aqui, un llarguissim etcètera de plantes que també tenen la seva fama. El més important d’aquestes que he  mencionat primer, és que no són perilloses tampoc per nosaltres. Hi ha plantes que abans s’havien fet servir molt, com el boix o l’heura com a plaguicides però porten verins que poden ser problemàtics per l’aplicador. Per tant, millor deixar-les de banda.

Perquè recomanes l’ús de preparats vegetals?

Bàsicament, un preparat vegetal, el que fa (des del meu punt de vista) és posar la planta en estat d’alerta per defensar-se de les agressions que li vindran. El que porta un preparat vegetal, apart de microelements, és informació química i genètica. Sobretot: són preventius. Però és que tot, en agricultura ecològica, ha de ser preventiu.

Aquests preparats, de quina manera s’apliquen?

S’apliquen de moltes maneres. Com que la cosa és que entrin dins la planta, tant es pot fer regant com fumigant com si es tracta d’un arbre també se li podria clavar una injecció i solventar-li el problema. El que importa és que el preparat entri a la saba i que la saba mateixa reparteixi tots aquests principis per la planta.
Per mi la millor manera d’aplicar un preparat és mitjançant el reg, perquè entra per l’arrel i es reparteix molt bé. El problema que té és que és més lent. L’efecte és més lent i com que som una colla d’impacients, preferim fer-ho via foliar.

Ara, agafar la planta és un mal moment perquè en el moment que som n’hi ha poques, la majoria són sota terra. S’han de mirar d’agafar en el millor moment balsàmic, que és quan tenen les propietats que nosaltres volem. En el cas de la cua de cavall que es un molt bon fungicida, el moment és ara perquè el que ens interessa és el silici, que s’ha anat acumulant durant tota la temporada i ara estan plenes. Per tant, és un bon moment.

S’agafen, es trituren per trinxar una mica les cèl·lules, i llavors es posa en aigua, i esperar que això comenci a fermentar. Hi ha dos tipus de fermentació: l’aeròbica i l’anaeròbica. Ens interessa l’aeròbica, que és una fermentació en la qual l’oxigen intervé i per tant el que hem de fer diàriament és remenar per alliberar l’anhídrid carbònic que es despren del propi ferment i permetre la entrada d’oxigen dins del caldo. Es va fent i arriba el moment en què veus que allò no treballa, que no fa escuma, que els bacteris que feien el ferment ja han acabat el seu procés. Llavors seria el moment de filtrar-ho i enmagatzemar-ho.

El resultat és un ferment, que és com una cervesa o un vi (no hi ha sucre, i per tant no hi ha alcohol), però igualment és fruit d’una fermentació i per tant, s’ha de conservar com ells: a les fosques i amb una temperatura estable, més aviat baixa. S’aplica a mida que es va necessitant.

jordi-puigdefabregas
En Jordi impartint un curs sobre preparats a Entorno Escorial

Respecte a la conservació, són delicats, aquests preparats vegetals?

Déu n’hi do, perquè estan vius. El que passa amb tots aquests bacteris que hem creat i que estan navegant per dins del caldo és que elles segueixen fent els seus processos i si no som capaços d’aturar-les, el ferment derivarà en una podridura (una fermentació sense oxigen) i perdrien tots els beneficis que busquem, o una majoria. Tampoc per llençar-lo, podria servir com a adob.
Per conservar-ho, el millor és que no hi hagi oxigen a dins de l’envàs. Que estigui a les fosques, en una cava com si fos xampany. Que la temperatura no oscil·li massa.

I què hem de fer, amb un pot d’un litre, per exemple? Quina seria la seva caducitat?

Depen de com l’has conservat. Si ho has fet bé, per la olor ho sabras. Si un dia fa molta pudor és que ha fermentat. El millor que pots fer amb un pot d’un litre és guardar-lo en un lloc fresc, com la nevera. O si no, ho pots posar en potets més petits (si has d’estar un any per gastar-lo) i així el conserves.
Hi ha gent que hi posa una mica d’oli al capdamunt del purí. Com que sura, evita que entri en contacte amb l’oxigen i és una bona manera de conservar-lo.

Quins són els purins útils en aquest moment de l’any?

Les plantes que hi ha ara no tenen gaires problemes. Pot haver-hi una mica de fong en els calçots o el planter de les faves, com el rovell. Per això el millor és el purí de falguera o la cua de cavall. I apart de ser bon moment per preparar aquests dos, és bon moment per preparar un purí de valeriana, que és un vitalitzant del terra molt fort i a més té la particularitat de que ajuda la planta a regular la concentració de sals que hi ha dins de la saba. I això que sembla una tonteria, és el mecanisme que fan servir per defensar-se del fred: en cas de gelada, un líquid més dens trigarà més a congelar-se que un altre que no ho sigui tant.

Jo sóc més partidari d’ajudar la planta que de guarir la malaltia. Som fills de l’agroquímica i esperem a que arribi un mal per solventar el problema. Jo sóc més partidari a utilitzar aquests preparats que indueixen la planta a activar les seves defenses.

 

Del purí de valeriana (tot un desconegut per mi), us en parlaré en una propera entrada al blog. Les seves propietats són molt interessants i val la pena fer-ne menció apart. A nivell personal em quedo amb el consell d’abocar un raig d’oli al capdamunt de l’envàs en el que guardem el purí per prevenir-ne la conservació. I també amb el consell d’utilitzar-lo preferentment barrejat amb l’aigua de reg. Sempre s’aprenen coses, oi?

Permeteu-me agrair-li a en Jordi la seva participació en el programa i reiterar-li la meva petició de fabricar pots petits dels seus preparats pensant en els que tenim petits horts en contenidors. Si esteu interessants en conèixer més el que fa, el podeu trobar a la web d’Ortiga Amiga.
No voldria oblidar-me tampoc de donar les gràcies als amics de Entorno Escorial que m’han permés utilitzar les imatges del curs que hi va impartir en Jordi per il·lustrar aquesta entrada.

I al Pagesos de ciutat de demà….

Aprendrem a manipular productes fitosanitaris amb l’ajuda d’en Jordi Sorde, Tècnic de l’ADV de l’avellana i professor dels cursos per obtenir el Carnet de Manipulador i Aplicador de Fitosanitaris. Abans, parlarem amb el Coordinador d’Unió de Pagesos de la Província de Girona, el Sr. Xavier Frigola per conèixer com ha afectat als camps les darreres pluges caigudes.
En Xavier Haro ens parlarà del seu hort sinèrgic i la recepta ens arribarà de la mà del restaurant vegà Bionectar, a Girona. Us esperem online (si voleu), cada dissabte 10 a 11 a Ràdio Santa Perpètua. Bon cap de setmana!

Pagesos de ciutat a La Xarxa

Com obrir una magrana

Una de les fruites que no consumim gaire sovint a casa, és la magrana. I no perquè no ens agradi, és que em fa mooolta mandra això d’obrir-la, treure’n els grans i evitar aquelles làmines grogues que amarguegen. Amb lo bones que són i el que acoloreixen una amanida, o de postres amb una mica de sucre i un raig d’anís o moscatell, no us sembla?

Fa pocs dies, algú va compartir un vídeo a Facebook que em va fer adonar-me de que… ho estava fent malament! Normalment el que feia era tallar-les per la meitat i colpejar-les pel cul per fer saltar els grans. Però com veureu, aquest mètode ho simplifica molt perquè tot i que ens sorprengui, la veritat és que la magrana té grills, com les taronges. Obrir-les així ens permetrà eliminar les làmines senceres i extreure’n els grans en un no-res.

Si m’ho permeteu, li dedico aquest video a mon pare, que sempre ha estat l’encarregat de desgranar les magranes a casa. Potser perquè té molta paciència.
Espero que us sigui útil!

Presentació de “Pagesos de ciutat” a la Llibreria El Pebre Negre

Hola!

Tot i que ja fa uns quantes mesos de la publicació de Pagesos de ciutat, segueixen sorgint oportunitats de presentar-lo en xerrades-col·loqui com la del proper divendres a la  Llibrería Pebre Negre de Barcelona. Aquest format que ens hem empescat (el de xerrada-col·loqui) em fa sentir molt més còmode que el típic “he vingut a parlar del meu llibre”, en el que sento que haig d’explicar el rotllo de la meva vida. I a més, fomenta la interacció amb els assistents, a la que potser hi estic més avessada pels cursos i tallers.

pagesos-de-ciutat-pebre-negre

La d’aquest divendres em fa una especial il·lusió, perquè serà la primera en la que el meu “pagesos” estarà acompanyada per “l’hortelanos”, la edició en castellà. Si esteu rumiant regalar-ne un per Nadal i el voleu dedicat, ja sabeu on trobar-me. Us esperem!

Com arribar a la Llibreria Pebre Negre

C/Clot, 41. 08018 Barcelona
Metro: Clot (L1, L2) i Glòries (L1)
Renfe: Clot-Aragó
Carril bici al costat

Aprèn a cultivar el teu hort urbà