Parlem d’adobs – Introducció

La Marzenbier ha preguntat al fòrum de l’Horturbà sobre els adobs i veig que no n’he parlat cap dia aquí al blog, així que som-hi.

Una mica d’informació bàsica

Partim de la base de que tots som conscients de que de tant en tant, hem d’afegir nutrients a la terra, ja sigui a un hort “normal” com el nostre en torretes i jardineres. El problema que tenim els que cultivem a casa és que al regar i perdre aigua per sota, també estem netejant el substrat de nutrients, pel que hem d’estar una mica més atents al tema de l’adobat, ja que és el que mengen les nostres hortalisses.

Les plantes necessiten bàsicament de tres components químics: Nitrògen, Fòsfor i Potassi. La majoria dels adobs que trobareu especifiquen la seva composició amb els símbols químics, o sigui N (Nitrògen) P (Fòsfor) i K (Potassi), acompanyats d’un percentatge que varia segons la marca comercial i la finalitat per a la que està dissenyat l’adob.

Així, un 12-12-12 és el que se’n diu un adob balancejat (porta la mateixa quantitat de nutrients de cada un dels components químics) i un 5-5-12 porta més Potassi que Nitrògen i Fòsfor.

Anem a veure ara com influeix cada un dels components químics en les plantes (extret de la Viquipèdia)

  • El nitrògen contribueix al desenvolupament vegetatiu de les parts aèries de la planta. És molt necessari a la primavera, al començament de la vegetació però cal distribuïr-lo sense excessos ja que aniria en detriment de les flors i els fruits.
  • El fòsfor reforça la resistència de les plantes i ajuda al desenvolupament radicular.
  • El potassi afavoreix la floració i el desenvolupament dels fruits.

De tot això ens hem de quedar amb el següent:

  • Que al començament del cultiu no ens pot faltar nitrògen
  • Que el fòsfor ajuda a que creixin i facin bones arrels
  • Que el potassi ens ajudarà a obtenir més flors i a desenvolupar els fruits.

No vull deixar de mencionar que les plantes necessiten altres nutrients, no només aquests tres. Concretament, i si no estic mal informada, en són 13: Nitrògen, potassi, fòsfor, sofre, magnesi, ferro, bor, clor, calci, coure, zinc, manganès i molibdè.
El que passa és que la resta els necessita en menys proporció i per això els adobs sempre es classifiquen segons el N-P-K.

Quin adob triar? Químic o orgànic?

A mi aquesta diferenciació em fa una mica de gràcia… Tot i que sóc de lletres penso que si estem parlant dels elements químics que necessiten les nostres plantes tant fa que els adobs siguin d’origen orgànic com químic. Però com que intento portar l’hortet de manera ecològica, intento anar a parar sempre als orgànics i ser conseqüent amb mi mateixa… Vull pensar que no tindrà el mateix gust un enciam adobat amb humus de cuc que amb Nitrophoska (les boletes blaves).

En el moment d’anar a comprar l’adob que sigui, el que heu de tenir clar és que si voleu fer servir adobs orgànics sempre hi ha una diferència de preu important. I és que sembla que posar la paraula “bio” a l’etiqueta implica pagar més. De tota manera hi ha moltes alternatives casolanes per adobar de les que intentaré parlar en altres entrades del blog perque si no, aquesta seria llarguíssima.

I per avui ho deixarem aquí. Sóc conscient de que amb aquesta entrada no he explicat gaire cosa que potser no sabéssiu, però abans d’avançar en el tema volia deixar clares les bases sobre les que entrarem en matèria en propers missatges.
I és que el tema de l’adob dóna per xerrar una bona estona….

Us deixo uns enllaços per si voleu ampliar informació:

-Fitxa d’Infojardín sobre els diferents tipus d’adobs
-Informació sobre Adobs a Infoagro (més tècnica però igualment interessant)

3 pensaments a “Parlem d’adobs – Introducció”

  1. Hola, Picarona!
    M’estic informant sobre adobs i aquesta entrada teva m’ha agradat. Dues cosetes en especial: una l’apreciació que tant els orgànics com els químics aporten elements químics, que és el que necessita la planta (de tant en tant, és bo que algú amb gràcia digui el que és obvi); i l’altra, l’explicació resumida de les funcions en la planta dels tres nutrients, N, P i K.
    Sobre el preu, el que és paga de més en els productes “bio” no és l’etiqueta, sinó el major cost o menor rendibilitat (deu ser el mateix) de la seva fabricació, emmagatzematge i distribució, al menys en aquest cas dels adobs. Pensa, tan sols, en el volum. Un cas clar és el que em passa a mi: els fems me’ls regalen (0€), però anar-los a buscar (només 1 km), voltejar-los de tant en tant i aplicar-los em surt molt més car i em porta molta més feina que adobar amb adob mineral.
    Tampoc es pot dir que que l’adob orgànic sigui “bio” (ho serà si compleix determinats requisits de qualitat); simplement, és l’adob obtingut a partir d’excrements animals i un complement vegetal (palla, per exemple).
    Me’n vaig a veure els teus articles més actuals. Ja veig que n’hi ha un de purins i preparats vegetals.
    Felicitats per la tasca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *