Vermicompostador Vs. Compostador


Després de publicar el video on us ensenyava com funciona el vermicompostador, he rebut unes quantes consultes sobre com fer-se’n un i sobretot, alguns companys m’han preguntat coses que m’han fet veure que hi ha alguns conceptes que no estan massa clars.

D’entrada, la diferència entre un compostador i un vermicompostador.

El resultat final que obtindrem al reciclar la matèria orgànica en un compostador, és el compost. I amb un vermicompostador, obtindrem humus de cuc. I és que hem de tenir clar que tenen un funcionament diferent.

En un compostador, la matèria orgànica es va descomposant gràcies a la feina d’una sèrie de bacteris i diferent fauna animal. De fet, un compostador no és ni més ni menys que el “femerot” de tota la vida, aquella pila de residus orgànics que podem veure encara en alguns camps i que gràcies a la descomposició acaba generant el compost. Amb el compostador el que conseguim és tenir el procès una mica més controlat en molts aspectes, i estèticament sempre és millor veure el compostador que la pila del femer.

En el vermicompostador, el treball de descomposició el fan els cucs que hi viuen. També hi ha micro-organismes que hi ajuden però bàsicament la feina la fan els cucs, menjant-se tot allò que hi aboquem. I sobretot ens hem de plantejar la seva utilització si tenim problemes d’espai o no ens podem permetre tenir un compostador per no disposar d’espai a terra.
Però no tot és tant quadriculat: hi ha qui té un compostador a la terrassa del seu pis i li funciona.

Perquè ens hem de decantar per un sistema o un altre?

D’entrada jo us diria que si el que teniu és un pis i poc espai, decanteu-vos pel vermicompostador. En canvi, si teniu una casa, una torre o un bon tros de terra, sense cap dubte, feu-vos un compostador.

També s’ha de tenir en compte la quantitat de matèria orgànica a compostar de la que es disposa diàriament. La gent que té un hort gran fa compost perquè allà hi poden posar tots els residus que genera l’hort (plantes, fulles, sega, fruits fets malbé) i també tot el que són excrements d’animals (si en tenen).
En un pis on la matèria orgànica a compostar és la provinent de les restes de la cuina, la millor opció sense cap dubte, és un vermicompostador, no cal complicar-se més.

Com és exactament el vermicompostador

El model Can-O-Worms que és el que tinc jo, consta de varies parts:
  • La base, un recipient on s’aguanten les potes i que vé preparat amb una aixeta que recull els lixiviats (líquids) que es produeixen dins del compostador.
  • A continuació veureu 3 parts idèntiques entre si, els “pisos”. Es van afegint conforme tenim més material per compostar, i tots ells tenen la base foradada per permetre que els cucs es desplacin entre els diferents pisos (veieu la primera foto que il.lustra aquesta entrada).
  • A dalt de tot hi veureu la tapa i a sota (en groc) hi ha suposo que alguna mena de protecció per a la safata superior que a mi no em va arribar. Hi ha qui a sobre de tot hi posa un paper de diari (imprès només amb tinta negra) per evitar que s’hi facin mosquetes petites. La tapa és plena de petits forats per permetre l’aireació però suficientment petits per tal que els cucs no surtin.

Com aplicar aquest sistema a un vermicompostador de fabricació casolana?

Tots els companys del fòrum que s’han fet un vermicompostador casolà ho estan fent apilant mil i un trastos que encaixin un sobre l’altre. Fan forats a la base de cada un d’ells per permetre que els cucs es puguin desplaçar i a sota de tot hi posen alguna mena de recipient per recollir els lixiviats.

Veieu-ne alguns exemples en aquests fils d’Infojardín:
El vermicompostador fet amb cubells de diferents mides de Basilisco
El vermicompostador fet amb torretes quadrades de Jara
El vermicompostador fet amb plates de porexpan de Pipistrellum
I un altre fet amb cubells i palanganes, el de MerlinCanario (i 2)

Algunes respostes ràpides

  • El vermicompostador no fa mala olor quan l’obres, ni quan està tancat.
  • Els cucs no s’escapen perquè no els agrada la llum i a més a dins del vermicompostador tenen tot allò que necessiten.
  • Els cucs que s’utilitzen són el anomenats “cucs californians”, de la varietat Eisenia Foetida. Són molt voraços i per aquest motiu són ideals.
  • Com més petits siguin els trossos de matèria orgànica a compostar, més ràpidament la digeriran els cucs.
  • Es pot fer vermicompostatge en qualsevol recipient amb els cucs. Però el sistema de pisos apilats ens permet que els cucs es desplacin buscant menjar i això farà que un cop no tinguin res que menjar en un d’ells el poguem buidar trobant-hi molts pocs cucs.
  • Per buidar un dels pisos, va bé posar-lo a dalt de tot amb la tapa oberta i a ple sol. Als cucs no els agrada la llum directa i aniran al pis inferior a refugiar-se i per altra banda el sol assecarà una mica l’humus de cuc el que ens facilitarà la seva recol.lecció.

Crec que això és tot per avui… seguiré si hi ha més dubtes, deixeu-los als comentaris!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *