Cultiu d’espinacs

Els espinacs van ser una de les primeres hortalisses que vaig cultivar en el meu hort urbà. Potser per això li tinc un gran apreci. Bé, per això i perquè crues, en amanida, m’agraden molt més que bullides.
Heu provat mai una amanida de fulles d’espinac amb foie por sobre i una vinagreta a base de vinagre de Mòdena? Uhm….

Consells de cultiu (Extret del web d’Horturbà)

Una mica d’història

És una planta originaria del sudoest de l’Àsia. Els perses van ser els primers en cultivar-la. En el s.VII es va introduir a la Xina i no va ser fins al s.XI que els àrabs la van introduir a Europa. Des d’antic els àrabs ja la valoraven per les seves propietats.

Propietats nutricionals
És una de les verdures amb major contingut en vitamines i antioxidants la qual cosa li aporta moltes propietats bones per la salut. Ajuda a prevenir malalties cardiovasculars i l’excés de colesterol i alguns tipus de càncer. És molt bona per als ossos gràcies a la bona relació entre calci i fòsfor.

El seu contingut en ferro no és tan gran com es creu, a més gran part del ferro està en forma poc assimilable pel nostre organisme.

Es consumeix fresca en amanides o bé cuita. Tot i que estem molt acostumats a comprar-la congelada, el seu sabor és excelent si es consumeix fresca. Hom diu que el suc que queda després de bullir-les és molt nutritiu.

Una mica de botànica

Forma part de la família de les quenopodiàcies juntament amb la bleda o la remolatxa. El seu nom llatí és Spinacia oleracea. Forma una roseta de fulles a partir de la qual es formaran les flors amb la particularitat que és una planta dioica. Això significa que que existeixen plantes amb flor masculina i plantes amb flor femenina.

Varietats

Existeixen diferents varietats amb fulles més o menys amples, llises o arrissades o de diferent grandària.

Se solen classificar segons la seva adaptació al clima en varietats de tardor-hivern i varietats de primavera-estiu.

Com cultivar

És una planta que no tolera bé l’excés de calor i aguanta bé glaçades lleugeres. Per tant cal cultivar-la a la primavera o a la tardor.

És molt exigent en nutrients per tant convé fer un bon abonat abans de la sembra. Habitualment es fa de llavor, amb espai entre plantes d’uns 20 cm però també es pot fer de planter.

L’època de sembra pot ser a finals d’estiu (agost-setembre) per obtenir la collita a la tardor-hivern o bé a finals d’hivern per produir durant la primavera.

La recol·lecció comença a partir de 40 dies després de la sembra i es pot fer esglaonadament, tallant les fulles grans i deixant les petites per a collites següents.

Associacions de cultiu

És incompatible amb les altres hortalisses de la mateixa família: la bleda i la remolatxa de taula. És compatible amb el blat de moro, la mongeta i el maduixot.

Com que és una hortalissa de cicle molt curt pot formar part d’associacions amb altres hortalisses de cicle més llarg com és el cas del tomàquet, o l’albergínia a la primavera o la ceba o la col a la tardor.

Malalties i problemes

Pugó
Pujada de flor prematura
Cargols i baboses
Fongs de fulles

Poca cosa més puc afegir a la explicació que ofereixen a Horturbà. Normalment les cultivo sense problemes en torretes i jardineres, i vaig arrencant les fulles més grans conforme les necessito.
El que sí faig sempre és sembrar-les directament, no en faig planter mai perquè quan he intentat transplantar-les sempre he tingut la sensació de que “s’aturen”.

Espero que us animeu amb els espinacs i que els proveu crus. Són molt fins i tenen un aroma deliciós!

Podeu trobar més informació a:

Viquipèdia
Fitxa tècnica a Infojardín
Fitxa tècnica a Infoagro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *