Només sé que no sé res…

Lo bo que té el Facebook és que et permet estar en contacte més o menys permanent amb altres agricultors urbans i aprendre del que expliquen, i també dels problemes, com és el cas.

Resulta que a la Carme li van sortir aquestes taques a les fulles de les faves. I que finalment ho ha pogut diagnosticar com a roya.
M’explica el que va fer:
Aplicar una solució d’oxiclorur de coure al 50%, retirant prèviament la major part de fulles afectades.

A dia d’avui la plaga havia desaparegut i com que el termini de seguretat del coure és de 15 dies, ja les ha recollit i consumit.

Intentaré recordar que si surten taques “a lo faralaes” a les fulles de les faves, el problema és aquest, perque precisament algú amb el mateix problema m’ho va preguntar a principis de temporada i no vaig saber què respondre-li.

A través d’un enllaç de la pàgina de Leopoldo al Facebook, he pogut conèixer també el problema de la Cristina, una companya de Saragossa que ens presenta al seu bloc el que li ha passat als seus enciams.
Resulta que la part central dels seus enciams romans ha quedat com socarrada durant aquests dies de calor intens a la seva zona. Diu que tot i haver arrencat les fulles afectades, la resta de l’enciam estava tou, i que no sap perquè pot haver estat.

Un altre problema del que desconec la solució. A mi els enciams romans no m’han entusiasmat mai, potser perque és l’enciam que hem consumit tota la vida i em vé més de gust cultivar altres varietats que fan que les amanides siguin més colorides. Però això no treu que em preocupi què li pot haver passat…

Durant l’estiu, els enciams pateixen força als horts urbans, sobretot si reben molt de sol directe. Recordeu que la humitat que pot contenir una torreta o jardinera es veu afectada per la exposició del plàstic al sol i per la evaporació que això pot ocasionar. És un bon moment doncs, de moure les jardineres buscant una mica d’ombra, o posar-les darrera d’alguna altra hortalissa que els la proporcioni (jo les poso darrera de les tomaqueres).

Apart, hi ha varietats que amb la calor intensa s’espiguen abans, pel que és bo cultivar varietats com la “maravilla d’estiu” que m’imagino que la van batejar així precisament perque dóna bon resultat en aquesta estació.

Jo només sé que no sé res, així que si algú pot aportar una mica més de llum sobre aquest problema, li estaré molt agraïda.
Salut!!

Un pensament a “Només sé que no sé res…”

  1. Hola Picarona,

    He descobert el teu blog fa ben poquet… Et felicito per la iniciativa. Sóc pagès de professió i he apostat per convertir la meva explotació oficialment a l’agroecologia i les seves pràctiques culturals, i m’ha agradat molt trobar-me amb un nivell tant alt en coneixements i tècniques per part dels pro-hort i hortelans que us trobeu a les ciutats! 😀
    El cas és que vull donar-te la meva visió sobre la socarrada en els enciams llargs o l’espigat a partir de la meva experiència en el conreu d’enciams.

    Els enciams són sensibles a l’espigat per dos motius: O bé per poca aigua o bé per estar molt envoltats d’herbes. En condicions en que detectin que es pot veure afectada la seva viabilitat, engeguen les hormones que dónen lloc a l’aparició de la espiga i la inflorescència que donaran lloc a les llavors… i així poder perpetuar l’espècie.

    En horts urbans com en horts professionals, són molt exigents en aigua. Professionalment, al pic de l’estiu, a l’enciam li convindria un aport mínim aproximat d’1 litre d’aigua al dia per a créixer en òptimes condicions. Evidentment, si la humitat ambiental és baixa o fa vent, s’hauria d’incrementar aquesta dosi perquè l’enciam i el sòl n’evaporen molta.
    Però el fet és que o bé es munta un sistema de reg casolà i senzill però que li aporti aquest litre en dues o, si pot ser, en 4 vegades al llarg del dia, millor que millor. Ja que l’enciam és un nen mimat… Només que passi set una tarda, redueix el seu potencial de creixement de forma exponencial i, per tant, tendeix a espigar-se en poques vegades que es repeteixi aquesta situació.

    I quan al socarrat de l’enciam llarg… Generalment el llarg cabdella, com el trocadero o l’iceberg, les seves fulles centrals. Això el fan sensible a que, si pateix sequedat, se li podrien “pansir” algunes fulles fins arribar a assecar-se les puntes. D’això se’n diu “necrosi foliar per estrés hídric” Aquestes parts seques, apinyades i amb la humitat que patirà per la nit, per simple condensació, seran caldo de conreu de fongs que el podriran: les cèl·lules mortes de les puntes seques, amb humitat en teixits vius de les fulles del cabdell i temperatura durant l’endema. Una bomba!

    Per tant, conrear enciams en torratxes en un balcó durant l’estiu mediterrani que tenim amb pocs sistemes de reg o amb només una regadora… és tot un repte per a qualsevol hortelà.

    Salut, feina i resultats a l’hort!

    Dídac Valera i Cañellas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *