Ei Pica, què és de la teva vida?

Ahir vaig rebre un correu amb un “Ei Pica, què n’és de la teva vida?” al Subject que em va fer somriure.
En ell, un noi d’Extremadura amb qui vaig intercanviar llavors fa un temps em preguntava què tal m’anava toto ja que feia temps que no actualitzava el bloc. A més, m’enviava tot orgullós fotos dels besnéts de les llavors que li vaig enviar i que segons m’explica, conserva d’un any per l’altre ja que li han donat molt bon resultat en les torretes.

“Puffff” (vaig pensar). “Si ara haig de resumir tot el que he fet en els darrers mesos d’ençà de la entrada on ensenyava els cirerers florits, em puc morir”.

Així que el que he fet ha estat pujar al Picasa algunes fotos on podreu veure què he fet els darrers temps.

L’hort el tinc abandonat, el pobre. Just quan era el moment de preparar el planter vaig tenir força feina i acabava tan feta pols que ho vaig deixar passar. Així que aquest estiu només vaig posar tomàquets i pebrots de planter, amb un èxit relatiu.

Al pis nou cada cop m’organitzo millor i hi ha qui diu que sóc bona cuinera! Llàstima que aquests dies estem fent règim i no puc preparar tots els plats que voldria, però us he deixat fotos d’alguns que he fet i que ens han agradat molt. Si algú en vol alguna recepta, només ho ha de demanar.

I per acabar, en el tema laboral us diré que ara mateix em trobo molt a gust. Crec que ja us vaig explicar que després de tancar la botiga que tenia a Barcelona vaig començar a treballar com a comercial freelance de productes d’alimentació. En aquests moments, sóc feliç perque crec que he trobat els productes perfectes per a representar: tots són artesans, alguns ecològics i sobretot, duc algunes cosetes “especials”, productes que s’han recuperat d’antic com aquelles llavors de productes autòctons de les que us parlo sovint al bloc.

 A més, ara començo a representar també una empresa que elabora llet i iogurt ecològic, destinat bàsicament a menjadors escolars i em vé molt, molt de gust entrar en aquest món de la educació, ni que sigui des de la cuina.

Ho vaig veure clar escoltant el  Sr. Carlo Petrini, fundador de Slow Food al Biocultura Barcelona. I és que t’ho pots fer venir bé per combinar allò en el que creus amb la feina.

Demà us explico més, per ara, us deixo les fotos!!!

 Ah! I si us agrada el blog, feu click al +1 de Google que hi ha adalt a l’inici. Encara no sé per a què serveix però per si un cas…
Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *