Carbassons (o la importància del volum del contenidor)

Ja us havia parlat aqui sobre el cultiu dels carbassons , però aquest any no podia deixar d’explicar-vos el canvi tan gran en la seva producció que estic experimentant a l’augmentar la mida del contenidor on estan plantats.

Us poso en antecedents: el primer any que en vaig plantar, els vaig posar en unes torretes molt, molt petites. Les plantes van cŕeixer però no van fer res: quatre fulles, algunes flors i cap fruit.

Mentrestant, llegia (no sense certa enveja) als companys del fòrum d’Infojardín, que collien tants carbassons que no sabien què fer-ne i que fins i tot aconsellaven no sembrar-ne més de dues mates en un hort per a l’autoconsum.

Com que sóc morruda de mena, l’any següent vaig preguntar al company  Jesusisi com els cultivaba ell, a veure si trobava en què m’havia equivocat l’estiu anterior. Em va explicar que els carbassons són molt exigents en adob, així que aquell estiu els vaig sembrar en una torreta el doble de gran i vaig començar a afegir-hi humus de cuc cada quinze dies.

He seguit utilitzant les mateixes torretes i el mateix mètode a partir de llavors, però no n’estava satisfeta del tot. En collia, si, però mai de manera continuada durant tot l’estiu, i molt sovint els carbassons creixien de manera irregular, estrets de la punta i més amples del cul.

Fa un parell d’hiverns vaig fer una jardinera amb palets que ja us vaig ensenyar a la entrada sobre els calçots. Quan els vaig collir, hi vaig plantar un physalis que va créixer molt i que m’ha estat regalant els seus fruits fins aquest hivern, quan vaig decidir arrancar-lo. S’havia desmadrat molt i vaig decidir que ja n’hi havia prou.
  
La jardinera va estar buida uns mesos fins que se’m va encendre la bombeta i vaig pensar que havia de provar els carbassons allà.
Ara està en la mateixa posició que es veu a la foto, però ja no hi ha l’aloe vera del darrera, pel que l’he arrambada a la paret. En aquella punta hi vaig plantar una parra aquesta primavera. Això m’obligarà a estudiar una miqueta sobre el tema perque no tinc ni idea de com l’haig de cuidar.
De moment va creixent, fa fulles, i suposadament hauria de donar raïm aquest any, ja que la estaca té dos anys. Veurem.
Farà cosa de mes i mig hi vaig plantar dues mates de carbassons que van començar a crèixer ràpidament i ja m’han donat dos fruits: els carbassons més grans i preciosos que he collit mai a l’hortet.
Havia de compartir-ho aqui per diferents motius: un d’ells és per donar la raó a tots aquells llibres i manuals que recomanen utilitzar contenidors de gran volum per al seu cultiu. L’altre està clar, no? Un èxit així no me’l podia quedar per mi soleta, havia d’explicar-ho en algun lloc!  ^_^
Salutacions!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *