podridura-pebrots

Els problemes d’un estiu sense sol

podridura-pebrotsCada estiu és diferent, i tal i com us avançava en tornar de vacances, el d’aquest any ha estat per oblidar. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes imatges dels problemes d’un estiu sense sol en el meu hortet. És molt probable que coincideixin amb alguns dels que heu patit vosaltres, o no. Qui sap! M’agradarà llegir els comentaris per poder aprendre’n més, comparar i extreure’n conclusions.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

  • El cul negre es manifesta per manca de calç o per estrés hídric (excés o manca de reg) que afecta al desenvolupament de les plantes i a la seva capacitat d’absorció de nutrients.
  • Ha plogut molt: el substrat de les torretes ha estat xop molts dies
  • Ha plogut molt: el substrat pot haver perdut nutrients que han marxat pel forat de drenatge dels testos
  • Ergo: No puc fer res contra la pluja però si respecte als nutrients

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

oidi-tomaqueres

 

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

  • Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
  • Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
  • Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
  • Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

cremada-solar-nyores

 

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

fresa-deformeDe vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 pebrot-lentEn aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.
Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!

5 pensaments a “Els problemes d’un estiu sense sol”

  1. Aquest era el meu primer any amb hort a la terrassa… vàries cosetes:

    – carbassó, només vaig plantar una planta i a partir d’un punt només feia flors femenines amb lo qual no podia pol·linitzar-les… no sé a què es deu, però he après que si l’any que bé vull carbassons en plantaré dues per si un cas.
    – maduixera: es va fer gran, una primera tongada de 6 maduixes petitones, després en va fer unes vint-i-pico de bon tamany i ja va estar!! això sí, cinquatamil fills que ja he anat plantant, a veure si l’any que ve, amb tants fills, tinc més maduixes…
    – pebrots, m’ha passat que potser no tenien prou terra… a part també m’ha passat el mateix que a tu a la pebrotera de pebrots verds italians i vermells (que no s’ha fet més grans que 6 o 7 cm… potser perquè vaig agafar les llavors d’un pebrot que vaig comprar i no fós madur??). ELs del padron molt bé! en vaig fer madurar un fins a que va quedar ben vermell per agafar les llavors, però em fa por que ara em surtin molt picants l’any que ve… no sé si té alguna relació o no
    – Alfàbrega: impressionant, es va fer enorme, la vaig deixar florir, vaig recollir quasi cent llavors, fins que m’en vaig cansar i ja tinc filles enormes un altre cop,no sé de cares de l’hivern si a fora aguantaran…
    – albergínia: la vaig plantar en una capsa de fruita de les del mercat de plàstic, forrada amb tela permeable i plena de terra, en total de fondo uns 25 cm potser, o menys i de llarg una 60 cm… l’any que ve probaré de fer-ho en un test fondo, ja que només m’ha fet 4 albergínies que entre totes elles en feien com una de les de l’hort del meu pare (això sí, un hort a terra, no en testos i a la terrassa com el meu…)
    – visc al costat del turó de la rovira a barcelona i el pugó verd i taronja m’ha estat tocant els c****s tot l’estiu. Al final, matant-los un a un amb els dits ha estat com he aconseguit desfer-me’n… la sàlvia des del principi ha anat tenint fongs (com una pols blanca)… també hi ha el tema de les formigues que em fa debatre contínuament entre seguir sent el màxim d’ecològic o bé comprar alguna cosa mortal de necessitar i que es morin totes!!!!! AAGHHRR, de moment, però guanya la part ECO…

    En resum, per ser el primer estiu i la primera temporada d’hort a la terrassa diria que he après molt, hi he dedicat molt de temps i amb un resultat una mica frustrant la veritat… ja sé que ha estat un estiu especialment dolent així que l’any que ve entre el que he après, el que aprendré i el solet que farà hi tornarem… i ara ve la temporada de tardor i hivern… què em recomanes pel meu hort??

    1. Caram, Pau! Això que has fet ha estat un autèntic intensiu! Bromes apart: no et desanimis ni una micona, que no tots els estius són així!
      Si has tingut molt pugó, pensa que potser has estat adobant amb un adob molt nitrogenat,que els encanta. La producció d’algunes hortalisses és molt més baixa que en un hort a terra, però per les albergínies busca varietats més petites per l’any que vé. Potser et compensa.
      La sàlvia és propensa a l’oïdi si rep molta aigua, i aquest any això ha estat inevitable. És el que comentava en la entrada: hi ha coses on nosaltres hi tenim part de culpa però en d’altres no ho podem controlar 🙁

      Sobre la tardor hivern, jo començaria per moltes hortalisses de fulla (enciams, espinacs, bledes, canonges, ruca) i amb cols, coliflors i bròquils si t’agraden.
      Més endavant plantarem faves, pèsols, alls… tot depén de les hortalisses que t’agradin, és clar.

      Ànims!

  2. Hola Ester,

    la meva collita de tomates ha anat més o menys com cada estiu, poc abundant (i això que estan en un test molt gran) però molt bones. Potser hauria d’haver afegit més adob després de tanta pluja…

    tenia 2 mates de carbassó però només he aconseguit menjar un carbassó en tot l’estiu. La resta s’han assecat al cap de poc de néixer, de fet no se si es ben be que s’hagin assecat, quedaven negres de la unió amb la tija i anava avançant. Crec que ja no ho intentaré més, cada any fracasso per una cosa o una altra amb el carbassó

    els enciams i les pastanagues m’han anat molt bé. Tot i que les pastanagues, a la taula de cultiu, no creixen gaire, son molt bones. Tenia espinacs però els vaig arrancar perquè estaven coberts de pulgó… Hi ha alguna cosa efectiva per matar el pulgó però que em pugui menjar les plantes?

    De maduixes n’he tingut poquetes, molt petites però les millors que he provat. Potser que la mata sigui vella i per això en treu poques (també és un test petit, no tenen gaire terra…)

    La luffa (de les teves llavors) es va enfilar per tota la paret, estava preciosa tota plena de flors, però només m’ha fet un fruit. M’he d’esperar que s’assequi a la mata per poder recollir les llavors o s’ha de fer abans que s’assequi?

    El que fa goig de veure son la menta i l’alfàbrega. Les 2 mates s’han fet enormes. Ara mateix comparteixen un jardinera força gran però de cara a l’any que ve crec que les hauré de separar

    I aquí tens un resum del meu estiu

  3. Un estiu per plorar, tant “trist” ha resultat que volia deixar de fer hort, tirava la toballola, però al llegir el que tu expliques veig que no solament sóc jo el desatre, que el temps hi ha ajudat. L’estiu que bé ho tornaré a intentar.
    Les tomateres ja estan desaparegudes (mortes, seques, acabades) ahir vaig collir les últimes. Les montgeteres han fet pena tot l’estiu, de tota manera he de dir que pobretes han intentat acomplir amb el seu deure amb molta dignitat i he pogut menjar-ne uns bons platets.
    La resta no ha anat malament, enciam, carabassons, alberginies, pebrots…. aaah!!! els cogombres a finals de juliol ja eren difunts, arrancats i desapareguts.
    Però el fracàs de les tomateres ha estat tant gran….que no sé si me’n refaré algun dia.
    També he de dir que les aromàtiques estan guapíssimes, aquestes han “adornat” l’hort”.
    Bé, ara a refer-me i a esperar la primavera que suposo em tornara a desvetllar l’instint horticola i tornaré a la feina.
    Una abraçada

    1. Nooooo!!! Llençar la tovallola mai de la vida!!!
      Ha estat un estiu difícil per molts, però quan tinguis un de bo veuras que la il·lusió de la collita compensa amb escreix les temporades dolentes.
      Apa, a posar-se les piles per l’hivern, que hi ha moltes hortalisses que es poden cultivar.
      Abraçades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *