Arxiu de la categoria: Cultius

Com ha anat la temporada d’estiu a l’hort

descanso2013

El setembre és un bon moment per mirar de seure a l’hort, observar-lo, i fer una valoració de com ha anat la temporada. Normalment ho deixo per escrit en un petit diari en el que al començament ho apuntava tot i cada cop hi escric menys. Definitivament, estic perdent els bons costums.

Però és útil tenir una llibreta on apuntar aquestes coses. Amb els anys, revises el que has anat fent, els problemes amb els que has trobat, la distribució amb la que vas situar les plantes, com va anar la collita… Revisant les primeres pàgines me n’adono de tots els errors que vaig cometre però d’això ja en parlariem en un altres article, m’ho apunto a pendents!

Les hortalisses cultivades aquest estiu a l’hort urbà

Ja he explicat alguna vegada que sóc una pagesa atípica, de les que no pateix massa si les tomaqueres tenen problemes però que perdria l’oremus si els passés alguna cosa a les pebroteres. Cadascú cultiva allò que més li agrada i crec que això ho heu de tenir ben present els que heu començat aquest any i us ha sorprès la productivitat o les possibilitats d’alguna hortalissa en particular.

En general, i crec que en això coincidirem molts, ha estat un estiu atípic. Per Sant Joan encara feia fred, va ploure força per primavera i el que vaig fer (recordant l’estiu de 2008 que va ser molt similar climatològicament parlant), va ser intentar aguantar moltes de les hortalisses en torretes mitjanes abans de passar-les a l’hort. No sé si va ser bona idea o no, perque després van trigar força a començar a crèixer però si més no, les vaig salvar de tenir fongs. La cua de cavall segur que hi va tenir alguna cosa a veure, i la he adoptada com a fixe a l’hort.

luffa2013

Ja fa alguns anys que miro d’anar sobre segur pel que fa a la tria de les hortalisses que sembro a l’hort. Sempre busco varietats productives i poc problemàtiques, i el fet d’anar guardant les meves llavors cada temporada, segur que ajuda a que es vagin adaptant al cultiu al contenidors.

Aquest estiu tenia lliures tres torretes enooormes on hi havia tingut un llimoner, un taronger i un kumquat. Els tres cítrics havien sofert diverses plagues l’any passat i per primavera em vaig decidir a arrencar-los per aprofitar l’espai per d’altres cultius. Aquests testos estan situats a les cantonades de la terrassa de l’hortet okupa i la seva capacitat aproximada és d’uns 40 litres, ideals per hortalisses grosses, no us sembla?

Una de les hortalisses que tenia moltes ganes de plantar era la luffa. Sabia que seria dificil fer-la en torretes perque és de la familia de les cucurbitàcies i necessita molt d’espai per poder crèixer bé. Estic segura de que molts de vosaltres no sabeu de què us parlo, així que veiem què diu la Wiki sobre ella:

Luffa és un gènere de plantes amb flor de la famíliaCucurbitaceae. Són plantes enfiladisses que donen una mena de carbasses allargades. Les flors són generalment grogues. Es cultiven sovint com a hortalissa a les zones tropicals d’Àsia i Àfrica.

Quan el fruit és tendre es pot menjar com a hortalissa. Té un gust i textura semblants al carbassó, tot i que la pell exterior és més aspra. El suc dels fruits verds s’utilitza a la medicina tradicional com a remei contra l’icterícia. Si el fruit es deixa madurar les fibres de l’interior del fruit es tornen dures. En aquesta forma el fruit assecat pot ser utilitzat com a esponja de bany vegetal. Sovint les esponges vegetals es comercialitzen blanquejades amb lleixiu i, ja empacades, es troben a les farmàcies. Fregar la pell amb aquestes esponges afavoreix la circulació sanguínia.

La luffa no només va començar a crèixer com una boja en una de les torretes sino que va demostrar ser una supervivent i una autèntica tot-terreny! Un calorós dia d’estiu vaig pujar a veure com anava i me la trobo feta un munyoc sobre la terra. La luffa!! Ma mare, que no reconeixia de quina planta es tractava, només va veure que allò s’estava començant a enredar perillosament cap a la barana de la veïna i el més preocupant, en direcció al seu gessamí. Així que va començar a estibar, la va cargolar i la va deixar sobre terra. Sort encara que no la va arrencar i la va llençar!
Quan la vaig veure en aquest estat, pobreta, mig deshidratada, la vaig donar per perduda. Però vaig desembolicar-la amb tota la suavitat de la que vaig ser capaç i al cap de pocs dies ja tornava a estar eixerida, fins arribar a donar tres fruits com el que veieu a la foto, que al meu parer, són d’una mida més que acceptable. S’estan començant a assecar, pas previ abans d’arrencar-les i pelar-les. Ja us en faré un video per a que ho veieu, perque és ben curiós.

La resta d’hortalisses han crescut de manera irregular. Els pebrots han donat una bona producció i he pogut preparar bastants pots de piparres en vinagre, els meus predilectes. Vaig cometre un error greu amb els de Padron, ja que només vaig sembrar dues mates i això dificulta molt obtenir-te prous per fer una freginada. Intentaré que no torni a passar.

Els cogombres i les albergínies es van portar prou bé, amb mides més que acceptables i els enciams, doncs d’aquella manera, que tots sabem que l’estiu no és la millor època per ells.

Als tomàquets se’ls ha de donar de menjar apart: encara en tinc de verds a les mates però aquest any he conseguit allunyar la temuda aranya vermella de l’hortet. En canvi, he donat la benvinguda a la tuta absoluta, que mai n’havia patit i que curiosament només ha afectat a un parell de les gairebé 20 tomaqueres que tinc plantades. L’he mantingut a ralla utilitzant Bacillus thuringensis i apart d’uns 10 o 12 cirerols amb farcit, la cosa no va passar a més. El més interessant ha estat aprendre a reconèixer com es manifesta el que em permetrà estar més atenta l’estiu que vé.

ajudanta-hort

El millor de l’hortet aquest any ha estat l’ajudanta que m’he buscat. Què us sembla? Al començament li costava reconèixer els tomàquets vermells dels madurs però de mica en mica ha après que abans d’arrencar, ha de preguntar si pot fer-ho. Que bufona, la meva reina! M’ajuda a regar amb la regadora buida i fem “psssstttt” sobre toootes les plantes, que li vaig anomenant i ja les reconeix i les anomena pel seu nom i li encanta anar a buscar el “cistell”, amb una “ll” que ja voldrien saber pronunciar molts. S’ha guanyat a pols que la tieta li planti maduixes per a que es posi les botes l’any vinent!
Però ens ha sortit fina: només tocar la terra, es mira la mà i amb cara de fàstic te l’acosta per a que li netegis. Caldrà donar-li una mica de corda…

I demà, entrevista al Vida Verde, de RNE!

Fa alguns dies que em va escriure la Pilar Sampietro, del programa Vida Verde que s’emet a Radio Exterior de España. El programa s’emet demà dissabte a l’estranger, ja que aquest canal no es pot escoltar a la peninsula. Ens queda Internet i el podcast que espero poder compartir ben aviat.

I a vosaltres? Com us ha anat la temporada d’estiu?

Eeep! Que ja és temps de plantar les cebes dels calçots!!!

cebes-calçotsSiiii, que ja ho sé que tots anem de cul en aquests moments amb l’hortet. Que si rega, que si recull, que si una plaga, que si fer pots de conserva… És el que té l’estiu, però això no ens ha de fer oblidar que passat aquests mesos tan intensos, comença la tardor, i amb ella un bon grapat de cultius que hem de començar a preparar ja. Ara mateix. I els calçots són un d’ells.

Després de la experiència de l’any passat, vaig decidir que aquest cop els plantaria com s’ha fet tota la vida: a partir de cebes. I ja les tinc de camí cap a casa, Tan bon punt arribin arrancaré les carbassoneres, ja que la jardinera grossa és l’únic lloc on tinc prou espai per cultivar-los.

Això dels calçots és un dels cultius més sorprenents que hi ha i que sempre m’ha meravellat, potser perque té lloc en dues fases que cal conèixer per no cometre el mateix error que vaig tenir jo. El primer any d’hortet, vaig comprar emocionada un sobre de llavors de “Cebolla blanca tardía de Lérida para calçots”. Les vaig sembrar, quan vaig sortir les vaig anar calçant i el resultat va ser una mena de cosa molt estranya, a mig camí entre una ceba i un ceballot gruixut.

Sort que a Infojardín el gran Mestre Peret ens va il·lustrar compartint la seva experiència. Ell viu a Móra La Nova i ha cultivat calçots de sempre. Gràcies a les seves explicacions vaig saber que a la primavera es sembra la llavor de la ceba, que es cultiva com una ceba normal i que s’arranca al començar l’estiu. Durant aquests mesos calorosos es guarda i es torna a plantar ara, des de finals d’agost fins a mitjans de setembre. Per tant, el que heu de buscar ara si voleu menjar calçots a primers d’any són cebes de calçots. No llavors.
D’aquesta ceba, en sortiran els calçots. És a dir: d’una sola ceba en podrem collir de tres a set o vuit calçots.

Com plantar les cebes de calçots

Un cop tingueu les cebes, cal seguir el següent procediment:

  • Treballar bé la terra i deixar-la ben esponjosa (recordeu que les hortalisses d’arrel agraeixen que el substrat sigui flonjo).
  • Regar bé el substrat, que quedi xop. Així podrem enterrar a continuació les cebes sense arribar a cobrir-les. Enfonseu-les deixant una tercera part fora del substrat fins que comencin a sortir-ne les primeres fulles, que apareixeran al cap d’uns 20 dies. Cal deixar uns 10 cms entre rengleres i uns 20-30 entre cebes. Si són petites, amb 20 n’hi ha prou.
  • El mateix dia que les planteu, afegiu-hi una bona quantitat d’adob de manera superficial, no barrejat amb la terra. S’anirà incorporant al substrat conforme aneu regant.
  • Quan les tiges que sortiran tinguin una alçada d’uns 20 cms aproximadament, serà el moment de calçar-los. Això farà que segueixin creixent i que la part enterrada quedi blanca. Anirem repetint aquest procediment segons vagin creixent fins arribar el moment d’arrencar-los, que serà quan tinguin el gruix que nosaltres considerem acceptable (normalment a mitjans de gener).

aquest-any-calçots-hort-urba

Cultivant calçots en contenidors

Els que cultiveu en contenidors cal que tingueu present que necessiteu tenir espai vertical per quan us calgui anar-los calçant. Penseu-hi abans de sembrar les cebes, perque un cop arrelades no és convenient canviar-les de lloc.

Un invent molt interessant si no teniu cap jardinera ben fonda, és un truc que em va explicar en @carlesbaldellou i que consisteix en retallar la part superior i inferior d’una ampolla d’aigua o d’una garrafa, de manera que ens quedi com un tub. L’enterrarem al substrat posant-hi el calçot a dintre, i ens servirà per tenir més espai vertical per anar-lo calçant segons vagi creixent.
No cal que enterreu l’ampolla el mateix moment de plantar la ceba, podeu fer-ho quan us quedeu sense espai vertical per calçar.

Tallar o no tallar les cebes dels calçots (i un secret de pagès!)

Tradicionalment, sempre s’ha tallat una tercera part de la ceba del calçot abans de plantar-la a terra. La finalitat d’aquest tall era que en brotessin més calçots. Però parlant amb en Narcís, l’enginyer tècnic agrícola d’Agrorganics, em va explicar que s’havia publicat una fitxa tècnica molt interessant en la que es presentaven els resultats d’un estudi que valorava aquesta pràctica.

Per nosaltres, no és gaire feina tallar un tros de ceba, però pels pagesos professionals, la mà d’obra que implica és brutal. M’imagino que us agradarà llegir-ho i treure’n les vostres pròpies conclusions, així que us el deixo a continuació:

En Narcís també em va explicar una cosa ben curiosa: Malgrat les cebes petites fan menys calçots per ceba, el que si tenen es que són més precoces, ja que han de tirar endavant menys calçots i ho aconsegueixen abans. M’explicava que hi ha pagesos que planten primer cebes petites, per a poder tenir calçots a final de novembre o principis de desembre. Són els primers i els paguen millor. La segona plantada la fan de cebes més grosses, que arriben en plena temporada i seran més productius (però el preu serà inferior).

I un descompte pels lectors del blog!

Tot i que vam estar fent-la petar una estona amb en Narcís, no em vaig oblidar de fer la meva comanda de cebes i un parell d’estaques de carxofa. Amb tot el morro li vaig explicar que ja havia rebut algunes consultes sobre on trobar les cebes i que si podien tenir un detallet amb els lectors del bloc. Em van dir que si, així que si en voleu comprar, tindreu un 5% de descompte si utilitzeu el següent codi al fer la comanda: Picarona5. (Important, cal escriure-ho tal qual, sense espais i amb la P en majúscula)

L’enllaç us portarà directament a la pàgina de compra i aprofito per recomanar-vos que li doneu un cop d’ull també a la entrada del seu bloc on expliquen com cultivar calçots i carxofes.
Gràcies, nois!

agrorganics-descompte-calçotsEm votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

Cultiu de carbassons en un hort urbà de contenidors

calabacines-zucchini-macetohuerto-huerto-urbanoUna de les coses que més em va sorprendre quan vaig començar l’hortet, va ser descobrir els noms amb què s’anomenen les hortalisses en d’altres països. A Infojardín hi ha una bona colla d’hortelans de Sudamèrica i aviat vaig aprendre que el que per nosaltres són carbassons de tota la vida, allà s’anomenen zapallitos o zucchinis.

No es difícil cultivar carbassons i collir-ne bastants si complim dues condicions: plantar-los en un contenidor molt, molt gran i adobar-los força i ben sovint. Fer-ho en una jardinera petita és una pèrdua de temps, os ho asseguro. Ho vaig provar durant anys i panys fins que vaig contruir la jardinera en el que els tinc ara.

Aquest any estan donant una bona producció tot i els problemes habituals. L’oidi va aparèixer a mitjans de juny però el vaig controlar a base d’eliminar les fulles afectades i aplicant cua de cavall. A l’aranya vermella intento fer-li la vida impossible a base d’una polvorització d’aigua fresqueta cada matí a la que afegeixo una part de purí d’ortiga cada quinze dies.

Per tal de que la majoria de les flors femenines tirin endavant, segueixo fent el meu treball d’abelleta amb l’ajuda d’un pinzell. Us deixo el video que vaig enregistrar diumenge per a que veieu com són aquestes plagues i per aprendre a identificar les flors masculines i femenines d’aquesta hortalissa, que és una de les coses que més sorprén als que s’inicien en l’hort urbà.

Recordeu que a més són molt exigents en adob. El que faig és afegir un grapadet d’humus de cuc cada setmana al voltant de la tija de manera que es va integrant amb el substrat amb el reg. Em donava una mica de por passar-me en la dosi, però no ha estat així i ells ho agraeixen amb els seus fruits.

Si també teniu una gran producció en aquests moments, potser us agradrarà donar-li un cop d’ull al taulell que he creat a  Pinterest, on hi trobareu un bon grapat de receptes variades i fotos d’algunes varietats que he trobat navegant:

pinterest-calabacines-carbassons-zucchini-zapallitos-macetohuerto-huerto-urbano

 

 

 

 

 

 

 

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

L’hortet aquest matí i els cogombres punxeguts

hort-urba-14-07-2013Com teniu l’hortet aquest any? El meu, retrassat.
Recordant l’èxit de l’any 2008 en el que va haver-hi una pila de problemes de fongs, vaig deixar els tomàquets i pebrots més temps del compte a les safates de planter i el resutat és evident: a aquestes alçades de juliol està tot com si fóssim al juny.

Estic tenint molts minadors a les fulles de les tomaqueres, i vosaltres? També hi ha un bitxo misteriós que s’està papejant una de les tomaqueres, però no consegueixo trobar-lo. El més curiós és que només està en una d’elles, les del costat es veuen bé. Curiós!

Creixement estrany en els cogombres

Cada temporada em passa el mateix: els primers cogombres surten punxeguts en comptes de amb la seva forma normal. Recordo haver llegit a Infojardin que podia ser per una mala polinització o a un reg insuficient. En aquest cas, podrien ser les dues coses, ja que no els ajudo mai i el cert és que els rego com a d’altres hortalisses.
Però donant un cop d’ull a la xarxa m’he trobat amb aquesta fitxa d’Infoagro:

Las temperaturas que durante el día oscilen entre 20ºC y 30ºC apenas tienen incidencia sobre la producción, aunque a mayor temperatura durante el día, hasta 25ºC, mayor es la producción precoz. Por encima de los 30ºC se observan desequilibrios en las plantas que afectan directamente a los procesos de fotosíntesis y respiración y temperaturas nocturnas iguales o inferiores a 17ºC ocasionan malformaciones en hojas y frutos. El umbral mínimo crítico nocturno es de 12ºC y a 1ºC se produce la helada de la planta. El empleo de dobles cubiertas en invernaderos tipo parral supone un sistema útil para aumentar la temperatura y la producción del pepino.
Infoagro: Cultivo del pepino

Serà la temperatura, el reg o un polinització insuficient? És un misteri, com moltes de les coses que li passen a l’hort. Us deixo un video per a que veieu com estava aquest matí i vaig a seguir navegant a veure si trobo solució al que li passa al llimoner. Salut!

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013 Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

I tu? Què cultives en el teu hort urbà?

tomate-cherry-2013

Ahir vaig rebre un mail de l’Andrés que em feia un comentari curiós. M’explicava que porta temps seguint-me al blog i que li sorprenia veure que no cultivo algunes de les varietats d’hortalissa de les que parlo, que veia pocs tomàquets a les meves fotos però molts pebrots i una obsessió per la luffa en els meus comentaris a Twitter.

Què cultives en el teu hort urbà?

Tal i com li vaig prometre per correu, la resposta a aquesta pregunta és ben senzilla: s’ha de cultivar el que tu t’agradi i que es dóni bé en la teva zona. No veureu gaire sovint fotos de pastanagues, raves i altres hortalisses d’arrel perque senzillament no m’apassionen. De tant en tant en sembro per donar-li el gust al meu home, però no perquè m’agradin excessivament. En canvi, no hi falten mai enciams de diferents varietats i (ara en diré una de grossa), mil varietats de tomàquet xerry però poques (o cap) de tomàquets “dels normals”.
Que perquè? Doncs perque he comprovat que no em resulten excessivament productius comparats amb els xerrys, i perque a més tinc la possibilitat de trobar tomàquet ecològics i a bon preu directament del pagès.

Cal provar-ho tot i després decidir

Posar en pràctica allò de l’assaig-error es molt útil quan ja portes més d’un any cultivant. En canvi, sempre recomano que el primer estiu com a pagès s’ha d’experimentar, provar tots aquells cultius que t’agradin i valorar què tal ens han anat. Cal veure quina ha estat la seva productivitat i aprendre dels errors, mirar quins problemes has tingut i si els hauries pogut evitar d’alguna manera. També si l’espai que t’ocupen s’ho val. Per exemple: fa anys que vaig deixar de conrear maduixes, que m’encanten, senzillament perque ocupen massa espai durant massa temps. I personalment, no em compensa.

cosecha-de-pimientos-2013

La meva passió pels pebrots

Diria que tinc un 60% de torretes ocupades per pebrots. Picants, dolços, grans, petits… m’encanten! Especialment les piparres, aquells bitxos que es venen en conserva i amb els que al Pais Vasc preparen les gildas. Es tracta d’una varietat lleugerament diferent a la que molts cultiven com a “bitxos de posar en vinagre” perque són bastant més primetes i petites. Fa un parell d’anys que en Caballoloco (un amic vasc d’Infojardín) me’n va passar unes llavoretes i des de llavors no deixo de cultivar-ne cada vegada més i omplir pots i pots per consumir-les durant l’hivern.

En general, els pebrots es donen molt bé en l’hort urbà. I en el meu cas, amb zero plagues, el que encara m’anima més a cultivar-los. Només es tracta de preveure quants som a casa i plantar-ne un bon nombre de mates per tenir prou collita per una menjada. Us ho explico perque aquest any vaig tenir problemes amb el planter de pebrots de Padrón i la feina és meva per ajuntar-ne prous per fer-ne una freginada.

I vosaltres? Heu deixat de cultivar alguna cosa perque us resultava poc productiva o us donava problemes? Ja sabeu que sóc molt tafanera i m’encantaria saber-ho. Salut!

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013 Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

Ja teniu el safrà preparat per sembrar?

bulbs-safrà-hort-urbàPel que sembla, el 2013 ha estat extraordinari pel que fa a la collita de bulbs de safrà. Fa uns dies vaig rebre un correu d’en José Ramón (@azafranesjiloca), en el que m’ho explicava, amb aquell puntet d’orgull del que conrea la terra amb esforç i amb amor. Més encara quan tota la collita està dedicada a un sol producte, com és el cas del safrà.

En el seu mail, s’oferia a enviar-me uns bulbs de regal per a que ho veiés per mi mateixa. Li vaig demanar que siusplau, hi posés una mostra de cada una de les mides que comercialitzen per tal de fer-ne una comparativa. Espero que en la fotografia ho pogueu apreciar, vaig quedar realment sorpresa al comprovar que els bulbs dels que em parlava eren realment grans, gairebé de la mida d’una cabeça d’alls.

En el paquetet m’hi adjuntava informació sobre el seu cultiu. Ja us en vaig parlar l’any passat, però penso que val la pena fer-ne menció, pel que copio textualment:

Per sembrar els bulbs hem de tenir la terra ben adobada amb adob natural (fems), el millor seria el de vaca, però si no és possible pot servir el d’ovella, gallina, etc.

Un cop afegits els fems, es remouen amb la terra en la que hi traçarem uns solcs d’aproximadament 15-18 cm. on hi posarem els bulbs amb la cúa cap amunt i amb una distància entre ells d’uns 12-14 cm. Un cop sembrats, taparem el solc a l’obrir-ne el següent. 

El bulb sembrat no l’hem de treure de la terra en 5 anys, ja que cada any ens donarà la rosa del safrà (el primer any en dóna poc o gens per ser planta nova).

El 5è any i a finals de Maig, primers de Juny, es treu de la terra ja que a més de donar-nos flor durant aquests anys es multipliquen, pel que de cada bulb sembrat en podrem recollir de 8 a 10 de nous, que es treuen del terra com una panotxa bruta i que després netejarem. D’aquesta feina s’en diu “esfarfollar”, que és treure’n vàries capes de pell deixant només la última i treient-li el cul per així tenir-la en condicions i sembrar-la de nou al cap d’uns mesos, iniciant així un nou cicle de cultiu de 5 anys.

El moment de sembrar-los és ara, al Juliol. I després d’intercanviar uns quants correus, han tingut l’amabilitat d’oferir 5 bulbs gratuïts a qui faci una comanda online al seu web. Només cal que escriviu  “hemos accedido a través de Picarona” en la casella de missatge on també podeu indicar quin és l’horari d’entrega de la comanda.

Ja tinc ganes de sembrar-los, tot i que esperaré a finals de mes per fer-ho (haig de buscar alguna jardinera per posar-hi els nous bulbs). Mentrestant, us deixo aquest video emès a Aragon TV en el que podreu aprendre més sobre el cultiu, tot de termes curiosos sobre el seu procès i sobretot, conèixer les persones, als membres d’aquesta familia que cultiva safrà ecològic.
De tot cor els desitjo que la collita del proper any sigui tan extraordinària com la d’aquest.

La voz del viento, semillas de transición

la-voz-de-vientoJean Luc Danneyrolles, és un agricultor i productor de llavors ecològiques de la Provença francesa i en Carlos Pons un documentalista espanyol implicat en moviments de sobirania alimentària. El febrer de 2012 van iniciar un viatge fins a Granada amb la intenció de visitar diferents projectes agroecològics i d’alternativa social portant com a moneda de canvi una gran col·lecció de llavors.

Projectes visitats Mas Franch, Ecollavors, Esporus, Semillas Madre Tierra, Eco colonia Calafou, Didac S.Costa, 15M, Miquel Vallmitjana, Enric Duran, Cooperativa Integral Catalana, Esther Vivas, Derecho de Rebelión, AureaSocial, Gustavo Duch, Revista Soberanía Alimentaria, Yaiza, Can Masdeu, Guillem Tendero, La Garbiana, Roy Littlesun, Universidad del corazón único, Josep Pàmies, Dolça Revolucio, Ecoxarxa Lleida, Permacultura Montsant, Mariano Bueno, Ecollaures, Llavors d´aci, Red sostenible y creativa, Ojo de agua, La Cúpula, Felah Mengus, Temazcali Efímero, La Tribu, BioAlacant, Vicent Bordera, Patricia Dopazo, Plataforma por la soberanía alimentaria País Valencià, Perifèries, Mercatremol, Proyecto Rúcula, Jardines de Acuario, Red de Permacultura del Sureste, Los Albaricoqueros, Rincon del Segura, Nuevos Recolectores, Sunseed, Agrodilar, Hortigas, Ecovalle, 15M Granada, La comida en nuestras manos.

El resultal el podem veure en aquest documental, autofinançat i sota llicència Creative Commons de lliure distribució. Més informació

La producció de la canyella

Foto extraída de: http://linuxmintnoob.blogspot.com.es/2012/04/mmmmmm-cinnamon.html
Foto extraída de: http://linuxmintnoob.blogspot.com.es/2012/04/mmmmmm-cinnamon.html

Sabeu com és la producció de la canyella? Tot i ser la meva espècia preferida mai m’havia plantejat d’on es collia fins que fa uns dies vaig veure aquest video on s’ensenya el procés:

Fa patxoca, oi? Pel que sembla es pela l’escorça i a partir d’aqui se separen les diferents capes que formen el tronc per assecar-les i manipular-les després per obtenir els canons que utilitzem a la cuina.

Cinnamomum prové del grec Kinnamon o Kinnamomon, que vol dir fusta dolça. Molta gent associa la canyella a plats dolços, però si mai la proveu veureu que de dolça no n’és, i de fet és un ingredient important en rostits i altres plats.

Aprofito per deixar-vos unes receptes que en porten i que són d’èxit garantit:

Però tornant al tema que ens ocupa aquí: sabeu que la canyella és un fungicida molt efectiu? No l’he provat mai a l’hort però si en les orquídies i altres plantes ornamentals i va molt bé!

Cultivar patates en bales de palla

Fa alguns dies que vaig afegir una pàgina al meu Facebook per les fotos que hi penjaven. Es diu  “Grow Food, not lawns” (Cultiva menjar, no gespa). Avui he estat passejant pel seu bloc i hi he trobat idees tan interessants com aquesta: Per si teniu problemes amb l’idioma, us diré que la noia proposa la possibilitat de cultivar moniatos (sweet potatoes) en bales de palla. És molt visual, així que només em queda dir que el que hi afegeixen és compost i que esperen tenir un bon resultat. A vosaltres què us sembla?

Planter de calçots ????

planter-de-calçotsDissabte passat al Mercat Ecològic vaig veure un planter que no sabia si era de cebes o de porros. Li vaig preguntar a l’Enric de Cal Vernet què era i em va respondre que calçots.

Calçooooots????

No em quadrava gens. M’explico: a Infojardín, el Mestre Peret ens ha il.lustrat sovint amb el procediment de cultiu d’aquesta hortalissa. I sempre ho ha fet explicant-nos que el cultiu dels calçots consta de dues parts: la primera, sembrant la llavor de la ceba que creix, i s’arrenca abans de l’estiu i la segona a la tardor, quan es torna a sembrar la ceba sencera tallant-ne una quarta part d’adalt per tal que brotin els calçots.

S’han de colgar de manera que hi hagi prou terra per anar-les “calçant” i aconseguir així que el calçot vagi creixent, deixant una part important sota terra, que és la part blanca del calçot.

Com podeu veure en la fotografia adjunta, la base d’aquest planter no té cap ceba. Són exactament iguals al planter de cebes “convencionals” que compro sempre. I estic realment intrigada!

Les plantaré aquesta tarda o demà al matí a la jardinera que vaig fer pensant precisament en els calçots, i on aquest estiu he cultivat amb tant d’èxit els carbassons. No sé què en sortirà, però si no ho són i són cebes ja m’estarà bé, la ceba m’encanta!!

 

I vosaltres, n’heu plantat o penseu cultivar-los? Com ho feu? M’agradarà molt llegir els vostres comentaris, especialment si alguna vegada heu fet servir calçots de planter com aquests que he comprat.

 

Més sobre el misteri “calçoter” d’aquí a uns mesos!!!