Arxiu de la categoria: Materials

Com fan el planter ecològic professional? #Sorteig

Gràcies al Pagesos de ciutat, he tingut la oportunitat de conèixer persones d’allò més interessants. Una d’elles és l’Àngel, el responsable de Fitoralia, a qui escolto atentament cada cop que ens veiem. Sempre, sempre n’aprenc alguna cosa que et permet aplicar-ho després a les teves pròpies plantes.

Fer-te el planter o comprar-lo fet: l’eterna pregunta

Cada vegada estic més convençuda de que el més pràctic per a un novell, és comprar el planter fet. I no, no renego de la meravellosa experiència de preparar-lo un mateix, cosa que segueixo fent cada any. Però s’ha de reconèixer que germinar les llavors no és la cosa més senzilla del món. Se n’ha d’estar molt pendent, mantenir-ne la humitat, la temperatura, posar-les i treure-les del sol…

Després hi ha les persones atrafegades, les que tenen poc temps. O bé (perquè no reconèixer-ho?), els que alguna vegada ens despistem, ja sigui perquè se’ns ha passat la data o se’ns ha mort alguna planta. De fet, us sorprendria lo normal que és per als pagesos professionals comprar planter. N’hi ha ben pocs que comencin el procés des de la llavor, us ho asseguro.

Per això, amb l’Àngel hem organitzat aquest sorteig d’11 lots de planter hortícola ecològic. Un per cada any de vida d’aquest blog. Espero que us agradi!

Com treballen els planteristes professionals?

Bases del sorteig 11è Aniversari de PicaronaBlog

Us copio les bases tal i com consten a la pàgina del video de YouTube, on cal deixar el vostre comentari per poder participar:

1) Para participar, tenéis que dejar una comentario en el video de YouTube, indicando qué variedades de fresas os gustaría cultivar. Podéis verlas en el Facebook de Fitoralia.

2) Tenéis hasta el martes 8 de Marzo de 2016 a las 20:00 h para participar. En ese momento se realizará el sorteo utilizando alguna de esas herramientas que recopila los comentarios realizados en YouTube , elimina duplicados y elige los ganadores aleatoriamente.

3) Se sortean 11 lotes de 15 plantas hortícolas variadas.
El premio incluye el transporte de los lotes hasta cualquier domicilio situado en la Península o Baleares.

4) En el sorteo se eligirán 20 comentarios para tener ganadores de reserva por si es imposible contactar con los afortunados. También se pasará a un reserva si alguno de los comentarios ganadores corresponde a una persona que no viva en la Península o Baleares.

5) Se contactará con los ganadores por mensaje privado para que me faciliten la dirección de envío. De no recibir respuesta, se pasará al siguiente en la lista. ¡Estad atentos!

 

Llibres d’horticultura per Sant Jordi (2015)

llibres-sant-jordi-2015

S’acosta Sant Jordi i tots els autors han presentat ja les seves novetats editorials. Jo, per la meva banda, he hagut d’afegir una lleixa més a la biblioteca perquè sembla que la darrera tendència són els llibres de cuina amb productes del territori. No expliquen com conrear un tomàquet, però descobrirem noves varietats i les seves possibilitats culinàries. Benvinguts siguin perquè faran bona feina, especialment entre els cuinetes que a més, són els grans prescriptors dels productes de proximitat. Comencem?

jordi-puig-hort-segon-origen

Fa alguns mesos vam tenir la oportunitat de conèixer l’ambientòleg Jordi Puig al programa de ràdio, i ja ens va avançar que estava acabant aquest llibre, tota una biblia que descriu 320 varietats locals que ha anat recopilant al llarg de 10 anys d’investigació i recerca oral i documental.

L’Hort Del Segon Origen és un manual d’horticultura redactat seguint el fil argumental del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Aquest és el llibre que ajuda l’Alba a començar a cultivar un hort, i pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
Editorial Barcino.

mariano-bueno-lombricompost

El nou llibre d’en Mariano Bueno és Elabora tu propio lombricompost. Al llarg de les seves 120 pàgines podreu iniciar-vos o aprofundir en la pràctica de la vermicultura per obtenir el vostre propi humus de cuc. Descobrireu diferents maneres d’elaborar-lo en funció del volum de residus i l’espai que disposeu a casa, com fabricar un vermicompostador i com cuidar-lo sense problemes.
La Fertilidad de la Tierra Ediciones.

huertos-balas-paja
Huertos en balas de paja, d’en Joel Karsten ens descobreix una nova tècnica que consisteix en convertir una bala de palla en medi de cultiu. Conforme es va descomponent proporcionarà nutrients a les hortalisses que hi cultivarem i al final de la temporada podrem afegir-la a la pila del compost. Haig d’anar a buscar una bala de palla perquè em moro per intentar-ho. Si no teniu problemes amb l’anglès (o amb el traductor de Google), podeu visitar el seu web Straw Bale Gardening.
Ediciones Blume.

huerto-metro-cuadrado-niñosSi us va agradar el seu primer llibre, a Huerto en 1 m2 para niños hi trobareu un grapat d’activitats per adaptar el seu mètode del metre quadrat a la pràctica conjunta d’adults i nens.
L’hort pot convertir-se en un espai on a més de cultivar hi podem aprendre ciències, matemàtiques, conservació de l’aigua i autosuficiència.
Ediciones Blume.

No voldria deixar-me un títol més relacionat amb les herbetes per tots aquells interessats en el tema. Es tracta de Cocinar con plantas silvestres , editat per La Fertilidad de la Tierra, en el que l’autor descriu, fotografia i presenta 142 plantes silvestres (algunes d’elles considerades herbes adventícies), detallant les seves característiques, els llocs on es reprodueixen i possibles confusions.

Cuina del territori

Us deia al començament que hi ha un grapat de publicacions on l’eix vertebrador són les diferents varietats locals i productes amb IGP de la nostra terra. Entre aquests títols he pogut fullejar:
Sa i Català, d’Albert Calls publicat a Ara Llibres.
Terra De Tomàquets, de Pere Romanillos i Cristina Viader publicat per RBA
La Cuina dels Vallesans, de Pep Salsetes publicat per Farell Editors
La Cuina Amb Denominació D’Origen, de Pep Nogué publicat per Cossetània

#ModeAutobomboON

llibre-hort-catala

Aquest serà el segon Sant Jordi del meu Pagesos De Ciutat però el primer de la seva versió en castellà Hortelanos De Ciudad, així que si heu de fer un regalet o no ho havíeu fet abans perquè al pare, la tieta o una amiga no llegeix bé en català, ara ja no teniu excusa!

Dijous pel matí estaré signant llibres al Mercat Central de Sabadell, de 10 a 13 h i per la tarda a la parada de Viena Edicions a Barcelona, a la Rambla Catalunya, 48.
Si voleu passar-vos a fer-la petar una estona, estaré encantada de saludar-vos. Feliç Sant Jordi!

L’adob a l’hort (2a part): Els fems

Un dels grans interrogants que es planteja qualsevol persona que comença un hort, es sobre quin tipus d’adob és millor utilitzar. N’hi ha algun millor que un altre o tots serveixen per igual? Podré aplicar-lo a totes les plantes? Cal adobar continuament o bé ho poses una vegada i te n’oblides?
Quan t’acostes a qualsevol viver i veus la oferta que hi ha encara et despistes més. Perquè hi haurà tantes opcions?
abono-organico

El més habitual quan t’informes una mica és decantar-te per un adob a base de fems, que no són altra cosa que excrements d’animals. Però als urbanites no ens sol fer gaire gràcia per una sèrie de raons:

    1. No podem evitar pensar en el seu origen, que pot generar una mica de fàstic.
    2. Creiem que farà molta pudor, que vindran mosques i que el veí de sobre ens preguntarà que què coi se’ns a mort al balcó.
    3. Trobem d’altres opcions a base de boletes o líquids que no fan olor. O això ens sembla quan els veiem als comerços.

Caldria aclarir totes aquestes suposicions: un adob a base de fems comprat en un viver, ha passat prèviament per un procés de compostatge.

Aquesta és la raó per la que ni fa mala olor, ni atrau mosques i a més, no manté la forma “del que era”. Parlant en plata: en obrir la bossa no hi trobarem un munt de caques, sino una cosa molt més similar a una “terra bona”, fosca, i amb una olor a bosc que no té res a veure amb l’excrement que va ser.

Quins tipus de fems hi ha?

Els adobs que podem trobar habitualment en els comerços especialitzats són els de cavall, els de vaca, el d’ovella i el guano (excrements d’aus marines i ratpenats que podem comprar en format sòlid o líquid).
Cada fabricant té la seva pròpia formulació: de vegades són una barreja de fems de diferents animals, d’altres hi trobareu palla dels estables i a més hi ha diferents formats (líquids i sòlids).
El més important és que seguiu les dosis d’aplicació recomanades en cada envàs, perquè la quantitat de nutrients varia molt d’un a l’altre.

També teniu una opció B, que consisteix en conseguir aquests fems directament del productor. Al Vallès és molt habitual acostar-se a algun centre d’hipica on et regalen tot el que vulguis. Al propietari li fas un favor, perquè sovint han de pagar per desfer-se d’ells, així que no us faci vergonya demanar-lo.

El problema és que sovint aquests fems són recents i no han estat compostats. Això es tradueix en tots els punts que hem mencionat abans: si que fan mala olor, atrauen mosques, s’hi fan cucs i a més si els aboquem directament sobre les plantes poden arribar a matar-les a causa de l’elevada temperatura que assoleixen quan es comencen a compostar.
Si teniu la possibilitat de que us el regalin, pregunteu sempre per la pila “més vella”, us curareu en salut.

La gallinassa

Potser la vostra opció B consisteix en utilitzar fems de gallina, de colom o d’altres aus. Pel que expliquen a Infojardín, aquest és el tipus d’adob que es considera més fort i per això es recomana utilitzar-lo amb precaució.
Personalment us haig de dir que no n’he fet servir mai i per tant no us en puc parlar en primera persona, però us deixo alguns enllaços on podeu ampliar informació:

I també aquest video de La huertina de Toni sobre com elaborar purí de gallinassa (o el que és el mateix, com “rebaixar-lo” per fer-ne un adob líquid per l’hort:

Quin adob és el millor?

Uff, la pregunta del milió i que de ben segur pot donar peu a un llarg debat. Els primers anys vaig emprar fems de cavall ja que es troben fàcilment en qualsevol viver. Després vaig provar amb un que és una barreja de fems de vaca i ovella que també em va anar bé. Però finalment vaig provar l’humus de cuc i reconec que és el que més m’agrada. D’ell en parlarem en el proper article.

Potser el millor de tot és saber que tots van bé (o el que seria el mateix: que cap d’ells va malament) i que només experimentant podreu treure’n les vostre pròpies conclusions. Aquest any en tinc un de vaca per provar, a veure què tal em va, us ho explicaré!

Els fems a l’hort

No oblideu que si utilitzeu fems, ajudareu a millorar la textura de la terra. Si feu l’hort en contenidors, amb ell guanyareu volum el que us permetrà emplenar-les fins dalt de tot.
A més, l’aportació d’adob cal que la realitzem sempre abans d’iniciar els cultius, tal i com vam explicar l’any passat en aquesta entrada. Espero que us sigui útil

Salut!

L’adob a l’hort (1a part)

adob-hortUna de les coses que més em va costar acabar d’entendre és la funció que fan els adobs a l’hort. Potser perquè la meva única experiència amb plantes abans de cultivar hortalisses havia estat amb les ornamentals de casa i algunes orquídies, a les que sempre adobàvem amb adobs líquids o amb les conegudes “boletes blaves”.

Recordo que se’m feia estrany quan llegia als companys d’Infojardín parlant de fems, compost i altres adobs per l’hortet i pensava que quines ganes de complicar-se, amb lo fàcil que era allò d’agafar una ampolleta, prendre el tap per mesura i barrejar-ho amb l’aigua de la regadora. Però és que els adobs són molt més que aliment per les plantes, i poc a poc ho vaig anar entenent.

El cert és que junt amb el reg, aquest és un dels temes que genera més dubtes, així que m’agradaria començar una sèrie de diversos articles per explicar-vos el que sé sobre ells, esperant que ajudi a entendre la seva importància als que esteu començant.

L’adob com a aliment de les plantes

L’adob serveix per alimentar la planta. Pot semblar una afirmació banal, però en els cursos veig que hi ha molta gent que no acaba d’entendre aquest concepte.
Per fer-ho més entenedor, m’agrada utilitzar un exemple molt senzill: les persones bevem i mengem. Les plantes també. Si les persones només beguéssim aigua, acabaríem morint-nos. Les plantes també.

La diferència està en la manera en que ens alimentem els humans i les plantes. Nosaltres podem menjar líquids i sòlids. Elles, en canvi, necessiten sempre aigua per menjar. I és que la utilitat de l’aigua amb què reguem no és només la d’hidratar les plantes. Aquesta aigua permet dissoldre els nutrients presents a la terra per permetre que les arrels les absorbeixin i els portin a les fulles, on té lloc la fotosíntesi que vindria a ser l’equivalent a la nostra digestió.

Si reguem les plantes però no hi ha nutrients presents al substrat, és com si només els donéssim de beure. I la manca de nutrients les afectarà inevitablement. És per això que és molt, molt important l’adobat de la terra de l’hort o dels contenidors que estem utilitzant, ja que sempre ha d’haver-hi menjar a disposició de la planta.

L’adob com a estructurant de la terra de l’hort

L’adob, però, serveix per una altra cosa més: estructura i millora la textura de la terra o del substrat. I aquesta és la raó per la qual utilitzem un adob sòlid com ara els fems, el compost o l’humus de cuc. Si mai heu obert una bossa d’algun d’aquests productes haureu vist que el seu aspecte és similar al d’una terra fosca i flonja. Quan el barregem amb la terra del  nostre hort o amb el substrat de les jardineres, millorem la seva textura apart d’aportar-hi nutrients, i això no ho conseguirem amb l’adob en boletes o amb el líquid.

Aquesta millora es nota especialment en un hort a terra, independentment de si és argilosa o sorrenca. I és per això que en alguns manuals parlen de l’adob com l’aliment no només de les plantes: també de la terra.

Per avui ho deixarem aqui. M’agradaria molt llegir els vostres dubtes als comentaris, ja que em serviran per anar desenvolupant el tema en futures entrades.

Aprofito per recordar-vos que teniu fins a final de mes per enviar les vostres fotos pel sorteig de productes hortícoles. Trobareu més informació seguint el banner 😉

Comprar llavors ecològiques o cultivar-les ecològicament

planter-pebrotsEl tema de les llavors genera molts dubtes tant entre als que s’inicien en l’hort urbà com en els que ja fa algun temps que en fem. Una de les consultes que rebo més habitualment és on anar a comprar llavors o planter, i com saber que són ecològiques. Avui, per exemple, m’escrivia En PauLus dient-me:

També et volia preguntar què trobes, si hauria de plantar llavors ecològiques, o tan és? jo prefereixo les eco, però realment no sé si és millor o en realitat és igual si jo les cultivo ecològicament…

Els segells ecològics

segell-ecologic-europeuLa resposta no és pas fàcil, perquè sovint els motius que ens porten a formular-nos aquestes preguntes són diversos. A veure, anem per pams: de llavors, en podem trobar d’etiquetades com a ecològiques en comerços tradicionals i online.
Per estar segurs de que ho són, hi hem de buscar el segell de l’organisme certificador (que a Catalunya és el CCPAE i a nivell europeu, una fulla sobre fons verd).
El mateix discurs és aplicable al planter, tot i que d’aquest es fa realment més difícil de trobar-ne de certificat. No és impossible, però la majoria del que trobareu, no només no és ecològic, a més, és híbrid.

La opció més habitual entre els aficionats és cultivar llavors comprades o que s’han aconseguit mitjançant intercanvis. En aquest darrer cas, ens haurem de refiar de la persona que ens les ha fetes arribar, i de que ens expliqui com ha estat el seu cultiu. Personalment, sóc de la opinió que si les cultivo ecològicament, al cap d’un parell de temporades potser ja puc dir tranquil·lament, que ho són, d’ecològiques. Però és clar, qui m’ho certifica, això? Ningú, evidentment. Només el valor que pugui tenir la meva paraula per la persona a les que li envio.

Perquè volem que les llavors siguin ecològiques?

Penso que aquesta és la pregunta que ens hauriem de formular d’entrada. En el meu cas, sempre i quan no sigui un híbrid, tant me fa si la llavor està certificada com a ecològica o no, perque jo la cultivaré d’aquesta manera. I que una llavor sigui híbrida, no vol dir que sigui “dolenta”. Només m’afecta si en vull guardar llavor. I vosaltres? Ho voleu fer, això de guardar-ne llavors?
Tal i com vaig provar d’explicar en aquesta entrada sobre la hibridació, aquesta pot donar-se de manera natural en el nostre hort i no crec que sigui possible per nosaltres, com a aficionats que som, saber-ho amb una certesa total.

Com conseguir llavors?

Tenim dues opcions més apart de les que ens ofereixen els comerços. Buscar-les en fires i festes relacionades amb l’agricultura com ara les que podeu veure en aquesta imatge que correspon a la paradeta de Les Refardes a la Fira de la Candelera o mitjançant intercanvis.

llavors-les-refardes

Els intercanvis es poden conseguir de diverses maneres, però us recomano utilitzar el fòrum d’Infojardín, que té un espai destinat única i exclusivament a això: l’intercanvi de llavors i plantes.
Només un consell al respecte: recordeu que ningú té la obligació de compartir les seves llavors amb vosaltres, i menys encara si no oferiu res a canvi. Ho sento, però ho havia de dir. De vegades rebo missatges de gent que em demana llavors, gairebé exigint-les, i no només no m’ofereix res a canvi sino que no dóna ni les gràcies. D’això, la meva àvia n’hi deia “ser un barrut”, i jo també.
Si no teniu res per aportar, oferiu-vos a enviar un segell i un sobre com a mínim. Les llavors ja són prou regal com per a sobre, haver de pagar-ne el franqueig.

Potser algú de vosaltres pot aportar més opinions respecte al que us he explicat aquí. M’agradarà llegir-les.
Aprofito per avisar de que ahir vaig llençar a la bústia les llavors que tenia pendents d’enviar. Disculpeu-me el retard, vaig una mica atabalada aquests dies.
Salut!!!

 

El substrat d’una taula de cultiu (amb video!)

Mesa-de-cultivo-huerto-urbano

Aquest any començo a plantar també en una taula de cultiu! No sabeu la il·lusió que em feia aconseguir-ne una (o fins i tot fer-me-la), perquè he patit un parell de lumbàlgies i això d’ajupir-me se’m fa cada cop més difícil. Ara podré treballar de peu i experimentar en primera persona quins cultius hi van millor i quines combinacions resulten més productives.

Video del pas a pas

He estat de sort perquè he arribat a un acord amb Urbanic. Ells m’han cedit un dels seus models (el mateix que veieu a la foto i que porta una jardinera acoblada per aromàtiques o flors) i així jo puc anar fent videos per explicar-vos la experiència. Sovint imparteixo cursos en empreses o per particulars que en tenen una o m’arriben consultes per correu, així que de perduda no n’estic! Però ja sabeu que m’agrada molt experimentar i fer provatures, així que ara ja no tinc cap excusa 🙂
Ja sabeu que això de l’hort no és quelcom quadriculat: la experimentació és sempre la millor manera d’aprendre.

El substrat per la taula de cultiu

Tot i que podem utilitzar molts i diversos materials per cultivar, és aconsellable omplir la taula amb la barreja de fibra de coco i humus de cuc. No  només és ideal per les plantes sino que redueix considerablement el pes de la taula. De ben segur els podreu comprar al mateix fabricant de la taula, en la quantitat exacte que necessitareu.

Els percentatges recomanats són els de sempre: 60% de fibra de coco amb un 40% d’humus de cuc. Els dubtes solen sorgir a l’hora de desfer la fibra de coco i en preguntar-se a partir de quin moment cal afegir l’humus. Doncs bé, he gravat aquest video a veure si us ajuda a veure-hi clar:

Tot i que el pack de la taula de cultiu portava dos sacs d’humus de cuc, al final només en vaig utilitzar un i mig per fer la barreja. Em semblava absurd afegir adob a la part baixa de la taula perquè quan les arrels de les hortalisses creixin lo suficient com per arribar a aquesta zona, possiblement la major part dels nutrients hauran desaparegut amb l’aigua de reg. Si els afegeixo superficialment, quan els cultius estiguin més avançats, s’integraran en el substrat conforme vagi regant i estaran més temps a disposició de les plantes.

Per descomptat, podeu utilitzar substrat universal, però insisteixo: no hi ha color amb la fibra de coco. Us ho diu algú que ja fa 9 anys que experimenta amb gairebé tot!

Seguirem amb més videos al voltant de la taula de cultiu. Algun suggeriment?
Salut!

Torba o fibra de coco?

turba-o-fibra-de-coco

M’agrada seguir sorprenent-me amb consultes com la que m’ha arribat aquest matí des d’Asturies. Demostra que encara hi ha molta feina per fer, tant pels que intentem difondre la horticultura urbana com des dels comerços especialitzats. Això és el que m’explicava l’Alfreddo per correu:

Hola soy asturiano y queria comentarte que he leido el libro del “Huerto en un metro cuadrado” y quería hacer la mezcla que nos indica , es decir la mezcla Mel pero no se donde encontrar la turba de musgo no la utiliza ni la conoce nadie, si sabes algo de ese material y me lo puedes decir te lo agradecería.Un saludo

Què es la “Mezcla de Mel”?

L’Alfredo es refereix al substrat que en Mel (l’autor del llibre) recomana preparar: una barreja a base de torba, vermiculita i compost, per obtenir un substrat airejat, esponjós i que dreni correctament. De fet, tots els substrats comercials són una barreja de diferents components amb la intenció de formar un “tot” en el que les plantes puguin desenvolupar-se bé. I si no, feu un cop d’ull a la composició de qualsevol de les bosses que podeu trobar al vostre viver habitual.

Qué és la torba?

Segons la Viquipèdia, la torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua. S’origina a partir de l’acumulació i descomposició de material vegetal en una torbera on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d’oxigen i un 5% d’hidrogen.

Pel que tinc entès, la torba es forma degut a la putrefacció d’un tipus de molsa anomenada sphagnum en les zones pantanoses on creix. Les capes es van acumulant d’una manera molt lenta (segons la Wiki, de 10 cm a mig metre cada 100 anys). Per aquest motiu i tot i que la torba és un material ideal per cultivar-hi, se la considera poc ecològica: no només perquè la seva extracció destrueix l’ecosistema en el què es forma, sino pel temps que triga a regenerar-se.

Probablement amb aquest video s’entengui millor:

On comprar torba?

D’entrada, la torba no hauria de ser difícil de trobar, potser és que l’Alfredo no l’ha buscada “bé”. I m’explico, perquè estic segura de que si ho pregunta, és perquè realment no n’ha trobat.
Veureu: quan un comença en això de l’hort urbà, el més habitual és recórrer a la jardineria del teu barri, als vivers i/o als centres comercials. Què passa llavors? Doncs que malauradament, tots aquests comerços estan molt orientats a la jardineria en general i poc adaptats a les necessitats de l’hort urbà. De torba en trobareu, si, però barrejada amb d’altres components en els sacs etiquetats com a “substrat universal” de la majoria de marques comercials.

Per trobar torba “a seques”, sense res més, el millor és prendre-s’ho amb calma, seure davant de l’ordinador i buscar “material agrícola” o “cooperativa agrària” a Google. Afegiu-hi el nom de la vostra població al darrera, i així podreu descobrir comerços especialitzats en horticultura, que n’hi ha, i segur que ben aprop vostre.
En ells hi trobareu no només la torba, sino la majoria de materials que necessitareu a partir d’ara (i potser millor de preu!).

Abans de comprar torba, valoreu la possibilitat d’utilitzar fibra de coco

descompactando-fibra-de-coco
Els que em coneixeu d’Infojardín sabeu que tot i tenir la meva pròpia opinió sobre alguns temes (més o menys polèmics) relacionats amb la horticultura, no sóc d’adoctrinar ni d’intentar convèncer ningú. Però en aquest cas em temo que no puc acabar aquesta entrada sense recomanar-vos una alternativa a la torba: la fibra de coco.

Ja n’hem parlat al blog d’altres vegades, com quan vam preparar la barreja de fibra de coco i humus per cultivar en una jardinera o responent a una consulta interessant sobre el seu ús. M’agrada molt, la fibra de coco: no només és molt esponjosa i té una gran capacitat d’absorció. És un producte elaborat a partir de quelcom considerat un residu com són les clofes verdes que tenen els cocos quan són a l’arbre.
Per això us demano que valoreu la possibilitat d’utilitzar-la en comptes de la torba. Si les marques comercials veuen que augmenta la demanda de fibra de coco, potser començaran a incorporar-la als seus substrats i deixaran de destruïr les torberes. I per mostra, aquest video:

Restauració de las Turberas de Roñanzas

Mentre buscava un video interessant sobre la torba, n’he trobat un altre en el que explica la tasca del Fondo de Protección de Animales Salvajes (FAPAS)  recuperant les torberes de Roñanzas. Les Torberes del Llano de Roñanzas es troben a la Parroquia de Vidiago, Concejo de Llanes (Asturies). Aquesta formació té una extensió aproximada de 20 Ha de les que 12,5 van ser sotmeses a una intensiva extracció minera de torba pel seu ús comercial.

Tot plegat, a la terra de l’Alfredo precisament. Espero que aquest rotllo li sigui d’utilitat perquè com ja li vaig avançar, dóna per parlar-ne llargament.

Salut!

P.D. Recordeu que durant aquest mes estic regalant llavors pels vostres horts urbans, un petit pack cada dia. Espero els vostres comentaris!

Regalant llavors. Setmana 1

semillas-luffa-seeds
Us havíeu adonat de que les llavors de la luffa tenen bigoti? Jo acabo de fer-ho ara, en ampliar la imatge per penjar-la aquí. Curiós, oi?

Arranquem la primera setmana del Regalant llavors d’aquest any, en el que rifaré set packs de llavors entre tots aquells que participeu deixant un comentari. El contingut dels packs serà diferent d’un paquet a l’altre, ja que em temo que no tinc prou stock d’una sola varietat com per repartir-les entre tots. Això sí, m’arriba per fer enviar un mínim de 5 hortalisses diferents a cada un dels guanyadors. Está bé, no?

Com podeu participar?

Des d’avui dilluns i fins diumenge, heu de deixar un comentari aquí, al blog, amb les dades següents:

  • Nom
  • Ciutat, província i país des del que escriviu
  • Explicar quant de temps fa que vau començar el vostre hort urbà, i què us va portar a decidir-vos a fer-ho. (És molt important, ja que sense aquesta explicació el vostre comentari no serà validat).
  • Important: No deixeu el vostre correu electrònic en el text del comentari. En la casella que s’obre per escriure ja l’hi haureu deixat, i només jo puc visualitzar-lo, quedant ocult per la resta de lectors. El faré servir per comunicar-vos que heu guanyat i per a que m’envieu la vostra adreça per fer-vos arribar les llavors.

Us animeu? Espero les vostres històries. Sort!

A veure, com el fem, aquest concurs?

como-lo-hacemos

No, encara no és l’aniversari del blog (farà 9 anyets pel Març). Tampoc he arribat als 1.500 seguidors a cap xarxa social. Però… és que cal que passi alguna cosa important per posar en marxa el repartiment anual de llavors de la Picarona?

Aquest any farem una cosa diferent, perquè vull que sigueu vosaltres els que proposeu idees sobre com fer-ho. És molt senzill això de “Ah mira, la Picarona ja està repartint llavors, vaig a demanar-n’hi unes quantes”. No, aquest any vull que sigui quelcom participatiu en el que jo també us pugui conèixer una mica, saber quina mena d’hort teniu, quant de temps fa que vau començar i quines hortalisses us agraden més.

Prepararé 31 paquets amb llavors assortides que regalaré a 31 persones, una per cada dia del mes de Març, o sigui que teniu fins a dissabte per enviar les vostres propostes.
Vinga, que sigui una cosa consensuada! Espero els vostres comentaris aquí, al blog. No me’ls penjeu per les xarxes socials o puc acabar boja.

Fabricació casolana d’eines per l’hort (DIY)

diy-herramientas-huerto-caseras-bricolaje

Les xarxes socials m’encanten, i si hi ha alguna cosa bona de Twitter és que normalment no passa un dia sense que algú no comparteixi quelcom realment interessant.
Fa uns dies em vaig quedar al·lucinada amb aquest document que compartien a Ecoagricultor: un manual para fabricar de manera casolana les teves pròpies eines per l’hort. Vaja, el que ara s’en diu un  DIY (Do It Yourself, fes-ho tu mateix) o el que ha estat un pas-a-pas de tota la vida.

Sempre m’ha semblat molt curiós aquest sisè sentit que se’ns desenvolupa quan comences a fer hort. On abans hi havia un envàs que anava a les escombraries, ara hi descobreixes un recipient on germinar llavors. Passes pel costat dels contenidors i no et fa vergonya aprofitar un test que algú hi ha llençat. Fins i tot mires els palets amb uns altres ulls. Que aixequi la mà qui no hagi reciclat mai res per l’hort. A que no surt ningú?
Us deixo aquí el document, segur que us resultarà de gran ajuda.

[slideshare id=31182677&doc=fabricacion-casera-de-herramientas-para-el-huerto-140213132304-phpapp01&type=d]