Arxiu de la categoria: Materials

Consells per començar el teu hort urbà en una taula de cultiu

5 trucos para aprovechar una mesa de cultivo
Flors de maduixa. Crèdits foto: Martin LaBar (going on hiatus) via photopin cc

Començar un hort urbà en una taula de cultiu és una experiència tan pràctica per uns com estresant per d’altres. I és que tot i que el seu disseny i alçada resulten molt còmodes per treballar, en el moment de plantar-hi les hortalisses sorgeixen un munt de dubtes entre aquells que s’inicien com a horticultors. Espero que aquests consells us ajudin a començar amb bon peu i equivocant-vos el mínim possible.

Donarem per suposat que ja heu emplenat la taula amb un bon substrat (o amb la barreja recomanda de fibra de coco i humus de cuc) i anem a veure com hem d’encaixar les peces d’aquest puzle que tenim al davant.

Conèixer el volum de substrat que necessita cada hortalissa

Igual que ens passa a les persones, una planta necessita el seu espai vital. I sempre que comencem a cultivar en una jardinera, una torreta o una taula de cultiu, hem d’intentar proporcionar-li un espai mínim per a que es pugui desenvolupar correctament.

Plantar-les molt juntes es tradueix en menys aliment per a cada una d’elles i per tant, menor creixement i possible fracàs en la collita. Per norma, el volum de substrat necessari és directament proporcional a la mida de la planta adulta, i per això veurem que les hortalisses de fulla i d’arrel necessiten menys substrat que les de fruit, que són les que creixen més.
Trobareu les indicacions que necessiteu en el Calendari de sembra del blog. I us recordo que aquests volums corresponen al de una sola planta, no a dos ni a tres, d’acord?

Conèixer les mides de les plantes adultes

El planter és molt petit i ens pot enganyar. De fet, sol enganyar-nos quan comencem l’hort urbà, ja que sovint coneixem com és un tomàquet o un carbassó però no hem vist mai de la vida com és la planta on hi creix.
Consultar una taula on s’especifiqui el marc de plantació ens serà d’ajuda per evitar posar-les massa juntes i que les que creixen més facin ombra a les més petites, privant-les del sol. És molt típic en aquests moments en què les cols creixen molt tant verticalment com horitzontalment amb les seves enormes fulles i acaben tapant als raves, enciams i d’altres hortalisses més baixetes.

flor-de-tomate
Flor de tomàquet. Crèdits foto . SantiMB . via photopin cc

Conèixer les incompatibilitats entre hortalisses abans de plantar-les de costat

No totes les hortalisses s’avenen entre elles. Algunes no es cauen gaire bé, ja sigui perquè buscaran els mateixos nutrients en el substrat o perquè les seves arrels desprenen substàncies que no agraden al veïnat. Per posar un exemple pràctic: potser heu llegit les propietats dels alls i de que la seva olor allunya el pugó. Fantàstic! Llavors els plantaré aprop de les faves, que per primavera sempre en pateix, de pugó.
Meeeeec, error! Els alls i les faves són incompatibles i no els agrada gens estar de costat. Trobareu informació sobre casos similars en aquesta taula que fa anys està penjada a Infojardín

Conèixer el cicle de les hortalisses i durant quant de temps ocuparan la taula

No totes les plantes viuen el mateix temps ni triguen el mateix a donar fruits. Un enciam pot estar llest per menjar en un parell de mesos, però a una pebrotera li costarà una mica més donar el seu primer fruit. En compensació (això si), n’estarem collint molts més durant tres mesos pel cap baix.

Per aquest motiu, en planificar el que cultivarem a la taula ens serà útil dividir-les en dos grups: les de cicle llarg i les de cicle curt. Saber quines estaran més temps a la taula ens ajudarà a distribuir millor les que són més ràpides per tal de poder-les collir, remoure el substrat i tornar-hi a plantar sense fer malbé les que encara estan produint. De nou, veurem que les de fulla i les d’arrel són molt més ràpides que les de fruit.

Necessitats de sol, aigua i adob

Les diferents varietats d’hortalisses tenen necessitats diferents de sol, aigua i adobs. Distribuir-les de manera que coincideixin en un mateix espai les que s’assemblen en reg, per exemple, ens facilitarà la feina i ens evitarà problemes de fongs. Algunes que a l’hivern agraeixen el sol directe, s’espiguen ràpidament a l’estiu, pel que jugar amb les diferents alçades ens permetrà crear ombres per protegir les més sensibles. I per descomptat, la gran aportació d’adob que és tan necessari en algunes, pot afavorir que es formi molt de pugó en d’altres menys exigents en nutrients.

coles-decorativas
Rams de flors fets amb cols decoratives. Créditos foto amee@work via photopin cc

Resumint…

L’èxit en els cultius depen de nosaltres, del que vulguem cultivar i de la nostra capacitat per fer encaixar les diferents peces d’aquest trenca-closques. Si heu pensat començar comprant el planter, us recomano que us passeu per la botiga, pregunteu què tenen en aquells moments i ho apunteu en un paper. A casa, decidiu què us agradaria plantar i a continuació busqueu el cicle de cada una d’elles i quant de volum de substrat necessiten. Us ajudarà a saber quantes hi caben en la taula de cultiu.
Per acabar d’arrodonir-ho, dibuixeu possibles distribucions sobre el paper i mireu si les plantes que han d’estar de costat, són compatibles entre elles.

Personalment, crec que la forma més interessant d’optimitzar i treure rendiment a una taula de cultiu és conreant-hi només hortalisses de fulla i d’arrel, deixant les de fruit en contenidors individuals. Per descomptat, aquesta és una opinió totalment discutible i estic segura que més d’un no hi estareu d’acord. Deixeu-me explicar el perquè, basant-me en les consultes que m’arriben a través del correu del blog i de les xarxes socials:

Ningú s’informa abans de trasplantar les hortalisses a la taula de cultiu. I si ho fan, pocs tenen en compte la mida de les plantes adultes i l’espai que necessita cada una. Ho entenc perfectament, per mi també va ser una sorpresa veure com arribaven a créixer algunes hortalisses que vaig cultivar el primer any. Però si les estem cultivant en torretes individuals o en jardineres, la solució és molt més fàcil: si s’eixamplen, les separem o les col·loquem d’una altra manera. No fa gaire, una noia m’enviava una foto d’una col tota pansida que havia tret de la taula quan ja havia arrelat perque “s’havia fet molt gran i les fulles tapaven els enciams”. El trasplantament no li va provar: estava tan marcida que dubto molt que es recuperés. Per la seva banda, un noi que va venir a un curs m’explicava que l’estiu passat havia hagut de pujar a una escala per collir els tomàquets, i que si no hi havia tomaqueres més baixetes.

D’altra banda, està el tema de la productivitat: les hortalisses d’arrel i de fulla creixen ràpidament, i a efectes pràctics ens obligarà a treballar més sovint en el recipient on les cultivarem. No sé a vosaltres, però a mi em sembla més còmode treballar a peu dret que haver-me d’ajupir a l’alçada d’una jardinera per remoure el substrat, tornar-hi a plantar o substituir el planter o sembrar llavors. No us sembla? En canvi, si en una torreta hi plantes una tomaquera, fins que no l’arranques passaran perfectament de 6 a 7 mesos, en els que la planta creixerà de manera vertical i t’hauras d’ajupir molt poc per treballar-hi (ja sigui podant-la o collint-ne els seus fruits).

I acabo amb un motiu més: sempre m’ha fet por fer-li mal a les plantes. En una taula de cultiu, com puc saber cap a on han crescut les arrels d’una hortalissa? I si en arrencar la que està al seu costat, li faig mal a les arrels? Les de cicle curt tenen arrels molt més petites que les de cicle llarg!

Resumint… espero no haver-vos enredat més i que el que he explicat us resulti útil. Ja direu. Salutacions!

Guardar llavors d’enciam, pebrot, albergínia i luffa

guardar-semillas-lechuga
Una de les coses que més em va sorprendre en els meus primers anys d’hort urbà va ser descobrir de quina manera es formen les llavors de cada varietats d’hortalissa. Algunes són evidents perque les veiem a dins quan les utilitzem a la cuina però, i les dels enciams, la rúcula o les cols? D’on surten? Com i quan s’han de collir i conservar?

Hi ha alguna cosa de màgia en aquell moment en què el teu primer enciam comença a canviar. Si desconeixes com és tot el procés, et preocupes perque li passa alguna cosa estranya. Una noia ho va definir d’una manera molt gràfica que de seguida li vaig adaptar: “Al meu enciam li ha sortit un alien. Què faig?”

Com a consumidors, mai arribem a veure com és un enciam espigat perque els pagesos els cullen abans de que arribin a aquest moment del seu cicle vital. Per això sempre he deixat que ni que sigui una vegada, totes les hortalisses que he provat arribin a aquest moment sorprenent en què la natura segueix el seu curs i acaba del seu cicle donant llavor.

Els enciams comencen a créixer cap amunt des del mig, fent un tronxo gruixut i formant unes flors a la punta que s’obren i després s’assequen, obrint-se de nou per ensenyar uns pèls blancs. Les llavors són sota els pèls, i són negres i molt nombroses.

Pel que fa als pebrots, cal deixar que madurin a la planta fins que es tornen vermells i comencen a assecar-se. Collir-les d’un pebrot verd significa que les llavors poden no estar prou madures i que no en surti res si les sembrem. Deixeu un dels primers fruits a la mata i oblideu-vos-en fins que comenci a assecar-se.

Guardar llavors

Fa pocs dies us vaig ensenyar les albergínies que ja estaven ben grogues, esperant el moment de treure’ls les llavors. He fet un video per a que veieu com es fa i així de pas també coneixeu la luffa, de la que em sento super orgullosa perque per fi he pogut cultivar-la en un test!

Aquest video és la meva humil aportació al a campanya Seed Freedom que es realitza aquests dies a nivell mundial. Perque crec sincerament, que qualsevol que cultiva una hortalissa, ni que sigui en una jardinera, està en el seu dret de conservar, regalar i intercanviar aquests petits tresors que anomenem llavors.
Demà més, perque el tema dóna per llarg. Salut!

Substrat per l’hort urbà: Fibra de coco i humus de cuc

hort-urba-fibra-de-coco-humus-de-cuc

Una de les moltes decisions que hem de prendre quan comencem un hort urbà és el tipus de substrat que utilitzarem per cultivar. I creieu-me, és una de les decisions més importants perque el farem servir durant molt de temps i a més implica una despesa important.

Sempre explico que el dia que vaig decidir-me a començar i vaig arribar a un viver per comprar un sac de terra, em vaig quedar paralitzada al veure la enorme quantitat de substrats disponibles. De fet, me’n vaig tornar a casa de buit per seguir investigant tots els noms dels diferents productes per consultar-los a Internet abans de decidir-me. Tots sonaven a xinès per mi: vermiculita, perlita, torba…

Finalment em vaig decidir per un sac de substrat d’una marca coneguda i vaig començar a plantar-hi tal qual, fins que al cap d’uns mesos me’n vaig adonar de que hi hauria de començar a afegir una mica d’adob i aquí va començar una altra recerca: la de l’adob perfecte.

Les coses han canviat molt des de llavors. Ara t’acostes a qualsevol gran superfície i trobes el que busques. Els departaments de marketing de la majoria de les marques comercials ho han solucionat etiquetant amb un Especial o Apte per hort urbà molts dels productes que ja tenien en catàleg. Si més no, t’ajuden a triar.

Quin és el substrat més apropiat per un hort en contenidors?

Aquesta és una pregunta de difícil resposta. Qualsevol substrat universal de qualitat hauria de ser apte per cultivar-hi hortalisses sempre i quan tinguem present que al cap de dos o tres mesos d’estar-hi cultivant haurà perdut gran part dels seus nutrients. Ho solucionarem afegint-hi adob, un altre món per descobrir i del que parlarem en un altra entrada perque el tema també dóna per llarg.

Força temps després de començar l’hortet, vaig descobrir la fibra de coco. No era fàcil trobar-la i vaig haver de patejar uns quants  viveristes per acabar comprant-la en un grow shop que hi havia a la cantonada. I ràpidament me’n vaig enamorar: la seva textura i esponjositat, i sobretot de la seva retenció d’aigua, que resulta de gran ajuda quan cultives en testos i jardineres com és el meu cas.

Però… què havia de fer llavors amb el substrat que ja havia comprat i que a més m’havia costat una pasta? Doncs res, seguir reutilitzant-lo any rera any, afegint-hi l’adob corresponent i una petita part de fibra de coco per donar esponjositat, aireació i retenció d’aigua. Si ho hagués sabut abans de començar no hi hauria altra cosa a les meves jardineres però no va ser el cas! Per això, segur que llegireu i escoltareu a tot arreu que és el substrat ideal per començar.

He rebut moltes consultes sobre com preparar el substrat per l’hortet a base de barrejar fibra de coco i humus de cuc. Per això m’he decidit a enregistrar aquest video amb l’esperança de resoldre dubtes i mirant de que fos didàctic al màxim. Espero que us agradi i us sigui d’ajuda.

I recordeu: no heu de llençar el substrat al finalitzar la temporada de cultiu: es recicla! Trobareu més informació sobre com fer-ho en aquesta entrada. Salut!

Com renovar el substrat de l’hort

renovar-substrat-hortUn cop has acabat el primer cicle de cultiu et preguntes: I ara? Com haig de renovar el substrat de l’hort? 
Durant aquest temps només t’han preocupat les plantes. Cuidar-les, evitar que les plagues s’hi instal·lin, aconseguir una bona producció i meravellar-te de com és el cicle de cada hortalissa.

Però s’acaben els cultius d’hivern, el planter és ple de noves varietats, i les ganes de començar amb les d’estiu fan que ens preguntem quin és el pas següent.

Recordo el primer any com si fos ahir. Era com una esponja absorbint tot el que explicaven a Infojardin, valorant les experiències d’altres “maceto-hortelanos” que em mereixíen tot el respecte però atenta també als horticultors de terra-terra. Finalment vaig acabar fent un mix entre tot esperant encertar.

Consideracions prèvies

El dia que us vaig proposar parlar sobre com renovar el substrat de l’hort al #TemaDelMes, us comentava que revisant la entrada que vaig publicar el 2008 me n’havia adonat de que actualment ja no ho faig exactament igual. I penso que us haig d’explicar perquè.

Quan vaig començar, no hi havia tanta informació com ara respecte als diferents tipus de substrats disponibles i la conveniència d’utilitzar la famosa barreja de fibra de coco i humus de cuc.
El 2005, si volies començar a cultivar un hort urbà, el que feies era acostar-te al viver, comprar un sac de terra i utilitzar-lo per cultivar. Si a més et donava per comprar un munt de jardineres podia passar-te el que a mi: que unes setmanes compraves substrat de la marca A, altres de la marca B i la pròpia experiència durant el cultiu t’ensenyava quin d’ells era millor.

Què vull dir amb “quin substrat és el millor”?

Em refereixo a les conclusions a les que arribes a base d’anar cultivant i valorant la qualitat de cadascun d’ells: la seva capacitat de retenció d’aigua, si es compacta poc o molt, el seu color, la seva composició… És habitual anar aprenent sobre la marxa, i a partir d’aquest moment el fet de decantar-se per una o per una altra de les marques disponibles al mercat és una decisió que prens en funció del que acabo d’explicar. Llegeixes que la turba es poc ecològica i ho entens, però no us vull enganyar: com més gran n’és el percentatge, més fantàstic em semblava el substrat.

Arribats a aquest punt, el meu mètode per renovar el substrat era el que us explicava el 2008:

  • Eliminant restes de cultius anteriors
  • Buidant totalment torretes i jardineres per així barrejar el substrat de la marca A amb el de la marca B en un intent per millorar-lo
  • Afegint  perlita per afavorir la respiració de les arrels
  • Afegir adob (que podia ser compost, fems de cavall o humus de cuc)

Ladrillo de fibra de coco hidratándose

 Però… vaig descobrir la fibra de coco

I a partir de llavors tot va canviar. Crec que va ser a l’stand d’ Horturbà, a Biocultura Barcelona quan vaig veure per primer cop com era la barreja de fibra de coco amb vermicompost. El vaig tocar i em va semblar meravellós, amb una pila d’avantatges respecte al que estava utilitzant: flonjo, porós, lleuger… Recordo haver pensat en lo bé que s’hi devien sentir les arrels de les hortalisses en ell i la ràbia que em feia no haver-lo utilitzat des del començament.

A partir d’aquell moment vaig decidir que cada cop que em toqués renovar el substrat de les torretes, afegiria una bona quantitat de fibra de coco. I així ho vinc fent des de llavors: buido totes les jardineres, elimino restes d’arrels i elaboro una nova barreja utilitzant el substrat anterior, vermicompost de collita pròpia i fibra de coco.

Amb els anys, el substrat ha millorat moltíssim. És clar que no és el mateix que fer servir la fibra de coco i l’humus de cuc d’entrada, però amb tantes jardineres com tinc i substrat universal en elles no el llençaré, no us sembla? D’altra banda la meva esquena està més que agraïda d’haver rebaixat considerablement el pes de les jardineres: Més fibra de coco = menys pes.

Espero que aquesta explicació us serveixi d’ajuda i que ens expliqueu com ho feu vosaltres o quins dubtes en teniu al respecte. Salut!

El planter ecològic d’@Agrorganics (Sorteig!!!)

Un pack de planter ecològic d'Agrorganics
Un pack de planter ecològic d’Agrorganics

Una de les consultes que em feu més habitualment és on aconseguir planter ecològic. Acostumo a aconsellar-vos que tibeu de Google per trobar algun viver proper on trobar-ne. Una altra opció és fer-se un mateix el planter amb llavors ecològiques comprades o intercanviades amb algun dels bancs de llavors. Pero ara tenim una tercera opció.

El planter ecològic d’@Agrorganics

Fa uns dies vaig rebre un email d’en Narcís, un dels socis de la empresa Agrorganics, que es dedica a la venda online de productes per horticultura, parlant-me dels seus packs de planter ecològic. Vam xerrar una estona i de seguida es va oferir a enviar-me un pack per tal de valorar tant el producte com el servei.

I com que una imatge val més que mil paraules, us deixo el video de com era el pack que vaig rebre fa un parell de dies:

Em va agradar molt la qualitat del planter: sa, amb moltes arrels, de bona mida, sense bitxos de cap tipus ni restes de fitosanitaris preventius. El sistema que fan servir pels enviaments està ben pensat, de manera que t’arriba a casa el divendres, just abans del cap de setmana perque tinguis temps de posar-lo a l’hort sense presses.

També el mètode d’identificació de les plantes (tot i el carbassó rebel que primer em faltava i després em sobrava, coses del directe! XD). Si sou novells i no reconeixeu com són les diferents plantetes us recomano tenir cura quan separeu la palla per tal de no tenir dubtes amb l’ordre en que s’han col·locat cada una de les varietats. De fet, és difícil equivocar-se ja que mai posen de costat dues hortalisses de la mateixa familia (per exemple, dos tipus de pebrots), així que exceptuant un petit accident com el meu sempre sabreu amb tota seguretat què és cada plàntula.

Un detall, petit si voleu, però que a mi m’ha agradat molt és la còpia del certificat emès pel CCPAE conforme el planter és realment ecològic i prové d’un viver autoritzat. També l’enllaç a una miniguía de cultiu que trobareu a la carta de presentació.

Al video veureu que en el meu pack no hi ha ni un planter de tomàquet, i crec que haig de dir aquí que és perquè així els ho vaig demanar. Tinc fet planter meu d’una bona quantitat de varietats i vaig estimar-me més que m’hi afegissin més varietats d’enciam. Si mireu els diferents packs que comercialitzen segur que trobareu el que s’avingui més a les vostres necessitats.

I… sorteig !

La gent d’Agrorganics s’ha portat tant bé que m’han ofert un altre lot gratuït per sortejar entre els seguidors del bloc. No és genial? A continuació us indico les bases de la rifa:

Qui pot participar?

La participació és oberta a qualsevol lector del bloc però l’enviament només es realitzarà a algú de la península. Els ports són cars i no he gosat a comprometre a la empresa a haver d’assumir una tramesa a Balears o Canàries. Sempre podeu participar i regalar el pack a algun conegut que resideixi en la zona de repartiment.

Què cal fer per participar?

Només heu de deixar un comentari a la entrada del bloc en castellà. Si, ho farem així per evitar mals entesos, ja que només tinc un pack per rifar i vull que el sorteig tingui la màxima transparència. No cal que m’expliqueu res d’especial, però si que m’agradaria saber d’on sou, si teniu hort urbà en jardineres i torretes o a terra, i quant de temps fa que el teniu. No és gaire demanar, oi?

No valen les respostes que m’envieu a través de les xarxes socials ni els correus que m’envieu quan llegiu el bloc a través de Feedburner, ja que només m’arriben a mi. Recordeu: només les respostes al bloc en castellà.

Quina és la data límit per participar?

Diumenge vinent, 7 d’Abril a les 21:00 h

I com es tria el guanyador?

El vostre número de participació serà el que correspongui a l’ordre de les vostres respostes.

El diumenge 7 a les 21:00 h es tancaran els comentaris i es procedirà a introduïr el nombre total de respostes en el servei  random.org  per tal de generar un número aleatori. En quant surti el guanyador ho publicaré a Twitter, a Facebook i aquí al bloc, apart d’enviar un correu electrònic al guanyador.

Si dimecres 10 d’Abril el guanyador no s’ha posat en contacte amb mi, es generarà un nou número que substituirà automàticament a l’anterior.

Per acabar, vull donar les gràcies a Agrorganics pel pack que em va enviar, ja ho tinc tot plantat a l’hortet! I també, és clar, pel pack que rifarem, segur que farà molt feliç a algú. Salut!

agrorganics

Recordeu

Només són vàlides les respostes que deixeu en la versió castellana del bloc.

L’enllaç aqui

La Xarxa Catalana de Graners a Pagesos de ciutat. Sabeu com funcionen?

xarxa-catalana-de-graners-esporus

Heu sentit a parlar mai de la Xarxa Catalana de Graners o de la Red de Semillas? Com que ara estem en plena efervescència “planteril”, fa unes setmanes ens vam posar en contacte amb la  Xènia Torras, responsable del projecte Esporus per convidar-la a participar al Pagesos de ciutat i que ens expliqués com funcionen, com consegueixen les llavors i quins mètodes de conservació i propagació utilitzen..

Esporus és un dels bancs de llavors de la Xarxa Catalana de Graners, que a la seva vegada forma part de la Red de Semillas de la que ja hem parlat alguna vegada al bloc. Cada dia que passa estic més convençuda de l’agraïment que els devem a les persones que treballen en aquest tipus d’iniciatives, promovent la recol·lecció, estudi, conservació i propagació de varietats típiques de cada zona. Conservant aquest tresor que són les llavors antigues.

Quins són els objectius de la Xarxa Catalana de Graners

  • Denunciar i lluitar contra la privatització/especulació vers la biodiversitat.
  • Reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar, compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per part de pagesos i aficionats.
  • Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidència política en tot el relacionat amb les llavors agràries, i fer-ho de forma asembleària i horitzontal.
  • Donar suport a la creació de nous graners
  • Elaboració de fitxes comunes de caracterització agronòmica, organolèptica i etnobotànica
  • Crear una base de dades comú
  • Coordinar la recerca, preservació i multiplicació de varietats tradicionals i la seva cultura associada
  • Fomentar un model d’agricultura diversificada, local i familiar/col·lectiva
  • Recolzar i coordinar-se amb projectes afins per la sobirania i autonomia alimentària, l’accès a la terra i l’aigua.
  • Divulgar la tasca que duem a terme  [Extracte del seu Web]

Esporus va nèixer l’any 2002 per donar resposta a les necessitats del sector. El Banc és un projecte de l’Associació l’Era, que al seu cop està molt vinculada a l’Escola Agrària de Manresa, pionera del cultivo ecològic ja als anys 90.

Parlavan sovint de la necessitat de conservar aquest tipus de varietats i el mateix camí els va portar a iniciar una prospecció que pel que sembla no va ser fàcil, ja que havien de recòrrer a horticultors d’edats avançades, guanyant-se prèviament la seva confiança. L’estudi de cada varietat és molt complert: s’ha de prendre notes de tot els que t’expliquen els dipositaris, ja que d’aquestes notes se’n poden extrapolar molta informació com ara descobrir rutes històriques d’interecanvi econòmic entre comarques.

Un cop recollides les llavors, el primer que fan és emplenar una fitxa amb uns mínims d’informació agronòmica i cultural. Tenen un calendari de multiplicació i cada any sembren unes 60 varietats de les 270 enmagatzemades al banc de llavors. Les conserven en una càmera frigorífica a una temperatura de 5-8ºC i un 40% d’humitat. Les guarden ben seques, dins de pots de vidre amb tapa i gel de sílice  o guix com a secant..

Com podem accedir a aquest tipus de llavors els horticultors aficionats?

La Xènia ens va explicar que hi ha diversos mètodes: comprant-les en un Banc de Llavors, com a pagament per la feina que han fet els horticultors que les han reproduïdes, apadrinant-les, és a dir: cultivant-les i comprometent-nos a retornar-les per a que segueixi havent-n’hi stock i també mitjançant algun intercanvi per d’altres que hi poguem aportar.

També ens va explicar que anualment celebren una reunió i que aquest any es farà a Roda de Ter (Osona), el 7 d’Abril. Més informació aquí.

Pot ser que tingueu un Banc de la Xarxa Catalana de Graners més aprop de casa del que us penseu. Us deixo l’enllaç al llistat de Bancs i a la seva pàgina de Facebook per si es va actualitzant i se’n creen més.

ets-el-que-menges

En el mateix programa vam tenir a la Montse Vallory, xef especialitzada en alimentació natural i col·laboradora habitual del web  Ets el que menges, una visita obligada si esteu interessats en temes d’alimentació i salut. La Montse ens va parlar sobre la conveniència de consumir llavors en els nostres àpats, de les seves propietats nutritives i consells per utilitzar-les a la cuina..

Moltes gràcies a la Xènia, la Montse i a la Cristina pel seu testimoni com a pagesa de ciutat: va ser un autèntic plaer aprendre de vosaltres.
Per acabar, us deixo l’enllaç al Podcast:

 Ir a descargar

Germinar llavors – Introducció

germinació

Explicar com germinar llavors no es fa en un tres i no res. Hi ha molts consells a donar per aquells que no ho han fet mai i per això he decidit revisar les entrades ja publicades al bloc, ampliant-les i afegint-hi enllaços que penso que us poden aportar més informació.

Ja fa dies que a Infojardín estem en plena efervescència amb el planter. Qui més qui menys ja l’ha posat i ahir i avui, amb la baixada de les temperatures, tots patint per les nostres llavors tot just acabades de germinar…

Vaig prometre al començar el Picabook que parlaria del planter en un tema apart i vull complir la promesa. Però el tema dóna per llarg, així que m’imagino que hauré de dividir el tema d’alguna manera.

D’entrada, deixeu-me enumerar-vos algunes coses molt bàsiques sobre la germinació de llavors, per així poder començar ja.

Què necessitem

-Un recipient on fer germinar les llavors
-Substrat apropiat per a la germinació
-Les llavors
-Aigua
-Temperatura

Triar els recipients

Per a germinar les llavors podem utilitzar molts i variats recipients, la majoria d’ells reciclats d’altres usos (veureu fins a on arriba la inventiva!!).
Així, podem fer servir envasos de iogourt, fiambreres de plàstic, petits testos fets amb paper de diari…
També unes plates que venen a les cooperatives agrícoles i botigues especialitzades que poden ser de porexpan o de plàstic i que tenen tot de foradets per a omplir-los de terra. N’hi ha de vàries mides i colors.

Triar el substrat

En principi les llavors poden germinar en qualsevol substrat, però n’hi ha d’especials per a tal fi. A Infojardín, la majoria fem servir un que es diu Compo Semilleros per tal de no escalfar-nos massa el cap.
En qualsevol cas, és convenient que sigui un substrat ric en nutrients per a afavorir el creixement de les llavors i que no sigui excessivament compacte per tal de que les arrels es puguin desenvolupar correctament.

Si teniu torba negra o rossa, és un substrat ideal, afegint-hi perlita per afavorir l’aireació.
Però repeteixo, les llavors poden germinar en gairebé qualsevol substrat.

Les llavors

Vull mencionar aquí que és important que les llavors hagin estat ben conservades per tal que germinin amb èxit. Sempre és millor utilitzar llavors de l’any anterior doncs tot i que si són més antigues poden germinar també, trigaran molt més.

Aigua

De tant bàsic, gairebé fa vergonya parlar-ne 🙂
No he sentit mai a dir que cal que sigui aigua embotellada, o de pluja, però el que sí és cert és que si deixeu una galleda plena en repòs, es veu que al dia següent n’haurà desaparegut gran part del clor que conté.
És molt important per a la germinació que no els falti humitat, així que podeu regar el planter amb un vaporitzador o similar per tal de no remoure la terra.

Temperatura

És primordial i molt, molt important per a la germinació de les llavors de les hortalisses d’estiu. I un altre punt que dóna lloc a molta inventiva per part dels companys del fòrum.
Però d’aquest punt ja us en parlaré en una altra ocasió perquè el tema dels germinadors dóna per a un altre missatge ben complert.
El que heu de saber és que convé que les llavors tinguin una temperatura d’uns 18 a 25 graus per germinar correctament i que això d’entrada ho podeu aconseguir apropant els contenidors a alguna font de calor.

Com sembrar les llavors

  • El més habitual és emplenar els contenidor de substrat, regar-lo i a continuació dipositar-hi les llavors. En un potet de iogourt s’hi podrien posar sense problemes de 8 a 10 llavors de gairebé qualsevol hortalissa, tenint en compte que quan creixin una mica les haurem de separar per tal de fer-les crèixer individualment (d’aquest pas en castellà se’n diu “repicado”)
  • Cobrir les llavors amb una capa molt fina de substrat, mig centímetre aproximadament.
  • Regar superficialment
  • Apropar el contenidor a una font de calor, mantenint-ne la humitat

Quan triguen a germinar les llavors

Depén de varis factors: d’una banda, de quina hortalissa es tracta. I d’altra banda, de lo antigues o noves que siguin les llavors (les més noves germinaran abans).
Per norma general, els enciams triguen molt poc, uns 3 dies en germinar. Els tomàquets de 4 a 5. Totes les cucurbitàcies triguen poc, uns 5 dies també.
Els més tardans acostumen a ser els pebrots, que poden trigar perfectament un mes en nèixer i que a més són els que necessiten la temperatura més alta, uns 25º.
Podeu veure una taula sobre com de fons heu de sembrar les llavors i els dies que triguen a germinar en aquest enllaç.

Què fer quan ja han germinat les llavors

En aquest punt és quan hem de mirar de donar-los el màxim de llum possible, ja que les plantes al nèixer la busquen desesperadament, donant lloc al que a Infojardín anomenem “síndrome del hilillo“. Això és, les plantes creixen amunt i amunt, amb una tija molt llarga i fina fins que al final es tomben pel seu propi pes.
És convenient doncs posar-les a on puguin rebre el màxim de llum però no sol directe, ja que al ser tant petites corren el risc de cremar-se.

Quan eixen les llavors, apareixen primer els cotiledons, que són dues fulletes petites molt similars en totes les espècies i poc després, el que ja s’anomenen fulles de veritat i que varien de forma segons l’hortalissa. És quan apareixen aquestes quan haurem de pensar en separar les plantetes i plantar-les en contenidors més grans de manera individual, per tal que s’enforteixin al màxim.

D’això en castellà se’n diu “Repicado”. Podeu ampliar informació sobre aquest tema en aquest missatge.

Espero que aquesta informació inicial us sigui d’ajuda per començar. Ara, paciència i a posar el planter!!!

Entrada publicada originalment el Març de 2008.
Revisada el Febrer de 2013

Com guardar llavors

Sobrets de llavors preparats per enviar per correu
Sobrets de llavors preparats per enviar per correu

Estic molt contenta de l’acollida que ha tingut la meva proposta del Tema del Mes, segur que de mica en mica serem més blocs participant i afegint les nostres idees i opinions sobre el tema escollit.

He preparat un remix d’entrades ja publicades al bloc per exposar de quina manera conservo les meves llavors. D’entrada vull dir-vos que ja fa molt de temps que no compro llavors de sobres comercials excepte si estic viatjant i trobo alguna varietat que em crida l’atenció. Gairebé consegueixo totes les llavors d’intercanvis amb d’altres aficionats a l’hort urbà i la resta provenen d’hortalisses que cultivo cada estiu i de les guardo llavor per la temporada següent.

Ja ja alguns anys que a Infojardín vam posar en marxa l’Album de fotos de hortalizas en el que podreu trobar imatges de com es formen les llavors més habituals. En el cas de tomàquets i pebrots pot resultar evident on són i com les hem de treure, però quan comences, sovint et preguntes d’on carai deuen sortir les llavors dels enciams, per exemple. És bonic deixar que les nostres hortalisses acabin el seu cicle vital per tal d’experimentar-ho i aprendre com és tot el procés.

A continuació us exposo com aconseguir llavors de les  hortalisses més habituals en un hort en jardineres i com procedir per tal de conservar-les correctament.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

Guardar llavors de llegums

-Collir les tavelles quan s’assequen i comencen a desgranar-se.
-En varietats de mongetes de mata baixa, recollir la planta sencera i penjar-la en un lloc sec i airejat durant dues setmanes (fins que al mossegar les tavelles no hi quedi marca).
-Faves: guardar les llavors de les primeres tavelles.

Guardar llavors d’espinacs

-Per a conseguir llavor, es planten al novembre-desembre i es deixen crèixer fins que el seu cicle vital finalitzi i s’assequi. Al maig-juny es poden collir les llavors.
-Hi ha plantes femenines (que produeixen llavors) i masculines (floreixen abans i tenen fulles més petites), en una proporció 2:1.
-Per a evitar pèrdues, recollir-les a primera hora del matí per a evitar que les llavors caiguin de la planta.
-Collir quan la planta encara és verda i la llavor marró.

Guardar llavors de bledes

-Les primeres poden pujar a flor el mateix any.
-Transplantem a la tardor les millors plantes (mínim 12) i es protegeixen durant l’hivern (com la remolatxa).
-La llavor es recull quan és marró
-No s’assequen al sol
-Quan es comencen a formar les llavors s’aconsella tallar les puntes florals per evitar producció de llavor petita.
-Pot creuar-se amb la remolatxa.

Guardar llavors d’enciam

-Durant el cultiu és convenient guiar-los per evitar que es dobleguin.
-Recollim a ple sol quan al bufar salta la llavor, doblegant lleugerament la tija i picant amb les mans o un pal per fer saltar la llavor madura.
-Un cop recollit ho deixem al mateix recipient on hem collit les llavors per tal que tots els insectes que hi pugui haver vagin sortint.
-1er ho passem per un sedàs per eliminar les parts més grolleres i després ho ventem: les parts més lleugeres (llavors petites o buides i part de la flor cauen més lluny).
-Un cop neta i seca, tirem les llavors en un got d’aigua i remenem ràpidament: les que floten les despreciem i RÀPIDAMENT les assequem.

Com conservar-les d’un any per altre?

Sempre es recomana guardar-les en un lloc fresc i sec. Pot ser a la nevera, dins de pots hermètics o en un rebost.

En el cas dels llegums podem trobar-nos que es corquin, pel que podem posar-les al congelador durant un parell de dies i després desar-les normalment. Amb aquesta baixada de temperatura el que conseguim és matar els ous i/o larves que hi pugui haver a l’interior de les llavors, evitant que eclosionin. HI ha fins i tot qui les desa al congelador durant tota la temporada.

Podeu guardar les vostres llavors en pots de vidre, bossetes de plàstic amb tanca zip o en bossetes de paper. Recordeu apuntar-hi la varietat, l’any de collita i si feu algun intercanvi no deixeu de posar-hi les mateixes dades. La persona que rebi aquestes llavors us ho agrairà.

Teniu present també que les llavors perden poder germinatiu any rera any, pel que és millor sembrar-les l’any següent d’haver-les collit i donar sortida a les sobrats mitjançant intercanvis.

Per acabar, us deixo una taula de germinació per a que els impacients sabeu quants dies triguen a germinar cada una de les varietats. La taula és aproximada, pel que si les llavors fa temps que les teniu, poden trigar més dies dels indicats.

Etiqueta les teves plantes! Reciclant a l’hort

piedras-pintadas
Fotografía de http://www.itsoverflowing.com

Ja deu fer prop d’un mes que a en  @JavierColores se li va ocórrer plantejar-nos una pregunta als hortolans del Twitter: ¿Com eitqueteu les vostres plantes? Va crear el hashtag #EtiquetaPlanta i als pocs dies va recopilar totes les respostes en aquesta fantàstica entrada del seu bloc que mereix molt la pena visitar.

De fet, no conec a ningú a qui no se li hagi ultra-desenvolupat la inventiva al començar un hort. No us ha passat a vosaltres? Veiem recipients en qualsevol trasto, que si els pots del iogurt, que si ampolles i bricks de llet… Podem trobar una bona recopilació a la entrada que es va treballar i molt la @MonniMouse al seu bloc: Contenedores para el huerto y el macetohuerto: Todo vale.

Fotografía: http://hortarrels.blogspot.com.es/2013/01/brico-construccio-amb-palets.html
Fotografía: http://hortarrels.blogspot.com.es/2013/01/brico-construccio-amb-palets.html

I per acabar, què me’n dieu del super galliner que han fet els de l’Hort Arrels? No serà perque no hi ha utilitats per donar-li als palés, oi?

Aquesta tarda, a la ràdio, he explicat els mètodes recopilats per en @JavierColores al seu bloc. Espero que no s’hagi molestat, ja que l’he mencionat! Us deixo el podcast per si el voleu escoltar.

Consulta interessant sobre l’ús de la fibra de coco en horts urbans

Ladrillo de fibra de coco compactado. Fotografía de www.planetahuerto.es
Ladrillo de fibra de coco compactada. Extraída de www.planetahuerto.es

Aquest matí he rebut un correu d’en Karlos, de Bilbao, amb una consulta molt interessant. Això és el que em diu:

Debuto este año con un minihuerto en una azotea a la que pretendo sacar chispas. El caso es el siguiente…. necesito unos 730 litros de sustrato, que pretendo que pesen lo menos kilos posibles.

Estoy valorando utilizar parte de esos litros de LADRILLOS DE COCO (por ejemplo 20kgs de ladrilo seco que se convertirán en unos 250 litros).

El resto lo completaría con una mezcla de sustrato universal (250 lts), 100 litros de estiercol equino, 100 litros de mantillo y 30 litros de Humus.

Creo que podrí­a ser una proporcion valida, pero mi duda es la siguiente…
Estaría aportando una tercera parte de materia inerte (COCO) que no quisiera tener que “darle vida” con abonos especificos de coco, etc.
Tras esta introdución, aquí­ es donde me gustarí­a oir hablar a tu saber:

Si a la hora de hidratar los ladrillos de cocos, en vez de utilizar agua pura, los hidratase con PURIN DE ORTIGAS, bien en su proporción normal (1/10), o incluso más concentrado (1/5 p.ej)…….
¿Conseguirí­a de este modo insuflar algo de vida a la fibra de coco?… ¿Serí­a significativa esa mejora?… ¿Serí­a contraproducente y me cargarí­a el sustrato por existir algun tipo de incompativilidad entre COCO-PURIN que desconozco? ¿Podrí­a incluso aumentar la proporcion de coco a costa por ejemplo de mantillo?
¿Si el coco tiene validez por 2 años, quiere esto decir que se desintegrarí­a… tendría que sustituir todo el sustrato por haber “caducado” el coco?

Un cordial abrazo desde Bilbao

Una bona colla de dubtes MOLT interessants. Anem a pams…

La fibra de coco és un substrat (gairebé) inert en quant a nutrients. Es recomana utilitzar-lo en horts urbans per diverses raons: el seu pes (molt lleuger), la seva capacitat de retenció d’aigua i nutrients, el seu PH neutre (el que el fa apropiat pel cultiu d’hortalisses) i per lo esponjós que resulta el substrat pel que s’utilitza com a base. Això si, sempre s’ha de barrejar amb quelcom que aporti nutrients, i la barreja perfecta acostuma a fer-se amb humus de cuc.

És cert que es va degradant però… quin és el substrat que no ho fa? Els que cultivem en contenidors, sabem perfectament que ada any hem de dedicar un grapat d’hores a renovar el substrat, removent-lo, eliminant arrels gruixudes, airejant-lo i tornant a barrejar-lo amb adob per tal de seguir cultivant-hi.

Vaja, jo no em preocuparia en absolut per la possibilitat de que la fibra de coco es “desintegri o caduqui” al cap d’un parell d’anys. Que la trobarà diferent, això està clar, però no per això deixarà de ser un bon substrat pel teu hortet.

No veig massa clar la barreja que proposa. Que no pots fer-ho només amb fibra de coco i humus de cuc? Perquè afegir-hi una altra cosa? O és que potser tens dificultat per trobar algun dels dos components? Penso que aquesta barreja és la millor que es pot utilitzar, no veig perquè afegir-hi “mantillo” o fems animals.

He trobat a YouTube aquest video que m’ha semblat molt interessant de compartir, ja que podreu veure pas a pas com es prepara la barreja.

Pel que fa a la consulta sobre si fer servir purí d’ortiga per hidratar la fibra de coco, a mi m’ha sonat una mica a barbaritat. Repassem-ne les propietats:

  • Conté una altra proporció de ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrògen). També altres components com plata, crom, coure, manganès, calci, magnesi, plom, sodi, níquel i titani.
  • Afavoreix la fermentació i la transformació del compost
  • Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil.la
  • Dil.luida en proporció 1/10 elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
  • En proporció 1/20 evita el mildiu de la patata i la clorosi dels fruiters
  • Remullant les arrels de les plantes en una dilució 1/20, aconseguirem un arrelament més ràpid

Espero que li sigui d’utilitat el meu consell, però m’agradaria molt conèixer la vostra opinió. Vosaltres, què li recomanarieu a en Karlos?

Salut!