Arxiu de la categoria: Novells

Calendari de sembra, transplantament i recol·lecció d’hortalisses

formigues-hort-urba

Fa alguns dies vaig refer el calendari de sembra, transplantament i recol·lecció d’hortalisses que ja hi havia al bloc per afegir-hi més informació. Ara podrà servir tant pels que feu hort a terra com en contenidors.

A primer cop d’ull, hauria de sobtar la manca d’informació en algunes fileres. En les bledes, per exemple, s’hi indica quan sembrar i recol·lectar, però no es diu res del transplament. No és un error meu, ho he fet expressament. Ara us ho explico.

Taronja – Sembra
Verd – Transplantament
Granate – Recol.lecció

 

Com sembrar els diferents tipus de llavors

Aquests darrers mesos hem estat parlant molt de preparar el planter, de com regar-lo, cuidar-lo i de com proporcionar-li llum per evitar que se’ns espigui per manca de llum, però en cap moment us vaig explicar que hi ha algunes varietats d’hortalisses amb característiques peculiars de les que no es té costum de preparar planter. Anem a veure quines són:

Hortalisses d’arrel

No es recomana preparar planter d’aquest tipus d’hortalisses, és millor sembrar-les directament allà on les cultivarem (a l’hort o a les jardineres). Perquè?  Doncs perque en el moment en que les treiem de la safata del planter per ubicar-la a l’hort podem trencar-ne les arrels, que a la vegada són el fruit. Té la seva lògica, oi? Per tant al calendari no hi trobareu indicacions per transplantar els alls, els raves i les pastanagues.

Per sembrar-les, cal regar bé la zona on les ubicareu,fer una ratlla no gaire fonda amb un llapis en el substrat i dipositar-les d’una en una. Recordeu que per norma s’aconsella no cobrir les llavors amb més de tres vegades la seva mida de substrat, així que en aquest cas serà una cosa moooolt lleugera i delicada. Els que fem hort urbà en jardineres no trigarem res, en canvi els que teniu un hort gran podeu fer-ho com ens ensenya en Miracebo en aquest video:

Hortalisses de grana grossa

Tampoc hi trobareu indicacions d’aquelles hortalisses que tenen la grana (la llavor) grossa o que germinen amb molta rapidesa. Amb això no vol dir que no sigui viable preparar planter si ens resulta més fàcil, sino que podem sembrar-les directament al lloc on les hem de cultivar. Entre elles hi ha els carbassons, els pèsols, les faves, les mongetes i els cogombres. Menció apart per les patates, que sempre es planten directament a terra.

Les bledes i els espinacs

Aquestes són dues varietats de les que podem preparar planter si ho volem, però no tinc costum de fer-ho. Per comoditat, utilitzo el mateix sistema que per les hortalisses d’arrel, ja que m’agrada collir-les quan són molt petites per menjar-les crues en amanida. Per això les sembro bastant més juntes del que s’indica en el calendari i per collir-les les tallo amb unes tisores per evitar endur-me’n les arrels.

Les maduixes

Les maduixes no surten habitualment als calendaris de sembra tot i que podeu trobar-ne llavor als comerços habituals. El motiu és molt senzill: la seva reproducció per estolons fa que sigui una mica absurd esforçar-se en germinar llavors. Us ho vaig explicar aqui i ho vam ampliar recomanant-vos la visita al bloc El huerto del López per aprendre més sobre com ho fa per propagar-les.

Espero que el calendari us sigui d’utilitat, salut!

Germinar llavors – El germinador

llavorsLa majoría de les hortalisses d’estiu necessiten d’un alta temperatura per a poder germinar. O si més no, una temperatura bastant més elevada que la que tenim en el moment de preparar el planter.

Per aquest motiu la saviesa popular sempre ha intentat afavorir aquesta germinació d’una manera o altra. Un dels mètodes habituals sempre ha estat el de la “cama caliente” (desconec el terme en català, si algú el sap…).
Amb aquest sistema, aprofitem l’escalfor que es desprén dels fems o de matèria vegetal en descomposició per a fer germinar les nostres llavors.
A continuació us deixo fotografies del sistema pas a pas, gràcies al company Destripaterrones. (Fixeu-vos-hi bé perque hi ha tot el procedimient de sembra fins al final).

Però com us deia abans, hi ha d’altres sistemes per intentar afavorir la germinació. El company Miracebo va començar presentant el seu al fòrum i gràcies a ell molts ens hem apuntat a fer-nos el nostre aprofitant la seva idea i admirant sempre els seus videos didàctics.

En Miracebo es mereix tot un missatge per a ell tot sol. Ha estat mestre i això se li nota en la manera d’explicar les coses. Aquí us deixo un altre video on parla del planter. Més fàcil d’entendre, impossible.

Un altre més on ens ensenya com preparar llavors per ficar-les al germinador.

I per acabar les lliçons, el video sobre el “Repicado”

La meva versió del germinador

Servidora va agafar idees d’aquí i d’allà per construir-ne un per mi. I us puc assegurar que n’he tingut de sobres per a fer germinar les llavors del meu hortet 🙂

Per acabar, uns enllaços més per si voleu seguir llegint sobre el tema i veure els germinadors que han construït altres companys d’Infojardín com ara en WestyBernaralacid o Ángel y su nieta.

Entrada publicada originalment el 12/03/2008
Revisada i editada el 17/02/2013

Recopilació de dubtes habituals – III

Els hortets estan ja en plena efervescència, oi? Les tomaqueres ja tenen flors, els pebrots fan l’estirada, i a mi m’arriben alguns mails amb preguntes que poden ajudar més d’un, així que poso aquí les respostes per si et poden orientar una mica:

Carbassons
En Barusi (que el pobre assegura tenir “un virus assassí de tomàquets”), em diu que espera tenir més sort amb els carabassons, i que només em cal penjar un video sobre com distingir les flors masculines de les femenines.
Aquest video i més informació sobre el tema els podeu trobar en aquests missatges:
Carbassons!
Flors mascle i femella en les cucurbitàcies
Polinització manual dels carbassons

Substrat i barreges

En rauldm81 i en JAVIER han començat aquest any el seu hort urbà i tenen dubtes sobre com utilitzar l’adob i si ho han de barrejar inicialment amb el substrat.

A veure, anem a pams: si el que es compra per primera vegada és un substrat de qualitat (posem per exemple, un de la marca Compo), hem de tenir present que aquest substrat ja porta incorporats una sèrie de nutrients que permetrà a les nostres hortalisses viure bé i sense mancances durant una temporadeta.
Per tant, d’entrada no caldria fer cap barreja, a no ser que voluntàriament es vulgui reduir el pes de les jardineres i llavors s’hi afegeixi fibra de coco, per posar un exemple.

Les barrejes de substrats s’han de fer sempre amb alguna finalitat en concret, no perque si. Un sac de substrat nou és tot el que ens cal per començar si no tenim ganes de marejar la perdiu. Com també ho és començar inicialment amb una barreja de fibra de coco i humus de cuc.

Crec que el problema és que des de la ignorància pròpia del que comença, quan penses en substrat tots pensem en sacs de terra. I és normal! No està malament començar així ni us heu d’angoixar pensant que ho heu fet malament. Un bon substrat és bo per començar. Però que sigui bo, no aquelles terribles bosses de “qui-sap-què” que venen als xinos…
Aquests missatges potser us poden ajudar:
Triar un substrat per l’hort I
Triar un substrat per l’hort II
Triar un substrat per l’hort III

Adobs

La pregunta sempre és la mateixa: quan s’ha de començar a adobar? I amb què?
Us recomano que li doneu una ullada a aquesta entrada:
Parlem d’adobs – Introducció

El que sí us puc explicar és com ho faig jo: cada setmana afegeixo un petit grapadet d’humus de cuc per sobre de les torretes. Un grapadet petit, eh? Aprofito per regar amb aigua barrejada amb els lixiviats del vermicompostador, normalment el mateix dia que hi afegeixo l’humus.

Si no tinc humus perque l’he fet servir per renovar el substrat, ho faig amb guano en pols, però llavors rego només amb aigua.

Penso que quan es comença no cal embolicar-se amb més coses, tot i que també he provat adobs amb dosis altes de N, P i K que m’ha funcionat bé. Però això ja ho explicarem un altre dia, perque és un tema molt interessant.

Als que heu iniciat els cultius amb un substrat nou, us diria que podeu començar a afegir adob líquid o en pols a partir del mes i/o mes i mig. I siusplau, no hi poseu boletes blaves d’adob, això feu-ho amb les plantes de flor, però no amb el que després us menjareu!

Renovar el substrat

Cibelina (que està molt contenta perque tot li està “sobrevivint”!!) em demana si cada any compro substrat nou o l’aprofito.
Afortunadament, s’aprofita! T’imagines els agricultors llençant tota la terra dels seus camps? XD
En aquesta entrada pots llegir com ho faig més o menys:
Renovar el substrat de les torretes

Per acabar, us volia dir que he inscrit aquest bloc als Premis Blocs Catalunya. No ho faig amb la intenció de guanyar, sino amb la de difondre això que fem nosaltres, aquesta colla de pirats!

Per votar, no cal registrar-se, només anar a la pàgina del meu bloc i fer click en el botó vermell que posa “Vota’m!”.
A sota hi ha un feed amb els ultims missatges del bloc. També els podeu votar fent click en la icona del polze amunt, ja que això també suma punts.

Us agrairé molt que hi perdeu una estoneta si aquest bloc us ha ajudat en alguna ocasió. Gràcies!

El Picabook, l’ànima d’aquest bloc

Quan vaig iniciar aquest bloc no vaig dubtar ni un moment en batejar com a Picabook la secció de consells per començar un hort urbà.
Tot va començar amb una conya al fòrum d’Infojardín. “Escriu un llibre!!!”, em deien.

El que sí em plantejo és (el dia que tingui temps, i ganes), passar tots aquests consells a un pdf per a fer-ne més fàcil la seva lectura. I enllaçar-ne la seva descàrrega directament.

Aquest és el moment de l’any on més visites hi ha en tots els blocs i webs sobre horticultura urbana. És per això que he pensat que recopilar totes les entrades del Picabook en aquest llistat. Espero que us resulti útil.

Començar un hort urbà

Consells bàsics per començar un hort urbà
Errors habituals al començar un hort urbà
Mides de les torretes
Mides de les torretes segons les varietats
Requeriments de llum de les hortalisses
Cada quant s’ha de regar l’hortet
Top ten (preguntes habituals)
Recopilació de dubtes habituals I
Recopilació de dubtes habituals II

Fer planter de les hortalisses, llavors i possibles problemes

A voltes amb el planter
Germinadors… i més
Taula de germinació
Profunditat de sembra de les llavors
Síndrome del hilillo
Com transplantar
Llavors d’hortalisses comprades
Comprar llavors d’hortalisses baby
Hem de guardar llavors!!
Planter d’hivern
Testos ecològics
Sembra esglaonada
Germinant llavors


Què plantar mes a mes

Què plantar al Gener
Què plantar al Febrer
Què plantar al Març
Què plantar a l’Abril
Què plantar al Maig
Què plantar al Juny
Què plantar al Juliol
Què plantar al Setembre
Què plantar a l’Octubre
Què plantar al Novembre
Correspondència entre les estacions dels dos hemisferis

Adobs, substrats i vermicompostatge

Parlem d’adobs – Introducció
Adobs foliars
Fems de cavall
Triar un substrat per l’hort – I
Triar un substrat per l’hort – II
Triar un substrat per l’hort – III
Com renovar el substrat de les torretes
El vermicompostador
Vermicompostador Vs. Compostador
Dubtes sobre el vermicompostador – I

Apunts sobre cultius específics

Avui parlem de… maduixes!
Evitar que les maduixes toquin el substrat
Carbassons!
Flors mascle i femella en les cucurbitàcies
Pol.linització manual de carbassons

Cultiu de canonges
Cultiu d’espinacs 
Cultiu de faves 
Cultiu de fruiters
Cultiu de pebrots
Cultiu de ruca (rúcula)
Evitar la hibridació de pebrots
Cultiu de tomàquets
Podar les tomaqueres
Despuntar les tomaqueres
Aclarint dubtes sobre els tomàquets cherry
Sembrar les síndries
Cultivar patates en sacs, bidons i pneumàtics
Cultiu de pèsols

Prevenció i control de plagues

La salut de l’hort
Plantes beneficioses
Fitosanitaris a l’hortet
Mètodes de preparació de fitosanitaris casolans
Bacillus thuringiensis
El sabó potàssic

Utilitzar donzell contra pugó, erugues i altres insectes
Us presento una amiga (Aranya roja)
Guerra a l’aranya roja
Prevenir l’oïdi
Purí d’ortiga
Trampes cromàtiques
La papallona i l’eruga de la col

Bibliografia

El horticultor autosuficiente
Guía práctica ilustrada para la vida en el campo
Iniciación a la agricultura ecológica para pequeños huertos
Llibres d’hort a Google Books
Manual d’horticultura (ideal per la zona nord d’Espanya)

Què sembrar al Novembre

Com cada mes, els consells que s’ofereixen al web d’Horturbà:

El fred avança i en les zones d’interior poden arribar les primeres glaçades.

Si no ho hem fet els mesos anteriors, cal eliminar plantes d’estiu i netejar l’hort.

Només sembrarem i plantarem hortalisses que resisteixin el fred com la fava i la ceba. En climes saus podem trasplantar escarola, enciam o sembrar rave i herba dels canonges.

Realitzarem algunes collites d’hortalisses sembrades a principis de tardor com enciam, rave, rúcola, herba dels canonges, pastanaga, nap i pèsol.

Què plantar a l’Octubre

Com cada mes, els consells de les hortalisses a cultivar gràcies al web d’Horturbà:

Ja estem de ple a la tardor i en un mes que acostuma a ser més plujós i amb temperatures suaus.

Si volem realitzar sembres de tardor és recomanable eliminar les plantes d’estiu malgrat que no hagin finalitzat del tot el seu cicle. Difícilment produiran gaire més collita.

Podem sembrar pèsol, fava, herba dels canonges, rave, rúcola, espinac, pastanaga. Només en climes sense risc de glaçades val la pena preparar planter d’enciam, remolatxa i escarola.

Podem trasplantar enciam, col, porro, calçot, bleda, escarola.

Realitzarem les darreres collites d’estiu i també podrem collir herba dels canonges, rave, rúcola i enciam.

Què sembrar al Setembre

Com cada mes, els consells extrets del web d’Horturbà:

El dia és mes curt i les temperatures ja no són tan elevades.

A finals de mes podem eliminar les plantes d’estiu que han acabat el seu cicle, afegir compost i preparar l’hort per a les sembres de tardor. Si esperem a que les plantes d’estiu s’assequin no ens donarà temps de fer algunes sembres.

Podem sembrar pèsol, fava, herba dels canonges, rave, rúcola, bleda, pastanaga i espinac. Podem trasplantar enciam d’hivern, bleda, ceba, escarola, col, coliflor, remolatxa.

Durant el setembre seguirem collint la majoria d’hortalisses d’estiu com el cogombre, tomàquet, pebrot, albergínia i meló. També podem collir algunes hortalisses de cicle curt sembrades o trasplantades durant l’agost com l’herba dels canonges o l’enciam.

Recopilació de dubtes habituals – II


Aquí us deixo algunes preguntes que m’han arribat per mail o per privat al fòrum. Són preguntes molt habituals entre els novells i val la pena deixar-ne constància en algun lloc per a que San Google ajudi a trobar-ne les respostes.

Vull sembrar tomàquets i tinc el dubte de si puc posar diferents varietats juntes. He llegit que es poden creuar, és veritat? No voldria que això passés perque en vull guardar llavor.
Si, és cert que es poden creuar. Però de vegades no es pot fer res per evitar-ho i menys si disposes de poc lloc en un hort urbà.
Els experts del fòrum sempre recomanen guardar llavor dels primers fruits perquè així hi ha menys risc d’hibridació. Sort!

He llegit que a les tomaqueres se’ls ha de treure els brots de les aixelles. Com és això? No ho he entès gaire bé i perquè s’ha de fer?
Els brots axilars de les tomaqueres li treuen força a la planta. És per això que s’eliminen, per a que es concentri en el creixement vertical i en engreixar els tomàquets. També per millorar l’aireació i prevenir plagues.
Tens un video al bloc sobre com eliminar-los en aquesta entrada.

He comprat unes caixes de fusta de les que es fan servir per transportar fruites i verdures al mercat i vull fer-les servir per plantar-hi tomàquets i hortalisses. Es poden utilitzar per això?
Si, és clar que si. Només pren la precaució de envernissar-les per protegir-les i forra-les de plàstic per tal que el substrat no estigui en contacte amb la fusta. Passa’t pel bloc del Pepe, que fa jardineres amb fusta i aplica els seus savis consells 😉

Em podries donar algun consell per cultivar les carbassons/zucchini rodons?
Els carbassons rodons es cultiven igual que els allargats. La forma no en varia el mètode de cultiu. Vaig explicar com ho havia fet aquest any en que finalment he conseguit collir-ne algun en aquesta entrada. I ja posats, gràcies de nou als companys del fòrum que em van aconsellar sobre com cultivar-los.


Els meus tomàquets es posen negres per la part de sota.
El més possible és que tinguin “podredumbre apical”, que és una manca de calç. Hi ha qui els rega amb aigua barrejada amb llet normal i/o en pols i diuen que funciona. Els que tinguin el cul negre ja els pots eliminar, aquests ja no se salvaran.
Pots consultar varis missatges d’Infojardin on es parla del tema. Un d’ells és aquest.

La meva tomaquera s’ha assecat
Si s’ha assecat i no li ha faltat el reg, el més possible és que hagi estat algun fong o una plaga. N’hi ha moltes de diferents, potser en aquest enllaç podras identificar-lo.

He posat a germinar unes llavors en un got de iogurt i ara estan totes molt juntes. Hauria d’haver posat només una en cada pot?
Això que t’ha passat ens ha passat a tots al començar 🙂 Veient la llavor tant petita no ens imaginem lo grans que es poden fer les hortalisses.
Prova a separar-les amb molta cura en potets individuals, ni que sigui de tres en tres. I després elimina les més dèbils deixant-ne només una.
T’anirà bé donar un cop d’ull al Picabook, apartat “Fer planter”.

La meva alfàbrega esta fent flors, com li trec les llavors?
Jo el que faig és deixar assecar les tijes florals i després les tallo amb unes tisores. Fixa’t bé que les llavors es vegin clarament abans de tallar-les, són de color ben negre i es veuen perfectament.
Pots provar a sacsejar-les per fer-les caure, ajudar-les a sortir amb les ungles, fregar una ma contra l’altra amb les tiges entremig o posar-les cap avall dins d’un pot i esperar que elles soles vagin caient.
És de les aromàtiques més agraïdes en quantitat de llavor.

Com transplantar

L’Elena em pregunta sobre un moment delicat: el del transplantament del recipient on s’han fet germinar les llavors a la seva ubicació definitiva.
Sí, sembla molt senzill: treus la planteta d’on està i ho poses en una torreta més gran. Doncs no. No és tant fàcil.

El primer i principal és tenir en compte una sèrie de detalls previs per tal que aquest moment sigui el menys estressant possible per a les plantetes. M’explico: el més fàcil que pot passar quan procedim a transplantar i que ens pot fer fracassar inevitablement, és que al treure la planteta del recipient on està, se’ns trenquin les arrels. Això és el que hem d’intentar evitar. Com?

  • Intentant utilitzar recipients de plàstic o de paper per fer germinar les llavors. Els recipientes de vidre (ho sento, Elena), els de terrissa o de materials durs ens dificultaran el separar el substrat de les seves parets, amb el que podem fer malbé part de les arrels. Obviament, això no vol dir que inevitablement hagi de passar així. Però el fer servir altres recipients més “tous” ens facilitarà la feina.
  • Intentar deixar crèixer bastant la planteta dins del contenidor on l’hem posat a germinar. Encara que no ho veiem, les arrels creixeran molt i això farà que el substrat quedi “agafat” per les arrels. Al treure la planteta del contenidor, sempre patiran menys i treurem tot el bloc sencer.
  • Regar prèviament les plantetes a transplantar ens ajudarà també a que surti el bloc sencer. El prèviament no vol dir cinc minuts abans, sino una mica més, potser de mitja hora a una hora.

Com ho faig jo

  • Per a germinar les llavors, faig servir les “bandejas de alveolos” que surten a la primera foto. Es poden comprar a qualsevol comerç especialitzat en el tema agrícola. Sempre utilitzo la mida més petita, doncs n’hi ha varies on triar.
  • M’espero a que la planteta creixi molt. Tot el que em sembla convenient. De tant en tant, miro d’estirar-ne alguna cap amunt per veure si les arrels estan tant grans com a la foto que teniu a l’esquerra. Quan estan aixi, és quan procedeixo al transplantament.
  • De vegades em trobo amb que no tinc buides les torretes on s’han de posar les hortalisses. Llavors el que faig és fer un transplantament pont i poso les plantetes en torretes petites, d’aquelles que fan entre 6 i 8 cms de diàmetre i que et dónen quan compres floretes als vivers. Això els deixa crèixer una mica més mentre no tinc lliure el lloc on han d’anar definitivament.
  • El dia que les haig de transplantar, miro de regarles bastant la nit abans o si no ho recordo, doncs ho faig a primera hora i començo a preparar les demés coses per fer temps. En el cas de les “bandejas de alveolos” (no sé com es diu en català!), hi ha un foradet a sota que ajuda molt a treure la planta, ficant-hi un llapis per empènyer la planteta amunt.
  • Un cop extreta la planta, es col.loca allà on ha d’anar, mirant d’apretar bé el substrat al seu voltant. Això és un detall important,doncs del contrari, pot morir-se. A continuació rego, i deixo la planta a l’ombra durant un parell de dies per a que pateixi menys (si això no és possible, aleshores mireu de fer el transplantament al capvespre, mai a ple sol!)

I ja està. De vegades faig servir d’altres trastets per germinar les llavors com poden ser recipients fets amb paper, gots de plàstic de cafè, pots de iogourt… Tot el que sigui de plàstic ens facilitarà l’extracció de la planteta apretant-la contra el substrat.

Elena, espero que el rotllo et sigui d’ajuda i que m’expliquis si te n’has sortit!
El meu agraïment a en Destripaterrones, per permetre’m utilizar les seves fotografies per il.lustrar aquesta entrada.

També us pot ser d’ajuda consultar aquests missatges del bloc:
Testos ecològics (reciclant paper de diari, facilíssim i molt pràctic!)
A voltes amb el planter
Germinadors… i més!

Recopilació de dubtes habituals – I

En aquests moments de l’any és quan més gent s’inscriu a Infojardín perquè els entren les ganes de fer una mica d’hortet. I cíclicament, pregunten sempre les mateixes coses.

Aquest és un “top ten” de les preguntes més habituals que es fan, potser et seran d’ajuda si també t’hi poses ara, a fer l’hortet.

1. Puc sembrar tomàquets ara al juny?
Poder, és clar que pots. Una altra cosa és que a la planta li dóni temps de produïr-ne. Poden passar 120 dies (3 mesos) d’ençà que es sembren fins que es cull el primer. Així que ja comences a anar tard.
És millor que busquis planter i així t’estalvies uns 21 dies. Amb una mica de sort i si el temps acompanya podras collir els primers tomàquets a mitjans-finals de setembre.

2. Com es poden els tomàquets?
Als tomàquets només se’ls treuen els brots que els surten a les “aixelles”. Hi ha un video bastant clarificador aquí al blog.

3. Perquè els carbassons i els cogombres se m’assequen?
Perquè no han estat polinitzats i el que tu pensaves que era un cogombret o un carbassó petit, era realment una flor femenina que no ha estat fecundada. Dóna un cop d’ull a aquest missatge.

4. Les fulles dels meus carbassons tenen unes taques blanques
Poden ser dues coses: o les taques normals que tenen algunes varietats o bé oïdi. Per aprendre a diferenciar-les i saber com combatir el fong, consulta aquí.

5. Les fulles de les tomaqueres tenen uns forats. Miro i no hi veig bitxos
Poden ser cargols, llimacs o cucs. Els cucs són de color verd i es camuflen moltíssim. Si hi ha pocs forats és millor desfer-se de les fulles afectades i investigar a la nit a veure si són cargols o llimacs. Si no, segur que són cucs i els pots combatre tal i com s’explica aquí.

6. Els pebrots estan molt petits i no creixen.
Els pebrots són mooolt lents en germinar i en crèixer perque necessiten temperatures força altes. A la que vingui la calor ja veuras com fan l’estirada.

7. Cada quant haig de regar l’hort?
Cada cop que ho necessiti. I les necessitats hídriques no són les mateixes segons avança l’estiu. És millor aprendre a observar-lo i regar-ho quan realment ho necessiti.
Ah! I aquest missatge també et pot ajudar.

8. Els enciams/els espinacs/ les bledes s’espiguen.
Prova a plantar varietats més apropiades per l’estiu, no totes aguanten les temperatures altes.També ajuda posar-les en una part de l’hort on no tinguin tantes hores de sol directe.

9. He sembrat/plantat l’hortalissa X i no surt/no creix/no fa fruit
Tot i que amb la globalització trobem tomàquets i melons a la botiga durant tot l’any, són hortalisses pròpies de l’estiu. Pot ser que hagis sembrat/plantat una hortalissa fora de temporada. Consulta les taules del company Abejaruco que trobaràs al final d’aquest missatge.

10. Els cherrys s’han de podar?
Si vols sí. Si no vols, no. Sempre recomano el mateix: si tens dues plantes de la mateixa varietat, poda’n una i l’altra no. I comprova quina et dóna més producció. Jo personalment si no és perque se’m desmadren molt, no els toco, crec que produeixen més d’aquesta manera.

Taula de sembra

Espero haver fet una bona feina recopilant els dubtes més habituals. En qualsevol cas, envieu-me les vostres preguntes com aneu fent alguns, així em doneu idees per parlar-ne al blog 😉