Arxiu de la categoria: Problemes i solucions

Criar marietes a casa

Com diria en @JavierColores, avui estic “hortusiasmada” per compartir amb vosaltres un video més que interessant! Si ahir per la tarda ja vaig començar bé amb la recepta de galetes napolitanes casolanes que va penjar la Su a Webos Fritos (una perdició, sóc #moltfan de la canyella), per la nit a l’entrar a YouTube em trobo amb aquest video:

El creador d’ Agrohuerto TV és l’Álvaro Pérez, i com explicava al seu primer video, el canal de YouTube és el seu projecte de finalde carrera per ser enginyer agrònom a la Politécnica de Madrid.

M’ha semblat tan senzill i tan ben explicat, que us ho havia de portar aqui. No sé si els que heu assistit a algun dels meus tallers recordeu aquell moment en que us explico que les marietes són fantàstiques perquè s’alimenten de pugó. Doncs aqui podreu veure com en són les larves, que en mengen més encara que els seus pares.

L’Álvaro m’ha estat explicant per Twitter que les larves poden arribar a ser més grans que les marietes i fins i tot, a alimentar-se de mosques. També que el noi que les criava va tenir un oblit amb el menjar i que va observar que començaven a menjar-se les unes a les altres. Van quedar les més fortes i al final, una larva enorme que menjava de tot i que vol estudiar com es comporta al camp.
Ahhh, que gran que és ser un tafaner en això de l’hort!

Esperam els resultats de l’estudi al blog on col·labora i li agraeixo aquest video que de ben segur farà que més d’un ens atrevim a criar marietes a casa.
Si algú surt a caçar-les pel rodal de Sabadell i les troba fàcilment, que m’ho digui! Podem organitzar una cacera per recollir-les i de pas, riure una mica (ha de ser còmic això d’anar darrera d’elles).

Qui s’atreveix amb un “mariquitàrium” aquest estiu? Jo si!!!

Salut!

Preparats vegetals i purins d’hivern

cua-de-cavall
Cua de cavall comprada a l’herboristeria ©Ester Casanovas

L’elaboració de preparats i purins a base de plantes és tot un món que es descobreix sovint quan es comença a investigar una mica sobre l’hort. En el meu cas, recordo perfectament un fil al fòrum d’Infojardín os la gent s’intercanviava receptes i mètodes sobre com elaborar el d’ortiga, potser un dels més coneguts. El llegia i pensava: “I perquè carai deu servir, això?”. Em va costar una mica entendre les propietats dels diferents preparats vegetals però ja fa anys que en sóc #moltfan i els utilitzo amb regularitat.

El problema que hi trobo en aquests productes, és que sovint, a ciutat, se’ns fan difícil elaborar-los. No tothom disposa d’un espai a l’exterior, i si el té, moltes vegades acaben optant per deixar-ho córrer degut a la olor que desprenen. No us vull enganyar: per molt bé que funcionin a l’hort, la fermentació a la que hem de sotmetre a les plantes per elaborar-ne els preparats, no fa olor a roses precisament. I no voldria ni pensar en la cara de pomes agres que posaria el meu veí de sota si li arribessin a casa aquests perfums.

Afortunadament, hi ha maneres de trobar-los ja preparats. Vaig conèixer en Jordi Puigdefabregas fa un parell d’anys i vaig tenir la oportunitat d’assistir a un dels seus cursos, en el que ens va oferir tota la informació necessària per iniciar-nos en l’ús i la preparació dels diferents purins.
La setmana passada vam comptar (de nou) amb la seva participació al Pagesos de ciutat, i com que el tema em sembla prou interessant, voldria compartir aquí algunes de les seves declaracions. Us deixo també l’enllaç al podcast per si preferiu escoltar-lo de la seva veu.

subscripcio-podcast

 

Les més normals són la ortiga, la cua de cavall, l’all com a fungicida, la consolda com a vitalitzant i a partir d’aqui, un llarguissim etcètera de plantes que també tenen la seva fama. El més important d’aquestes que he  mencionat primer, és que no són perilloses tampoc per nosaltres. Hi ha plantes que abans s’havien fet servir molt, com el boix o l’heura com a plaguicides però porten verins que poden ser problemàtics per l’aplicador. Per tant, millor deixar-les de banda.

Perquè recomanes l’ús de preparats vegetals?

Bàsicament, un preparat vegetal, el que fa (des del meu punt de vista) és posar la planta en estat d’alerta per defensar-se de les agressions que li vindran. El que porta un preparat vegetal, apart de microelements, és informació química i genètica. Sobretot: són preventius. Però és que tot, en agricultura ecològica, ha de ser preventiu.

Aquests preparats, de quina manera s’apliquen?

S’apliquen de moltes maneres. Com que la cosa és que entrin dins la planta, tant es pot fer regant com fumigant com si es tracta d’un arbre també se li podria clavar una injecció i solventar-li el problema. El que importa és que el preparat entri a la saba i que la saba mateixa reparteixi tots aquests principis per la planta.
Per mi la millor manera d’aplicar un preparat és mitjançant el reg, perquè entra per l’arrel i es reparteix molt bé. El problema que té és que és més lent. L’efecte és més lent i com que som una colla d’impacients, preferim fer-ho via foliar.

Ara, agafar la planta és un mal moment perquè en el moment que som n’hi ha poques, la majoria són sota terra. S’han de mirar d’agafar en el millor moment balsàmic, que és quan tenen les propietats que nosaltres volem. En el cas de la cua de cavall que es un molt bon fungicida, el moment és ara perquè el que ens interessa és el silici, que s’ha anat acumulant durant tota la temporada i ara estan plenes. Per tant, és un bon moment.

S’agafen, es trituren per trinxar una mica les cèl·lules, i llavors es posa en aigua, i esperar que això comenci a fermentar. Hi ha dos tipus de fermentació: l’aeròbica i l’anaeròbica. Ens interessa l’aeròbica, que és una fermentació en la qual l’oxigen intervé i per tant el que hem de fer diàriament és remenar per alliberar l’anhídrid carbònic que es despren del propi ferment i permetre la entrada d’oxigen dins del caldo. Es va fent i arriba el moment en què veus que allò no treballa, que no fa escuma, que els bacteris que feien el ferment ja han acabat el seu procés. Llavors seria el moment de filtrar-ho i enmagatzemar-ho.

El resultat és un ferment, que és com una cervesa o un vi (no hi ha sucre, i per tant no hi ha alcohol), però igualment és fruit d’una fermentació i per tant, s’ha de conservar com ells: a les fosques i amb una temperatura estable, més aviat baixa. S’aplica a mida que es va necessitant.

jordi-puigdefabregas
En Jordi impartint un curs sobre preparats a Entorno Escorial

Respecte a la conservació, són delicats, aquests preparats vegetals?

Déu n’hi do, perquè estan vius. El que passa amb tots aquests bacteris que hem creat i que estan navegant per dins del caldo és que elles segueixen fent els seus processos i si no som capaços d’aturar-les, el ferment derivarà en una podridura (una fermentació sense oxigen) i perdrien tots els beneficis que busquem, o una majoria. Tampoc per llençar-lo, podria servir com a adob.
Per conservar-ho, el millor és que no hi hagi oxigen a dins de l’envàs. Que estigui a les fosques, en una cava com si fos xampany. Que la temperatura no oscil·li massa.

I què hem de fer, amb un pot d’un litre, per exemple? Quina seria la seva caducitat?

Depen de com l’has conservat. Si ho has fet bé, per la olor ho sabras. Si un dia fa molta pudor és que ha fermentat. El millor que pots fer amb un pot d’un litre és guardar-lo en un lloc fresc, com la nevera. O si no, ho pots posar en potets més petits (si has d’estar un any per gastar-lo) i així el conserves.
Hi ha gent que hi posa una mica d’oli al capdamunt del purí. Com que sura, evita que entri en contacte amb l’oxigen i és una bona manera de conservar-lo.

Quins són els purins útils en aquest moment de l’any?

Les plantes que hi ha ara no tenen gaires problemes. Pot haver-hi una mica de fong en els calçots o el planter de les faves, com el rovell. Per això el millor és el purí de falguera o la cua de cavall. I apart de ser bon moment per preparar aquests dos, és bon moment per preparar un purí de valeriana, que és un vitalitzant del terra molt fort i a més té la particularitat de que ajuda la planta a regular la concentració de sals que hi ha dins de la saba. I això que sembla una tonteria, és el mecanisme que fan servir per defensar-se del fred: en cas de gelada, un líquid més dens trigarà més a congelar-se que un altre que no ho sigui tant.

Jo sóc més partidari d’ajudar la planta que de guarir la malaltia. Som fills de l’agroquímica i esperem a que arribi un mal per solventar el problema. Jo sóc més partidari a utilitzar aquests preparats que indueixen la planta a activar les seves defenses.

 

Del purí de valeriana (tot un desconegut per mi), us en parlaré en una propera entrada al blog. Les seves propietats són molt interessants i val la pena fer-ne menció apart. A nivell personal em quedo amb el consell d’abocar un raig d’oli al capdamunt de l’envàs en el que guardem el purí per prevenir-ne la conservació. I també amb el consell d’utilitzar-lo preferentment barrejat amb l’aigua de reg. Sempre s’aprenen coses, oi?

Permeteu-me agrair-li a en Jordi la seva participació en el programa i reiterar-li la meva petició de fabricar pots petits dels seus preparats pensant en els que tenim petits horts en contenidors. Si esteu interessants en conèixer més el que fa, el podeu trobar a la web d’Ortiga Amiga.
No voldria oblidar-me tampoc de donar les gràcies als amics de Entorno Escorial que m’han permés utilitzar les imatges del curs que hi va impartir en Jordi per il·lustrar aquesta entrada.

I al Pagesos de ciutat de demà….

Aprendrem a manipular productes fitosanitaris amb l’ajuda d’en Jordi Sorde, Tècnic de l’ADV de l’avellana i professor dels cursos per obtenir el Carnet de Manipulador i Aplicador de Fitosanitaris. Abans, parlarem amb el Coordinador d’Unió de Pagesos de la Província de Girona, el Sr. Xavier Frigola per conèixer com ha afectat als camps les darreres pluges caigudes.
En Xavier Haro ens parlarà del seu hort sinèrgic i la recepta ens arribarà de la mà del restaurant vegà Bionectar, a Girona. Us esperem online (si voleu), cada dissabte 10 a 11 a Ràdio Santa Perpètua. Bon cap de setmana!

Pagesos de ciutat a La Xarxa

Els problemes d’un estiu sense sol

podridura-pebrotsCada estiu és diferent, i tal i com us avançava en tornar de vacances, el d’aquest any ha estat per oblidar. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes imatges dels problemes d’un estiu sense sol en el meu hortet. És molt probable que coincideixin amb alguns dels que heu patit vosaltres, o no. Qui sap! M’agradarà llegir els comentaris per poder aprendre’n més, comparar i extreure’n conclusions.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

  • El cul negre es manifesta per manca de calç o per estrés hídric (excés o manca de reg) que afecta al desenvolupament de les plantes i a la seva capacitat d’absorció de nutrients.
  • Ha plogut molt: el substrat de les torretes ha estat xop molts dies
  • Ha plogut molt: el substrat pot haver perdut nutrients que han marxat pel forat de drenatge dels testos
  • Ergo: No puc fer res contra la pluja però si respecte als nutrients

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

oidi-tomaqueres

 

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

  • Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
  • Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
  • Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
  • Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

cremada-solar-nyores

 

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

fresa-deformeDe vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 pebrot-lentEn aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.
Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!

Purí de consolda: per quan cau pedra a l’hort

alls-pedra-purí-consolda
Quina tarda d’aigua! Ha plogut a casa vostra? A Sabadell ha tronat, plogut i pedregat. I això m’ha fet pensar en que no us havia parlat mai de lo bé que va el purí de consolda en situacions així, ja que ens ajudarà a guarir aquelles plantes que es poden haver foradat o esquinçat per acció de la pedra.

Perquè serveix el purí de consolda?

La consolda és una d’aquelles plantes que junt amb la ortiga i la cua de cavall, formen un triumvirat molt interessant que cal conèixer i fins i tot adoptar a la nostra farmaciola. Les seves propietats aplicades a la horticultura són força variades:

  • Regenera els teixits cel·lulars i per tant és ideal per guarir ferides com les que pot haver provocat la pedra a les nostres plantes.
  • És molt rica en potassi, pel que afegida a l’aigua de reg, ens ajudarà a que tomàquets, pebrots i altres hortalisses de fruit creixin la mar de bé.
  • Sembla que les fulles barrejades amb el compost ajuda a activar-ne el procés.

Es pot aplicar de diverses maneres: afegint les fulles sobre la terra o el substrat, com si fos un encoixinat, afegint-les a la pila del compost o bé elaborant-ne un purí. Aquest el podem afegir a l’aigua de reg o bé aplicant-lo diluït sobre les plantes.

Possiblement us sigui d’ajuda recuperar la entrevista que li vam fer l’any passat a en Jordi Puigdefàbregues, especialista en elaboració de purins a Pagesos de ciutat. Us deixo l’audio aqui:

La mala notícia es que es tracta d’una planta amb una arrel que precisa molta fondària, i per això no es recomana plantar-la en contenidors. Podeu trobar-la seca a les herboristeries o comprar-ne el purí ja preparat en comerços especialitzats.
Si en canvi teniu hort a terra, proveu a cultivar-la! A Infojardín hi ha força colla que l’han adopatada i sempre fan referència a la varietat anomenada “consolda russa”, que pel que sembla és més productiva.

Consolda-Symphytum-officinaleSobre el mètode d’elaboració del purí, és sempre molt similar. Us deixo l’enllaç a un article de la revista Agrocultura per si voleu llegir-ho de la mà d’en Santi Soto, un dels pioners de l’agricultura ecològica a casa nostra.

O bé si us estimeu més veure-ho en video, aquí en teniu un d’en Miracebo, un company d’Infojardin que us recomano seguir a YouTube.

Tots aquests purins m’han donat molt bon resultats en l’hort, i debó que val la pena utilitzar-los. Si els pots us semblen massa grans, sempre podeu “enredar” algun amic hortelà per compartir-los. És el que faig jo 😉

Espero que us serveixi d’ajuda, salut!

Què fer si hem plantat les hortalisses massa juntes?

coles-plantadas-muy-juntas-taller-huerto-urbano

Un dels errors més habituals quan es comença un hort en una taula de cultiu es refereix a la separació que cal deixar entre plantes. El més habitual sol ser transplantar-les sense saber que cal mantenir uns marges entre elles i quan comencen a créixer surten els dubtes: Què puc fer si estan massa juntes?

Com serà cada una de les plantes?

Que ningú s’enfadi si dic que quan comencem, ens n’adonem de com en som, d’ignorants respecte a les hortalisses: la seva forma, creixement, mida de la planta adulta i necessitats. La mida del planter, sempre ens enganya. Tant hi fa que siguin enciams, tomàquets, pebrots, o carbassons: totes les plàntules tenen una mida similar quan les comprem, però quan les trasplantem no es comportaran de la mateixa manera ni molt menys tindran la mateixa mida quan arribi el moment de la collita.

Posem un exemple fàcil: els enciams. Pensem en  quina és la mida d’un planter i en la d’un enciam comprat a una botiga. Què pot fer de diàmetre, més o menys? 30, 40 cms? En aquest cas no correm gaire risc d’equivocar-nos però cal mentalitzar-se de que aquell planter de tot just 10 cms d’alçada i 4 d’amplada acabarà creixent fins arribar a aquesta mida.
Per tant, a l’hora de situar-lo a la taula, hem de deixar prou espai per permetre-li créixer còmodament (a no ser que vulguem recollir-ne les fulles una a una que és el més habitual).

I si ja les hem plantat?

Uhm… mal rotllo aleshores, més que res perquè probablement ja haurà fet arrels i treure-les pot ser problemàtic i fins i tot acabar amb elles. Aquest hivern li ha passat a molta gent amb les cols, coliflors, bròquils i romanescus. Ràpidament poden arribar a créixer fins als 40 cms de diàmetre a més de verticalment, i acaben creant ombres o cobrint la resta d’hortalisses de la taula.

Encara que sembli una obvietat, el millor seria sempre conèixer l’espai que necessita cada una d’elles i no trasplantar-les sense saber-ho. Però si la cosa ja està feta i ens n’adonem de que no tindran prou espai, podem optar per una d’aquestes dues solucions:

1) Trasplantar algunes per deixar lloc a les demés

Si tenim torretes o jardineres lliures, podem intentar trasplantar-les pensant que hauran crescut no només per la part que veiem, sino també sota terra i que per tant, el millor és aixecar el substrat intentant trencar les mínimes arrels possibles.
Claveu una pala verticalment al substrat per facilitar-ne l’extracció en bloc i reseu perquè arrelin a la nova ubicació, ja que hi ha una altra probabilitat de que no sobrevisquin.

2) Sacrificar les plantes que sobren

Si, ja sé que és dur dir això, però de vegades el més senzill sol ser arrancar i eliminar algunes plantes per deixar espai a les demés. Si estan molt juntes, poseu la mà plana sobre el substrat per evitar que al tibar de la planta a eliminar, no es moguin les demés. Si les arrels s’han enredat sota terra és possible que passi, per tant, procediu amb suavitat o talleu-les arran de terra.

El millor de tot plegat, és que tot i ser un error habitual, no el tornareu a repetir. És una experiència que s’aprèn a la primera. Sort!!!

Remei casolà d’all contra el pugó a Pagesos de ciutat

extracto-ajo

El programa de dissabte passat va començar amb bon peu. Vam poder parlar una estoneta amb la Susana del blog Webos Fritos, perque ens expliqués com havia anat això d’iniciar la campanya #TomatesPlasticoNo a través de Twitter. Va ser un plaer tenir-la amb nosaltres i sentir-la parlar apassionadament dels tomàquets de la seva terra.

A continuació i en el testimoni, vam comptar amb la presència de la Yolanda de El Balcón Verde, que ens va explicar com van decidir-se a començar el seu hort urbà. Ens va parlar de que utilitzaven extractes naturals com el d’all i em vaig adonar de que no l’havia mencionat mai aqui al blog. Personalment sóc de sabó potàssic, és el meu insecticida de capçalera, però em consta que molts aficionats l’utilitzen amb bons resultats. Així que anem a explicar com es prepara i s’utilitza.

El remei casolà a base d’extracte d’all contra el pugó

L’extracte d’all és un repelent i es recomana perque resulta molt efectiu contra el pugó. Hi ha qui a més hi afegeix una mica de bitxo picant per fer-lo encara menys atractiu. Però no oblideu que és un repelent, no serveix per matar. Només si el barregem amb alguna altra cosa, com pot ser amb sabó potàssic, conseguirem eliminar i protegir.

Una recepta ràpida per elaborar-lo seria la següent

Com a repelent: 7,5 d’all que aixafarem amb l’ajuda d’un morter. Ho afegirem a 1 litre d’aigua per tal d’aplicar-ho sobre les plantes o el terra sense diluir. Recordeu colar-ho abans per evitar que s’obstrueixi el nostre vaporitzador.

Com a insecticida: 15 gr d’all, picats petits o aixafats amb el morter, que afegirem a 1 litre d’aigua i 10 grams de sabó potàssic. L’aplicació també podem fer-la sobre les plantes i el substrat.

El sabó potàssic és efectiu contra la majoria de plagues que poden aparèixer a l’hort ja que resseca la clofa d’aquests insectes, al que s’anomena exoesquelet fins matar-los. Si hi afegim l’all, ajudarem a la seva forta olor a expulsar-ne d’altres que puguin arribar.
Si aquesta olor us resulta ofensiva, no patiu perque no afectarà al gust de les nostres hortalisses, ja que es degrada fàcilment.

No oblideu però que l’efecte d’aquests preparats ecològics i casolans és de curta durada, pel que si necessitem utilitzar-los, haurem de repetir la aplicació amb una certa regularitat, que pot anar dels tres dies (en el cas del repelent) fins als deu o quinze (en el cas de l’insecticida).
A més, es degraden fàcilment, pel que us recomanem aplicar-los en hores amb poca insolació solar.

L’IRTA, Dolça Revolució i la recepta de la Margot

En la entrevista vam comptar amb la presència d’en  Robert Savé, Coordinador del Programa d’Horticultura Ambiental de l‘Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (IRTA). Sempre és interessant conèixer de primera mà quins són els àmbits d’actuació i quines tasques es realitzen des d’institucions com aquesta, no us sembla? Durant la entrevista ens va deixar anar uns quants titulars que intentarem tractar en profunditat en propers programes, com el del control que es fa a la duana de les hortalisses que arriben des d’altres països del món.

Com cada setmana, Dolça Revolució de la (mà) veu d’en Jordi Padros ens descobreix les propietats medicinals d’una aromàtica i aquesta setmana li va tocar al romaní.

I la recepta ens va arribar aquesta setmana des del blog Margot, cosas de la vida. Ens va proposar aquesta refrescant Sopa freda de remolatxa, síndria i tomàquet i que voleu que us digui, a mi em va encantar perque tots, tots els ingredients poden sortir d’un hort. Gràcies per la teva col·laboració, Margot!

Us deixo l’enllaç al podcast esperant que us agradi. Ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook) i també al correu electrònic pagesosdeciutat (arroba) gmail.com. Ens agradarà rebre els vostres comentaris, suggeriments i si us animeu a explicar-nos la vostra experiència com a pagesos de ciutat us gravarem una petita entrevista!

Crèdits imatge: Jonathan Rubio via photopin cc

D’enciams, pols blanca i un pugó

lechugas-polvo-blanco-pulgon
Oh sorpresa! Aquest matí abans de sortir a treballar, surto al balcó per regar i veig que els enciams que vaig transplantar en aquest video, estan coberts d’una pols blanca. Es tracta d’oidi, un fong.

Bastant mosquejada, he decidit no regar més de moment i he optat per eliminar les fulles més afectades, resant per a que no s’extengui més. He hagut de marxar corrents i al tren he estat donant-li voltes pensant què ho ha pogut ocasionar. No les he regades més del compte, mai mullo les fulles si ho puc evitar, què serà? Juro que mai m’hi havia trobat en els enciams, si amb els carbassons però en els enciams mai!

El oidio es un hongo parásito que está en la membrana pluricelular en la monofotosíntesis de los organelos de la células muertas de una planta como lo es la desinfección de los dióxidos de carbonos en la familia de las erisifáceas, que ataca las partes aéreas de las plantas. El más conocido es el de la vid, provocado por la especie Uncinula necator.

Su principal síntoma es el hecho de que las hojas se cubren, principalmente en la parte axial, con una capa algodonosa de micelio grisblancuzco a blanco en forma de estrella. En un ataque fuerte las hojas se ponen amarillas y posteriormente se secan.
Fuente: Wikipedia

He anat eliminant possibilitats però em faltava una cosa: preguntar-li al meu home si ell també les havia regades. Resposta afirmativa. Per tant, doble reg en un moment en què al planter encara no li calia, ja que són petits i encara no fa tanta calor.

Demà aplicaré cúa de cavall a veure què tal li va, perque els fongs és de lo pitjor que et pot sortir a l’hortet, grrrrr….

Trobareu més informació sobre l’oidi a:

La cua de cavall, una gran aliada a l’hort urbà aquesta primavera

Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc
Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc

L’ús i el coneixement de les herbes remeieres forma part de la nostra cultura popular com a un mètode natural per guarir malalties i alleujar dolències. No obstant, quan un comença un hort urbà, és una sorpresa descobrir que les plantes també ens poden ajudar a curar i prevenir malalties de les nostres hortalisses. Aquesta primavera, amb tantes pluges continuades, hem hagut d’estar molt pendents dels fongs, i això ens ha permès conèixer més àmpliament les propietats de la cua de cavall, una planta molt interessant per les seves propietats fungicides.

Equisetum arvense, la cua de cavall

Reproducció del dibuix del botànic C. A. M. Lindman (1856–1928), publicada a Bilder ur Nordens Flora. Extreta de la Viquipèdia

Veiem què s’en diu a la Viquipèdia:

La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) és una planta considerada com a mala herba encara que també té un ús com a planta medicinal. Són plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonífer i part del permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins 30 metres. La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma (geòfit[2]). Tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que són fèrtils són d’uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des d’on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massises que les fèrtils[2], són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d’estructures cilíndriques anomenades “verticils” progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d’aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins els 1.800 metres d’altitud. Manca a l’extrem sud dels País Valencià i a les Illes només es troba a Mallorca.

La seva utilitat a l’hort

La cua de cavall s’utilitza principalment per combatre els fongs. El seu alt contingut en silici reforça els teixits cel·lulars de les plantes i dificulta que els fongs s’hi instal·lin. El podem utilitzar tan de manera preventiva com curativa en casos de mildiu o d’oidi i és molt interessant saber que podem barrejar-la amb purí d’ortigues o alternar-ne l’aplicació.

Es recomana aplicar-la quinzenalment i especialment en situacions de risc com pot ser després d’una tempesta d’estiu, on la humitat i la calor poden donar lloc a un atac de fongs important.

Com a planta medicinal s’ha utilitzat tradicionalment per les seves propietats diurètiques, i es recomana especialment pe tractar pedres al ronyó, problemes de pròstata i cistitis. També estimula el creixement d’ungles i cabells, pel que podem trobar-la fàcilment en format de càpsula o en bossetes per infusió.

Planta fresca o seca, vosaltres trieu: La recepta

He trobat diferents receptes en funció de si la planta que utilitzem és fresca o seca. Segueixo buscant informació sobre si és millor l’una o l’altra, perque d’entrada sembla molt més còmode utilitzar la planta seca. El que sí és molt important és utilitzar aigua de pluja o de font pel preparat, tot i que si no hi ha més remei podem utilitzar aigua de l’aixeta.

Per elaborar el purí amb la planta fresca, posarem a macerar 1 kg de planta en 10 litres d’aigua durant 24 hores. Passat aquest temps, ho posarem a bullir durant 20 minuts a foc lent. Colar i reservar. Aplicar-ho diluïnt una part de preparat en quatre d’aigua

Si per contra, ens resulta difícil trobar-la fresca, podem utilitzar 50 gr de seca, que posarem a bullir durant 1 hora en 5 litres d’aigua. Quan acabi la deixarem infusionar durant tota la nit per colar-la a continuació i aplicar-la posteriorment en una proporció del 20% (1 litre d’extracte per 4 d’aigua).

Un cop elaborat el preparat es recomana guardar-lo en pots opacs i emplenar-los fins dalt per a que hi hagi el mínim d’oxigen possible. Els podem conservar en un lloc fresc i sec, on no hi toqui el sol i la temperatura sigui el màxim d’estable. D’aquesta manera ens pot arribar a durar un any.

El món dels preparats vegetals és amplíssim i sembla no acabar-se mai. N’hi ha molts d’altres que podem utilitzar per prevenir i tractar malalties dels nostres horts i que a més d’ecològics, són respectuosos amb el medi ambient. Tot un món per descobrir per a qualsevol aficionat a l’horticultura.

Parlem dels preparats vegetals a Pagesos de Ciutat

La setmana passada vam tenir la sort de poder comptar amb la presència d’en Jordi Puigdefàbregas a Pagesos de ciutat. Ens va parlar precisament de preparats vegetals, les seves aplicacions i com preparar-los, a més d’explicar-nos com els absorbeix i els aprofita la planta. Ens va semblar molt interessant poder comptar amb la seva presència i aclarir molts dubtes que teniem al respecte. Us deixo el podcast:

I vosaltres, quins extractes vegetals utilitzeu? Us donen bon resultat? 

Aclarint conceptes sobre el pugó, la tuta absoluta i el cul negre dels tomàquets

Pulgón
Crèdits Foto: Alejandro Soffia Vega via photopin cc

En això de l’hort, mai se’n sap prou. Cada dia que passa s’aprèn alguna cosa nova i penso que llegir molt et permet trobar informació molt valuosa, especialment a les xarxes. Informació que a més caldria compartir sempre, difondre-la i permetre que tot aquell que la busqui, pugui trobar-la.

Aquests dies he trobat uns articles realment interessants que em vé molt de gust comentar aqui. Ens serviran per ampliar informació sobre dues plagues i una fisiopatía força habituals en els nostres horts com són el pugó, la tuta absoluta i el cul negre dels tomàquets

El pugó i la tuta absoluta

Que aixequi la mà el primer que no hagi tingut mai pugó al seu hort. Tots sabem que per tractar-lo, un dels nostres millors aliats és el sabó potàssic però… alguna cop us heu preguntat perquè li ha donat per instal·lar-se a les nostres plantes? Sabieu que el pugó no necessita aparellar-se per reproduïr-se? Al bloc d’ @Agrorganics han publicat una sèrie de quatre entrades que ens seran molt útils perque com bé diuen: Eliminar milers de pugons no ha de ser el nostre objectiu, sino evitar que es converteixin en una plaga sabent com es comporten.

Podeu consultar-les seguint aquests enllaços: BiologíaPrevenciónControl y Fauna Auxiliar.

En el mateix bloc estan treballant en una sèrie d’articles similars sobre la Tuta Absoluta: Aproximación a la plaga y Prevención y control.

El cul negre dels tomàquets

tomates-culo-negro-scott-nelson-cc
Crèdits foto: Scot Nelson via photopin cc

La entrada de @Plantelia sobre la conveniència o no d’utilitzar llet en pols per curar aquesta fisiopatia dels tomàquets va sorgir arrel d’un comentari realitzat a Pagesos de ciutat. Vam tenir la oportunitat de comptar amb el testimoni de l’Albert, un pagès aficionat que ens explicava que l’any passat va tenir aquest problema i que li havia anat bé utilitzar-lo.

El resultat és un article molt interessant on compara els diferents productes que es poden utilitzar per corregir el cul negre i que podeu llegir aquí.

Cada cop me n’adono de lo poc que coneixem les plagues, el perquè apareixen i de quina manera podem prevenir-les. Fins i tot de com és el seu cicle i l’aspecte que presenten durant els diferents moments de la seva vida, que ens ajudaria molt a identificar-los millor.
Per això hem parlat d’aquest tema al darrers programes del Pagesos de ciutat. Va ser tan interessant que tocarem el tema en properes entrades al bloc. Salut!

Planter espigat

semilleros

Doncs si, tinc el planter espigat. Aquest és un problema del planter que ens pot passar sempre. Però calma, hem de preguntar-nos perquè els ha passat això i si ho podriem haver evitat d’alguna manera.

“El síndrome del hilillo”

Aquest és el nom amb el que vam batejar aquest fenòmen a Infojardín i que ens ha passat a tots alguna vegada. Quan les llavors germinen, van buscant la llum per seguir desenvolupant-se. Si no la troben, s’espiguen, creixen molt en vertical i de vegades poden arribar a tombar-se pel pes dels cotiledons o de les fulles veritables. Si això ens passa, ja podem donar gairebé per perduda la planta.

La solució és sempre la mateixa: si s’allarguen, hem de donar-los més llum. Sol directe si ens és possible. Protegint-les amb un plàstic si cal per a que no tinguin fred, però posant-les al sol directe.

Què és el que ha passat?

En el meu cas, la resposta és fàcil: no ha fet sol. A Catalunya hem tingut força dies seguits amb el cel tapat i pluja continuada. Ni rastre de sol, tot i que les plantetes tenien una bona ubicació dins de casa. Elles buscaven un sol que hauria d’haver-hi estat però que no sortia.

I ara què s’ha de fer?

En el cas del planter espigat de les tomaqueres, preocupar-se relativament. Es poden traspassar a recipients individuals enterrant aquesta tija i deixant sobre terra les fulles veritables que ja comencen a formar-se. De la tija enterrada en naixeran noves arrels sense problemes, i seguiran el seu creixement.

Afortunadament, només vaig preparar planter de tomàquets i pebrots. Aquests últims, que són més triganers van començar a germinar abans d’ahir. Espero que segueixi fent sol i no torni a tenir el mateix problema.

I el vostre planter, com està? També se us ha espigat?