Arxiu de la categoria: Problemes i solucions

Tomàquets amb el cul negre

cul-negreAquest és el moment de més efervescència a l’hortet, la majoria de les hortalisses estan produint però… sempre passen coses i aquesta és una d’elles.

Un bon dia t’acostes a donar un cop d’ull a les teves estimades tomaqueres i descobreixes que aquells tomàquets que estas cuidant i mimant de fa mesos, tenen el cul negre, grrrrr!!!

A veure… calma. La cosa té solució. Però aquests tomàquets, lamentablement, ja no els podrem recuperar: estem davant d’un episodi de Podridura apical. Veiem què en diu Infoagro sobre aquesta fisiopatía:

Fisiopatía de cultivos causada por una deficiencia localizada de calcio (Ca) en los tejidos distales del fruto. Este desorden puede presentarse como un área negra visible (necrosis) en la parte distal (inferior) del fruto y en cultivares sensibles puede causar una pudrición interna. (Infoagro.com)

Heu entès alguna cosa? Doncs si, és una deficiència de calci que pot donar-se no només en els tomàquets, també en pebrots i esbergínies.

Compte però, ja que això pot passar per varies raons, incloent-hi un excés o manca de reg. Així que anem per parts:

Les hortalisses absorbeixen els nutrients que necessiten del sòl a través de les arrels. El calci, obviament, és un d’ells. Si utilitzem un bon substrat per les torretes o el nostre hort està ben adobat, les plantes haurien de poder trobar-hi de tot. Però de vegades això no és així i per això apareixen aquestes taques al cul dels tomàquets.

També pot ser que el substrat tingui calci però que les arrels no puguin absorbir-lo.
Si hem regat en excés, les arrels estaran anegades, xopes d’aigua. En canvi, si hem regat poc, pot ser que la planta no hagi pogut desenvolupar un bon sistema radicular i les arrels siguin petites, el que tampoc afavoreix l’absorció de nutrients.
És per això que la solució a aquest tipus de necrosi està sempre en afegir calci però també hem de preguntar-nos si estem regant bé.

La solució

El calci el podem afegir de varies maneres:
-Comprant un producte apropiat a la nostra botiga habitual (nitrat de calci, Calciprón), i aplicar-lo segons les indicacions del fabricant.
-Afegint 250 ml de llet (un got) a un litre d’aigua i regar amb això. També ho podem aplicar mitjançant pulverització foliar si sospitem que el problema pot venir pel que us he explicat abans (excés o manca de reg).
-Tirar una mica de llet en pols sobre el substrat i regar a continuació.
A Infojardín s’ha comentat també que la salinitat del sòl pot influir en l’absorció del calci. Per això alguns companys de zones costaneres apliquen calci amb una certa regularitat a les seves plantes.
També hi ha qui diu que hi ha varietats de tomàquets més sensibles a aquesta mancança (fet que només puc corroborar per les experiències d’alguns amics que s’hi han trobat).

Personalment penso que és important parar atenció al tema del reg, sobretot en contenidors, ja que per la seva mida i per estar exposats al sol durant tot el dia, necessiten reg més constant.
Us recomano que quan finalitzeu la temporada i arranqueu les mates dels tomàquets, pebrots i esbergínies, us fixeu en la mida de les seves arrels.

El meu primer any em va sorprendre que les plantes tinguéssin poques arrels, no m’ho esperava. Per lo grans que eren les mates, pensava que a l’arrancar-les em sortirien en bloc, ocupant tot l’espai però no va ser així.

L’estiu següent i seguint una recomanació del Mestre Peret a un company del fòrum, vaig començar a regar-les d’una altra manera. Estàvem en una trobada veient un hort que tenia instal.lació de reg gota a gota. I els goters estàven tocant la tija de les tomaqueres.
En Peret s’ho va mirar, va anar a buscar al propietari de l’hort i li va dir: “Són les raíls les que han d’anar a l’aigua, no l’aigua a les raíls”. (En Peret és de Tarragona, les “raíls” són les arrels).

En vaig prendre nota mentalment i des de llavors rego sempre al voltant de la tija, mai tocant-lo. I dins de les possibilitats que em permet la mida de la torreta, vaig allunyant-me del centre conforme la planta va creixent. Aquesta ha estat la meva manera d’aplicar el consell d’en Peret a l’hortet, espero que a vosaltres també us sigui d’ajuda.

Salutacions!!!

Enllaços a d’altres pàgines interessants sobre la necrosi/podridura apical:

Trampes cromàtiques (II)

Hi ha un mètode realment efectiu per controlar les plagues de pugó i mosca blanca en els nostres hortets i jardins: les trampes cromàtiques.
És molt, molt fàcil posar-les en marxa. A  més de reciclar envasos de color groc, només necessitem aigua i sabó. Ja fa temps que us en vaig parlar aquí, però m’ha tornat a venir al cap en veure el video que ha penjat al YouTube el meu amic Terrazocultor.
Us el deixo aqui:

Fitxes amb fotos de plagues, malalties i carències de les hortalisses

Estem en un moment de la temporada en què descobrim la part menys bonica de l’hort: les plagues i malalties.

Amb la calor arriben moltes de les que ens poden espatllar l’hortet, i estar informat de quines són, com es manifesten i com les podem contraatacar és obligat.

A Infojardín ja fa algun temps que la Dominique va iniciar un missatge interessantíssim, amb fotografies de plagues, malalties i carències. Us recomano que el visiteu per conèixer el que us podeu trobar d’un dia per l’altres, perque les plagues són sovint així de capritxoses.

També trobareu informació al bloc sobre algunes de les plagues més habituals i com combatre-les de manera ecològica, sota l’etiqueta Plagues i solucions.

En qualsevol cas, us desitjo pocs problemes d’aquesta mena!!!

Només sé que no sé res…

Lo bo que té el Facebook és que et permet estar en contacte més o menys permanent amb altres agricultors urbans i aprendre del que expliquen, i també dels problemes, com és el cas.

Resulta que a la Carme li van sortir aquestes taques a les fulles de les faves. I que finalment ho ha pogut diagnosticar com a roya.
M’explica el que va fer:
Aplicar una solució d’oxiclorur de coure al 50%, retirant prèviament la major part de fulles afectades.

A dia d’avui la plaga havia desaparegut i com que el termini de seguretat del coure és de 15 dies, ja les ha recollit i consumit.

Intentaré recordar que si surten taques “a lo faralaes” a les fulles de les faves, el problema és aquest, perque precisament algú amb el mateix problema m’ho va preguntar a principis de temporada i no vaig saber què respondre-li.

A través d’un enllaç de la pàgina de Leopoldo al Facebook, he pogut conèixer també el problema de la Cristina, una companya de Saragossa que ens presenta al seu bloc el que li ha passat als seus enciams.
Resulta que la part central dels seus enciams romans ha quedat com socarrada durant aquests dies de calor intens a la seva zona. Diu que tot i haver arrencat les fulles afectades, la resta de l’enciam estava tou, i que no sap perquè pot haver estat.

Un altre problema del que desconec la solució. A mi els enciams romans no m’han entusiasmat mai, potser perque és l’enciam que hem consumit tota la vida i em vé més de gust cultivar altres varietats que fan que les amanides siguin més colorides. Però això no treu que em preocupi què li pot haver passat…

Durant l’estiu, els enciams pateixen força als horts urbans, sobretot si reben molt de sol directe. Recordeu que la humitat que pot contenir una torreta o jardinera es veu afectada per la exposició del plàstic al sol i per la evaporació que això pot ocasionar. És un bon moment doncs, de moure les jardineres buscant una mica d’ombra, o posar-les darrera d’alguna altra hortalissa que els la proporcioni (jo les poso darrera de les tomaqueres).

Apart, hi ha varietats que amb la calor intensa s’espiguen abans, pel que és bo cultivar varietats com la “maravilla d’estiu” que m’imagino que la van batejar així precisament perque dóna bon resultat en aquesta estació.

Jo només sé que no sé res, així que si algú pot aportar una mica més de llum sobre aquest problema, li estaré molt agraïda.
Salut!!

Males herbes

Fa dies que vaig fer aquesta fotografia amb intenció d’ensenyar-vos-la.
Coneixeu aquesta mena de trèbols?

A l’hort okupa em surten per tot arreu, no sé si algun veí les té sembrades com a gespa però de tant en tant apareixen en algunes jardineres.

Us les volia ensenyar perque no serveix de res arrancar-ne les fulles. Fixeu-vos que fa com una pastanaga abaix de tot, i per eliminar-la heu de mirar d’arrencar-la sencera (pastanaga inclosa).

Això em fa pensar en la fantàstica investigació que ha fet el company Rafelin, del bloc L’hort de Rafelin.
Tasques com la seva no poden caure en l’oblit i per això us recomano que li feu una visita a aquest missatge, on ha recopilat totes les males herbes que com ell diu, “no poden ser considerades com a dolentes, donat que són éssers vius que compleixen una funció en l’equilibri natural”.

Últimament és una delicia bloggejar per altres horts, hi ha missatges molt interessants i com em deia algú, “sempre s’aprèn de veure altres horts urbans”. No deixeu d’escriure’m si heu creat un bloc, m’agrdarà afegir-lo als enllaços!

Ja tenim pugó!

Ja és aquí, ja el tinc també a l’hortet del balcó! Uix!

El pugó em sorprén sempre, n’hi ha de tots colors: el negre que surt a les faves, el verd dels rosers i altres plantes, aquest vermellós que ha aparegut al pis, i juraria que també en vaig veure una vegada un de groc llampant en alguna planta però ara no recordo en quina…

NO cal alarmar-se, el pugó té fàcil solució: o apliquem la tècnica infalible del DDT (o sigui, amb els “de-de-tes”, els dits!) o anem a buscar sabó potàssic, aquest inestimable company dels vaporitzadors  i que tantes lluites ens ha fet guanyar.

Em consta que aquests dies hi ha molta gent nova llegint el bloc, així que deixeu-me recomanar-vos dues coses: llegir la entrada enllaçada més amunt sobre el sabó potàssic i veure aquest video de la Rocío, una companya d’Infojardín que té un pati “de los que quitan el sentío” i uns dits verds envejables.

 

Aprofito per recomanar-vos el seu bloc El patio de Rocío i visitar el seu canal a You Tube, us hi podeu passar hores veient els seus vídeos i aprenent-ne molt!

I per cert! Si us enamoreu de les fantàstiques jardineres fetes amb palets que hi veureu, passeu-vos pel bloc d’en Pepe, el seu marit. Ell és qui cultiva hortalisses en jardineres i és un geni del reciclatge “paleter” XD
Petons als dos!!!

Problemes amb el planter: les tijes s’enfosqueixen i es moren

M’escriu en Rafa i em diu:

Resulta que tinc unes llavors germinades i les tinc amb uns cotons, han crescut uns 3cm.
Doncs resulta que he trasplantat unes quantes a uns gots de petit suiss foradats per sota i hi he posat terra. La tomaquera es va enfosquint pels petits troncs fins que arriben a morir. Què puc fer perque no em passi i els pugui trasplantar a terra sense que se’m morin?

Rafa, això que t’ha passat crec que és força habitual quan es comença a preparar planter. A mi em va passar també el primer any però ja veuras com a partir d’ara no et tornarà a passar més.

Si busques al Google “Damping off” o “Estrangulamiento del tallo”, trobaràs molta informació sobre el teu problema. La causen els fongs als que ho has posat “a huevo” fent germinar les teves llavors en cotó.

I és que hem de tenir en compte que les llavoretes són molt delicades quan germinen, i que tant de mal els pot fer l’excés com la manca d’humitat.

Quins fongs? Doncs aquí ja no hi arribo, però potser aquesta informació d’Infoagro et pot ajudar a determinar quin d’ells és:

Las principales enfermedades producidas por hongos son las siguientes:

Pythium spp.- Las plástulas jóvenes afectadas presentan un estrangulamiento del hipocotilo que progresa desde el cuello, doblándose la plántula y quedando tumbada sin perder el color verde, mientras que, al principio, no se detecta ninguna alteración o podredumbre en el sistema radicular. Cuando afecta a plantas con varias hojas verdaderas la afección se caracteriza por un pudrición blanda del cuello, de aspecto acusoso y color pardo-amarillento, que estrangula levemente al tallo. A medida que la enfermedad avanza, en el sistema radical se observa una podredumbre blanda pardo-amarillenta cada vez más extendida, que termina con una desorganización y disgregación de las raíces.

Rhizoctonia solani.- Las plántulas jóvenes afectadas por este hongo, en lugar de estrangulamiento como en el caso de afecciones por Pythium, presentan un chancro a nivel del cuello, de color marrón-rojizo que también las hace caer sobre el sustrato. En plantas con varias hojas verdaderas también se producen lesiones tipo chancro en el cuello, podredumbre que llega a extenderse por la raíz principal.

Phytophthora spp.- Provoca en las plántulas podredumbres en raíz y cuello de color pardo, a veces con un leve adelgazamiento localizo del cuello.

Fusarium oxysporum. Esta enfermedad produce estrías necróticas en los tallos que alcanza a veces longitudes superiores a 1 mm, amarillamiento de las hojas basales y marchitez y muerte de las plantas. Al realizar un corte transversal a los tallos se aprecia una coloración de una parte o de todo el sistema vascular. Sobre las estrías se observa frecuentemente un moho de color rosa a naranja. Las fuentes de inóculo más importantes son el suelo, las semillas y las conidias del hongo diseminadas por la acción del viento o por salpicaduras del agua de lluvia. En el suelo este hongo es capaz de conservarse durante años gracias a sus clamidiosporas, cuya gruesa pared les permite resistir las condiciones más diversas y ser dispersadas por los aperos u operarios como el agua de riego y el viento.

Com podem evitar que ens passi això?

-D’entrada, amb molta higiene. És convenient utilitzar substrat nou per a fer el planter i netejar bé amb aigua i llexiu els contenidors que utilitzem per a fer-lo.
-Regant quan veiem que el substrat està sec. Mantenir-lo contínuament humit afavorirà el creixement de fongs i més encara si utilitzem algun plàstic per tapar el planter (d’aquí que s’aconselli destapar-lo de tant en tant).

Personalment, no sóc partidària de germinar les llavors sobre cotons. I no és per la possibilitat de que hi creixin fongs, sino perque al passar-les a terra és fàcil que es trenquin.
És més… m’estimo més tocar molt poquet les llavors si no és estrictament necessari, i per això intento fer el planter en safates de plàstic amb forats grans que els permeti crèixer fins a haver-les de transplantar directament a les torretes i jardineres.

Obviament, aquest no és necessàriament el millor sistema, sino el meu sistema. De vegades m’he trobat amb que no podia disposar de les torretes on havien d’anar els cultius d’estiu perque els d’hivern encara estaven produint i he hagut de transplantar-los a contenidors més grans.

Per acabar, et deixo l’enllaç a un missatge del fòrum on Cambium planteja un tema similar i d’on he extret la fotografia per aquesta entrada.
Sort!!

Mètodes de preparació de fitosanitaris casolans

M’acabo de donar compte de que no havia escrit al bloc com preparar els diferents tipus de fitosanitaris casolans. Aquí hi ha les explicacions:

Maceracions
Trossejar les plantes i deixar-les en maceració amb aigua freda durant uns dies. Filtrar, diluir i aplicar.

Purí fermentat
Trossejar les plantes i posar-les en remull en un recipient de plàstic amb una tapa no hermètica, que deixi passar l’aire. Remenar diàriament per oxigenar la barreja durant 14-16 dies.
El procés acaba quan el líquid és obscur i no fa escuma al sacsejar-lo. Filtrar, diluir i aplicar.
Aquest purí es pot guardar durant mesos.

Purí en fermentació
El procés és el mateix que el del purí fermentat però s’atura el procés al cap de pocs dies. Filtrar, diluir i aplicar.

Decocció
Deixar en remull les plantes trossejades en aigua freda durant 24 hores. Després es bullen durant 20 minuts i es deixen refredar en un recipient tapat. Filtrar, diluir i aplicar.

Infusió
Trossejar les plantes i escaldar-les amb aigua bullint. Tapar i deixar en infusió durant 12 hores. Filtrar, diluir i aplicar.
Les infusions és millor no guardar-les.

Utilizar donzell contra pugó, erugues i altres insectes

Porto tot l’estiu matant cuquets que es mengen les fulles de les tomaqueres, els pebrots i demés hortalisses. I arribaran més amb les col.liflors, els bròquils i les cols.
N’estic fins al monyo!

He fet servir el Bacillus thuringensis del que ja us vaig parlar en aquesta entrada contra les erugues de manera exitosa, però avui m’ha donat per mirar els “famosos” apunts del curs d’horticultura ecològica a veure si hi trobava alguna altra cosa.

He llegit que el donzell (ajenjo en castellà) ens pot servir per a tal fi i he mirat de documentar-me.

El donzell no és ni més ni menys que la famosa Artemisia absinthium, una de les herbes amb que es fabrica la famosa Absenta i el vermut.

Sobre les seves propietats en la lluita contra les plagues, sembla ser que repel.leix pugó, erugues, formigues i altres insectes polvoritzant-lo sobre les plantes afectades.

També repel.leix la papallona de la col, cargols i llimacs si es polvoritza preventivament.
La dosis que s’indica en els apunts és la següent:

Purí fermentat al 20% – Repel.lent de pugons, eruges, formigues i altres insectes.
Polvoritzar sobre les plantes afectades

Decocció al 20% – Repel.leix la papallona de la col. Polvoritzar preventivament

Infusió al 20% – Contra els àcars i el rovell (malaltia fúngica). Contra els llimacs i cargols (ruixar el terra)

He estat buscant informació al fòrum però apart d’un missatge-recopilatori de tractaments ecològics, no he trobat informació de ningú que el fes servir.
Em pregunto si serà més útil, o igual que el Bacillus thuringiensis. Si el trobo a l’herboristeria el provaré.

Aprofito aquesta entrada on hi ha una sèrie de noms científics per dir-vos que la setmana passada, na Ireth de Macrofoted em va voler corregir un error que havia apreciat en els meus escrits al bloc.

En els noms científics com Bacillus Thuringiensis i Pieris Brassicae, el “cognom” s’escriu SEMPRE en minúscules, per tant la forma correcta de mencionar-los és B. thurigiensis i P. brassicae, respectivament.

I m’adjunta un enllaç a una entrada de Macrofoted, on s’amplia el tema una mica més.
Jo, que sóc de lletres, ignorava aquest detall, pel que demano disculpes i espero que en aquesta entrada ja ho hagi fet bé 😉

La papallona i l’eruga de la col

Molts companys ja tenen als seus horts les cols, els bròquils i altres hortalisses del gènere de les Brassicàcies.
I amb elles, arriben les papallones de la col i en conseqüència, les erugues que et poden deixar pelades les fulles en qüestió de dies.

De fet, Can Taleguer informava des de Tordera de que ja li havien aparegut, i vaig pensar llavors que potser valia la pena parlar-ne per a que estigueu previnguts per si arriben als vostres horts.

Buscant fotografies per il.lustrar el reportatge, vaig anar a parar a Macrofoted, un bloc on uns quants afeccionats (o professionals) de la fotografia, pengen les fantàstiques fotos que fan.

Allà hi ha gairebé tota la informació que podeu necessitar sobre aquesta eruga/papallona, en el fantàstic reportatge que ha fet na Ireth sobre el seu cicle biològic. Us aconsello que el visiteu perquè no té absolutament cap desperdici. Clickeu aquí.

La papallona apareix i diposita els seus ous en grups com el que veieu a la foto adjunta. Al cap de pocs dies surten les erugues i comencen a devorar les fulles de la col.

Són gregàries, es mouen en grups, pel que és molt fàcil veure-les si es revisen de tant en tant les fulles tant per sobre com per sota.

No cal dir que el mètode més ecològic per combatre-les en els nostres horts urbans és pel “mètode digital”. O sigui, treure-les una a una de les fulles i després sacrificar-les de la manera que un cregui més convenient. No oblideu fer el mateix amb els ous si en detecteu també (aquests sempre estan sota les fulles).

A mi em resulten bastant fastigoses, la veritat, així que de tant en tant fumigo preventivament amb Bacillus Thuringiensis del que ja us vaig parlar en aquesta entrada.

Però avui, revisant el fòrum per si hi trobava alguna altra cosa, veig que l’Annemiek també va tenir-ne l’any passat i recomana l’aplicació preventiva que els va explicar la Maria2204: una maceració de fulles de col.

S’han de posar vàries fulles de col dins de 3 o 4 litres d’aigua durant 3 o 4 dies. Després polvoritzes aquest líquid varies vegades i segons la Maria, funciona.

Jo no he provat, així que em limito a deixar-ho aqui per si algú vol intentar-ho.

Per acabar, deixar-vos un enllaç més: un web que he descobert amb fotografies i videos de varis tipus d’insectes. Entre ells, la Pieris Brassicae que és la que ens ocupa en aquests moments.
No té desperdici: ARKive

El meu agraïment a na Ireth (Mònica Utjés) de Macrofoted per permetre’m utilitzar les seves fotografies per il.lustrar aquesta entrada.