Arxiu de la categoria: Receptes

Com obrir una magrana

Una de les fruites que no consumim gaire sovint a casa, és la magrana. I no perquè no ens agradi, és que em fa mooolta mandra això d’obrir-la, treure’n els grans i evitar aquelles làmines grogues que amarguegen. Amb lo bones que són i el que acoloreixen una amanida, o de postres amb una mica de sucre i un raig d’anís o moscatell, no us sembla?

Fa pocs dies, algú va compartir un vídeo a Facebook que em va fer adonar-me de que… ho estava fent malament! Normalment el que feia era tallar-les per la meitat i colpejar-les pel cul per fer saltar els grans. Però com veureu, aquest mètode ho simplifica molt perquè tot i que ens sorprengui, la veritat és que la magrana té grills, com les taronges. Obrir-les així ens permetrà eliminar les làmines senceres i extreure’n els grans en un no-res.

Si m’ho permeteu, li dedico aquest video a mon pare, que sempre ha estat l’encarregat de desgranar les magranes a casa. Potser perquè té molta paciència.
Espero que us sigui útil!

Crema de carbassa d’aprofitament (Gran Recapte 2013)

crema-carbassa-pastaCom cada any, arriba el Gran Recapte que organitza el Banc dels Aliments. I amb ell, la proposta del col·lectiu gastroblogaire català de compartir una recepta a Blogs contra la fam. La finalitat no és una altra que la de donar a conèixer aquesta iniciativa entre els lectors i recordar que el Gran Recapte no demana diners, sinó aliments de primera necessitat (llegums, oli, llet, llaunes de conserva de peix i aliments infantils).

Gairebé tots els Mercats Municipals col·laboren com a punts de recollida, així com les grans cadenes de supermercats. Per conèixer quin és el més proper a casa vostra, podeu consultar-los aqui. Divendres 29 i dissabte 30 de Novembre hi haurà voluntaris a l’entrada de tots ells, fent-vos-en memòria i recollint allò que considereu que podeu aportar.

La recepta d’aprofitament de la iaia Ramona

crema-carbassa-daus

Ara és quan se suposa que haig de compartir una recepta que es pugui elaborar amb alguns dels aliments que es demanen com a donatiu, però si m’ho permeteu, el que faré és compartir amb vosaltres una recepta d’aprofitament, que no és ni més ni menys que el que feia la meva iaia Ramona el dia que preparava escudella.

Després de colar-la i emplenar els recipients en què la guardava, sempre en deixava una mica apart en la que hi triturava part de les verdures que havia utilitzat junt amb un pot de cigrons cuits. A casa sempre es portava a taula la carn d’olla, la patata i altres verdures, així que lo de triturar el pot de cigrons permetia espessir una mica aquesta escudella i afegir-hi un grapat de fideus dels gruixuts per menjar-ho com a primer plat.

A casa ho faig sovint això, especialment quan em trobo amb la mateixa situació, ja sigui amb l’escudella o amb puré de carbassa, que m’encanta i  preparo molt durant l’hivern. Dissabte en vaig fer i com que me’n van quedar un parell de cullerots, vaig allargar-lo amb una mica d’aigua i hi vaig afegir uns quants fideus.

Per preparar el puré de carbassa suposo que cada casa té la seva recepta. A mi m’agrada trossejar la carbassa en daus i posar-la en una olla amb un parell de dits d’aigua. Hi afegeixo dues pastilles de caldo de carn i quan la carbassa està tova ho passo tot pel túrmix i hi afegeixo un bon raig de llet o de vegades, un paquet de nata líquida. El puré de carbassa m’agrada espès, i només l’allargo amb aigua quan em passa com a la iaia i me’n queda una mica. Un parell de grapats de fideuet de cabell d’àngel, deixar-lo bullir una estona i ja el podeu servir. Normalment hi afegeixo una mica de pols de bolets, que en tinc de diferents varietats. En aquest cas n’hi vaig posar de trompeta, només per sobre, pel gust del contrast negre sobre el carbassa punyent.

crema-de-carbassa-gran-recapte-aliments-2013

Espero que els companys gastroblocaires no em desterrin ni em marquin amb una X per utilitzar pastilles de caldo de carn i que vosaltres conegueu una manera més d’allargar un plat.

Però recordeu que la única finalitat d’aquesta entrada és la de fer-vos memòria de que el Gran Recapte és aquest proper divendres i dissabte, i que segur que a la vostra població podeu trobar un lloc on efectuar els vostres donatius.
Aquest any m’he apuntat com a voluntària, i dissabte per la tarda estaré al Condis que hi ha a la cantonada de la Ctra. de Prats amb el Carrer Aparici de Sabadell. Si algú vé a dipositar allà el seu donatiu i necessita algun consell sobre hort urbà, estaré encantada de donar-vos un cop de mà si la feina m’ho permet.
Salut!

Etiquetes per conserves

etiquetes-conservesFa cosa d’un mes em vaig posar a buscar etiquetes per conserves que fossin maques i que es poguessin personalitzar. Fins ara les que feia servir eren comprades, amb una maduixa i el que feia era escriure-hi amb un rotulador el que contenien i la data d’elaboració.

Però aquest any m’he plantejat fer-ne de més per regalar-les per Nadal a la familia i als amics. He estat guardant uns pots no molt grans que em permetran fer un bon assortit i penso que quedarà un regal ben bonic i original.

Directo al paladar hi vaig trobar un enllaç a Jam Labelizer, un lloc online on pots personalitzar-les al teu gust. Què us sembla les que he preparat per la ceba confitada? Hi ha un bon grapat de models als que podeu canviar el color i adaptar-ne el text. Fins i tot pujar-hi una imatge! A més, abans d’imprimir-les també et permet triar la seva mida en funció de la del pot. Què més es pot demanar?

I vosaltres? Esteu fent conserves? Els propers dies miraré de compartir amb vosaltres algunes de les que preparo amb recomanacions sobre com esterilitzar els pots. Salut!

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013 Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

La meva col·laboració per a “Blogs contra la fam”

Ja fa uns dies us vaig parlar del Gran Recapte del Banc dels Aliments que tindrà lloc avui i demà a Catalunya. També de la iniciativa de molts companys amb blocs de cuina que a partir d’avui penjaran receptes elaborades amb els aliments que s’han sol·licitat com a donatius: llegums, oli, llet i llaunes de conserva de peix. Les trobareu recopilades a Blogs contra la fam.

Aquest no és un bloc de receptes de cuina. Però a mi m’agrada molt cuinar. I m’agrada adherir-me a iniciatives solidàries com és aquesta. Així que aquí us deixo la meva proposta, que a més em sembla una idea genial per poder reciclar restes de llegums a la cuina: una crema de mongetes.

Els ingredients

Una ceba, caldo de peix o de pollastre, mongetes (també poden ser cigrons o llenties), i un raig generós de nata líquida.

Comencem per enrossir una ceba. Amb “carinyu”, fins que quedi transparent
A continuació hi afegim el brou, les mongetes i un rajolí de crema de llet.
Ho deixem coure a foc mig una estona
Per acabar, ho passem per la batedora i ho rectifiquem de sal si convé.

El resultat és una crema molt fina amb un gust intens al llegum que hem utilitzat.

Aquesta no és una recepta nova, ens la van donar en el curs de cuina d’aprofitament que vam fer a finals de Juliol a Can Balsach i del que us en parlava en aquesta entrada. La Marina del Tapa’t de tapes en va fer un article genial que també us recomano visitar.

No sóc gaire amant de la textura de les llegums. No m’entusiasma especialment, per molt que en defensi el seu cultiu aquí al bloc. Així i tot en consumeixo regularment, s’ha de menjar de tot! Aquesta crema m’agrada molt i és útil per donar sortida a les mongetes que queden donant voltes per casa el dia que les fem per acompanyar la carn a la brasa.

Espero que us agradi si sou amants de la cullera i sobretot, que us serveixi de recordatori per tal de participar en El gran recapte. Tots estem passant per moments difícils, però recordeu que sempre n’hi ha que estan pitjor i que amb un parell de bricks de llet i un sac de llegums els podem solucionar més d’un àpat.

Salutacions!

Aqui no es llença res!!!

Fa un parell de setmanes vaig tenir la sort d’assistir a un curs de cuina organitzat pel Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental.
Cuina? Residus? Si. És cert que semblen dues paraules que no lliguen gaire, però si pensem en la quantitat de menjar que es llença a les escombraries per no conèixer receptes per aprofitar-lo, segur que us quadra més.

En aquest tema es va centrar el curs: donar idees per evitar racons a la nevera, consells sobre com anar a comprar, conservar els aliments i el més important, receptes.

Em va agradar molt el plantejament del curs, ja que es van donar molts consells que potser alguns sabíen però d’altres no. Un d’ells és aquell d’anar a comprar més sovint i evitar omplir la nevera (com sempre ha fet la meva mare). Les raons són dues: d’una banda, és més fàcil evitar racons i per l’altra, en una nevera atapeïda, l’aire fresc hi circula amb més dificultat, el que comporta més despesa energètica.

També s’agraeix que t’expliquin les coses sense presuposar que ets coneixedor del tema, que és (en la meva opinió), un dels grans errors que et trobes sovint quan assisteixes a algun curs. En el cas concret dels de cuina, n’he fet on es donava per sabut com es fa un fumet, o una reducció, o un fons de carn. I si no ho saps, no tens opció a preguntar o bé t’ho expliquen ràpidament i amb cara de “no haver-te perdut la lliçó anterior”!

En el curs vaig tenir la sort de coincidir amb la Marina, del bloc Tapa’t de Tapes, que ja fa alguns dies va publicar una entrada genial sobre el què hi vam veure i provar! No sé si val la pena afegir-hi res més, ella ho ha fet estupendament.

De totes les receptes preparades que vam poder degustar, em va agradar especialment la crema de mongetes, molt útil per donar sortida a aquelles que acostumen a quedar per la nevera el dia que n’has de preparar moltes. És senzill, molt bo i vaig aprendre que quan utilitzes crema de llet en alguna cocció l’has de deixar reduïr força estona per a que agafi aquell gust tan deliciós de nata.
Ja ho he posat en pràctica i cal dir que les salsetes i cremes ho agraeixen, per no parlar dels comensals!

Per acabar, aprofito per deixar-vos la recepta dels meus iogurts casolans, ideal per aprofitar l’escalfor residual del forn el dia que hi preparem alguna cosa. Va ser la meva petita aportació quan el cuiner va preguntar si algú volia compartir alguna recepta.

IOGURT NATURAL CASOLÀ

Ingredients (per a 8 iogurts)
-1 litre de llet
-1 iogurt natural
-3 o 4 cullerades de llet en pols

Preparació:
-Posem en un recipient la llet, el iogurt i la llet en pols i ho passem per la batedora.
-A continuació ho posem a foc lent, remenant de tant en tant i esperant a que arribi a una temperatura de no més de 50º.
-Ho retirem del foc i aboquem el contingut en gots de vidre, que podem tapar després amb una mica de film.
-Aprofitant l’escalfor del forn, hi introduïm una safata amb els gots de vidre, ben tapats amb una manteta petita o uns draps de cuina.
-Deixar dins del forn un mínim de 12 hores (amb el forn apagat, eh??)

Comentaris:
-Si feu servir llet fresca o ecològica, surt un iogurt per llepar-se els dits! Però també ho podeu fer amb llet descremada o semi, us quedarà una mica més líquid però igual de bo.
-El iogurt que es fa servir de base pot ser un iogurt natural, dels de vidre, o un grec, com vulgueu.
-Si no teniu termòmetre de cuina, no us preocupeu, aquí també podeu fer servir el “mètode digital”. Fiqueu de tant en tant el dit dins de la llet quan s’està escalfant. Als 50º haurieu de notar-la calenta però sense cremar-vos el dit.
-Si voleu fer-los però no heu d’encendre el foc per cuinar, només heu de posar-lo en marxa a una temperatura de 50º. Quan hi arribi, l’apagueu, i hi fiqueu els iogurts a dins.
-Ja sé que ho he dit però com que sempre hi ha qui m’ho pregunta: el forn no ha d’estar encès mentre es fan els iogurts.

Per acabar us deixo un video sobre els cursos que es va emetre a RTVE. Bon profit!

Comprar mejor, conservar correctamente y cocinar lo justo para no tirar nadaVer vídeoComprar mejor, conservar correctamente y cocinar lo justo para no tirar nada

Amanida de tomàquet, avocat, mozzarella i pesto

Divendres vaig tenir convidats a sopar i vaig pensar que estaria bé preparar una amanideta que fos ben refrescant. Crec que me’n vaig sortir 🙂
Ingredients
-4 tomàquets d’amanir
-2 avocats madurs
-2 boles de mozzarella
-Alfàbrega fresca (de l’hort, és clar!)
-Oli
-Formatge Parmesà ratllat
-Pinyons

És ben fàcil de preparar. Vaig pelar els tomàquets per a que fóssin més melosos al paladar, i els vaig fer a daus, igual que amb els avocats i la mozzarella.
Si ho hagués preparat pels de casa, hi hagués afegit una ceba ben picadeta però com que hi ha gent que no els agrada la ceba vaig estimar-me més no complicar-me la vida.

Ho vaig barrejar tot en un bol, ho vaig salpebrar i cap a la nevera per a que estigués ben fresqueta.

Per la salsa vaig netejar una a una les fulles d’alfàbrega (n’hi havia una cinquantena), i las vaig batre en el got de la batedora amb uns 200 ml d’oli d’oliva verge extra (d’arbequina d’un oncle, per ser més precisa). El parmesà li vaig afegir apart, perque m’agrada trobar el gra que fa aquest formatge.

Per montar-la vaig fer servir un motlle circular, i un cop retirat li vaig afegir una cullerada generosa de pesto per sobre, uns pinyons i a la punta del plat hi vaig posar una miqueta més de pesto.

Estava molt bona, i la que va quedar i hem sopat fa una estona m’ha sorprès, perque l’avocat no estava negre com m’esperava (i no hi havia ni una gota de llimona).

D’aquí  a pocs dies ja la podré fer amb tomàquets de l’hortet 🙂

Que aprofiti!!!

Panadons (o que fàcil és fer contenta la sogra)

La meva sogra és de Gimenells, un poblet de la provincia de Lleida i té passió pels panadons.

Aquest àpat és típic d’aquestes dates, com tants i tants d’altres menjars i dolços que es preparen durant la Quaresma i la Setmana Santa arreu del país.

Fa uns dies, un client meu va penjar-ne fotos dels que havia preparat i em va entrar el cuquet. Trobaria la recepta per Internet? I efectivament, en vaig trobar unes quantes però em vaig quedar amb la del bloc de la Dolorss, més que res perque ja l’havia visitada en altres ocasions i m’encanten les seves receptes i per altra banda perque és de Tàrrega (i és clar, vaig pensar que Tàrrega és de Lleida i que per tant la recepta seria força semblant al resultat esperat).

Vaig mirar la recepta i tenia de tot el que es necessitava. Els panadons poden ser de moltes coses però els típics són d’espinacs, panses i pinyons. Al final va resultar que no tenia prou espinacs així que vaig inventar el que vaig poder amb el que hi havia a la nevera: en van sortir tres d’espinacs i tres més amb ceba confitada, sobrassada i un rajolí de mel.

El resultat va ser espectacular: la textura cruixent i amorosa a la vegada. Els de sobrassada ens van encantar. I vaig fer feliç la sogra! Us deixo l‘enllaç a la recepta directament al Bloc de cuina de la Dolorss. (Podria copiar i enganxar directament, però al Cèsar el que és del Cèsar!)

Bon profit!

Frixuelos


Durant aquest pont de Sant Joan hem estat a Astúries amb la colla d’Infojardín.
El que va començar inicialment com a “Trobades del fòrum de l’hort” s’ha anat convertint en la excusa perfecta per a fer turisme i menjar fins que el cos digui prou.
De fet, ja hi ha qui proclama que hauríem de canviar el nom de les trobades i dir la veritat, que són unes Jornades Gastronòmiques amb totes les de la llei 🙂

Una de les coses que vaig provar aquesta vegada van ser els Frixuelos, cosins germans dels crêpes, els panqueques i les filloas gallegues. De fet, els ingredients són gairebé els mateixos (llevat de l’anís) i de gust similar, tot i que els frixuelos són menys torrats amb el que resulten molt sucosos i dolços.

He estat buscant una recepta per Internet i he trobat aquest video, així que provaré a fer-los aquest cap de setmana. Podeu veure’l aquí.

Han estat uns dies plens de “culetes”, formatge, fabada i  corderu a la estaca. A Cangas de Onís vaig agafar un fulletó de la Ruta’l Quesu y la Sidra, que em va semblar molt interessant per aquell que tingui interés per visitar una formatgeria, una sidreria i fer una espicha, el que vindría a ser sopar a base de tapes típiques.

Per acabar, la foto d’uns licors que ens van cridar l’atenció:
Puxa Asturies!

Us recordo que he inscrit aquest bloc als Premis Blocs Catalunya. No ho faig amb la intenció de guanyar, sino amb la de difondre això que fem nosaltres, aquesta colla de pirats!


Per votar, no cal registrar-se, només anar a la pàgina del meu bloc i fer click en el botó vermell que posa “Vota’m!”.
A sota hi ha un feed amb els ultims missatges del bloc. També els podeu votar fent click en la icona del polze amunt, ja que això també suma punts.


Us agrairé molt que hi perdeu una estoneta si aquest bloc us ha ajudat en alguna ocasió. Gràcies!

Sopa de fredolics (Thricholoma terreum)

Sí, ja ho sé que aquests dies no escric tant sovint com abans i que quan ho faig, és bàsicament sobre bolets. És una passió que tinc amb el tema, i quan n’és època, ni hort ni punyetes, els bolets són el primer.

Aquest diumenge vam estar amb el meu pare en un lloc nou que em va “xivar” algú i vam disfrutar de mala manera: carlets, trompetes, fredolics, ceps i algun rovelló despistat.
Amb les fredolics vaig fer una sopa divina, fent un matxembrat de receptes que vaig trobar per Internet. Us la deixo aquí per si voleu provar 😉

-1 ceba mitjana/grossa i dos alls
-Fredolics (n’hi havia com uns quaranta, aproximadament).
-1 litre de caldo de carn (que va ser de paquet perque no en tenia de fet i em feia pal posar-hi només aigua)
-Farigola (unes cinc o sis branquetes, això ja va a gustos)
-Picada d’avellanes, ametlles i pinyons
-Pa torrat al gust per espessir més o menys la sopa
-Oli i sal

-Enrossim la ceba i els alls a poc a poc, fins que quedi transparent.
-En una olla hi posem el caldo, les herbes, els fredolics i la picada. Hi afegim la ceba i ho fem bullir durant 20 minuts.
-Retirem del foc i separem uns quants fredolics petits per posar-los sencers a l’hora de servir.
-Treiem el farcellet de farigola (lligueu-lo amb un fil de cotó blanc, que no us quedi una sopa blava com a la Bridget Jones)
-Afegim el pa i ho passem per la batedora.
-Servim amb els fredolics que hem retirat prèviament i unes gotetes d’oli cru.

Versió Thermomix (que és la que jo vaig fer perquè m’haig de fer al “catxarro” en qüestió)

-Escalfar l’oli temperatura Varoma i velocitat 1 durant 4-5 minuts
-Afegir la ceba, els alls i trossejar a velocitat 3-4 durant 6-8 segons
-Fregir a temperatura Varoma i velocitat 2 durant 15 minuts
-Afegir el caldo, les herbes i la picada i canviar la posició a “mode cullera” per a que ens ho remeni però no ho trituri
-Bullir a temperatura 100º a velocitat 1 durant 20 minuts.
-Retirar les herbes, afegir el pa torrat i triturar tot amb el turbo fins que quedi al nostre gust

Estava boníssima i el millor va ser no haver d’estar pendent del foc i poder anar fent altres coses. Espero que us agradi!!!

Camagrocs a patades

M’encanten els camagrocs! I fa tanta il.lusió collir-ne tants!
Sí que és cert que si hi ha camagrocs però vas trobant d’altres varietats és molt entretingut collir-los, però el dia que ho trobes sembrat, és difícil deixar-los allà.

A casa sempre els assequem per utilitzar-los després en guisats (avui hi ha peus de porc amb salseta i camagrocs), a l’arròs, en truita i també amb la pasta, saltejats li dónen un gust boníssim.

Si necessiteu algunes idees (originals i diferents), us deixo uns quants enllaços força apetitosos que he trobat al Google:

Conill amb camagrocs al cava (amb xocolata i olives negres)
Llenguado amb camagrocs
Calamars farcits
Canelons amb camagrocs
Truita dolça de camagrocs