Arxiu d'etiquetes: Adobs

L’adob a l’hort (2a part): Els fems

Un dels grans interrogants que es planteja qualsevol persona que comença un hort, es sobre quin tipus d’adob és millor utilitzar. N’hi ha algun millor que un altre o tots serveixen per igual? Podré aplicar-lo a totes les plantes? Cal adobar continuament o bé ho poses una vegada i te n’oblides?
Quan t’acostes a qualsevol viver i veus la oferta que hi ha encara et despistes més. Perquè hi haurà tantes opcions?
abono-organico

El més habitual quan t’informes una mica és decantar-te per un adob a base de fems, que no són altra cosa que excrements d’animals. Però als urbanites no ens sol fer gaire gràcia per una sèrie de raons:

    1. No podem evitar pensar en el seu origen, que pot generar una mica de fàstic.
    2. Creiem que farà molta pudor, que vindran mosques i que el veí de sobre ens preguntarà que què coi se’ns a mort al balcó.
    3. Trobem d’altres opcions a base de boletes o líquids que no fan olor. O això ens sembla quan els veiem als comerços.

Caldria aclarir totes aquestes suposicions: un adob a base de fems comprat en un viver, ha passat prèviament per un procés de compostatge.

Aquesta és la raó per la que ni fa mala olor, ni atrau mosques i a més, no manté la forma “del que era”. Parlant en plata: en obrir la bossa no hi trobarem un munt de caques, sino una cosa molt més similar a una “terra bona”, fosca, i amb una olor a bosc que no té res a veure amb l’excrement que va ser.

Quins tipus de fems hi ha?

Els adobs que podem trobar habitualment en els comerços especialitzats són els de cavall, els de vaca, el d’ovella i el guano (excrements d’aus marines i ratpenats que podem comprar en format sòlid o líquid).
Cada fabricant té la seva pròpia formulació: de vegades són una barreja de fems de diferents animals, d’altres hi trobareu palla dels estables i a més hi ha diferents formats (líquids i sòlids).
El més important és que seguiu les dosis d’aplicació recomanades en cada envàs, perquè la quantitat de nutrients varia molt d’un a l’altre.

També teniu una opció B, que consisteix en conseguir aquests fems directament del productor. Al Vallès és molt habitual acostar-se a algun centre d’hipica on et regalen tot el que vulguis. Al propietari li fas un favor, perquè sovint han de pagar per desfer-se d’ells, així que no us faci vergonya demanar-lo.

El problema és que sovint aquests fems són recents i no han estat compostats. Això es tradueix en tots els punts que hem mencionat abans: si que fan mala olor, atrauen mosques, s’hi fan cucs i a més si els aboquem directament sobre les plantes poden arribar a matar-les a causa de l’elevada temperatura que assoleixen quan es comencen a compostar.
Si teniu la possibilitat de que us el regalin, pregunteu sempre per la pila “més vella”, us curareu en salut.

La gallinassa

Potser la vostra opció B consisteix en utilitzar fems de gallina, de colom o d’altres aus. Pel que expliquen a Infojardín, aquest és el tipus d’adob que es considera més fort i per això es recomana utilitzar-lo amb precaució.
Personalment us haig de dir que no n’he fet servir mai i per tant no us en puc parlar en primera persona, però us deixo alguns enllaços on podeu ampliar informació:

I també aquest video de La huertina de Toni sobre com elaborar purí de gallinassa (o el que és el mateix, com “rebaixar-lo” per fer-ne un adob líquid per l’hort:

Quin adob és el millor?

Uff, la pregunta del milió i que de ben segur pot donar peu a un llarg debat. Els primers anys vaig emprar fems de cavall ja que es troben fàcilment en qualsevol viver. Després vaig provar amb un que és una barreja de fems de vaca i ovella que també em va anar bé. Però finalment vaig provar l’humus de cuc i reconec que és el que més m’agrada. D’ell en parlarem en el proper article.

Potser el millor de tot és saber que tots van bé (o el que seria el mateix: que cap d’ells va malament) i que només experimentant podreu treure’n les vostre pròpies conclusions. Aquest any en tinc un de vaca per provar, a veure què tal em va, us ho explicaré!

Els fems a l’hort

No oblideu que si utilitzeu fems, ajudareu a millorar la textura de la terra. Si feu l’hort en contenidors, amb ell guanyareu volum el que us permetrà emplenar-les fins dalt de tot.
A més, l’aportació d’adob cal que la realitzem sempre abans d’iniciar els cultius, tal i com vam explicar l’any passat en aquesta entrada. Espero que us sigui útil

Salut!

L’adob a l’hort (1a part)

adob-hortUna de les coses que més em va costar acabar d’entendre és la funció que fan els adobs a l’hort. Potser perquè la meva única experiència amb plantes abans de cultivar hortalisses havia estat amb les ornamentals de casa i algunes orquídies, a les que sempre adobàvem amb adobs líquids o amb les conegudes “boletes blaves”.

Recordo que se’m feia estrany quan llegia als companys d’Infojardín parlant de fems, compost i altres adobs per l’hortet i pensava que quines ganes de complicar-se, amb lo fàcil que era allò d’agafar una ampolleta, prendre el tap per mesura i barrejar-ho amb l’aigua de la regadora. Però és que els adobs són molt més que aliment per les plantes, i poc a poc ho vaig anar entenent.

El cert és que junt amb el reg, aquest és un dels temes que genera més dubtes, així que m’agradaria començar una sèrie de diversos articles per explicar-vos el que sé sobre ells, esperant que ajudi a entendre la seva importància als que esteu començant.

L’adob com a aliment de les plantes

L’adob serveix per alimentar la planta. Pot semblar una afirmació banal, però en els cursos veig que hi ha molta gent que no acaba d’entendre aquest concepte.
Per fer-ho més entenedor, m’agrada utilitzar un exemple molt senzill: les persones bevem i mengem. Les plantes també. Si les persones només beguéssim aigua, acabaríem morint-nos. Les plantes també.

La diferència està en la manera en que ens alimentem els humans i les plantes. Nosaltres podem menjar líquids i sòlids. Elles, en canvi, necessiten sempre aigua per menjar. I és que la utilitat de l’aigua amb què reguem no és només la d’hidratar les plantes. Aquesta aigua permet dissoldre els nutrients presents a la terra per permetre que les arrels les absorbeixin i els portin a les fulles, on té lloc la fotosíntesi que vindria a ser l’equivalent a la nostra digestió.

Si reguem les plantes però no hi ha nutrients presents al substrat, és com si només els donéssim de beure. I la manca de nutrients les afectarà inevitablement. És per això que és molt, molt important l’adobat de la terra de l’hort o dels contenidors que estem utilitzant, ja que sempre ha d’haver-hi menjar a disposició de la planta.

L’adob com a estructurant de la terra de l’hort

L’adob, però, serveix per una altra cosa més: estructura i millora la textura de la terra o del substrat. I aquesta és la raó per la qual utilitzem un adob sòlid com ara els fems, el compost o l’humus de cuc. Si mai heu obert una bossa d’algun d’aquests productes haureu vist que el seu aspecte és similar al d’una terra fosca i flonja. Quan el barregem amb la terra del  nostre hort o amb el substrat de les jardineres, millorem la seva textura apart d’aportar-hi nutrients, i això no ho conseguirem amb l’adob en boletes o amb el líquid.

Aquesta millora es nota especialment en un hort a terra, independentment de si és argilosa o sorrenca. I és per això que en alguns manuals parlen de l’adob com l’aliment no només de les plantes: també de la terra.

Per avui ho deixarem aqui. M’agradaria molt llegir els vostres dubtes als comentaris, ja que em serviran per anar desenvolupant el tema en futures entrades.

Aprofito per recordar-vos que teniu fins a final de mes per enviar les vostres fotos pel sorteig de productes hortícoles. Trobareu més informació seguint el banner 😉

El substrat d’una taula de cultiu (amb video!)

Mesa-de-cultivo-huerto-urbano

Aquest any començo a plantar també en una taula de cultiu! No sabeu la il·lusió que em feia aconseguir-ne una (o fins i tot fer-me-la), perquè he patit un parell de lumbàlgies i això d’ajupir-me se’m fa cada cop més difícil. Ara podré treballar de peu i experimentar en primera persona quins cultius hi van millor i quines combinacions resulten més productives.

Video del pas a pas

He estat de sort perquè he arribat a un acord amb Urbanic. Ells m’han cedit un dels seus models (el mateix que veieu a la foto i que porta una jardinera acoblada per aromàtiques o flors) i així jo puc anar fent videos per explicar-vos la experiència. Sovint imparteixo cursos en empreses o per particulars que en tenen una o m’arriben consultes per correu, així que de perduda no n’estic! Però ja sabeu que m’agrada molt experimentar i fer provatures, així que ara ja no tinc cap excusa 🙂
Ja sabeu que això de l’hort no és quelcom quadriculat: la experimentació és sempre la millor manera d’aprendre.

El substrat per la taula de cultiu

Tot i que podem utilitzar molts i diversos materials per cultivar, és aconsellable omplir la taula amb la barreja de fibra de coco i humus de cuc. No  només és ideal per les plantes sino que redueix considerablement el pes de la taula. De ben segur els podreu comprar al mateix fabricant de la taula, en la quantitat exacte que necessitareu.

Els percentatges recomanats són els de sempre: 60% de fibra de coco amb un 40% d’humus de cuc. Els dubtes solen sorgir a l’hora de desfer la fibra de coco i en preguntar-se a partir de quin moment cal afegir l’humus. Doncs bé, he gravat aquest video a veure si us ajuda a veure-hi clar:

Tot i que el pack de la taula de cultiu portava dos sacs d’humus de cuc, al final només en vaig utilitzar un i mig per fer la barreja. Em semblava absurd afegir adob a la part baixa de la taula perquè quan les arrels de les hortalisses creixin lo suficient com per arribar a aquesta zona, possiblement la major part dels nutrients hauran desaparegut amb l’aigua de reg. Si els afegeixo superficialment, quan els cultius estiguin més avançats, s’integraran en el substrat conforme vagi regant i estaran més temps a disposició de les plantes.

Per descomptat, podeu utilitzar substrat universal, però insisteixo: no hi ha color amb la fibra de coco. Us ho diu algú que ja fa 9 anys que experimenta amb gairebé tot!

Seguirem amb més videos al voltant de la taula de cultiu. Algun suggeriment?
Salut!

Substrat per l’hort urbà: Fibra de coco i humus de cuc

hort-urba-fibra-de-coco-humus-de-cuc

Una de les moltes decisions que hem de prendre quan comencem un hort urbà és el tipus de substrat que utilitzarem per cultivar. I creieu-me, és una de les decisions més importants perque el farem servir durant molt de temps i a més implica una despesa important.

Sempre explico que el dia que vaig decidir-me a començar i vaig arribar a un viver per comprar un sac de terra, em vaig quedar paralitzada al veure la enorme quantitat de substrats disponibles. De fet, me’n vaig tornar a casa de buit per seguir investigant tots els noms dels diferents productes per consultar-los a Internet abans de decidir-me. Tots sonaven a xinès per mi: vermiculita, perlita, torba…

Finalment em vaig decidir per un sac de substrat d’una marca coneguda i vaig començar a plantar-hi tal qual, fins que al cap d’uns mesos me’n vaig adonar de que hi hauria de començar a afegir una mica d’adob i aquí va començar una altra recerca: la de l’adob perfecte.

Les coses han canviat molt des de llavors. Ara t’acostes a qualsevol gran superfície i trobes el que busques. Els departaments de marketing de la majoria de les marques comercials ho han solucionat etiquetant amb un Especial o Apte per hort urbà molts dels productes que ja tenien en catàleg. Si més no, t’ajuden a triar.

Quin és el substrat més apropiat per un hort en contenidors?

Aquesta és una pregunta de difícil resposta. Qualsevol substrat universal de qualitat hauria de ser apte per cultivar-hi hortalisses sempre i quan tinguem present que al cap de dos o tres mesos d’estar-hi cultivant haurà perdut gran part dels seus nutrients. Ho solucionarem afegint-hi adob, un altre món per descobrir i del que parlarem en un altra entrada perque el tema també dóna per llarg.

Força temps després de començar l’hortet, vaig descobrir la fibra de coco. No era fàcil trobar-la i vaig haver de patejar uns quants  viveristes per acabar comprant-la en un grow shop que hi havia a la cantonada. I ràpidament me’n vaig enamorar: la seva textura i esponjositat, i sobretot de la seva retenció d’aigua, que resulta de gran ajuda quan cultives en testos i jardineres com és el meu cas.

Però… què havia de fer llavors amb el substrat que ja havia comprat i que a més m’havia costat una pasta? Doncs res, seguir reutilitzant-lo any rera any, afegint-hi l’adob corresponent i una petita part de fibra de coco per donar esponjositat, aireació i retenció d’aigua. Si ho hagués sabut abans de començar no hi hauria altra cosa a les meves jardineres però no va ser el cas! Per això, segur que llegireu i escoltareu a tot arreu que és el substrat ideal per començar.

He rebut moltes consultes sobre com preparar el substrat per l’hortet a base de barrejar fibra de coco i humus de cuc. Per això m’he decidit a enregistrar aquest video amb l’esperança de resoldre dubtes i mirant de que fos didàctic al màxim. Espero que us agradi i us sigui d’ajuda.

I recordeu: no heu de llençar el substrat al finalitzar la temporada de cultiu: es recicla! Trobareu més informació sobre com fer-ho en aquesta entrada. Salut!

Agafa el teu compost!

Fa un parell de setmanes, en Manolo Garrido, del programa de la ràdio em va donar aquest flyer i em va preguntar: “En podem parlar un dia?”. “És clar!”, li vaig dir, ja que els vallesans tenim la gran sort de que el Consorci de Gestió de Residus posa a la nostra disposició gratuïtament el compost que s’obté del reciclatge de la orgànica que dipositem al contenidor marró.

I si dic que “tenim sort”, és perque em consta que no a totes les comarques, ni comunitats autònomes es retorna als ciutadans l’esforç de reciclar.
Aquesta tarda he aprofitat per parlar-ne una mica, i m’ha semblat convenient fer-ho també aquí, ja que aquesta és una època de l’any en que hi ha molta gent que comença amb l’hort urbà i és bo saber què és el compost, perquè servei i sobretot, com utilitzar-lo.
Què és el compost?
Resumint-ho molt, diríem que és el resultat de reciclar la matèria orgànica per tal d’utilitzar-lo com a adob.
Compostar no és res nou, s’ha fet tota la vida. Teniu present alguna vegada haver vist el femer d’un pagès? Em refereixo a aquella pila de fems d’animals, palla, branques, fulles, i tot de residus que de vegades fa tanta pudor. Us sona?
Doncs el procediment del compostatge és el mateix: apilar la matèria orgànica per tal de que un procés aeròbic la descomposi i d’aquesta manera obtenir un adob ric en nutrients per utilitzar-lo a l’hort.
A les nostres cases podem realitzar també aquest procediment de vàries maneres. En comptes d’una pila de residus, podem abocar-los dins d’un compostador per obtenir el mateix resultat. El compost, si es fa bé, no fa pudor. Com a molt, podem trobar-hi algunes mosquetes, però res de realment molest. 
Si vivim en un pis i no tenim gaire espai, podem fer vermicompostatge, del qual ja us he parlat varies vegades aqui al bloc, En aquest video podeu veure’n el funcionament:
Com fer servir el compost?
Heu de quedar-vos amb la idea de que el compost (o el vermicompost, també anomenat humus de cuc), és un adob. 
I com a tal el podem fer servir tant abans d’iniciar un cultiu com durant el cultiu.
És molt convenient (per no dir obligatori), adobar el substrat abans d’iniciar un cultiu. Això si, sempre i quan ja hàgim cultivat anteriorment en aquell substrat. No és necessari afegir res a una bossa de substrat nova, acabada de comprar, ja que ja porta l’adob de sèrie i podem córrer el risc de cremar les plantes per excès d’adob. 
En el cas de que tingueu jardineres o torretes on heu cultivat aquest hivern o bé alguna d’abandonada per casa, us recomano que n’aboqueu el contingut i el barrejeu amb compost. La “dosi” seria d’un terç de compost per dues de substrat.
Aprofiteu per eliminar arrels, pedretes, i per desterronar la terra. La farà més esponjosa i us resultarà més fàcil preparar la “dosi”. El que jo faig és utilitzar un petit contenidor de la mida aproximada d’una tarrina d’un litre de gelat per fer la barreja. L’omplo dues vegades de substrat, una de compost i ho aboco dins d’una galleda on ho remeno. D’aquí ho trasllado a la jardinera i/o torreta definitiva. 
És clar que podeu fer-ho a ull, però a mi em va bé fer-ho d’aquesta manera, així que ho comparteixo amb vosaltres per si algú té dubtes sobre com fer-ho.
Si el cultiu ja està avançat i creieu que heu de tornar a adobar el substrat, podeu afegir una capa d’uns dos cms de gruix sobre el substrat de la jardinera. Abans de fer-ho, està bé remenar superficialment el substrat i sobretot, emplenar els voltants del contenidor ja que com haureu comprovat, a base d’anar regant el substrat no només baixa de volum sino que també acostuma a separar-se de les parets de la jardinera.
Un cop afegida la capa de compost, podeu regar amb normalitat.
Jo visc al Vallès, com puc aconseguir el compost?

El compost el podeu trobar dins de saques com la de la foto a les deixalleries de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Matadepera, Palau-solità i Plegamans, Rellinars, Rubí, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Sabadell i Terrassa.

Heu de portar algun tipus de contenidor (sacs, cubells…) i omplir-los amb una pala que hi ha.
En el flyer que han repartit hi posa que no t’en pots endur més de 50 litres per persona, però amb aquesta quantitat en teniu per moooltes jardineres.

Teniu present que 1 kg de compost té un volum aproximat de 2 litres, o sigui que 50 litres vindrien a ser sis cubells de fregar, per a que us en feu una idea i prepareu els recipients.

Si no sou del Vallès Occidental però a la vostra comarca també hi ha compost gratuit, us animo a que ho comenteu aquí, o a la pàgina del Facebook o per Twitter. Serà interessant conèixer iniciatives semblants d’arreu i difondre’n la informació.

Salut i bones collites!!!

L’Ajuntament de Sabadell reparteix compost

Diumenge passat vaig tenir una agradable sorpresa quan vaig anar al Punt Blau a portar tot de coses que tenia per casa i que s’havien de reciclar.

I és que l’Ajuntament ha tornat a repartir compost realitzat a partir del reciclatge de la matèria orgànica que es diposita en els contenidors marrons.

Ignoro fins quan n’hi haurà de disponible, m’imagino que fins a esgotar existències.
Es repartien aquestes petites bosses però també hi havia un parell de sacs grans amb compost que podies endur-te si te’l carregaves tu mateix en algun tipus de contenidor.

Vaig tornar a casa, vaig carregar tres galledes grans de plàstic que faig servir per a recollir aigua i de tornada al Punt Blau vaig carregar el compost necessari per a afegir a les torretes de cara a les plantacions d’hivern.

Esteu avisats… de tant en tant reciclar et dóna sorpreses agradables 😉

Més informació aquí.

Dubtes sobre el vermicompostador – I

Apart de la Maica i l’Olga que em van deixar aquí les seves consultes sobre el vermicompostador, també he rebut tres mails més amb dubtes sobre el seu funcionament i sobre com fer-se’n un a casa.

Com una imatge val més que mil paraules, el que faré serà enregistrar un nou video amb el que us ensenyaré cada part del compostador i així em serà més fàcil explicar-ho i a vosaltres entendre-ho.

Però com que això no ho podré fer fins el cap de setmana, cinc respostes per a que no em digueu que m’escaquejo 😉

Per la Maica

Quan arriba el moment de buidar l’últim pis del vermicompostador (el de sota de tot, que ja té l’humus acabat), el que faig és el següent:
El trec de la seva posició i el poso a sobre de tot del vermicompostador, posant-lo al sol. Així aconsegueixo dues coses:

1) Que l’humus s’assequi una mica, el que en facilita la recolecció (sempre és més fàcil si té textura de terra que de fang)
2) Que si hi queden cucs, s’en vagin avall perque no els agrada la llum

L’humus el recullo a grapadets, amb uns guants posats i el vaig posant en un saquet. Està clar que si hi queda algun cuc entremig, ens el podem carregar en el procés. Però això és inevitable a no ser que vagis revisant cada palada o grapat d’humus.

Personalment ho reviso segons la quantitat de cucs que veig que hi ha en el conjunt del vermicompostador. Si n’hi ha pocs, grapadet que agafo, grapadet que miro.

I sobre el nivell inferior (que és el conjunt que fa de base, amb les potes i aixeta incorporada), efectivament serveix per recollir els líquids que es produeixen durant el procès de compostatge.

Per l’Olga

Sense cap dubte els compraria (els cucs). Imagino que el procés de compostatge es realitzarà també sense ells però serà moltíssim més lent.
Compostar sense cucs és viable però normalment això no es fa en un vermicompostador, sino en un compostador que és el mateix però sense pisos i molt més gran. En aquest cas es treballa d’una altra manera (Pots trobar informació a Compostadores.com a l’apartat “Compostaje de jardín”).

M’imagino que vas comprar el vermicompostador per problema d’espai i que els cucs no els tens perquè o bé no els vas trobar o et fan fàstic.

Sobre les mosques, diuen que sí, que el paper de diari serveix per disminuïr-ne la població. Sort!

Per en Joan
Jo tampoc vaig rebre el disc groc que es veu sota la tapa del vermicompostador. Els consultaré a Compostadores.com i et faig saber el què. Però m’imagino que és pel que li comentava abans a l’Olga: evitar l’aparició de mosquetes.

Per en C3PO
Fer un vermicompostador dins un cubell de deixalles com dius t’obligarà a fer-hi un forat abaix de tot per tal de poder treure l’humus quan s’hagi fet. De tota manera, el que tu vols ver és més un compostador que un vermicompostador.
Passa’t per Compostadores. com i consulta la secció de “Compostaje de jardín”. Crec que t’anirà millor adaptar aquest sistema si com dius, tens hort de terra-terra i espai.

Per a X
El vermicompostador que es va fer Jara és fàcil i econòmic. Però tres apreciacions:

1) L’inconvenient d’aquestes torretes són les potes. M’explico: cada pis ha d’estar directament a sobre de la matèria orgànica del pis inferior per a que els cucs puguin passar d’un pis a l’altre. Si poses la tapa tal i com surt a les fotos de la Jara, tingues present que només t’en cal una a dalt de tot per tapar el conjunt perquè si les poses entremig no deixaràs que els cucs surtin de la torreta cap a una superior o inferior.

2) Has de foradar la base dels recipients que apilaràs entre si de manera que els cucs hi puguin passar. En el video que faré el cap de setmana us ensenyaré exactament com són de grans els forats.

3) Has de posar un plat al terra per recollir els líquids o bé una torreta més que estigui buida i sense foradar per tal que faci de recipient contenidor.

Espero haver-vos ajudat amb els dubtes i si hi ha res més doncs mirarem de sol.lucionar-los.
Salut!

Vermicompostador Vs. Compostador


Després de publicar el video on us ensenyava com funciona el vermicompostador, he rebut unes quantes consultes sobre com fer-se’n un i sobretot, alguns companys m’han preguntat coses que m’han fet veure que hi ha alguns conceptes que no estan massa clars.

D’entrada, la diferència entre un compostador i un vermicompostador.

El resultat final que obtindrem al reciclar la matèria orgànica en un compostador, és el compost. I amb un vermicompostador, obtindrem humus de cuc. I és que hem de tenir clar que tenen un funcionament diferent.

En un compostador, la matèria orgànica es va descomposant gràcies a la feina d’una sèrie de bacteris i diferent fauna animal. De fet, un compostador no és ni més ni menys que el “femerot” de tota la vida, aquella pila de residus orgànics que podem veure encara en alguns camps i que gràcies a la descomposició acaba generant el compost. Amb el compostador el que conseguim és tenir el procès una mica més controlat en molts aspectes, i estèticament sempre és millor veure el compostador que la pila del femer.

En el vermicompostador, el treball de descomposició el fan els cucs que hi viuen. També hi ha micro-organismes que hi ajuden però bàsicament la feina la fan els cucs, menjant-se tot allò que hi aboquem. I sobretot ens hem de plantejar la seva utilització si tenim problemes d’espai o no ens podem permetre tenir un compostador per no disposar d’espai a terra.
Però no tot és tant quadriculat: hi ha qui té un compostador a la terrassa del seu pis i li funciona.

Perquè ens hem de decantar per un sistema o un altre?

D’entrada jo us diria que si el que teniu és un pis i poc espai, decanteu-vos pel vermicompostador. En canvi, si teniu una casa, una torre o un bon tros de terra, sense cap dubte, feu-vos un compostador.

També s’ha de tenir en compte la quantitat de matèria orgànica a compostar de la que es disposa diàriament. La gent que té un hort gran fa compost perquè allà hi poden posar tots els residus que genera l’hort (plantes, fulles, sega, fruits fets malbé) i també tot el que són excrements d’animals (si en tenen).
En un pis on la matèria orgànica a compostar és la provinent de les restes de la cuina, la millor opció sense cap dubte, és un vermicompostador, no cal complicar-se més.

Com és exactament el vermicompostador

El model Can-O-Worms que és el que tinc jo, consta de varies parts:
  • La base, un recipient on s’aguanten les potes i que vé preparat amb una aixeta que recull els lixiviats (líquids) que es produeixen dins del compostador.
  • A continuació veureu 3 parts idèntiques entre si, els “pisos”. Es van afegint conforme tenim més material per compostar, i tots ells tenen la base foradada per permetre que els cucs es desplacin entre els diferents pisos (veieu la primera foto que il.lustra aquesta entrada).
  • A dalt de tot hi veureu la tapa i a sota (en groc) hi ha suposo que alguna mena de protecció per a la safata superior que a mi no em va arribar. Hi ha qui a sobre de tot hi posa un paper de diari (imprès només amb tinta negra) per evitar que s’hi facin mosquetes petites. La tapa és plena de petits forats per permetre l’aireació però suficientment petits per tal que els cucs no surtin.

Com aplicar aquest sistema a un vermicompostador de fabricació casolana?

Tots els companys del fòrum que s’han fet un vermicompostador casolà ho estan fent apilant mil i un trastos que encaixin un sobre l’altre. Fan forats a la base de cada un d’ells per permetre que els cucs es puguin desplaçar i a sota de tot hi posen alguna mena de recipient per recollir els lixiviats.

Veieu-ne alguns exemples en aquests fils d’Infojardín:
El vermicompostador fet amb cubells de diferents mides de Basilisco
El vermicompostador fet amb torretes quadrades de Jara
El vermicompostador fet amb plates de porexpan de Pipistrellum
I un altre fet amb cubells i palanganes, el de MerlinCanario (i 2)

Algunes respostes ràpides

  • El vermicompostador no fa mala olor quan l’obres, ni quan està tancat.
  • Els cucs no s’escapen perquè no els agrada la llum i a més a dins del vermicompostador tenen tot allò que necessiten.
  • Els cucs que s’utilitzen són el anomenats “cucs californians”, de la varietat Eisenia Foetida. Són molt voraços i per aquest motiu són ideals.
  • Com més petits siguin els trossos de matèria orgànica a compostar, més ràpidament la digeriran els cucs.
  • Es pot fer vermicompostatge en qualsevol recipient amb els cucs. Però el sistema de pisos apilats ens permet que els cucs es desplacin buscant menjar i això farà que un cop no tinguin res que menjar en un d’ells el poguem buidar trobant-hi molts pocs cucs.
  • Per buidar un dels pisos, va bé posar-lo a dalt de tot amb la tapa oberta i a ple sol. Als cucs no els agrada la llum directa i aniran al pis inferior a refugiar-se i per altra banda el sol assecarà una mica l’humus de cuc el que ens facilitarà la seva recol.lecció.

Crec que això és tot per avui… seguiré si hi ha més dubtes, deixeu-los als comentaris!

Fems de cavall

Fa uns dies, la Mireia em preguntava sobre com utilitzar els fems de cavall als que té accés amb facilitat per al seu hortet.

Qualsevol tipus de fem (cavall, ovella, gallina), ha de passar per un procés de “curat” per tal que puguin servir per a l’hort. És a dir, ha de fermentar per poder ser utilitzat com a adob. I és clar, aquest és un procediment viable per als que teniu un hort de terra-terra però difícil per als que cultivem a la ciutat.

En principi el que fan els companys és deixar-lo en un racó de l’hort, cobert amb un plàstic (o no) per a que fermenti. Aquest procés dura aproximadament un any. Se sap que està en condicions perquè ja no emet calor (al fermentar s’escalfa molt) i perquè agafa un color com a negre. A més, com sabeu, els fems no fan pudor (pudor a merda, vull dir).

Hi ha qui diu que com que els fems de cavall són dels considerats “fluixos”, els afegeix directament a l’hort. Pel que he pogut llegir, això pot afavorir que arribin a l’hort tota una sèrie de cucs i micro-organismes que s’alimenten dels fems en descomposició i que poden no ser gaire agradables a l’hort, com un cuc al que anomenen “gusano de alambre”.

En fi, jo estic molt peix en això de compostar adobs d’animals, però acabo deixant-vos uns quants enllaços que us poden ser d’utilitat si voleu llegir una mica sobre el tema. (Un altre dia ja us parlaré del vermicompostatge, el reciclatge de materia orgànica que sí es pot fer fàcilment a casa).

Missatges sobre adobs de cavall a Infojardín: 1, 2
Index del subforum de jardineria ecològica on podreu trobar molta informació sobre compostatge