Arxiu d'etiquetes: Alberginies

Guardar llavors d’enciam, pebrot, albergínia i luffa

guardar-semillas-lechuga
Una de les coses que més em va sorprendre en els meus primers anys d’hort urbà va ser descobrir de quina manera es formen les llavors de cada varietats d’hortalissa. Algunes són evidents perque les veiem a dins quan les utilitzem a la cuina però, i les dels enciams, la rúcula o les cols? D’on surten? Com i quan s’han de collir i conservar?

Hi ha alguna cosa de màgia en aquell moment en què el teu primer enciam comença a canviar. Si desconeixes com és tot el procés, et preocupes perque li passa alguna cosa estranya. Una noia ho va definir d’una manera molt gràfica que de seguida li vaig adaptar: “Al meu enciam li ha sortit un alien. Què faig?”

Com a consumidors, mai arribem a veure com és un enciam espigat perque els pagesos els cullen abans de que arribin a aquest moment del seu cicle vital. Per això sempre he deixat que ni que sigui una vegada, totes les hortalisses que he provat arribin a aquest moment sorprenent en què la natura segueix el seu curs i acaba del seu cicle donant llavor.

Els enciams comencen a créixer cap amunt des del mig, fent un tronxo gruixut i formant unes flors a la punta que s’obren i després s’assequen, obrint-se de nou per ensenyar uns pèls blancs. Les llavors són sota els pèls, i són negres i molt nombroses.

Pel que fa als pebrots, cal deixar que madurin a la planta fins que es tornen vermells i comencen a assecar-se. Collir-les d’un pebrot verd significa que les llavors poden no estar prou madures i que no en surti res si les sembrem. Deixeu un dels primers fruits a la mata i oblideu-vos-en fins que comenci a assecar-se.

Guardar llavors

Fa pocs dies us vaig ensenyar les albergínies que ja estaven ben grogues, esperant el moment de treure’ls les llavors. He fet un video per a que veieu com es fa i així de pas també coneixeu la luffa, de la que em sento super orgullosa perque per fi he pogut cultivar-la en un test!

Aquest video és la meva humil aportació al a campanya Seed Freedom que es realitza aquests dies a nivell mundial. Perque crec sincerament, que qualsevol que cultiva una hortalissa, ni que sigui en una jardinera, està en el seu dret de conservar, regalar i intercanviar aquests petits tresors que anomenem llavors.
Demà més, perque el tema dóna per llarg. Salut!

Perquè es posen grogues les albergínies?

alberginiesFa alguns dies,  @jcasanovas1964 piulava la següent consulta a Twitter: Otra consulta de novato: Berenjenas no han ido muy bien. Ahora además empiezan a amarillear ¿sabeis qué puede ser?
No acompanyava la pregunta amb cap fotografia, així que al migdia vaig passar per casa per fotografiar-ne una de les meves. Les vostres albergínies s’han posat mai grogues com aquesta?

De seguida va rebre resposta de @Plantelia, que indicava que la climatologia d’aquesta temporada de primavera-estiu possiblement havia influït en el desenvolupament de les arrels. Afegia que podia ser per mil motius, però que aquestes alçades de temporada també podia ser per esgotament de l’adob i una mancança de ferro.

Quan vaig veure els tuits que es creuaven, se’m va ocórrer una altra possible resposta, perque sabia que aquest era el primer any que @jcasanovas1964  cultiva el seu hort urbà en jardineres. I és que possiblement, les albergínies se li han passat.

M’explicaré: les albergínies són del seu color d’ençà que comencen a crèixer a la mata. No és com els tomàquets, que passen de verd a vermell indicant-nos així el seu punt de maduració. I sovint, el que ens passa als que cultivem en jardineres és això, que esperant a que els fruits creixin una mica més, se’ns passen les albergínies, que comencen a mostrar aquests tons groguencs. Tant hi fa quina sigui la varietat que estiguem cultivant: si es posen grogues, ja no estan gaire bones per menjar, ja que es tornen esponjoses i les llavors són dures i formades al seu interior.

La que us ensenyo a la foto és la que vaig deixar precisament per guardar llavor per l’any vinent. Pensareu que no es veu gaire gran i que als vostres horts urbans n’heu collides de més grosses i maques, i teniu tota la raó. Però li tinc un carinyu especial a aquesta varietat que cultivo d’ençà que algú que ja no està amb nosaltres me les va enviar des d’Andalusia en un intercanvi. Al sobre hi anava una nota que deia: “Prueba estas berenjenas, son pequeñitas y salen muchas, seguro que te irán bien en el macetohuerto”. Així va ser i per això les sembro cada any.

Quan cultiveu albergínies en contenidors, mireu de collir-les petites. Val la pena perque seran molt més tendres i bones, i si la planta no ha d’engreixar fruits, donarà més flors que es convertiran en nous fruits al cap d’unes setmanes. Sense posar en dubte els consells de @Plantelia (que sap del què parla perquè és Enginyer Tècnic Agrícola), volia aportar la meva opinió sobre aquest tema, esperant que us serveixi.
Salut!

Nota:
Sembla ser que hi va haver un malentès i que  @Plantelia va pensar que @jcasanovas1964 es referia a que era la planta la que estava groga, no els fruits. Així ho va explicar en els comentaris de la versió en castellà d’aquesta entrada.

Varietats cultivades: Esbergínies Fairy Tale

Començo aquesta nova secció sobre les varietats d’hortalisses que cultivo a l’hortet amb les fantàstiques Esbergínies Fairy Tale.

Es tracta d’un híbrid americà, especial per a horts urbans que m’ha sorprès agradablement tant per la seva productivitat com per lo meloses que són les esbergínies. Aquest dissabte passat en vam collir una dotzena i mitja i les vam fer a la planxa només amb oli i sal, estaven boníssimes!

Una petita fitxa sobre com he dut a terme el seu cultiu:

Origen de les llavors: Me les va enviar en Silbante, que a la seva vegada les havia comprat a Tomato Growers
Germinació: Ràpida, van sortir als 8-10 dies en el germinador. (22 de Febrer)
Repicat: A torretes petites per tal de reservar-les mentre no tenia lliures les torretes definitives per estar encara acabant les collites d’hivern (9 de Març)
Transplantament: 28 d’Abril.
Tipus de contenidor: Torretes quadrades de 30×30. Una planta per torreta (n’he cultivades dues)
Tipus de substrat: L’habitual que faig servir des de fa tres anys (barreja del substrat existent amb fems de cavall en proporció 3-1).
Reg: Segons les seves necessitats hídriques. En ple estiu, a raó de gairebé 1/2 litre d’aigua per torreta diàriament.
Adobat: Guano líquid a partir dels 15 dies de germinar a raó de la meitat de la dosi, quinzenalment. En el moment del transplantament vaig suspendre l’adobat i al cap de 15 dies vaig tornar a adobar amb humus de cuc afegit de manera superficial a les torretes cada 15 dies.
A partir de l’inici de la floració, adob líquid Jarcas Potasio de manera quizenal segons la dosi indicada pel fabricant.
Mida de la planta: En aquests moments, deu fer mig metre. Però segueix creixent i fent noves flors.
Floració: La planta fa ramallets de flors que van de tres a cinc unitats. El màxim d’esbergínies que he agafat d’un ramallet han estat quatre. Cuatllen el 95% de les flors pel que la producció és molt bona.
Fruits: Els fruits són allargats, no gaire grans (màxim 12-15 cms), d’un preciós color lila. Quan comencen a passar-se, es tornen agrisats. Però n’he collit també algun i de gust estava bo.
Llavors: Al tractar-se d’un híbrid, no he guardat llavors.
Comentaris: Per la seva producció em penso que el tipus de torreta és apropiat, tot i que possiblemente dóni millor collita en una de més capacitat.
La recomano si es volen cultivar esbergínies en horts urbans perquè és molt productiva respecte a d’altres varietats que poden fer fruits més grans però en menys quantitat (tipus Black Enorma).

Més informació sobre el tema
Més fotografies d’aquestes esbergínies cultivades a casa meva
Se’n pot comprar llavor a: Tomato Growers, Burpee, ContainerSeeds, ReimerSeeds, TerritorialSeed

Rectificació


Avui he rebut un privat de la Orquiland comentant-me que en el missatge Requeriments de llum de les hortalisses, apareix l’esbergínia dins del grup d’ombra parcial.

M’adjunta un enllaç a Infoagro, on efectivament, s’indica que dins del grup de les Sol.lanàcies, l’esbergínia és la més exigente en calor (més que el tomàquet i el pebrot).

He rectificat per tant la seva posició dins de la llista en qüestió i demano disculpes si pot haver induït a error l’haver-la col.locat dins el grup d’ombra parcial.
En qualsevol cas, aquesta llista la vaig copiar tal qual d’uns apunts d’un curs d’agricultura ecològica i el que faré serà intentar contactar amb la persona que va donar el curs per consultar-li el perquè la va col.locar en aquest grup.

El que si us puc dir és que segons la meva experiència, he tingut les esbergínies en llocs on no tenen ple sol durant el dia i m’han produït bé. Potser és casualitat però després rumiant-ho me n’he adonat que en el meu cas, les més exigents en sol directe són els pebrots, després els tomàquets i per ultim les esbergínies.
Agraïré qualsevol comentari al respecte que pugueu fer segons la vostra experiència. Salut!