Arxiu d'etiquetes: All

Cultiu d’alls a l’horturbà (amb video!)

cultiu-all-jardinera-test-taula

Diumenge passat i abans de que es posés a ploure vaig passar tot el matí a l’hort. Darrerament vaig més atabalada del que és habitual, i necessitava poder-me relaxar i no pensar en altra cosa que en les plantes i en el planter que ja mateix hem de començar a preparar.

Pels volts del migdia vaig tenir visita de categoria! Era la Lydia, una noia que és fotògrafa professional i de la que en podeu veure la feina a Les petites espècies. Es va acostar amb el seu petit Bernat a fer algunes fotos com les que il·lustren aquesta entrada. Es nota que no són meves, oi? (Són molt boniques, gràcies Lydia!).

En vam fer algunes més que podreu veure d’aqui a molt poc en una nova revista que surt al mercat el proper mes de març i que es diu L’Hort. Us en parlaré en breu, quan falti menys perque surti, ja que a hores d’ara només es coneix les persones que hi escriuran els seus articles. Com serà per dins és tot un misteri, però la cosa promet i estic molt contenta de ser-ne col·laboradora!

Tornant als alls (que me’n vaig per les branques i em costa centrar-me): vaig comprar-ne una bossa a la Fira de la Candelera de fa quinze dies i encara estaven per sembrar. I com que dissabte em van dir que segons el Llunari era bon dia per hortalisses d’arrel, em vaig dir: “Doncs de diumenge no passa”. I en això vaig passar bona part del matí.

Quan es planten els alls?

cuando-se-plantan-los-ajos

En el meu cas i si us sóc sincera, els planto quan puc i no quan ho diu el calendari. Evidentment, intento que aquest “quan puc” coincideixi amb els mesos que van de desembre a febrer i per això aprofito per respondre la consulta que em va deixar en Jorge al Calendario de siembra del blog:

Hola, me gusta encontrar tan buena informacion, pero veo que pones la siembra del ajo en Enero, Febrero y Marzo, el refran dice: Ajo que pasa de Enero, ajo que pierde el ajero
Siempre oi que se siembra en Noviembre y Diciembre, y no se si Octubre
Aclarame porque la diferencia de fechas, soy del norte de Madrid

Efectivament, en Jorge té més raó que un sant. En el calendari hi posa “de gener a març” i en canvi el refrany fa referència a que als alls que es sembren passat el mes de gener els costa molt d’engreixar i fer cabeça. Culpa meva i error al calendari. De fet, l’haig de modificar perquè una noia també em va escriure rectificant-me un marc de plantació erroni. No es poden fer les coses de pressa, queda clar. Us avisaré quan pengi una nova versió i demano disculpes si algú l’està utilitzant per planificar les seves plantacions.

Però… el cultiu d’alls té un “però”

ajo-morado-ajete-tierno

I el però és que són uns triganers. Els alls triguen segles en formar-se, gairebé 7 mesos!!! Si es planten pel desembre, cal esperar fins al juny per collir-los i per això (i vostès em disculparan), servidora només sembra alls per collir-los com a alls tendres. Mai puc tenir les jardineres ocupades durant tant de temps. Digueu-me impacient si voleu, però ja sabeu que els horticultors urbans lluitem contínuament contra el mateix problema: “només-tinc-dues-torretes-i-cal-fer-les-rendibles-al-màxim”. Encara que no sigui veritat lo de les dues torretes i en tinguem el pati ple.

És molt habitual desconèixer que els alls tendres i els alls surten de la mateixa llavor: un gra d’all. La diferència està en la collita, que es fa abans en els alls tendres, quan encara no s’han acabat de formar. En el meu cas tinc per costum sembrar-los bastant junts (a una distància d’uns 2-3 dits de separació) i en dos-tres mesos ja estan llestos per collir i fer-ne unes bones truites.
Us explico alguna coseta més en aquest video que vaig gravar l’altre dia:

Els alls no volen altra cosa que poca aigua. I això, si l’hivern i la primavera són plujosos, es tradueix en reg 0 per part nostra. Fixeu-vos en l’aspecte de les fulles, si les veieu “tieses” i eixerides, és que estan bé. Encara que faci un mes que no els regueu.
Compte doncs, amb les associacions, ja que les altres hortalisses poden necessitar força més aigua de la que volen els alls. Endavant amb ells, família!!!

Remei casolà d’all contra el pugó a Pagesos de ciutat

extracto-ajo

El programa de dissabte passat va començar amb bon peu. Vam poder parlar una estoneta amb la Susana del blog Webos Fritos, perque ens expliqués com havia anat això d’iniciar la campanya #TomatesPlasticoNo a través de Twitter. Va ser un plaer tenir-la amb nosaltres i sentir-la parlar apassionadament dels tomàquets de la seva terra.

A continuació i en el testimoni, vam comptar amb la presència de la Yolanda de El Balcón Verde, que ens va explicar com van decidir-se a començar el seu hort urbà. Ens va parlar de que utilitzaven extractes naturals com el d’all i em vaig adonar de que no l’havia mencionat mai aqui al blog. Personalment sóc de sabó potàssic, és el meu insecticida de capçalera, però em consta que molts aficionats l’utilitzen amb bons resultats. Així que anem a explicar com es prepara i s’utilitza.

El remei casolà a base d’extracte d’all contra el pugó

L’extracte d’all és un repelent i es recomana perque resulta molt efectiu contra el pugó. Hi ha qui a més hi afegeix una mica de bitxo picant per fer-lo encara menys atractiu. Però no oblideu que és un repelent, no serveix per matar. Només si el barregem amb alguna altra cosa, com pot ser amb sabó potàssic, conseguirem eliminar i protegir.

Una recepta ràpida per elaborar-lo seria la següent

Com a repelent: 7,5 d’all que aixafarem amb l’ajuda d’un morter. Ho afegirem a 1 litre d’aigua per tal d’aplicar-ho sobre les plantes o el terra sense diluir. Recordeu colar-ho abans per evitar que s’obstrueixi el nostre vaporitzador.

Com a insecticida: 15 gr d’all, picats petits o aixafats amb el morter, que afegirem a 1 litre d’aigua i 10 grams de sabó potàssic. L’aplicació també podem fer-la sobre les plantes i el substrat.

El sabó potàssic és efectiu contra la majoria de plagues que poden aparèixer a l’hort ja que resseca la clofa d’aquests insectes, al que s’anomena exoesquelet fins matar-los. Si hi afegim l’all, ajudarem a la seva forta olor a expulsar-ne d’altres que puguin arribar.
Si aquesta olor us resulta ofensiva, no patiu perque no afectarà al gust de les nostres hortalisses, ja que es degrada fàcilment.

No oblideu però que l’efecte d’aquests preparats ecològics i casolans és de curta durada, pel que si necessitem utilitzar-los, haurem de repetir la aplicació amb una certa regularitat, que pot anar dels tres dies (en el cas del repelent) fins als deu o quinze (en el cas de l’insecticida).
A més, es degraden fàcilment, pel que us recomanem aplicar-los en hores amb poca insolació solar.

L’IRTA, Dolça Revolució i la recepta de la Margot

En la entrevista vam comptar amb la presència d’en  Robert Savé, Coordinador del Programa d’Horticultura Ambiental de l‘Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (IRTA). Sempre és interessant conèixer de primera mà quins són els àmbits d’actuació i quines tasques es realitzen des d’institucions com aquesta, no us sembla? Durant la entrevista ens va deixar anar uns quants titulars que intentarem tractar en profunditat en propers programes, com el del control que es fa a la duana de les hortalisses que arriben des d’altres països del món.

Com cada setmana, Dolça Revolució de la (mà) veu d’en Jordi Padros ens descobreix les propietats medicinals d’una aromàtica i aquesta setmana li va tocar al romaní.

I la recepta ens va arribar aquesta setmana des del blog Margot, cosas de la vida. Ens va proposar aquesta refrescant Sopa freda de remolatxa, síndria i tomàquet i que voleu que us digui, a mi em va encantar perque tots, tots els ingredients poden sortir d’un hort. Gràcies per la teva col·laboració, Margot!

Us deixo l’enllaç al podcast esperant que us agradi. Ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook) i també al correu electrònic pagesosdeciutat (arroba) gmail.com. Ens agradarà rebre els vostres comentaris, suggeriments i si us animeu a explicar-nos la vostra experiència com a pagesos de ciutat us gravarem una petita entrevista!

Crèdits imatge: Jonathan Rubio via photopin cc