Arxiu d'etiquetes: Aromàtiques i espècies

La producció de la canyella

Foto extraída de: http://linuxmintnoob.blogspot.com.es/2012/04/mmmmmm-cinnamon.html
Foto extraída de: http://linuxmintnoob.blogspot.com.es/2012/04/mmmmmm-cinnamon.html

Sabeu com és la producció de la canyella? Tot i ser la meva espècia preferida mai m’havia plantejat d’on es collia fins que fa uns dies vaig veure aquest video on s’ensenya el procés:

Fa patxoca, oi? Pel que sembla es pela l’escorça i a partir d’aqui se separen les diferents capes que formen el tronc per assecar-les i manipular-les després per obtenir els canons que utilitzem a la cuina.

Cinnamomum prové del grec Kinnamon o Kinnamomon, que vol dir fusta dolça. Molta gent associa la canyella a plats dolços, però si mai la proveu veureu que de dolça no n’és, i de fet és un ingredient important en rostits i altres plats.

Aprofito per deixar-vos unes receptes que en porten i que són d’èxit garantit:

Però tornant al tema que ens ocupa aquí: sabeu que la canyella és un fungicida molt efectiu? No l’he provat mai a l’hort però si en les orquídies i altres plantes ornamentals i va molt bé!

Orenga (Origanum vulgare)

Aquest any, l’orenga està creixent amb força! Sort que està en una torreta perque ja veig que és super-invasora i m’hauria omplert tota la jardinera on pensava plantar-la l’any passat.

Ella sola va florir, van caure les llavors i com veieu, la mata fa molt de goig.

Casualment fa un parell de dies vaig acabar el pot d’orenga de la cuina i he estat buscant informació sobre com i quan recolectar-la. He trobat força informació a Infojardín, i em quedo amb els consells d’en Gonz, que em mereix tot el respecte i que aplicaré quan sigui el moment:

Ya puedes recolectarlo, es decir se recolecta cuando esta empezando a florecer. Lo que generalmente se utiliza es la zona donde se encuentra la flor. Para conservalo lo que haces es cortar la parte de la flor y dejarla secar a la sombra. Y ya puede usarlo. Como veras para llenar un tarro de oregano se necesitan muchas sumeidades floridas (que es como se llama el “capullito” con flores, que es lo que finalmente compras en tarros ya desecado). Para no desaprovechar el oregano yo tambien uso las demás hojas y no solo las flores.

Una vez que florezca debes podarlo, para que no se te vuelva leñoso y el año que viene lo tengas mas crecido.
Missatge complert aqui

Buscant a la Viquipèdia hi he trobat algunes curiositats com que els antics grecs consideraven que l’aparició de l’orenga a les tombes dels seus difunts augurava pau eterna a la persona allà enterrada. Que també s’havia utilitzat en la elaboració de la cervesa per aromatitzar-la i que les summitats florides estan considerades com a droga (????) en alguns països.

Aromàtiques: El julivert

Vés per on, al julivert li ha donat per florir!

I és que això significa que n’haig de tornar a sembrar, perque el julivert és precisament una d’aquelles plantes de cicle bianual. Quan floreixi, es morirà.

No sé si n’heu sembrat mai, de julivert. És de les plantes que més triga a sortir, però després és molt agraïda.
Per més que n’agafis fulles i fulles, ella segueix produint, i gairebé diria que com més la retalles, més fulles fa.

Si us animeu a sembrar-ne, us recomano que ho feu molt superficialment, apenes cobrint les llavors amb una mica de substrat, que heu de mantenir humit. Pot trigar gairebé un mes a sortir, així que paciència!

Buscant informació sobre la planta, he trobat algunes coses molt interessants a la Viquipèdia.
D’entrada, un anunci adalt de tot on s’indica que d’alguna manera, aquesta entrada està supervisada pel Departament de Botànica Farmacèutica de la UB.

També m”ha cridat l’atenció que el seu nom en català, s’allunyi tant del científic (Petroselinum crispum) i de com es diu en altres llengües: Perejil (castellà), Parsley (anglès), Persil (francès). Però segons el Diccionari Etimològic que tinc per casa, podria venir del llatí vulgar jolium viride, que s’assembla bastant més a Julivert, no? (Com diria un amic meu… interessant però inútil XD)

També m’ha cridat l’atenció algunes de les seves propietats medicinals:

Contribueix a eliminar les flatulències i obre la gana ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s’usa per a l’eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d’obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l’acumulació d’aigua al cos. La presència d’apiol i miristicina fan que sigui un bon emmenagog i s’usi per alleujar els dolors de la menstruació.
De forma externa s’usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l’ull, com relaxant en infusions i per combatre l’halitosi.

Ull amb les contra-indicacions

Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Parkinson, etc.

Caram amb el julivert! I tot això només perque a l’obrir la finestra he vist que li havia donat per florir!

Tanta informació m’ha fet pensar en que ja comença a fer calor i que ja mateix podem començar a preparar un fantàstic taboulé.

L’any passat en buscava la recepta i el que més em va convèncer va ser el de [Des]enfocada, un bloc que ja fa algun temps que visito i del que he manllevat la fotografia del tabulé del costat.

Diuen que com més julivert dugui el Tabulé, més bo està. Ho he provat amb quantitats importants i a mi m’agrada. A més és molt refrescant!

Us recomano que feu un tomb pel bloc de la Silvia, hi ha coses molt interessants! Hi trobareu informació sobre com fer sabó a casa, receptes de cuina, i també sobre Ubuntu i la seva traducció al català.

Per acabar una cosa més sobre el julivert: Va genial tenir-ne al congelador picat, dins d’una carmanyola. El dia que veig que la mata està frondosa, la repelo, i pico les fulles amb uns quants grans d’all i cap al congelador. Sobretot, no l’apreteu molt perque d’aquesta manera us serà més fàcil agafar-ne la quantitat que necessiteu per cuinar.
Salut!