Arxiu d'etiquetes: Bolets

Sopa de fredolics (Thricholoma terreum)

Sí, ja ho sé que aquests dies no escric tant sovint com abans i que quan ho faig, és bàsicament sobre bolets. És una passió que tinc amb el tema, i quan n’és època, ni hort ni punyetes, els bolets són el primer.

Aquest diumenge vam estar amb el meu pare en un lloc nou que em va “xivar” algú i vam disfrutar de mala manera: carlets, trompetes, fredolics, ceps i algun rovelló despistat.
Amb les fredolics vaig fer una sopa divina, fent un matxembrat de receptes que vaig trobar per Internet. Us la deixo aquí per si voleu provar 😉

-1 ceba mitjana/grossa i dos alls
-Fredolics (n’hi havia com uns quaranta, aproximadament).
-1 litre de caldo de carn (que va ser de paquet perque no en tenia de fet i em feia pal posar-hi només aigua)
-Farigola (unes cinc o sis branquetes, això ja va a gustos)
-Picada d’avellanes, ametlles i pinyons
-Pa torrat al gust per espessir més o menys la sopa
-Oli i sal

-Enrossim la ceba i els alls a poc a poc, fins que quedi transparent.
-En una olla hi posem el caldo, les herbes, els fredolics i la picada. Hi afegim la ceba i ho fem bullir durant 20 minuts.
-Retirem del foc i separem uns quants fredolics petits per posar-los sencers a l’hora de servir.
-Treiem el farcellet de farigola (lligueu-lo amb un fil de cotó blanc, que no us quedi una sopa blava com a la Bridget Jones)
-Afegim el pa i ho passem per la batedora.
-Servim amb els fredolics que hem retirat prèviament i unes gotetes d’oli cru.

Versió Thermomix (que és la que jo vaig fer perquè m’haig de fer al “catxarro” en qüestió)

-Escalfar l’oli temperatura Varoma i velocitat 1 durant 4-5 minuts
-Afegir la ceba, els alls i trossejar a velocitat 3-4 durant 6-8 segons
-Fregir a temperatura Varoma i velocitat 2 durant 15 minuts
-Afegir el caldo, les herbes i la picada i canviar la posició a “mode cullera” per a que ens ho remeni però no ho trituri
-Bullir a temperatura 100º a velocitat 1 durant 20 minuts.
-Retirar les herbes, afegir el pa torrat i triturar tot amb el turbo fins que quedi al nostre gust

Estava boníssima i el millor va ser no haver d’estar pendent del foc i poder anar fent altres coses. Espero que us agradi!!!

Camagrocs a patades

M’encanten els camagrocs! I fa tanta il.lusió collir-ne tants!
Sí que és cert que si hi ha camagrocs però vas trobant d’altres varietats és molt entretingut collir-los, però el dia que ho trobes sembrat, és difícil deixar-los allà.

A casa sempre els assequem per utilitzar-los després en guisats (avui hi ha peus de porc amb salseta i camagrocs), a l’arròs, en truita i també amb la pasta, saltejats li dónen un gust boníssim.

Si necessiteu algunes idees (originals i diferents), us deixo uns quants enllaços força apetitosos que he trobat al Google:

Conill amb camagrocs al cava (amb xocolata i olives negres)
Llenguado amb camagrocs
Calamars farcits
Canelons amb camagrocs
Truita dolça de camagrocs

Apagallums arrebossats

Què? Que us pensàveu que encara no havia anat a buscar bolets? Doncs sí, dissabte a la tarda hi vam anar amb el meu pare, tot i que va ser a menys d’una hora de Sabadell i amb un èxit escàs.

Vam trobar uns bonics apagallums i vam decidir donar-los una segona oportunitat, ja que l’any passat vam provar a fer-los a la brasa i no ens van agradar gens. Tal i com em va suggerir en Cesc Aldabó, els vam fer arrebossats i noi, van triomfar!

No és un bolet molt saborós, hi ha qui diu que té gust d’avellana però la veritat, nosaltres no vam saber-li trobar. Amb l’arrebossat amb ou i farina de galeta queden cruixents i tenen una textura que ens van recordar al llom, tot i que més tou. La propera vegada, però, farem servir una farina de galeta d’aquelles que venen amb all i julivert picat, li donarà un petit toc aromàtic.

Ens va agradar i repetirem. Un bolet més que coneixem, que ens agrada i que sabem com cuinar!

Macrolepiota procera
Català: Apagallums, Cogomella, Paloma
Castellano: Parasol
Euskera: Galanperna jangarri
Galego: Choupin

Fotografia extreta de la web de l’Enric Gràcia que a la seva vegada l’ha manllevat de l’Associació Micològica Joaquim Codina.
Per a més informació sobre aquest bolet us recomano que consulteu llibres i/o pàgines especialitzades.

Carlets, carlets, carlets

Diumenge vam tornar a anar a buscar bolets i aquest en va ser el resultat. La setmana que vé suposo que encara n’hi hauran més perquè en vam trobar molts de petits.

El carlet és un bolet que m’agrada molt perquè té la carn molt molsuda, vaja, d’aquells que te’l trobes en un rostit i es nota que t’has ficat un bolet a la boca.

El Victor va flipar quan va trobar una sembrada de carlets, em penso que mai n’haviem trobat tants d’una sentada.
Ell, que sempre deia que no s’ajupiria a collir a bolets, l’haurieu d’haver vist agenollat i amb uns ulls com taronges segons anava veient-ne més sota la fullaraca XD

Primers bolets de la temporada!!!

Per fi! Per fi aquest matí hem pogut anar a buscar bolets. En un parell d’horetes hem fet aquest cistell i estic molt contenta perquè tot i que estava segura de que en trobariem, no pensava trobar-ne tants! Hi ha uns rovellons, carlets, fredolics, llanega blanca i negra d’alzinar, cama de perdiu, un cigró (els ceps de la meva zona), pinetells (o mollerics)i he agafat també un apagallums per veure quin gust té.

La setmana que vé hi tornarem, a veure si hi ha sort!!!!

Bolets!

El que passa per no informar-se de les coses…

Resulta que pel Pont de la Mercè vam estar a Olot i tot passejant cap al Volcà del Croscat vam trobar bolets a banda i banda del camí, que servidora, conscient d’estar en un Parc Natural, no va collir.

Ahir me n’assabento de que no està prohibit collir-los, i és que aquesta és una de les diferències entre Parc Nacional i Parc Natural.
Amb el que aquestes precioses llenegues i d’altres que vaig deixar pel camí, només han passat a la història de la fotografia.
Lo dit: el que passa per no informa-se 🙁