Arxiu d'etiquetes: Carbassons

L’hort al Juny

macetohuerto-en-junio

Com van, aquests hortets? Aish, sense cap dubte, aquesta em sembla l’època més bonica de tot l’any: tot creix i cada dia és un nou descobriment. Surten les primeres flors, es formen els primers fruits i les collites són les millors del món mundial. Oi que si?

Què esteu cultivant aquest any?

Ja sabeu que sóc tafanera de mena i m’encanta saber què esteu cultivant als vostres horts. El meu (com sempre), és un monogràfic de pebrots. Amb tot l’enrenou de la sortida del llibre se’m va passar preparar el planter de tomàquets. Una llàstima, perquè tenia algunes varietats interessants per sembrar. Al final he acabat comprant planter de cirerols (xerrys) i de fet els vaig trasplantar el passat diumenge pel matí.

De pebrots, n’hi ha 7 varietats: els fixes que no fallen mai són les piparres i bitxo de Girona, amb 8 mates de cada. N’hi ha 8 més del verd italià i amb això gairebé ocupem totes les torretes de la terrassa de l’hort okupa de casa els pares.
Al pati hi he plantat 4 mates de pebrot penis que em va regalar en Roch, un amic d’Infojardín i que segur que us afartareu de veure perquè la seva forma picantona em té ben encuriosida. També hi ha un híbrid que em va enviar en @jardinerd i que em va semblar ben curiós. Un híbrid? Doncs si, és una varietat que es va crear per atzar al seu hort i que pot estar molt bé. L’ha batejat com a pebrot rodó d’Endor, un nom certament friki, hahaha!

Al balcó del pis hi he plantat les varietats picants: 4 plantes de jalapeños i una de cayena, suficients pel consum a la cuina durant tot l’any, ja que a casa només som dues persones. El que no tinc aquest any són pebrots de Padrón, se’m van oblidar! Però encara sóc a temps de comprar algunes mates 😉

Aquest any he canviat la ubicació de la jardinera dels cogombres i l’he pujada a la terrassa. De moment sembla que la producció és molt més abundant tot i que hi ha més d’un factor que ha canviat: aquí hi tenen moltes més hores de sol directe i més ventilació. D’altra banda hi ha tres mates en comptes de dues, i això pot influir positivament en un increment de fruits al haver-hi més flors masculines i femenines.

lechugas-remolachas-mesa-de-cultivo

Els enciams (fulla de roure, batavia i maravilla) segueixen a bon ritme i de moment seguiré cultivant-los a la taula. Em resulta molt pràctic això de treballar a peu dret i em meravella lo bé que creix tot en la barreja de fibra de coco i humus de cuc. Els raves creixen de seguida i he tornat a sembrar remolatxes per ma mare, a qui li encanten.

Aquest any he tingut moltes més visites d’ocells que d’altres temporades, i per això he hagut de protegir els enciams amb una malla, especialment quan acabo de trasplantar-los. Però el resultat segueix sent espectacular i entre la taula de cultiu i un parell de torretes, tinc enciams fins i tot per regalar. De fet, en tenim per tres famílies de dues persones…

I què és el que no va bé a l’hort?

Fa alguns mesos vaig prometre que també explicaria els meus fracassos i no vull faltar a la meva paraula. Sóc positiva de mena i quan alguna cosa no va bé, intento aprendre de l’error, raonant què és el que no ha anat bé del tot i perquè. Amb el temps, te n’adones de que gairebé sempre ha estat per culpa teva, ja sigui per una ubicació poc apropiada, manca de volum de la jardinera o…  de paciència.

El meu chayote, amb la il·lusió que em feia, ha mort. Ho sento molt, Karin! Estava preciós, amb moltes fulles però em penso que el lloc no li va anar bé del tot. El vaig plantar en una jardinera gran (la única que tinc a terra-terra), al costat de l’alquequengi, que està enorme i ple de fruits. Estic segura de que no vaig fer bé i que l’ombra que li proporcionava aquesta planta hi té molt a veure.
Tornaré a intentar-ho l’any vinent a la terrassa!

En la imatge de la taula de cultiu hi podeu veure una planta que està al fons de tot. En sobresurten moltes tiges i eren uns raves que vaig sembrar i que suposadament tenen gust de meló. Després de prop de tres mesos els vaig arrencar perquè les seves tiges s’estaven enredant amb els enciams i les remolatxes, i el cas és que no s’ha format una arrel rodoneta com m’esperava, sino una d’allargada que no vaig poder ni provar, de tan petita com era.
Els tornaré a sembrar sols, en una jardinera on ara hi ha tres enciams i no hi posaré res més. A veure què tal van allà. Si més no, no s’enredaran amb res.

I el que va bé?

huerto-en-junio-4

Apart d’aquests errors que us he explicat, tot el demés segueix a bon ritme. Els carbassons rodons (o zapallitos) estan creixent molt bé i el que em té fascinada és la parra, que aquest any s’ha decidit a fer raïm. Per fi!!!!
Els consells del Mestre Peret sobre com l’havia de podar sembla que van anar bé i ara només reso perquè el raïm segueixi creixent i no sorgeixi cap problema.

Tot i les pluges que vam tenir fa un parell de setmanes, totes les hortalisses estan bé i no hi ha fongs. Sembla que la cua de cavall i el purí d’ortigues fan bé la seva feina, ja que els estat aplicant com a preventius cada quize dies. Sort o casualitat? Doncs no ho sé, però a mi m’han funcionat rebé i de moment el coure i el sofre segueixen desats a l’armari.

Ara que comença a apretar la calor, he d’estar ben atenta a la (segura) aparició de l’aranya vermella, el meu taló d’Aquil·les hortolà. A veure qui podrà més: ella o  jo.

I els vostres horts, com van? Teniu problemes o dubtes? Ja sabeu que podeu contactar-me a través del formulari del blog o a les xarxes socials (teniu els enllaços a dalt de tot). Vinga, va. Expliqueu-me cosetes!
Salut!

Cultiu de carbassons en un hort urbà de contenidors

calabacines-zucchini-macetohuerto-huerto-urbanoUna de les coses que més em va sorprendre quan vaig començar l’hortet, va ser descobrir els noms amb què s’anomenen les hortalisses en d’altres països. A Infojardín hi ha una bona colla d’hortelans de Sudamèrica i aviat vaig aprendre que el que per nosaltres són carbassons de tota la vida, allà s’anomenen zapallitos o zucchinis.

No es difícil cultivar carbassons i collir-ne bastants si complim dues condicions: plantar-los en un contenidor molt, molt gran i adobar-los força i ben sovint. Fer-ho en una jardinera petita és una pèrdua de temps, os ho asseguro. Ho vaig provar durant anys i panys fins que vaig contruir la jardinera en el que els tinc ara.

Aquest any estan donant una bona producció tot i els problemes habituals. L’oidi va aparèixer a mitjans de juny però el vaig controlar a base d’eliminar les fulles afectades i aplicant cua de cavall. A l’aranya vermella intento fer-li la vida impossible a base d’una polvorització d’aigua fresqueta cada matí a la que afegeixo una part de purí d’ortiga cada quinze dies.

Per tal de que la majoria de les flors femenines tirin endavant, segueixo fent el meu treball d’abelleta amb l’ajuda d’un pinzell. Us deixo el video que vaig enregistrar diumenge per a que veieu com són aquestes plagues i per aprendre a identificar les flors masculines i femenines d’aquesta hortalissa, que és una de les coses que més sorprén als que s’inicien en l’hort urbà.

Recordeu que a més són molt exigents en adob. El que faig és afegir un grapadet d’humus de cuc cada setmana al voltant de la tija de manera que es va integrant amb el substrat amb el reg. Em donava una mica de por passar-me en la dosi, però no ha estat així i ells ho agraeixen amb els seus fruits.

Si també teniu una gran producció en aquests moments, potser us agradrarà donar-li un cop d’ull al taulell que he creat a  Pinterest, on hi trobareu un bon grapat de receptes variades i fotos d’algunes varietats que he trobat navegant:

pinterest-calabacines-carbassons-zucchini-zapallitos-macetohuerto-huerto-urbano

 

 

 

 

 

 

 

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

Coses “normals” a l’hort

Sempre dic que una de les coses més boniques de tenir un hort és descobrir el procés de les hortalisses.
El primer any és ple de descobriments: com són les fulles, amb quina rapidesa es desenvolupen, com són els fruits, quant de temps triguen a formar-se…
Però la inexperiència es torna angoixa quan sembla que alguna cosa no rutlla bé del tot.

Us deixo un llistat de coses que poden semblar problemàtiques però que és normal que passin a l’hort. Són ganes de posar-se nerviós per no-res.

És normal que les fulles més baixes de les mates de tomàquet es posin grogues

En general, les fulles més antigues de la majoria d’hortalisses són les primeres en assecar-se. Comencen posant-se grogues i aquí és on salta l’alarma per a molts hortelans.
Calma: és normal.
Això és aplicable als tomàquets, pebrots, esbergínies, carbassons, carbasses, cogombres, mongetes i enciams.

En canvi, si que hem d’alarmar-nos si les fulles que s’esgrogueixen són les més noves o de la part superior de la mata. Pot ser indicatiu d’una plaga o d’alguna deficiència (aigua, nutrients, etc).


(Gràcies a @ester_segarra per la foto) 

És normal que alguns carbassons es posin grocs i s’assequin
Les cucurbitàcies originen una pila de preguntes en general, i això es deu a la existència de flors masculines i femenines, que han de ser fecundades per a que el fruit en qüestió prosperi i comenci a desenvolupar-se.

Mentre que en la majoria d’hortalisses el fruit es veu crèixer després d’assecar-se la flor, en les cucurbitàcies, els “projectes” de fruit estan enganxats a les flors femenines. Per això molta gent es posa trista quan veu que els seus carbassons/cogombres/carbasses/melons/síndries es posen grocs i s’assequen.

És normal: la flor femella no ha estat fecundada i per tant el fruit no pot prosperar. Més informació aqui.

És normal que els enciams/bledes/espinacs s’espiguin

Algunes varietats d’aquestes hortalisses no són molt apropiades per a ser cultivades a l’estiu. Per això veurem que s’espiguen ràpidament.
Personalment no cultivo bledes ni espinacs a l’estiu, però si ho feu, intenteu col.locar-les en algun lloc on no els doni gaire el sol.
La varietat d’enciam que és més apropiada per aquesta època és l’anomenada “Maravilla d’estiu”. Però també podeu cultivar d’altres varietats si intenteu col.locar-les en zones una mica més ombrívoles (darrera de les jardineres amb hortalisses altes, per exemple).


És normal que algunes varietats de carbassons tinguin taques blanques a les fulles
No us alarmeu si surten taques blanques, no té perquè ser oidi. Algunes varietats presenten aquestes taques de manera natural. Podeu aprendre a diferenciar-les aqui.

Segur que hi ha moltes altres coses normals, però aquestes quatre són les que em pregunten més sovint. Us vé al cap alguna més?

Com deia  @nuestrohuertito la setmana passada al Twitter, també és normal “ir 5 min. para ver cómo están los calabacines y quedarte 4 horas haciendo de tó”.

Però d’això no ens queixem, oi?
Aquest és el tema que vaig tractar la setmana passada al “Tarda de ràdio” de Radio Sabadell.
Podeu recuperar l’audio en aquest enllaç
Salut!!!

Carbassons (o la importància del volum del contenidor)

Ja us havia parlat aqui sobre el cultiu dels carbassons , però aquest any no podia deixar d’explicar-vos el canvi tan gran en la seva producció que estic experimentant a l’augmentar la mida del contenidor on estan plantats.

Us poso en antecedents: el primer any que en vaig plantar, els vaig posar en unes torretes molt, molt petites. Les plantes van cŕeixer però no van fer res: quatre fulles, algunes flors i cap fruit.

Mentrestant, llegia (no sense certa enveja) als companys del fòrum d’Infojardín, que collien tants carbassons que no sabien què fer-ne i que fins i tot aconsellaven no sembrar-ne més de dues mates en un hort per a l’autoconsum.

Com que sóc morruda de mena, l’any següent vaig preguntar al company  Jesusisi com els cultivaba ell, a veure si trobava en què m’havia equivocat l’estiu anterior. Em va explicar que els carbassons són molt exigents en adob, així que aquell estiu els vaig sembrar en una torreta el doble de gran i vaig començar a afegir-hi humus de cuc cada quinze dies.

He seguit utilitzant les mateixes torretes i el mateix mètode a partir de llavors, però no n’estava satisfeta del tot. En collia, si, però mai de manera continuada durant tot l’estiu, i molt sovint els carbassons creixien de manera irregular, estrets de la punta i més amples del cul.

Fa un parell d’hiverns vaig fer una jardinera amb palets que ja us vaig ensenyar a la entrada sobre els calçots. Quan els vaig collir, hi vaig plantar un physalis que va créixer molt i que m’ha estat regalant els seus fruits fins aquest hivern, quan vaig decidir arrancar-lo. S’havia desmadrat molt i vaig decidir que ja n’hi havia prou.
  
La jardinera va estar buida uns mesos fins que se’m va encendre la bombeta i vaig pensar que havia de provar els carbassons allà.
Ara està en la mateixa posició que es veu a la foto, però ja no hi ha l’aloe vera del darrera, pel que l’he arrambada a la paret. En aquella punta hi vaig plantar una parra aquesta primavera. Això m’obligarà a estudiar una miqueta sobre el tema perque no tinc ni idea de com l’haig de cuidar.
De moment va creixent, fa fulles, i suposadament hauria de donar raïm aquest any, ja que la estaca té dos anys. Veurem.
Farà cosa de mes i mig hi vaig plantar dues mates de carbassons que van començar a crèixer ràpidament i ja m’han donat dos fruits: els carbassons més grans i preciosos que he collit mai a l’hortet.
Havia de compartir-ho aqui per diferents motius: un d’ells és per donar la raó a tots aquells llibres i manuals que recomanen utilitzar contenidors de gran volum per al seu cultiu. L’altre està clar, no? Un èxit així no me’l podia quedar per mi soleta, havia d’explicar-ho en algun lloc!  ^_^
Salutacions!!!

Carbassons!

No us podeu imaginar que contenta que estic aquest any amb els carbassons!
Cada any els havia sembrat i no me n’havia pogut menjar ni un. Creixien, feien moltes fulles, però no els sortien flors femenines i les poques que ho feien no tiraven endavant.

Cansada d’això (i cabuda que és una), vaig demanar ajuda als companys d’Infojardín en aquest missatge.
Recordava en Jesusisi comentant-me que els carbassons són molt exigents en adob, i com que em coneixo i sé que amb l’adob sóc com amb la sal al menjar (que peco de sosa) vaig decidir que aquest any havia de collir carbassons com que em dic Ester sense “h”.

Els de la fotografia són els tres primers que vaig collir. El més claret és de la varietat “Verd d’Argel”, de la casa Vilmorin. I els dos més foscos són d’una planteta de carbassons híbrids que em va dur un dia en Josep (Llangosto) i la seva Esther (ella sí que és amb “h”), un dia que ens vam veure per sopar.

A hores d’ara ja n’hauré collit una dotzena d’entre totes les plantes que tinc aquest any, que si no m’equivoco són 9 torretes (dues dels híbrids d’en Llangosto, tres del verd d’Argel, dues del carbassó verd de la M.B.I. i dues del carbassó ratllat també d’en Vilmorin). En una torreta apart en tinc un de Thompson & Morgan que suposadament és trepador però encara és petit. Així i tot està fent dos carbassonets ben bonics que cauran segurament diumenge o dilluns.

No els cullo gaire grans tal i com podeu veure en la fotografia, deuen fer uns 20 cms. Però són tendres i tallats en rodanxes en l’amanida són boníssims també.

Us explico com els estic cultivant per si us serveix de guía:

Contenidor: torretes de forma rodona de 30 cms de diàmetre i 35 cms d’alçada.
Substrat: substrat reciclat d’altres cultius barrejat amb adob de cavall en proporció 3/2.
Adob: un grapadet petit d’humus de cuc quinzenalment fins que van començar a donar flors femenines. A partir d’aquest moment, aportació quinzenal d’adob Jarcas Potasio seguint les instruccions del fabricant.
Plagues: mosca blanca a l’inici del seu creixement que vaig tractar amb sabó potàssic i trampes cromàtiques. Pugó tractat amb sabó potàssic. Aranya roja en dues mates que vaig tractar amb Abamectina.
Comentaris: Totes les mates han donat fruit llevat dels carbassons verds de la M.B.I. que estan enormes i semblen trepadors però que de moment nastis de plastis.

Enllaços relacionats

  • Podeu veure també els carbassons en el video que us vaig posar a començament de la setmana passada.
  • I si arribeu aquí buscant informació sobre la pol.linització manual de carbassons, el que busqueu és aquí.

Flors mascle i femella en les cucurbitàcies

Les cucurbitàcies (cogombres, melons, carbasses, carbassons), són una mica diferents a d’altres hortalisses de fruit, ja que emeten flors femenines i masculines. Això no es dóna per exemple en els tomàquets i els pebrots.

Aquest fet sovint dificulta la polinització, ja que de flors femenines sempre n’hi ha menys i en un hort urbà, amb només una mata de la cucurbitàcia “X” ens podem trobar que se’ns obre una flor femenina, que és la portadora del fruit i podríem no tenir-ne cap de masculina d’oberta en aquell moment per a fecundar-la, amb el que aquell futur fruit se’ns perdria.

És convenient doncs, aprendre a identificar-les per poder ajudar manualment a la polinització si ho considerem necessari.

Tot i que botànicament l’explicació de com identificar-les que us donaré no és la més correcta, sí és la més entenedora: les flors femenines porten un petit meló, cogombre, carbassa o carbassonet darrera de la flor. És com si vinguéssin amb la “panxa” de sèrie.

Per a polinitzar-les, el procediment és simple: amb un bastonet de les orelles fregarem l’interior de la flor mascle i després farem el mateix a la femella. Si hi ha sort, la femella quedarà fecundada i n’obtindrem un fruit.

Es pot guardar a la nevera el bastonet impregnat del polen masculí durant uns quants dies, així que en quant veiem que es comença a formar una flor femenina, haurem de fixar-nos també si n’hi ha de masculines en formació per tal de guardar el bastonet o fer-ho al moment amb alguna que hi pugui haver oberta.
Per descomptat, hem d’esperar a que la flor femenina s’obri per procedir a la polinització manual.

Adalt teniu un álbum de fotos de flors femenines i masculines de cucurbitàcies que aniré actualitzant segons vagi trobant-ne de noves o fent-les jo mateixa. (Si feu click sobre la icona d’abaix, a la dreta, podreu veure-les a mida més gran).

Gràcies a en Netlight1 per permetre’m utilitzar algunes fotos seves.
També us recomano veure aquest video d’en Miracebo, on apart de disfrutar del seu fantàstic hort podreu veure les flors mascle i femella dels carbassons.