Arxiu d'etiquetes: Coses meves

Cap d’any i un moment de reflexió

Aquest matí llegeixo a Twitter molts enllaços a blocs d’amics on fan reflexió de com ha estat el 2012. Que aquest no ha estat el millor de les nostres vides no és cap noticia, ni per mi ni per la majoria de vosaltres, n’estic segura. Al 2013 li caldrà esforçar-se ben poc per ser una miqueta millor.

La propera vegada, no ens llegirem aquí, a Blogger. Estic traslladant el bloc a WordPress, amb un nou domini i esperant que d’aquesta manera sigui  molt més fàcil trobar-hi informació. Una de les coses que he pogut constatar el 2012 ha estat un espectacular augment de visites al bloc, potser motivat per diversos factors, és cert, però en el fons sé que és perque més d’un està cultivant hortalisses a casa amb ànim d’ajudar l’economia familiar.

Per mi, és ben trist que sigui així, m’encantaria que l’horticultura urbana fos una afició, i no una ajuda a la subsistència.

Però amb la situació actual, és el que toca, i el que m’encoratja a intentar que aquest lloc mantingui l’esperit amb el que es va crear: ajudar a començar un hort a tots aquells que no han cultivat una planta en sa vida.

Els meus millors desitjos per l’any que demà comença. Que sigui una miqueta millor i que les verdures no faltin en els nostres àpats, però que hi siguin com a acompanyament.

llangosta de tomaquet

Avui fa 20 anys…

20 anys ja! I ho recordo com si fós ahir.

Sí, companys, avui fa 20 anys que vaig tenir l’enorme honor de formar part de la història olímpica del nostre país.
I és que en una reunió prèvia vaig ser escollida dins del grup dels voluntaris per portar la torxa durant el seu trajecte per la nostra ciutat.

Era tan conscient d’estar vivint un moment únic i irrepetible que el tinc gravat a foc a la memòria. I em poso bleda quan ho recordo, gairebé em cau la llagrimeta.

Va ser un estiu meravellós, fantàstic, ple de moments increibles amb la millor companyia possible: els meus companys voluntaris.

És a ells que els dedico aquestes imatges. Em fa feliç saber que seguiu estant en la meva vida!!!

Ei Pica, què és de la teva vida?

Ahir vaig rebre un correu amb un “Ei Pica, què n’és de la teva vida?” al Subject que em va fer somriure.
En ell, un noi d’Extremadura amb qui vaig intercanviar llavors fa un temps em preguntava què tal m’anava toto ja que feia temps que no actualitzava el bloc. A més, m’enviava tot orgullós fotos dels besnéts de les llavors que li vaig enviar i que segons m’explica, conserva d’un any per l’altre ja que li han donat molt bon resultat en les torretes.

“Puffff” (vaig pensar). “Si ara haig de resumir tot el que he fet en els darrers mesos d’ençà de la entrada on ensenyava els cirerers florits, em puc morir”.

Així que el que he fet ha estat pujar al Picasa algunes fotos on podreu veure què he fet els darrers temps.

L’hort el tinc abandonat, el pobre. Just quan era el moment de preparar el planter vaig tenir força feina i acabava tan feta pols que ho vaig deixar passar. Així que aquest estiu només vaig posar tomàquets i pebrots de planter, amb un èxit relatiu.

Al pis nou cada cop m’organitzo millor i hi ha qui diu que sóc bona cuinera! Llàstima que aquests dies estem fent règim i no puc preparar tots els plats que voldria, però us he deixat fotos d’alguns que he fet i que ens han agradat molt. Si algú en vol alguna recepta, només ho ha de demanar.

I per acabar, en el tema laboral us diré que ara mateix em trobo molt a gust. Crec que ja us vaig explicar que després de tancar la botiga que tenia a Barcelona vaig començar a treballar com a comercial freelance de productes d’alimentació. En aquests moments, sóc feliç perque crec que he trobat els productes perfectes per a representar: tots són artesans, alguns ecològics i sobretot, duc algunes cosetes “especials”, productes que s’han recuperat d’antic com aquelles llavors de productes autòctons de les que us parlo sovint al bloc.

 A més, ara començo a representar també una empresa que elabora llet i iogurt ecològic, destinat bàsicament a menjadors escolars i em vé molt, molt de gust entrar en aquest món de la educació, ni que sigui des de la cuina.

Ho vaig veure clar escoltant el  Sr. Carlo Petrini, fundador de Slow Food al Biocultura Barcelona. I és que t’ho pots fer venir bé per combinar allò en el que creus amb la feina.

Demà us explico més, per ara, us deixo les fotos!!!

 Ah! I si us agrada el blog, feu click al +1 de Google que hi ha adalt a l’inici. Encara no sé per a què serveix però per si un cas…
Salut!

Alimentaria 2010, dos punts de vista

No tinc el costum de parlar de la meva feina al bloc, així que deixem-ho estar en que treballo de comercial i que per motius de feina he estat a Alimentaria.

Tota la setmana.

Com a professional he de reconèixer que la Fira és un lloc ideal, perfecte per a fer nous contactes i saludar als coneguts. De vegades és el punt de trobada amb gent que ja coneixes però amb la que no has tingut la oportunitat de parlar cara a cara, i és que fer negocis a través d’Internet és quelcom habitual en el món en el que vivim.

Però després de tot això, i ha la persona, i aquí és on comença la meva manera de pensar, la meva manera de veure les coses i les sensacions que vaig endur-me de la Fira.

Com a cuinera aficionada i amant de la bona taula, em vaig sentir com en Charlie a la fàbrica de xocolata. Tot, tot i tot estaba allà: formatges, pernils, vins, refrescs, carns, cerveses… Stands gegantins de les grans multinacionals, i d’altres de més modestos de petites empreses. Presentacions de grans cuiners a les que no vaig poder assistir per incompatibilitat horària i moltes coses per menjar, per la patilla.

Ha estat enriquidor entrar en contacte amb un món que et sorprén tant com et decepciona (com quan per exemple veus empreses que venen fetes moltes salses que tu creies que s’elaboraven directament al restaurant).

Com a defensora del reciclatge i del consum responsable… aquesta és una altra història. Bosses i bosses de plàstic, propaganda i catàlegs per llençar directament, milers de gotets i tovallons barrejats en els contenidors. I sobretot, el dubte de si ALGÚ es dedicarà a separar aquests residus.

“Em va semblar” veure en alguna paperera un petit text conforme els residus es tractaven amb posterioritat, però només “m’ho va semblar”.

Si realment a Fira Barcelona treballen així, els felicito. No tant a l’empresa de reciclatge perque tindran molta feina, segur. Tota anava barrejat i apart d’unes noies que passaven amb uns carretons recollint el vidre, no vaig veure més separació de residus.

Tenia molt d’interès en visitar al saló de productes ecològics. Allà sí que ja es veia una altra cosa.
Des de la il.luminació dels stands fins a que et facilitéssin la informació en CD o en paper reciclat, allà ja es veia un altre ambient. De fet, hi havia pocs visitants i potser per això algunes empreses en comptes d’estar en aquest saló estaven en el que s’ajustava més a la seva activitat.

Vaig fer-hi alguns contactes molt interessants a nivell professional, esperem que fructifiquin peque és un món on per principis, m’hi sento més còmode.
Llàstima que la majoria dels casos són petits productors, petites bodegues, pagesos, forners, formatgers i almàsseres, que d’entrada ho tenen difícil contra els grans distribuidors.

Afortunadament, això ha de canviar. No sé si ho veurem nosaltres o els nostres néts o besnéts. Però ha de canviar, si o si.

Per acabar i com a dona, dir-vos que algunes grans marques segueixen utilitzant hostesses/models mig despullades per a vendre els seus productes. I els seus stands estaven plens, i tant que si.

Que trist…

Us deixo que ja és l’hora de l’apagada!!!

Rentada de cara i tornem a començar

Hola a tots, què tal!!!

No sé vosaltres, però quan era petita m’encantava començar el curs escolar amb una llibreta nova. Sentir aquella olor dels fulls de paper i els llibres nous em feia oblidar que potser (gairebé segur) duia el mateix plumier i la cartera de l’any anterior.

Amb el bloc em passa el mateix. Sóc incapaç de començar la temporada sense donar-li una bona rentada de cara i és que a més aquest cop li convenia, per poder afegir tots aquests gadgets de les xarxes socials que tant de moda s’han posat ultimament i que TANT ens faciliten algunes coses.

Crec que no cal explicar gaire les novetats que hi trobareu, són ben visibles.
El bloc és el mateix de sempre i la que escriu també.

La única diferència d’aquesta temporada és que ara tinc 2 horts urbans: el del meu petit balcó en el pis nou i el de sempre, al que anomenaré “hort okupa” perque s’ha quedat a casa dels pares.
Ah! I que ara sóc mestressa de casa i pot ser que de tant en tant us molesti amb alguna entrada-paranoia sobre el tema.

Gràcies per la paciència, ja torno a ser aquí!!!
 

Avui toca riure

Com que sé que acabaré esborrant aquest correu que m’han enviat, el copio aquí. És el típic de respostes d’exàmen. Sense desperdici.
 
¿Cuántos continentes hay?
Unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonda y
Alcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour.
(uffff)
¿Qué tipos de ganado existen?
Ovino, bovino y guarrino
(Sí, y cerdino y puerquino…)
¿Qué capacidad pulmonar media tiene el hombre?
Unos cinco mil litros.
(Este debía ser familiar del lobo que tiró las casas de los 3 cerditos)
¿Quién fundó Atenas?
Atenas fue fundada por César octavo a gusto.
(Cágate lorito…)
El Barroco:
Estilo de cosas hechas de barro.
(Como su propio nombre indica)
Lenguas vernáculas:
Las que se hablan en las tabernas.
(Aaah, por eso no me entero de lo que hablan cuando voy a una taberna, yo creía que era por el jaleo, pero resulta que se trata de un idioma nuevo)
¿Derivados de la leche?
La vaca.
(Si, la vaca deriva de la leche del toro)
Estimulantes del sistema nervioso:
El café, el tabaco y las mujeres.
(Joder chaval, lo has clavao, y es que las mujeres te sacan de tus casillas…)
Alfarero:
El que tiene un farol.
(Farolero: el que hace cosas de barro, o cosas barrocas)
Marsupiales:
Los animales que llevan las tetas en una bolsa.
(Estos marsupiales son unos degenerados)
Polígono:
Hombre con muchas mujeres.
(Pentágono 5 mujeres, Hexágono 6… y así sucesivamente)
Comentar algo del 2 de mayo:
¿De que año?.
(Ahí, vacilando, que te los sabes todos desde 1576)
Coleccionistas de sellos:
Sifilíticos.
(A saber por donde se meten los sellos los muy depravados, esos y los que coleccionan mariposas… los peores)
Ave Cesar morituri te salutant:
Las aves de Cesar murieron por falta de salud.
(Estos gladiadores, ya decía yo que parecían algo mariquitas)
Cogito, ergo sum:
Le cogí lo suyo.
(¿Y lo tenia grande?)
Ecosistemas:
La tundra y la gaita.
(No te olvides de las castañuelas)

Derivados de la leche:
El arroz con leche.
(Derivados del arroz, la leche con arroz)
Sujeto de la frase (elíptico):
Epiléptico.
(Y el pronombre tenía el parkinson)
El arte griego:
Hacían botijos.
(Siglos de Arte resumidos en una puta frase)
Países que forman el Benelux:
Bélgica, Luxemburgo y Neardental.
(Hombre,los holandeses tienen cara de simios pero no tanto)
Cita organismos internacionales:
La OJE, “Boyes Caos”, USA, USS y UNI, Policía, bomberos, Socorristas y cruz roja, La ITT y la olimpiada de México, FIFA, UEFA, EU, NASA y URSS.
(Los “Boyes Caos” es que son universales)
-Pediatra:
Medico de pies.
(Convencido toda la vida que eran pederastas y no pediatras)
Trabajo y energía:
Trabajo es si cogemos una silla y la ponemos en otro sitio, energía es cuando la silla se levanta sola.
(Y fuerza es cuando se rompe la silla)
Quevedo:
Era cojo, pero de un solo pie.
(Bufff, menos mal que nos lo has aclarado)
Un gusano que no sea la lombriz de tierra:
La lombriz de mar.
(Si es que se lo han puesto a huevo)
Un marsupial:
El chimpancé.
(Si, pero no cualquiera, solo los que llevan las tetas en una bolsa)
El oído interno:
Consta de utrículo y dráculo.
(Contra la ignorancia… imaginación)
¿Conoces algún vegetal sin flores?
Conozco.
(Y como me vuelvas a preguntar algo te parto la cara)
Moluscos:
Son esos animales que se ven en los bares, por ejemplo el cangrejo.
(Y los calamares, que crecen en bocadillos)
-Ejemplo de reptil:
La serpiente “Putón”
(Si es que las visten como guarras)
-Monotremas:
Son mamíferos de forma humana, y son los monos.
(Que quede claro)
-Reptiles:
Son animales que se disuelven en el agua. Un reptil peligroso de España es el cocodrilo.
(Al lado de mi casa hay una charca con mazo de cocodrilos, plagaditos estamos en España oye. Y sí, los cabrones se disuelven como aspirinas)
-Volcanes:
En Mallorca está el Teide. El agua de mar se solidifica y sale por el cráter.
(Si, ese que esta al lado de los Pirineos. Salen hasta pulpos en las erupciones)
-Terremotos:
Son movimientos bruscos que se tragan a las personas.
(No me gustaría encontrarme por la calle con un movimiento brusco de esos)
-Arterias:
Son unos tubitos de plástico flexibles.
(Yo ya nací con marcapasos y todo)
-Mahoma:
Nació en La Meca a los cinco años.
(Ni te imaginas lo mal que lo pasó su madre al dar a luz, menudo cabezón tenía a los 5 años)
-Fósiles:
Son unos señores muy antiguos…
(En una excavación encontraron a un abuelo con boina solidificado)
Son animales que se extraen de los grandes museos, como el de Madrid.
(Si es que plantas un fósil y crecen en cualquier sitio)
-¿Qué es una Encíclica?
Es un buque de hierro que flota en el mar.
(Es como el Papamóvil pero en barco)
-Animales polares:
Son la Osa mayor y la Osa menor.
(No te olvides de la constelación de Orión, menudo bicharraco)
-El sexto mandamiento:
No fornicarás a tu padre y a tu madre.
(Jodida iglesia, siempre amargando a la gente)
-Un cuadro de Velázquez:
Las Mellizas
(¡¡ !!)
-Minerales:
Son animales sin vida.
(Es verdad, ni se mueven ni nada, son de aburridos estos animales…)
-Qué es la hipotenusa:
Lo que está entre los dos paletos.
(Si, entre el cenutrio y el pardillo)
-Dónde fue bautizado Jesucristo:
En Río Janeiro.
(Con Ronaldinho y Romario, menuda fiesta se pegaron)
-Napoleón:
Está enterrado en “Los Paralíticos”, en París.
(Debe ser por lo de la mano tonta que tenía)
-Geografía:
En Holanda, de cada cuatro habitantes, uno es una vaca.
(Las vacas hasta cotizan en la seguridad social, están muy avanzados)
-Religión:
Caín mató a Abel con una molleja de burro.
(Le costó, pero al final lo consiguió)
-El cerebelo:
Es el fruto del cerebro.
(Como mejor está es en zumo)
-Felipe II:
Nació por poderes en Valladolid.
(Por no decir por cojones)
-Quién inventó el pararrayos:
Frankenstein.
(Realidad y ficción ¿qué diferencia hay?)
-Insectos:
El paludismo es producido por la mosca “SS”.
(Jodidas moscas nazis)
-¿Qué significa leucocito?
Como su nombre indica Leu significa animal, y cocito, pequeño.
(Obviamente, hay que ser tonto para no darse cuenta)
-Partes del tronco:
Ombligo, cintura y tetilla.
(La tetilla es un órgano vital para el ser humano)
-Anfibios:
De los huevos de rana salen unas larvas llamadas cachalotes.
(Mmmmh, cachalotes en las charcas… interesante)
-¿Quién fue Anibal?
Fue un jefe cartilaginoso.
(¡¡ !!)
-La conquista de Méjico:
Fue realizada por dos extremeños: Menéndez y Pelayo.
(¿O tal vez Ortega y Gasset?)

Picarona… mestressa de casa

La Yolanda, de Mi balcón verde em deia aquesta tarda al Facebook que trobava a faltar els meus missatges al bloc.

Li he comentat que potser aquesta nit m’asseia a escriure alguna cosa, i la veritat és que no sé per on començar, ja que durant l’estiu he tingut l’hort totalment abandonat i m’imagino que el no espereu llegir aquí és un pet mental com el que em sembla que em sortirà.

D’una banda, dir-vos que estic totalment enganxada al Facebook. Em permet seguir en contacte amb amics, familia i sobretot, retrobar velles amistats amb les que vaig viure moments molt intensos.
Allà hi tinc un hort-granja a FarmVille, un joc divertidíssim i addictiu que os recomano que proveu si no ho heu fet ja.

Aquí m’hi teniu, rodejada d’ànecs i és que per si no ho sabíeu, un dels mètodes per a que el ninotet deixi de recòrrer la granja amunt i avall és “tancant-lo” per a que no pugui sortir. D’aquesta manera, totes les feines de la granja es fan més ràpidament.

També us volia parlar de les planes que en aquests moments m’estan ajudant molt. I és que com us vaig comentar en el meu darrer missatge, finalment m’he emancipat. (La meva intenció era posar-ho en minúscules perquè ja em direu que quina barra amb els meus gairebé 38 anys però bé, de vegades la vida és així).

Encara estem polint mil i un detalls al pis, però ens ha quedat molt del nostre gust i ens hi sentim molt bé amb la decoració, la llum i la sensació d’amplitud que hem aconseguit.

Després de molts mesos d’obres, va arribar el moment de posar el parquet, pintar, i començar a rebre els industrials per a la instal.lació elèctrica, la cuina, els mobles… Estem segurs d’haver tingut molta sort amb ells: han complert bé la seva feina i sobretot, han entès el que buscàvem.
A més, he pogut practicar un dels meus hobbys: el bricolatge. I és que entre en Victor i jo hem posat el parquet, pintat, instal.lat els marcs de les portes i mil i una coses més.

El fòrum Facilisimo em va ajudar a agarfar idees, com el capçal que he fet per l’habitació de matrimoni, o com preparar els dibuixos que vull pintar a la paret.
Tinc a les adreces d’interès missatges com ara com fer una cortina, patrons de punt de creu i mil coses més.

Internet m’ha resultat imprescindible també per a trobar receptes de cuina a blogs. Però ja us en parlaré un altre dia perquè crec que val la pena dedicar-los un missatge especial a alguns d’ells que desconeixia i m’han ajudat molt.

Per acabar, us deixo una foto del primer cep que he trobat en la meva vida. Va ser durant les vacances d’agost, i era tan maco i estava tan bo que us el deixo en technicolor.


Salut!!!

Hola!!!

Oh boy! Fa SEGLES que no actualitzo el bloc. Ho sé, sóc culpable. Però aquests darrers mesos han estat una bogeria, i és que la meva parella i jo hem començat a viure junts fa poc després de la odissea que ha estat la reforma total del pis en el que vivim i que hem fet nosaltres amb les nostres manetes i les dels industrials que hi han treballat també.

Aquest és el motiu pel que no heu tingut notícies meves d’ençà… uff, ni ho recordo!

Durant aquest temps no he deixat de rebre correus i missatges a través dels comentaris fent-me consultes de tota mena. Alguns em van enganxar amb temps (i ganes) de respondre, altres no. Demano perdó per haver trigat tant, intentaré posar-me al dia aquesta setmana que estic de vacances.

El que si voldria aclarir és que no podré enviar llavors a ningú fins que no les assequi i les prepari. He rebut molts missatges demanant-me però ara mateix no en tinc 🙁

El meu hort està fatal aquest any. No l’he cuidat gens i vàries plagues d’aranya vermella han acabat amb gairebé totes les varietats de tomàquets. Els pebrots són els únics que aguanten i segueixen produïnt, però tot està tan lleig que ni m’atreveixo a compartir-ne fotografies amb vosaltres.

Salutacions als que seguiu el bloc, als companys d’Infojardín als que també tinc abandonats i espero posar-me al dia per poder tornar a escriure amb una certa regularitat a la tornada!!!

La cigonya

No, no és una esglèsia mexicana, tot i que m’ho recordi.
És l’esglèsia del poble de la meva sogra, Gimenells, província de Lleida.

Hi vam anar dissabte passat, al casament de la Núria, una cosina d’en Victor. Només arribar al poble vam veure volant una parella de cigonyes. I servidora, que és de ciutat i feia temps que no veia el que suposadament hauria de ser normal, no vaig poder evitar fer-li una foto.

M’agraden molt aquests petits detalls, igual que els rosers que hi ha a l’entrada de totes les cases i a totes les zones públiques enjardinades.

Per mi, el poble de ma sogra és el de les cigonyes, la olor dels rosers al carrer i l’oli sense filtrar.
Per molts anys!!!