Arxiu d'etiquetes: Coses meves

Cap d’any a La Mola

De vegades es tenen amistats que et permeten gaudir de privilegis als que d’una altra manera no hi tindries accés. I això és el que ens va passar aquest passat Cap d’Any.

La Mola és una de les muntanyes del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. S’alça imponent i és visible des de gran part del Vallès Occidental.
Els de Sabadell la veiem gairebé des de qualsevol lloc de la ciutat, i és un punt de sortida habitual el dia que ens vé de gust “pujar a la muntanya”.

Adalt de tot, hi ha un magnífic restaurant, que porten uns amics nostres. Ells van ser qui ens van convidar a compartir amb ells la nit de Cap d’Any. Amb el restaurant tancat al públic i amb el Vallès il.luminat als nostres peus, vam iniciar el 2009 al ritme de les campanades que en Víctor va tocar a l’ermita.
Com ell diu, aquest any ha d’anar al seu ritme!

Gràcies a la Gemma i en Joan per permetre’ns gaudir d’aquest luxe. Va ser molt bonic començar l’any allà dalt i compartir-ho amb ells i la seva familia.
A més, em van permetre sentir molt aprop algú que estimo i que ja no hi és i que és a dalt de tot de la muntanya.

Moltes gràcies!!!

Ahir va ser el meu aniversari, i la meva familia em fa fer una festa sorpresa, enganyant-me amb tot un seguit d’excuses (bastant creíbles, per cert) i portant-me al bar d’uns amics on m’esperaven tots.

La veritat és que em vaig emocionar molt al veure’ls a tots allà i és clar, em vaig posar a plorar com una mona (com deia la meva iaia, tinc “la molla fluixa”).

Després del sopar van començar a donar-me regals: un penjoll per dur el mòvil, unes arracades, un aixafa-llaunes per reciclar, un tamburet per l’hort, tres plantes, una polsera, un dofí, i per acabar el sector de l’higiene: un assortit d’olis essencials pel bany i una crema “antiedad” que això ja toca més allò que no sona… A casa ja me n’havien donat dos més: un llibre de bolets, una novela i una super-mega-pantalla plana “divina de la muerte” per l’ordinador.

Arribat el moment de les espelmes, fins i tot jo em vaig sorprendre de la meva bufera. Vaig poder apagar les 37 d’una sola bufada. I és que mentre pugui, em fa il.lusió apagar tantes espelmes com anys he complert. Tonteries que té una.

Volia agraïr des d’aquí a la meva familia i amics per la sorpresa tant gran que em van donar. I als companys i amics d’Infojardín per tots els missatges i trucades que em van fer ahir.
Així dóna gust complir anys, gràcies a tots!!!

Ja he tornat!

Hola a tothom!!!
Ja he tornat de vacances. Han estat curtes, com sempre però profitoses, ja que he pogut fer moltes coses d’aquelles que vas deixant i no fas mai. Apart, hem estat una setmaneta al poble del meu sogre, a Àvila, i vinc carregada amb informació de coses interessants sobre la zona.

Tinc moltes coses per posar al bloc sobre la Jornada de Portes Obertes de Les Refardes, segueixo treballant en el tema. I res, només volia dir hola i fer-vos saber que torno a estar per aqui 🙂

Tancat per vacances

Doncs si, estic de vacances!
De fet, totes les entrades que han aparegut durant la darrera setmana han estat escrites i programades per tal que anéssin apareixent durant aquests dies, però no he tingut temps de preparar-ne més.
Potser si m’animo mentre estigui a casa pujo alguna coseta més, però com que em conec, m’estimo més posar el cartellet de “tancat per vacances”.

A la tornada seguiré amb les entrades sobre les mil i una coses que m’agrada posar al bloc. I siusplau, tingueu paciència si m’heu enviat algun mail o deixat algun comentari aquí. Els respondré tant bon punt torni.

Que tingueu bones vacances!!!

Se’ns casa la Eli !!!

Aquesta noia tant somrient de la fotografia, és la meva germana Eli el dia del seu comiat de soltera.
Volíem disfressar-la d’alguna cosa del Senyor dels Anells, que per això n’és una friki, però al final la cosa va quedar més similar a una Verge Maria que a una altra cosa…

Demà se’ns casa. Estem molt nerviosos perquè és la primera germana que es casa i tot és nou per nosaltres.
Dilluns ja us posaré algunes fotografies del casori.

Estic trista


Algú que estimava ha marxat. I estic trista.
Haig d’intentar ser tant forta com ha estat ell, aixecar el polze i ser positiva.
Però costa… Perquè encara no li tocava, perquè ha estat massa aviat.

Haig d’intentar que la força dels de la familia Mora torni a mi i em faci afrontar els problemes amb un parell d’ovaris.
Perquè li dec al tiet… perquè ell ho hauria fet així.

Però permeteu-me estar trista uns dies, ho necessito.