Arxiu d'etiquetes: Dubtes

Què fer si hem plantat les hortalisses massa juntes?

coles-plantadas-muy-juntas-taller-huerto-urbano

Un dels errors més habituals quan es comença un hort en una taula de cultiu es refereix a la separació que cal deixar entre plantes. El més habitual sol ser transplantar-les sense saber que cal mantenir uns marges entre elles i quan comencen a créixer surten els dubtes: Què puc fer si estan massa juntes?

Com serà cada una de les plantes?

Que ningú s’enfadi si dic que quan comencem, ens n’adonem de com en som, d’ignorants respecte a les hortalisses: la seva forma, creixement, mida de la planta adulta i necessitats. La mida del planter, sempre ens enganya. Tant hi fa que siguin enciams, tomàquets, pebrots, o carbassons: totes les plàntules tenen una mida similar quan les comprem, però quan les trasplantem no es comportaran de la mateixa manera ni molt menys tindran la mateixa mida quan arribi el moment de la collita.

Posem un exemple fàcil: els enciams. Pensem en  quina és la mida d’un planter i en la d’un enciam comprat a una botiga. Què pot fer de diàmetre, més o menys? 30, 40 cms? En aquest cas no correm gaire risc d’equivocar-nos però cal mentalitzar-se de que aquell planter de tot just 10 cms d’alçada i 4 d’amplada acabarà creixent fins arribar a aquesta mida.
Per tant, a l’hora de situar-lo a la taula, hem de deixar prou espai per permetre-li créixer còmodament (a no ser que vulguem recollir-ne les fulles una a una que és el més habitual).

I si ja les hem plantat?

Uhm… mal rotllo aleshores, més que res perquè probablement ja haurà fet arrels i treure-les pot ser problemàtic i fins i tot acabar amb elles. Aquest hivern li ha passat a molta gent amb les cols, coliflors, bròquils i romanescus. Ràpidament poden arribar a créixer fins als 40 cms de diàmetre a més de verticalment, i acaben creant ombres o cobrint la resta d’hortalisses de la taula.

Encara que sembli una obvietat, el millor seria sempre conèixer l’espai que necessita cada una d’elles i no trasplantar-les sense saber-ho. Però si la cosa ja està feta i ens n’adonem de que no tindran prou espai, podem optar per una d’aquestes dues solucions:

1) Trasplantar algunes per deixar lloc a les demés

Si tenim torretes o jardineres lliures, podem intentar trasplantar-les pensant que hauran crescut no només per la part que veiem, sino també sota terra i que per tant, el millor és aixecar el substrat intentant trencar les mínimes arrels possibles.
Claveu una pala verticalment al substrat per facilitar-ne l’extracció en bloc i reseu perquè arrelin a la nova ubicació, ja que hi ha una altra probabilitat de que no sobrevisquin.

2) Sacrificar les plantes que sobren

Si, ja sé que és dur dir això, però de vegades el més senzill sol ser arrancar i eliminar algunes plantes per deixar espai a les demés. Si estan molt juntes, poseu la mà plana sobre el substrat per evitar que al tibar de la planta a eliminar, no es moguin les demés. Si les arrels s’han enredat sota terra és possible que passi, per tant, procediu amb suavitat o talleu-les arran de terra.

El millor de tot plegat, és que tot i ser un error habitual, no el tornareu a repetir. És una experiència que s’aprèn a la primera. Sort!!!

Perquè es posen grogues les albergínies?

alberginiesFa alguns dies,  @jcasanovas1964 piulava la següent consulta a Twitter: Otra consulta de novato: Berenjenas no han ido muy bien. Ahora además empiezan a amarillear ¿sabeis qué puede ser?
No acompanyava la pregunta amb cap fotografia, així que al migdia vaig passar per casa per fotografiar-ne una de les meves. Les vostres albergínies s’han posat mai grogues com aquesta?

De seguida va rebre resposta de @Plantelia, que indicava que la climatologia d’aquesta temporada de primavera-estiu possiblement havia influït en el desenvolupament de les arrels. Afegia que podia ser per mil motius, però que aquestes alçades de temporada també podia ser per esgotament de l’adob i una mancança de ferro.

Quan vaig veure els tuits que es creuaven, se’m va ocórrer una altra possible resposta, perque sabia que aquest era el primer any que @jcasanovas1964  cultiva el seu hort urbà en jardineres. I és que possiblement, les albergínies se li han passat.

M’explicaré: les albergínies són del seu color d’ençà que comencen a crèixer a la mata. No és com els tomàquets, que passen de verd a vermell indicant-nos així el seu punt de maduració. I sovint, el que ens passa als que cultivem en jardineres és això, que esperant a que els fruits creixin una mica més, se’ns passen les albergínies, que comencen a mostrar aquests tons groguencs. Tant hi fa quina sigui la varietat que estiguem cultivant: si es posen grogues, ja no estan gaire bones per menjar, ja que es tornen esponjoses i les llavors són dures i formades al seu interior.

La que us ensenyo a la foto és la que vaig deixar precisament per guardar llavor per l’any vinent. Pensareu que no es veu gaire gran i que als vostres horts urbans n’heu collides de més grosses i maques, i teniu tota la raó. Però li tinc un carinyu especial a aquesta varietat que cultivo d’ençà que algú que ja no està amb nosaltres me les va enviar des d’Andalusia en un intercanvi. Al sobre hi anava una nota que deia: “Prueba estas berenjenas, son pequeñitas y salen muchas, seguro que te irán bien en el macetohuerto”. Així va ser i per això les sembro cada any.

Quan cultiveu albergínies en contenidors, mireu de collir-les petites. Val la pena perque seran molt més tendres i bones, i si la planta no ha d’engreixar fruits, donarà més flors que es convertiran en nous fruits al cap d’unes setmanes. Sense posar en dubte els consells de @Plantelia (que sap del què parla perquè és Enginyer Tècnic Agrícola), volia aportar la meva opinió sobre aquest tema, esperant que us serveixi.
Salut!

Nota:
Sembla ser que hi va haver un malentès i que  @Plantelia va pensar que @jcasanovas1964 es referia a que era la planta la que estava groga, no els fruits. Així ho va explicar en els comentaris de la versió en castellà d’aquesta entrada.

Recopilació de dubtes habituals – III

Els hortets estan ja en plena efervescència, oi? Les tomaqueres ja tenen flors, els pebrots fan l’estirada, i a mi m’arriben alguns mails amb preguntes que poden ajudar més d’un, així que poso aquí les respostes per si et poden orientar una mica:

Carbassons
En Barusi (que el pobre assegura tenir “un virus assassí de tomàquets”), em diu que espera tenir més sort amb els carabassons, i que només em cal penjar un video sobre com distingir les flors masculines de les femenines.
Aquest video i més informació sobre el tema els podeu trobar en aquests missatges:
Carbassons!
Flors mascle i femella en les cucurbitàcies
Polinització manual dels carbassons

Substrat i barreges

En rauldm81 i en JAVIER han començat aquest any el seu hort urbà i tenen dubtes sobre com utilitzar l’adob i si ho han de barrejar inicialment amb el substrat.

A veure, anem a pams: si el que es compra per primera vegada és un substrat de qualitat (posem per exemple, un de la marca Compo), hem de tenir present que aquest substrat ja porta incorporats una sèrie de nutrients que permetrà a les nostres hortalisses viure bé i sense mancances durant una temporadeta.
Per tant, d’entrada no caldria fer cap barreja, a no ser que voluntàriament es vulgui reduir el pes de les jardineres i llavors s’hi afegeixi fibra de coco, per posar un exemple.

Les barrejes de substrats s’han de fer sempre amb alguna finalitat en concret, no perque si. Un sac de substrat nou és tot el que ens cal per començar si no tenim ganes de marejar la perdiu. Com també ho és començar inicialment amb una barreja de fibra de coco i humus de cuc.

Crec que el problema és que des de la ignorància pròpia del que comença, quan penses en substrat tots pensem en sacs de terra. I és normal! No està malament començar així ni us heu d’angoixar pensant que ho heu fet malament. Un bon substrat és bo per començar. Però que sigui bo, no aquelles terribles bosses de “qui-sap-què” que venen als xinos…
Aquests missatges potser us poden ajudar:
Triar un substrat per l’hort I
Triar un substrat per l’hort II
Triar un substrat per l’hort III

Adobs

La pregunta sempre és la mateixa: quan s’ha de començar a adobar? I amb què?
Us recomano que li doneu una ullada a aquesta entrada:
Parlem d’adobs – Introducció

El que sí us puc explicar és com ho faig jo: cada setmana afegeixo un petit grapadet d’humus de cuc per sobre de les torretes. Un grapadet petit, eh? Aprofito per regar amb aigua barrejada amb els lixiviats del vermicompostador, normalment el mateix dia que hi afegeixo l’humus.

Si no tinc humus perque l’he fet servir per renovar el substrat, ho faig amb guano en pols, però llavors rego només amb aigua.

Penso que quan es comença no cal embolicar-se amb més coses, tot i que també he provat adobs amb dosis altes de N, P i K que m’ha funcionat bé. Però això ja ho explicarem un altre dia, perque és un tema molt interessant.

Als que heu iniciat els cultius amb un substrat nou, us diria que podeu començar a afegir adob líquid o en pols a partir del mes i/o mes i mig. I siusplau, no hi poseu boletes blaves d’adob, això feu-ho amb les plantes de flor, però no amb el que després us menjareu!

Renovar el substrat

Cibelina (que està molt contenta perque tot li està “sobrevivint”!!) em demana si cada any compro substrat nou o l’aprofito.
Afortunadament, s’aprofita! T’imagines els agricultors llençant tota la terra dels seus camps? XD
En aquesta entrada pots llegir com ho faig més o menys:
Renovar el substrat de les torretes

Per acabar, us volia dir que he inscrit aquest bloc als Premis Blocs Catalunya. No ho faig amb la intenció de guanyar, sino amb la de difondre això que fem nosaltres, aquesta colla de pirats!

Per votar, no cal registrar-se, només anar a la pàgina del meu bloc i fer click en el botó vermell que posa “Vota’m!”.
A sota hi ha un feed amb els ultims missatges del bloc. També els podeu votar fent click en la icona del polze amunt, ja que això també suma punts.

Us agrairé molt que hi perdeu una estoneta si aquest bloc us ha ajudat en alguna ocasió. Gràcies!

Recopilació de dubtes habituals – II


Aquí us deixo algunes preguntes que m’han arribat per mail o per privat al fòrum. Són preguntes molt habituals entre els novells i val la pena deixar-ne constància en algun lloc per a que San Google ajudi a trobar-ne les respostes.

Vull sembrar tomàquets i tinc el dubte de si puc posar diferents varietats juntes. He llegit que es poden creuar, és veritat? No voldria que això passés perque en vull guardar llavor.
Si, és cert que es poden creuar. Però de vegades no es pot fer res per evitar-ho i menys si disposes de poc lloc en un hort urbà.
Els experts del fòrum sempre recomanen guardar llavor dels primers fruits perquè així hi ha menys risc d’hibridació. Sort!

He llegit que a les tomaqueres se’ls ha de treure els brots de les aixelles. Com és això? No ho he entès gaire bé i perquè s’ha de fer?
Els brots axilars de les tomaqueres li treuen força a la planta. És per això que s’eliminen, per a que es concentri en el creixement vertical i en engreixar els tomàquets. També per millorar l’aireació i prevenir plagues.
Tens un video al bloc sobre com eliminar-los en aquesta entrada.

He comprat unes caixes de fusta de les que es fan servir per transportar fruites i verdures al mercat i vull fer-les servir per plantar-hi tomàquets i hortalisses. Es poden utilitzar per això?
Si, és clar que si. Només pren la precaució de envernissar-les per protegir-les i forra-les de plàstic per tal que el substrat no estigui en contacte amb la fusta. Passa’t pel bloc del Pepe, que fa jardineres amb fusta i aplica els seus savis consells 😉

Em podries donar algun consell per cultivar les carbassons/zucchini rodons?
Els carbassons rodons es cultiven igual que els allargats. La forma no en varia el mètode de cultiu. Vaig explicar com ho havia fet aquest any en que finalment he conseguit collir-ne algun en aquesta entrada. I ja posats, gràcies de nou als companys del fòrum que em van aconsellar sobre com cultivar-los.


Els meus tomàquets es posen negres per la part de sota.
El més possible és que tinguin “podredumbre apical”, que és una manca de calç. Hi ha qui els rega amb aigua barrejada amb llet normal i/o en pols i diuen que funciona. Els que tinguin el cul negre ja els pots eliminar, aquests ja no se salvaran.
Pots consultar varis missatges d’Infojardin on es parla del tema. Un d’ells és aquest.

La meva tomaquera s’ha assecat
Si s’ha assecat i no li ha faltat el reg, el més possible és que hagi estat algun fong o una plaga. N’hi ha moltes de diferents, potser en aquest enllaç podras identificar-lo.

He posat a germinar unes llavors en un got de iogurt i ara estan totes molt juntes. Hauria d’haver posat només una en cada pot?
Això que t’ha passat ens ha passat a tots al començar 🙂 Veient la llavor tant petita no ens imaginem lo grans que es poden fer les hortalisses.
Prova a separar-les amb molta cura en potets individuals, ni que sigui de tres en tres. I després elimina les més dèbils deixant-ne només una.
T’anirà bé donar un cop d’ull al Picabook, apartat “Fer planter”.

La meva alfàbrega esta fent flors, com li trec les llavors?
Jo el que faig és deixar assecar les tijes florals i després les tallo amb unes tisores. Fixa’t bé que les llavors es vegin clarament abans de tallar-les, són de color ben negre i es veuen perfectament.
Pots provar a sacsejar-les per fer-les caure, ajudar-les a sortir amb les ungles, fregar una ma contra l’altra amb les tiges entremig o posar-les cap avall dins d’un pot i esperar que elles soles vagin caient.
És de les aromàtiques més agraïdes en quantitat de llavor.

Recopilació de dubtes habituals – I

En aquests moments de l’any és quan més gent s’inscriu a Infojardín perquè els entren les ganes de fer una mica d’hortet. I cíclicament, pregunten sempre les mateixes coses.

Aquest és un “top ten” de les preguntes més habituals que es fan, potser et seran d’ajuda si també t’hi poses ara, a fer l’hortet.

1. Puc sembrar tomàquets ara al juny?
Poder, és clar que pots. Una altra cosa és que a la planta li dóni temps de produïr-ne. Poden passar 120 dies (3 mesos) d’ençà que es sembren fins que es cull el primer. Així que ja comences a anar tard.
És millor que busquis planter i així t’estalvies uns 21 dies. Amb una mica de sort i si el temps acompanya podras collir els primers tomàquets a mitjans-finals de setembre.

2. Com es poden els tomàquets?
Als tomàquets només se’ls treuen els brots que els surten a les “aixelles”. Hi ha un video bastant clarificador aquí al blog.

3. Perquè els carbassons i els cogombres se m’assequen?
Perquè no han estat polinitzats i el que tu pensaves que era un cogombret o un carbassó petit, era realment una flor femenina que no ha estat fecundada. Dóna un cop d’ull a aquest missatge.

4. Les fulles dels meus carbassons tenen unes taques blanques
Poden ser dues coses: o les taques normals que tenen algunes varietats o bé oïdi. Per aprendre a diferenciar-les i saber com combatir el fong, consulta aquí.

5. Les fulles de les tomaqueres tenen uns forats. Miro i no hi veig bitxos
Poden ser cargols, llimacs o cucs. Els cucs són de color verd i es camuflen moltíssim. Si hi ha pocs forats és millor desfer-se de les fulles afectades i investigar a la nit a veure si són cargols o llimacs. Si no, segur que són cucs i els pots combatre tal i com s’explica aquí.

6. Els pebrots estan molt petits i no creixen.
Els pebrots són mooolt lents en germinar i en crèixer perque necessiten temperatures força altes. A la que vingui la calor ja veuras com fan l’estirada.

7. Cada quant haig de regar l’hort?
Cada cop que ho necessiti. I les necessitats hídriques no són les mateixes segons avança l’estiu. És millor aprendre a observar-lo i regar-ho quan realment ho necessiti.
Ah! I aquest missatge també et pot ajudar.

8. Els enciams/els espinacs/ les bledes s’espiguen.
Prova a plantar varietats més apropiades per l’estiu, no totes aguanten les temperatures altes.També ajuda posar-les en una part de l’hort on no tinguin tantes hores de sol directe.

9. He sembrat/plantat l’hortalissa X i no surt/no creix/no fa fruit
Tot i que amb la globalització trobem tomàquets i melons a la botiga durant tot l’any, són hortalisses pròpies de l’estiu. Pot ser que hagis sembrat/plantat una hortalissa fora de temporada. Consulta les taules del company Abejaruco que trobaràs al final d’aquest missatge.

10. Els cherrys s’han de podar?
Si vols sí. Si no vols, no. Sempre recomano el mateix: si tens dues plantes de la mateixa varietat, poda’n una i l’altra no. I comprova quina et dóna més producció. Jo personalment si no és perque se’m desmadren molt, no els toco, crec que produeixen més d’aquesta manera.

Taula de sembra

Espero haver fet una bona feina recopilant els dubtes més habituals. En qualsevol cas, envieu-me les vostres preguntes com aneu fent alguns, així em doneu idees per parlar-ne al blog 😉

Errors habituals al començar un hort urbà

Comprar contenidors sense pensar que cada hortalissa necessita un espai determinat

És molt habitual llegir preguntes de l’estil: Tinc unes torretes de X cms d’alçada i Y de diàmetre, què hi puc cultivar?
Si ja es tenen les torretes, és bo aprofitar-les per a les hortalisses que hi puguin crèixer correctament. Però si s’han de comprar els contenidors, és millor donar una ullada a aquesta taula que us deixo a continuació per tal de triar les mides amb conseqüència.

No omplir del tot els contenidors de substrat

Cal omplir gairebé fins a dalt de tot els contenidors on sembrarem les nostres hortalisses. Com més substrat tinguin, millor. A més, tot i omplir-lo molt, al regar veurem que el substrat “s’abaixa”, compactant-se.
Ompliu-los fins a dalt de tot, deixant només un centímetre per tal que l’aigua no vessi al regar. Quan s’abaixi el podeu reemplenar o afegir-hi més adob si cal.

Sembrar les llavors directament a torretes i jardineres

Aquest és un error bastant habitual tot i que moltes llavors es poden posar directament a la seva ubicació definitiva. En general, les cucurbitàcies (carbasses, carbassons, cogombres i melons) es poden sembrar en el contenidor que hàgim disposat per a tal finalitat sempre que el temps acompanyi (a partir de març-abril si fa bonança).
Per a la resta de llavors és convenient fer planter ja que necessiten d’una temperatura alta per germinar. Això ho aconseguirem fent el planter a dins de casa i donant-los escalfor i humitat fins a que germinin. Es poden posar a prop d’un radiador o d’algun aparell elèctric que dóni calor (hi ha qui fa servir el sintonitzador de TDT)

Caure en “La síndrome de la torreta buida”

És convenient planificar el que volem sembrar per no caure en aquesta “síndrome” com l’anomenem familiarment al fòrum d’Infojardín.
Quan es fa planter, les hortalisses triguen un temps a ocupar la seva ubicació definitiva. Mentrestant, és habitual comprar alguna cosa de planter i en moltes ocasions et trobes que quan tens el planter prou gran per transplantar no tens lloc perquè ja hi has sembrat d’altres coses.
Sigui gran o petit l’espai del que disposem per al nostre hort urbà, és bo planificar què hi posarem. I si les torretes estan buides, sempre hi podem sembrar hortalisses de les anomenades “de cicle curt”, com enciams i raves per exemple.

Posar més d’una planta per torreta

També és molt habitual trobar-se qui planta dues o més mates de tomaqueres o d’una altra hortalissa en cada torreta. S’ha de tenir en compte que com més plantes hi posem, més es barallaran pels nutrients, així que és molt millor posar una planta per torreta que més d’una.
El mateix ocorre en les jardineres. Si es fan servir per a enciams per exemple, sempre és millor posar-ne un cada 15/20 cms aproximadament que un al costat de l’altre.

Sembrar fora de temporada

Cada hortalissa té el seu moment durant la temporada. Així, no podem sembrar tomàquets al novembre ni faves al maig perquè no prosperarien.
En aquestes dues taules del company Abejaruco trobareu les dades de sembra i recolecció de cada hortalissa. Una d’elles està ordenada per mes de sembra i l’altre per nom d’hortalissa.

Continuarà….