Arxiu d'etiquetes: El meu hort

Els problemes d’un estiu sense sol

podridura-pebrotsCada estiu és diferent, i tal i com us avançava en tornar de vacances, el d’aquest any ha estat per oblidar. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes imatges dels problemes d’un estiu sense sol en el meu hortet. És molt probable que coincideixin amb alguns dels que heu patit vosaltres, o no. Qui sap! M’agradarà llegir els comentaris per poder aprendre’n més, comparar i extreure’n conclusions.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

  • El cul negre es manifesta per manca de calç o per estrés hídric (excés o manca de reg) que afecta al desenvolupament de les plantes i a la seva capacitat d’absorció de nutrients.
  • Ha plogut molt: el substrat de les torretes ha estat xop molts dies
  • Ha plogut molt: el substrat pot haver perdut nutrients que han marxat pel forat de drenatge dels testos
  • Ergo: No puc fer res contra la pluja però si respecte als nutrients

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

oidi-tomaqueres

 

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

  • Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
  • Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
  • Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
  • Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

cremada-solar-nyores

 

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

fresa-deformeDe vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 pebrot-lentEn aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.
Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!

L’estiu sense sol

flor-de-tomate

Hola a tots! Què tal les vacances? I els horts?
Setembre és un bon moment per valorar com ha estat la temporada d’estiu, independentment de si aquesta ha estat la vostra primera temporada com a pagesos de ciutat o bé ja porteu uns quants anys d’experiència. Cada temporada és diferent, i per mi, aquest ha estat definitivament l’estiu sense sol.

M’imagino que no haurà estat així a tot el territori, i que potser allà on viviu heu gaudit d’un sol espatarrant. Aquí al Vallès Occidental ens ha plogut molt, i hi ha hagut setmanes en què els núvols cobríen el cel un dia si, i l’altre també. Les plantes (les pobres), feien el que podien, amb unes temperatures molt més baixes del que esperaven i molta, molta més aigua de la desitjable.

En vam parlar al darrer programa del Pagesos de Ciutat amb la Marina Duñach. Potser alguns la coneixeu, és filla de Gallecs, cuinera jubilada i una de les abanderades del moviment Slow Food al Vallès Oriental. Dones com ella, n’hi hauria d’haver a patades, a casa nostra. Va ser un enorme plaer comptar amb la seva presència i sentir un comentari que em va deixar ben encuriosida: a la seva zona, la majoria dels pagesos que han estat cultivant varietats antigues, han tingut menys problemes de fongs. Un punt més per aquestes hortalisses de casa nostra.

Els fongs han fet patir molt als pagesos aquest any, tant als professionals com als que cultivem per l’autoconsum. Les plantes no s’esperen que l’estiu sigui així. Un tomàquet o un pebrot esperen passar calor, potser una mica de set i de tant en tant patir una tamborinada o una tempesta d’estiu. Cada una ho soporta a la seva manera, i per exemple aquest any he patit alguns problemes amb els que no m’hi havia trobat mai.

Em fa llàstima per tots aquells que heu començat aquest any i heu patit cada dia: quan no era el pugó, eren els fongs. Això si és que no arribava l’aranya roja per tornar a ploure l’endemà. Si us plau, no us desanimeu! No sempre és així! En properes entrades veurem si hi podriem haver fet alguna cosa i segur que l’any que vé tot anirà millor, us ho garanteixo!

M’agradaria ensenyar-vos un petit resum de com ha estat la temporada d’estiu a l’hortet. Què tal amb unes fotos?

primer-tomate-cherry
El primer cirerol de l’any el va collir la Sara, la meva neboda. No va durar ni dos segons!
primera-piparra
#moltfan de les Piparres. M’encanta quan surten amb la “camisa” que fa la flor quan s’asseca.
flor-frambuesa
Els gerds pobres, segueixen en el mateix test amb el que els vaig comprar al viver. Així i tot han fet les primeres flors.
planta-cacahuete
Aquest any he plantat cacahuets! Encara no sé quan serà el moment de collir-los, estic investigant!
polinizar-tomate
Els cosinets han vingut de visita! Amb en Jan ajudem a pol·linitzar les flors dels tomàquets.
piparras-guindillas
Amb en Sergi collim les primeres piparres.
fresa-2014
Els maduixots que vaig trasplantar han sortit grossos i dolços. Amb l’Àlex en vam collir un.
semillas-apio
I amb en Marc vam collir llavors d’api. Ja estan germinant.
pimientos-2014
L’orgull del meu hort: un bon cistell de pebrots.

I a vosaltres? Com us ha anat l’estiu? M’ho expliqueu?

L’hort al Juny

macetohuerto-en-junio

Com van, aquests hortets? Aish, sense cap dubte, aquesta em sembla l’època més bonica de tot l’any: tot creix i cada dia és un nou descobriment. Surten les primeres flors, es formen els primers fruits i les collites són les millors del món mundial. Oi que si?

Què esteu cultivant aquest any?

Ja sabeu que sóc tafanera de mena i m’encanta saber què esteu cultivant als vostres horts. El meu (com sempre), és un monogràfic de pebrots. Amb tot l’enrenou de la sortida del llibre se’m va passar preparar el planter de tomàquets. Una llàstima, perquè tenia algunes varietats interessants per sembrar. Al final he acabat comprant planter de cirerols (xerrys) i de fet els vaig trasplantar el passat diumenge pel matí.

De pebrots, n’hi ha 7 varietats: els fixes que no fallen mai són les piparres i bitxo de Girona, amb 8 mates de cada. N’hi ha 8 més del verd italià i amb això gairebé ocupem totes les torretes de la terrassa de l’hort okupa de casa els pares.
Al pati hi he plantat 4 mates de pebrot penis que em va regalar en Roch, un amic d’Infojardín i que segur que us afartareu de veure perquè la seva forma picantona em té ben encuriosida. També hi ha un híbrid que em va enviar en @jardinerd i que em va semblar ben curiós. Un híbrid? Doncs si, és una varietat que es va crear per atzar al seu hort i que pot estar molt bé. L’ha batejat com a pebrot rodó d’Endor, un nom certament friki, hahaha!

Al balcó del pis hi he plantat les varietats picants: 4 plantes de jalapeños i una de cayena, suficients pel consum a la cuina durant tot l’any, ja que a casa només som dues persones. El que no tinc aquest any són pebrots de Padrón, se’m van oblidar! Però encara sóc a temps de comprar algunes mates 😉

Aquest any he canviat la ubicació de la jardinera dels cogombres i l’he pujada a la terrassa. De moment sembla que la producció és molt més abundant tot i que hi ha més d’un factor que ha canviat: aquí hi tenen moltes més hores de sol directe i més ventilació. D’altra banda hi ha tres mates en comptes de dues, i això pot influir positivament en un increment de fruits al haver-hi més flors masculines i femenines.

lechugas-remolachas-mesa-de-cultivo

Els enciams (fulla de roure, batavia i maravilla) segueixen a bon ritme i de moment seguiré cultivant-los a la taula. Em resulta molt pràctic això de treballar a peu dret i em meravella lo bé que creix tot en la barreja de fibra de coco i humus de cuc. Els raves creixen de seguida i he tornat a sembrar remolatxes per ma mare, a qui li encanten.

Aquest any he tingut moltes més visites d’ocells que d’altres temporades, i per això he hagut de protegir els enciams amb una malla, especialment quan acabo de trasplantar-los. Però el resultat segueix sent espectacular i entre la taula de cultiu i un parell de torretes, tinc enciams fins i tot per regalar. De fet, en tenim per tres famílies de dues persones…

I què és el que no va bé a l’hort?

Fa alguns mesos vaig prometre que també explicaria els meus fracassos i no vull faltar a la meva paraula. Sóc positiva de mena i quan alguna cosa no va bé, intento aprendre de l’error, raonant què és el que no ha anat bé del tot i perquè. Amb el temps, te n’adones de que gairebé sempre ha estat per culpa teva, ja sigui per una ubicació poc apropiada, manca de volum de la jardinera o…  de paciència.

El meu chayote, amb la il·lusió que em feia, ha mort. Ho sento molt, Karin! Estava preciós, amb moltes fulles però em penso que el lloc no li va anar bé del tot. El vaig plantar en una jardinera gran (la única que tinc a terra-terra), al costat de l’alquequengi, que està enorme i ple de fruits. Estic segura de que no vaig fer bé i que l’ombra que li proporcionava aquesta planta hi té molt a veure.
Tornaré a intentar-ho l’any vinent a la terrassa!

En la imatge de la taula de cultiu hi podeu veure una planta que està al fons de tot. En sobresurten moltes tiges i eren uns raves que vaig sembrar i que suposadament tenen gust de meló. Després de prop de tres mesos els vaig arrencar perquè les seves tiges s’estaven enredant amb els enciams i les remolatxes, i el cas és que no s’ha format una arrel rodoneta com m’esperava, sino una d’allargada que no vaig poder ni provar, de tan petita com era.
Els tornaré a sembrar sols, en una jardinera on ara hi ha tres enciams i no hi posaré res més. A veure què tal van allà. Si més no, no s’enredaran amb res.

I el que va bé?

huerto-en-junio-4

Apart d’aquests errors que us he explicat, tot el demés segueix a bon ritme. Els carbassons rodons (o zapallitos) estan creixent molt bé i el que em té fascinada és la parra, que aquest any s’ha decidit a fer raïm. Per fi!!!!
Els consells del Mestre Peret sobre com l’havia de podar sembla que van anar bé i ara només reso perquè el raïm segueixi creixent i no sorgeixi cap problema.

Tot i les pluges que vam tenir fa un parell de setmanes, totes les hortalisses estan bé i no hi ha fongs. Sembla que la cua de cavall i el purí d’ortigues fan bé la seva feina, ja que els estat aplicant com a preventius cada quize dies. Sort o casualitat? Doncs no ho sé, però a mi m’han funcionat rebé i de moment el coure i el sofre segueixen desats a l’armari.

Ara que comença a apretar la calor, he d’estar ben atenta a la (segura) aparició de l’aranya vermella, el meu taló d’Aquil·les hortolà. A veure qui podrà més: ella o  jo.

I els vostres horts, com van? Teniu problemes o dubtes? Ja sabeu que podeu contactar-me a través del formulari del blog o a les xarxes socials (teniu els enllaços a dalt de tot). Vinga, va. Expliqueu-me cosetes!
Salut!

Com ha anat la temporada d’estiu a l’hort

descanso2013

El setembre és un bon moment per mirar de seure a l’hort, observar-lo, i fer una valoració de com ha anat la temporada. Normalment ho deixo per escrit en un petit diari en el que al començament ho apuntava tot i cada cop hi escric menys. Definitivament, estic perdent els bons costums.

Però és útil tenir una llibreta on apuntar aquestes coses. Amb els anys, revises el que has anat fent, els problemes amb els que has trobat, la distribució amb la que vas situar les plantes, com va anar la collita… Revisant les primeres pàgines me n’adono de tots els errors que vaig cometre però d’això ja en parlariem en un altres article, m’ho apunto a pendents!

Les hortalisses cultivades aquest estiu a l’hort urbà

Ja he explicat alguna vegada que sóc una pagesa atípica, de les que no pateix massa si les tomaqueres tenen problemes però que perdria l’oremus si els passés alguna cosa a les pebroteres. Cadascú cultiva allò que més li agrada i crec que això ho heu de tenir ben present els que heu començat aquest any i us ha sorprès la productivitat o les possibilitats d’alguna hortalissa en particular.

En general, i crec que en això coincidirem molts, ha estat un estiu atípic. Per Sant Joan encara feia fred, va ploure força per primavera i el que vaig fer (recordant l’estiu de 2008 que va ser molt similar climatològicament parlant), va ser intentar aguantar moltes de les hortalisses en torretes mitjanes abans de passar-les a l’hort. No sé si va ser bona idea o no, perque després van trigar força a començar a crèixer però si més no, les vaig salvar de tenir fongs. La cua de cavall segur que hi va tenir alguna cosa a veure, i la he adoptada com a fixe a l’hort.

luffa2013

Ja fa alguns anys que miro d’anar sobre segur pel que fa a la tria de les hortalisses que sembro a l’hort. Sempre busco varietats productives i poc problemàtiques, i el fet d’anar guardant les meves llavors cada temporada, segur que ajuda a que es vagin adaptant al cultiu al contenidors.

Aquest estiu tenia lliures tres torretes enooormes on hi havia tingut un llimoner, un taronger i un kumquat. Els tres cítrics havien sofert diverses plagues l’any passat i per primavera em vaig decidir a arrencar-los per aprofitar l’espai per d’altres cultius. Aquests testos estan situats a les cantonades de la terrassa de l’hortet okupa i la seva capacitat aproximada és d’uns 40 litres, ideals per hortalisses grosses, no us sembla?

Una de les hortalisses que tenia moltes ganes de plantar era la luffa. Sabia que seria dificil fer-la en torretes perque és de la familia de les cucurbitàcies i necessita molt d’espai per poder crèixer bé. Estic segura de que molts de vosaltres no sabeu de què us parlo, així que veiem què diu la Wiki sobre ella:

Luffa és un gènere de plantes amb flor de la famíliaCucurbitaceae. Són plantes enfiladisses que donen una mena de carbasses allargades. Les flors són generalment grogues. Es cultiven sovint com a hortalissa a les zones tropicals d’Àsia i Àfrica.

Quan el fruit és tendre es pot menjar com a hortalissa. Té un gust i textura semblants al carbassó, tot i que la pell exterior és més aspra. El suc dels fruits verds s’utilitza a la medicina tradicional com a remei contra l’icterícia. Si el fruit es deixa madurar les fibres de l’interior del fruit es tornen dures. En aquesta forma el fruit assecat pot ser utilitzat com a esponja de bany vegetal. Sovint les esponges vegetals es comercialitzen blanquejades amb lleixiu i, ja empacades, es troben a les farmàcies. Fregar la pell amb aquestes esponges afavoreix la circulació sanguínia.

La luffa no només va començar a crèixer com una boja en una de les torretes sino que va demostrar ser una supervivent i una autèntica tot-terreny! Un calorós dia d’estiu vaig pujar a veure com anava i me la trobo feta un munyoc sobre la terra. La luffa!! Ma mare, que no reconeixia de quina planta es tractava, només va veure que allò s’estava començant a enredar perillosament cap a la barana de la veïna i el més preocupant, en direcció al seu gessamí. Així que va començar a estibar, la va cargolar i la va deixar sobre terra. Sort encara que no la va arrencar i la va llençar!
Quan la vaig veure en aquest estat, pobreta, mig deshidratada, la vaig donar per perduda. Però vaig desembolicar-la amb tota la suavitat de la que vaig ser capaç i al cap de pocs dies ja tornava a estar eixerida, fins arribar a donar tres fruits com el que veieu a la foto, que al meu parer, són d’una mida més que acceptable. S’estan començant a assecar, pas previ abans d’arrencar-les i pelar-les. Ja us en faré un video per a que ho veieu, perque és ben curiós.

La resta d’hortalisses han crescut de manera irregular. Els pebrots han donat una bona producció i he pogut preparar bastants pots de piparres en vinagre, els meus predilectes. Vaig cometre un error greu amb els de Padron, ja que només vaig sembrar dues mates i això dificulta molt obtenir-te prous per fer una freginada. Intentaré que no torni a passar.

Els cogombres i les albergínies es van portar prou bé, amb mides més que acceptables i els enciams, doncs d’aquella manera, que tots sabem que l’estiu no és la millor època per ells.

Als tomàquets se’ls ha de donar de menjar apart: encara en tinc de verds a les mates però aquest any he conseguit allunyar la temuda aranya vermella de l’hortet. En canvi, he donat la benvinguda a la tuta absoluta, que mai n’havia patit i que curiosament només ha afectat a un parell de les gairebé 20 tomaqueres que tinc plantades. L’he mantingut a ralla utilitzant Bacillus thuringensis i apart d’uns 10 o 12 cirerols amb farcit, la cosa no va passar a més. El més interessant ha estat aprendre a reconèixer com es manifesta el que em permetrà estar més atenta l’estiu que vé.

ajudanta-hort

El millor de l’hortet aquest any ha estat l’ajudanta que m’he buscat. Què us sembla? Al començament li costava reconèixer els tomàquets vermells dels madurs però de mica en mica ha après que abans d’arrencar, ha de preguntar si pot fer-ho. Que bufona, la meva reina! M’ajuda a regar amb la regadora buida i fem “psssstttt” sobre toootes les plantes, que li vaig anomenant i ja les reconeix i les anomena pel seu nom i li encanta anar a buscar el “cistell”, amb una “ll” que ja voldrien saber pronunciar molts. S’ha guanyat a pols que la tieta li planti maduixes per a que es posi les botes l’any vinent!
Però ens ha sortit fina: només tocar la terra, es mira la mà i amb cara de fàstic te l’acosta per a que li netegis. Caldrà donar-li una mica de corda…

I demà, entrevista al Vida Verde, de RNE!

Fa alguns dies que em va escriure la Pilar Sampietro, del programa Vida Verde que s’emet a Radio Exterior de España. El programa s’emet demà dissabte a l’estranger, ja que aquest canal no es pot escoltar a la peninsula. Ens queda Internet i el podcast que espero poder compartir ben aviat.

I a vosaltres? Com us ha anat la temporada d’estiu?

L’hortet aquest matí i els cogombres punxeguts

hort-urba-14-07-2013Com teniu l’hortet aquest any? El meu, retrassat.
Recordant l’èxit de l’any 2008 en el que va haver-hi una pila de problemes de fongs, vaig deixar els tomàquets i pebrots més temps del compte a les safates de planter i el resutat és evident: a aquestes alçades de juliol està tot com si fóssim al juny.

Estic tenint molts minadors a les fulles de les tomaqueres, i vosaltres? També hi ha un bitxo misteriós que s’està papejant una de les tomaqueres, però no consegueixo trobar-lo. El més curiós és que només està en una d’elles, les del costat es veuen bé. Curiós!

Creixement estrany en els cogombres

Cada temporada em passa el mateix: els primers cogombres surten punxeguts en comptes de amb la seva forma normal. Recordo haver llegit a Infojardin que podia ser per una mala polinització o a un reg insuficient. En aquest cas, podrien ser les dues coses, ja que no els ajudo mai i el cert és que els rego com a d’altres hortalisses.
Però donant un cop d’ull a la xarxa m’he trobat amb aquesta fitxa d’Infoagro:

Las temperaturas que durante el día oscilen entre 20ºC y 30ºC apenas tienen incidencia sobre la producción, aunque a mayor temperatura durante el día, hasta 25ºC, mayor es la producción precoz. Por encima de los 30ºC se observan desequilibrios en las plantas que afectan directamente a los procesos de fotosíntesis y respiración y temperaturas nocturnas iguales o inferiores a 17ºC ocasionan malformaciones en hojas y frutos. El umbral mínimo crítico nocturno es de 12ºC y a 1ºC se produce la helada de la planta. El empleo de dobles cubiertas en invernaderos tipo parral supone un sistema útil para aumentar la temperatura y la producción del pepino.
Infoagro: Cultivo del pepino

Serà la temperatura, el reg o un polinització insuficient? És un misteri, com moltes de les coses que li passen a l’hort. Us deixo un video per a que veieu com estava aquest matí i vaig a seguir navegant a veure si trobo solució al que li passa al llimoner. Salut!

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013 Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

I el teu hortet… què tal?

Aquest any m’està costant una mica portar al dia l’hortet. Ja us he explicat que s’ha quedat en plan okupa a casa dels meus pares i tot i que només ens separa un carrer, no és com abans, que em llevaba i em prenia el cafè amb llet mentre mirava com estava tot.

Vaig començar a preparar el planter al pis, fent servir el germinador. El resultat va ser espectacular, com sempre, però vaig tenir la mala sort de que la majoria dels pebrots se’m van assecar perque durant una setmana i per motius de feina, se’m va oblidar totalment regar-los.

Així que començo la temporada només amb el planter dels tomàquets i de pebrots d’Ybarra, que el meu amic Caballoloco va tornar a enviar-me quan li vaig enviar un email d’auxili.

Fins diumenge passat no vaig transplantar els tomàquets. Feia dies que els pobres planters treien arrels per sota però amb tanta pluja tenia molt poques ganes de transplantar-los.
Però ara ja són a lloc i diumenge vinent ho faré amb els pebrots.

Ja us vaig comentar que aquest hivern no hi havia plantat gairebé res, però us vull ensenyar lo fantàstiques que estan les bledes vermelles i els enciams de fulla de roure.

Les bledes vermelles són molt més fines que les de penca blanca, i a més, si les fas amb patata, la tenyeixen lleugerament de rosa.

També es poden consumir crues a l’amanida si en colliu les fulles més tendres.

Els enciams em demostren cada vegada més que es compleix allò de “Menos es más”. I és que no creixen igual si els poso en una torreta gran com és aquest cas que en una jardinera. De fet, crec que això és aplicable a gairebé totes les hortalisses: com més espai tenen, més ufanoses creixen.

Però és clar, en els nostres horts urbans l’espai és sempre el problema. Ja voldríem tenir-ne més però ens hem d’acontentar amb el que hi ha!

Aquest any he tornat a sembrar només varietats de tomàquet cherry i de pebrots doncs els que us deia d’Ybarra (les guindilles aquelles finetes amb les que es fan les “gildes”) i aniré a comprar planter de pebrots del Padrón i uns grocs dolços que ens agraden molt.
Ja us posaré més fotografies la setmana vinent, quan estigui tot a lloc.

Salut!!!

Escalfant motors

Aquestes són les primeres jardineres que he posat en el meu balconet. I és que no me’n podia estar de posar algunes hortalisses al pis mentre penso què posaré a l’hortet que he tingut sempre i que ha quedat a casa dels meus pares, en plan okupa.

Aquest cap de setmana hem tingut KDD amb els companys d’Infojardín, pel que vaig arribar carregada de planter i noves llavors. Veurem què en surt!!!

El que tinc clar és que al pis poca cosa podré tenir. L’espai és realment mínim i la meva parella m’ha demanat que n’hi deixi  per als seus bonsais, així que em temo que apart d’aquests espinacs i algun enciam que segurament caurà, no podré posar-hi gairebé res més.

O si… si me’n empesco alguna 😉

La primera collita

hola soc la Carla.
avui 8-7-09 l’Ester i jo hem collit tomàquets i pebrots que piquen i que li hem dit la primera collita de l’any.
El que mes ma agradat a sigut els cucs però no han sigut els de terra si no els del compostador. M’agraden perquè els hi tirem menjar.

Es el primer cop que escric el bloc.

Fet per Carla.

Com va l’hortet aquests dies…

Hola!!!

Fa dies que no us parlo de com va l’hortet. I és que aquest hivern no he estat massa pendent d’ell, la veritat. (Cada hivern dic el mateix, no sé perquè m’excuso sempre. Comença la temporada de bolets i aquí la Picarona no està d’hort ni de romanços, els bolets són el primer!)

Vaig plantar faves, pèsols, canonges, espigalls, cebes, enciams, raves, també porros i xirivia.

Tot ha anat bastant bé per ser que amb la nova feina vaig atabalada i no ho he cuidat com altres anys. Però les faves, elles soles van fent i m’han donat força collita. L’any que vé em penso que no posaré pèsols i ompliré la terrassa i el pati de faves, són molt més productives!!!

Aquí a la foto teniu unes de les primeres, que acostumem a fer en una truita amb la vaina i tot. Si són tendres són boníssimes!!! Les heu probades mai, així?


De les maduixes se n’ha de parlar apart, aquest any.

Mai, mai n’havia collides tantes. Avui ha vingut la Carla a casa i estava esperant-la per arrencar les que han madurat aquests ultims dies. N’hem contat 49, i per mi és tot un rècord. No són exageradament grosses, però tenen un gust i una olor que tira enrera. Que bones!!!

Ara haig d’investigar què haig de fer per conseguir una nova collita, ja que gairebé mai he conseguit collir maduixes dos cops de la mateixa mata. En canvi, alguns companys d’Infojardín sí que en cullen durant l’estiu.

Algun suggeriment?

Varietats cultivades: Esbergínies Fairy Tale

Començo aquesta nova secció sobre les varietats d’hortalisses que cultivo a l’hortet amb les fantàstiques Esbergínies Fairy Tale.

Es tracta d’un híbrid americà, especial per a horts urbans que m’ha sorprès agradablement tant per la seva productivitat com per lo meloses que són les esbergínies. Aquest dissabte passat en vam collir una dotzena i mitja i les vam fer a la planxa només amb oli i sal, estaven boníssimes!

Una petita fitxa sobre com he dut a terme el seu cultiu:

Origen de les llavors: Me les va enviar en Silbante, que a la seva vegada les havia comprat a Tomato Growers
Germinació: Ràpida, van sortir als 8-10 dies en el germinador. (22 de Febrer)
Repicat: A torretes petites per tal de reservar-les mentre no tenia lliures les torretes definitives per estar encara acabant les collites d’hivern (9 de Març)
Transplantament: 28 d’Abril.
Tipus de contenidor: Torretes quadrades de 30×30. Una planta per torreta (n’he cultivades dues)
Tipus de substrat: L’habitual que faig servir des de fa tres anys (barreja del substrat existent amb fems de cavall en proporció 3-1).
Reg: Segons les seves necessitats hídriques. En ple estiu, a raó de gairebé 1/2 litre d’aigua per torreta diàriament.
Adobat: Guano líquid a partir dels 15 dies de germinar a raó de la meitat de la dosi, quinzenalment. En el moment del transplantament vaig suspendre l’adobat i al cap de 15 dies vaig tornar a adobar amb humus de cuc afegit de manera superficial a les torretes cada 15 dies.
A partir de l’inici de la floració, adob líquid Jarcas Potasio de manera quizenal segons la dosi indicada pel fabricant.
Mida de la planta: En aquests moments, deu fer mig metre. Però segueix creixent i fent noves flors.
Floració: La planta fa ramallets de flors que van de tres a cinc unitats. El màxim d’esbergínies que he agafat d’un ramallet han estat quatre. Cuatllen el 95% de les flors pel que la producció és molt bona.
Fruits: Els fruits són allargats, no gaire grans (màxim 12-15 cms), d’un preciós color lila. Quan comencen a passar-se, es tornen agrisats. Però n’he collit també algun i de gust estava bo.
Llavors: Al tractar-se d’un híbrid, no he guardat llavors.
Comentaris: Per la seva producció em penso que el tipus de torreta és apropiat, tot i que possiblemente dóni millor collita en una de més capacitat.
La recomano si es volen cultivar esbergínies en horts urbans perquè és molt productiva respecte a d’altres varietats que poden fer fruits més grans però en menys quantitat (tipus Black Enorma).

Més informació sobre el tema
Més fotografies d’aquestes esbergínies cultivades a casa meva
Se’n pot comprar llavor a: Tomato Growers, Burpee, ContainerSeeds, ReimerSeeds, TerritorialSeed