Arxiu d'etiquetes: Enciams

Guardar llavors d’enciam, pebrot, albergínia i luffa

guardar-semillas-lechuga
Una de les coses que més em va sorprendre en els meus primers anys d’hort urbà va ser descobrir de quina manera es formen les llavors de cada varietats d’hortalissa. Algunes són evidents perque les veiem a dins quan les utilitzem a la cuina però, i les dels enciams, la rúcula o les cols? D’on surten? Com i quan s’han de collir i conservar?

Hi ha alguna cosa de màgia en aquell moment en què el teu primer enciam comença a canviar. Si desconeixes com és tot el procés, et preocupes perque li passa alguna cosa estranya. Una noia ho va definir d’una manera molt gràfica que de seguida li vaig adaptar: “Al meu enciam li ha sortit un alien. Què faig?”

Com a consumidors, mai arribem a veure com és un enciam espigat perque els pagesos els cullen abans de que arribin a aquest moment del seu cicle vital. Per això sempre he deixat que ni que sigui una vegada, totes les hortalisses que he provat arribin a aquest moment sorprenent en què la natura segueix el seu curs i acaba del seu cicle donant llavor.

Els enciams comencen a créixer cap amunt des del mig, fent un tronxo gruixut i formant unes flors a la punta que s’obren i després s’assequen, obrint-se de nou per ensenyar uns pèls blancs. Les llavors són sota els pèls, i són negres i molt nombroses.

Pel que fa als pebrots, cal deixar que madurin a la planta fins que es tornen vermells i comencen a assecar-se. Collir-les d’un pebrot verd significa que les llavors poden no estar prou madures i que no en surti res si les sembrem. Deixeu un dels primers fruits a la mata i oblideu-vos-en fins que comenci a assecar-se.

Guardar llavors

Fa pocs dies us vaig ensenyar les albergínies que ja estaven ben grogues, esperant el moment de treure’ls les llavors. He fet un video per a que veieu com es fa i així de pas també coneixeu la luffa, de la que em sento super orgullosa perque per fi he pogut cultivar-la en un test!

Aquest video és la meva humil aportació al a campanya Seed Freedom que es realitza aquests dies a nivell mundial. Perque crec sincerament, que qualsevol que cultiva una hortalissa, ni que sigui en una jardinera, està en el seu dret de conservar, regalar i intercanviar aquests petits tresors que anomenem llavors.
Demà més, perque el tema dóna per llarg. Salut!

D’enciams, pols blanca i un pugó

lechugas-polvo-blanco-pulgon
Oh sorpresa! Aquest matí abans de sortir a treballar, surto al balcó per regar i veig que els enciams que vaig transplantar en aquest video, estan coberts d’una pols blanca. Es tracta d’oidi, un fong.

Bastant mosquejada, he decidit no regar més de moment i he optat per eliminar les fulles més afectades, resant per a que no s’extengui més. He hagut de marxar corrents i al tren he estat donant-li voltes pensant què ho ha pogut ocasionar. No les he regades més del compte, mai mullo les fulles si ho puc evitar, què serà? Juro que mai m’hi havia trobat en els enciams, si amb els carbassons però en els enciams mai!

El oidio es un hongo parásito que está en la membrana pluricelular en la monofotosíntesis de los organelos de la células muertas de una planta como lo es la desinfección de los dióxidos de carbonos en la familia de las erisifáceas, que ataca las partes aéreas de las plantas. El más conocido es el de la vid, provocado por la especie Uncinula necator.

Su principal síntoma es el hecho de que las hojas se cubren, principalmente en la parte axial, con una capa algodonosa de micelio grisblancuzco a blanco en forma de estrella. En un ataque fuerte las hojas se ponen amarillas y posteriormente se secan.
Fuente: Wikipedia

He anat eliminant possibilitats però em faltava una cosa: preguntar-li al meu home si ell també les havia regades. Resposta afirmativa. Per tant, doble reg en un moment en què al planter encara no li calia, ja que són petits i encara no fa tanta calor.

Demà aplicaré cúa de cavall a veure què tal li va, perque els fongs és de lo pitjor que et pot sortir a l’hortet, grrrrr….

Trobareu més informació sobre l’oidi a:

Com guardar llavors

Sobrets de llavors preparats per enviar per correu
Sobrets de llavors preparats per enviar per correu

Estic molt contenta de l’acollida que ha tingut la meva proposta del Tema del Mes, segur que de mica en mica serem més blocs participant i afegint les nostres idees i opinions sobre el tema escollit.

He preparat un remix d’entrades ja publicades al bloc per exposar de quina manera conservo les meves llavors. D’entrada vull dir-vos que ja fa molt de temps que no compro llavors de sobres comercials excepte si estic viatjant i trobo alguna varietat que em crida l’atenció. Gairebé consegueixo totes les llavors d’intercanvis amb d’altres aficionats a l’hort urbà i la resta provenen d’hortalisses que cultivo cada estiu i de les guardo llavor per la temporada següent.

Ja ja alguns anys que a Infojardín vam posar en marxa l’Album de fotos de hortalizas en el que podreu trobar imatges de com es formen les llavors més habituals. En el cas de tomàquets i pebrots pot resultar evident on són i com les hem de treure, però quan comences, sovint et preguntes d’on carai deuen sortir les llavors dels enciams, per exemple. És bonic deixar que les nostres hortalisses acabin el seu cicle vital per tal d’experimentar-ho i aprendre com és tot el procés.

A continuació us exposo com aconseguir llavors de les  hortalisses més habituals en un hort en jardineres i com procedir per tal de conservar-les correctament.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

Guardar llavors de llegums

-Collir les tavelles quan s’assequen i comencen a desgranar-se.
-En varietats de mongetes de mata baixa, recollir la planta sencera i penjar-la en un lloc sec i airejat durant dues setmanes (fins que al mossegar les tavelles no hi quedi marca).
-Faves: guardar les llavors de les primeres tavelles.

Guardar llavors d’espinacs

-Per a conseguir llavor, es planten al novembre-desembre i es deixen crèixer fins que el seu cicle vital finalitzi i s’assequi. Al maig-juny es poden collir les llavors.
-Hi ha plantes femenines (que produeixen llavors) i masculines (floreixen abans i tenen fulles més petites), en una proporció 2:1.
-Per a evitar pèrdues, recollir-les a primera hora del matí per a evitar que les llavors caiguin de la planta.
-Collir quan la planta encara és verda i la llavor marró.

Guardar llavors de bledes

-Les primeres poden pujar a flor el mateix any.
-Transplantem a la tardor les millors plantes (mínim 12) i es protegeixen durant l’hivern (com la remolatxa).
-La llavor es recull quan és marró
-No s’assequen al sol
-Quan es comencen a formar les llavors s’aconsella tallar les puntes florals per evitar producció de llavor petita.
-Pot creuar-se amb la remolatxa.

Guardar llavors d’enciam

-Durant el cultiu és convenient guiar-los per evitar que es dobleguin.
-Recollim a ple sol quan al bufar salta la llavor, doblegant lleugerament la tija i picant amb les mans o un pal per fer saltar la llavor madura.
-Un cop recollit ho deixem al mateix recipient on hem collit les llavors per tal que tots els insectes que hi pugui haver vagin sortint.
-1er ho passem per un sedàs per eliminar les parts més grolleres i després ho ventem: les parts més lleugeres (llavors petites o buides i part de la flor cauen més lluny).
-Un cop neta i seca, tirem les llavors en un got d’aigua i remenem ràpidament: les que floten les despreciem i RÀPIDAMENT les assequem.

Com conservar-les d’un any per altre?

Sempre es recomana guardar-les en un lloc fresc i sec. Pot ser a la nevera, dins de pots hermètics o en un rebost.

En el cas dels llegums podem trobar-nos que es corquin, pel que podem posar-les al congelador durant un parell de dies i després desar-les normalment. Amb aquesta baixada de temperatura el que conseguim és matar els ous i/o larves que hi pugui haver a l’interior de les llavors, evitant que eclosionin. HI ha fins i tot qui les desa al congelador durant tota la temporada.

Podeu guardar les vostres llavors en pots de vidre, bossetes de plàstic amb tanca zip o en bossetes de paper. Recordeu apuntar-hi la varietat, l’any de collita i si feu algun intercanvi no deixeu de posar-hi les mateixes dades. La persona que rebi aquestes llavors us ho agrairà.

Teniu present també que les llavors perden poder germinatiu any rera any, pel que és millor sembrar-les l’any següent d’haver-les collit i donar sortida a les sobrats mitjançant intercanvis.

Per acabar, us deixo una taula de germinació per a que els impacients sabeu quants dies triguen a germinar cada una de les varietats. La taula és aproximada, pel que si les llavors fa temps que les teniu, poden trigar més dies dels indicats.

Arrencar els enciams de fulla en fulla

Una de les coses que em va sorprendre més quan vaig començar a llegir sobre els horts urbans va ser això d’arrencar els enciams de fulla en fulla. 
És una d’aquelles coses tontes que els urbanites desconeixem perque és clar, quan vas a la botiga a comprar un enciam, el compres sencer, i quan el plantes, per inèrcia i si no t’ho diu algú, esperes a que creixi per collir-lo sencer també.
Doncs no amics, els enciams els podem collir per fulles segons va creixent. I us asseguro que és una de les coses més gratificants que hi ha en el món de l’hortet: sortir al pati i/o balcó i collir tres fulles d’un enciam, dues més d’un altre, quatre crèixens, una mica de rúcula, i preparar una amanideta sana, ecològica i sobretot, acabada de collir.
La setmana passada, un amic a qui he enredat per posar enciams en unes jardineres que a l’hivern no fa servir, em va preguntar quines fulles en concret són les que s’havien de collir. I això em va fer pensar que potser valia la pena explicar-ho al bloc.
Us deixo unes fotografies de la jardinera amb enciams que tinc a casa. La de l’esquerra és de la fa un parell de setmanes, i la de la dreta, de just aquest matí:
Com podeu observar, els enciams de la dreta estan força pelats. I és que entre les dues fotografies he fet tres recollides de fulles per fer amanida.

Les fulles que heu de collir són les més grosses, i aquestes són sempre les que estan més arran del substrat. Feu-ho sense cap por, i veureu com els enciams continuen creixent sense problemes!!!

Canviant de tema…fa molts, MOLTS dies que estic seguint un programa que s’emet a la Xarxa de Televisions locals, el coneixeu? Es diu Tocats de l’hort.

Em sembla una iniciativa super interessant, especialment per nosaltres, els que cultivem a casa i els que encara s’ho estan rumiant. El programa està conduït per en Josep Maria Vallès, l’ànima d’Horturbà. I ja sabeu la debilitat que tinc per aquesta web i aquest senyor, que va ser el meu mestre Jedi quan tot just era una petita Padawan.
Podeu veure els programes online, de moment ja en porten 16, i també seguir-los al Facebook i altres xarxes socials. Per part meva felicitar públicament en Josep Maria per la seva feina, per mi és un plaer veure el seu hort i aprendre coses noves.
I res més. O si. Només volia dir-vos que segueixo la meva col.laboració setmanal al programa “Tarda de Ràdio” de Ràdio Sabadell, els divendres per la tarda a partir de les 17:30 h. 
A la tarda-nit, en Carles Baldellou m’envia el podcast del programa d’aquell dia i el pujo ràpidament a Podomatic per a que siguin més fàcils de localitzar. També podeu escoltar-los a la web de Ràdio Sabadell, secció A la carta.

Us deixo aquí el reproductor amb tots els programes emesos fins avui per si voleu escoltar-los.
Salut!