Arxiu d'etiquetes: Erugues i cucs

Insecticida de llavors de xirimoia

Els que seguiu el Pagesos de ciutat sabeu que cada setmana fem un repàs a notícies relacionades amb la horticultura que hem trobat a la xarxa. No sempre és fàcil trobar-les, i de vegades els temes se’ns escapen, ja que entenem que les relacionades amb la pràctica de l’agricultura professional poden no ser útils o d’interès per aquells que tenim horts d’autoconsum. Avui, us en deixo una mostra.

Insecticida de llavors de xirimoia

insecticida-llavors-xirimoia

Em confesso #moltfan d’aquelles persones que fan investigació en aquest camp, perquè els resultats de qualsevol estudi són fruit d’anys de treball que poden veure’s afectats per condicions climatològiques adverses. Això de les hortalisses no és com (jo què sé!), barrejar aigua i oli per veure si es barregen o es separen: els resultats no són immediats. Per estudiar qualsevol hortalissa, cal cultivar-la una, dues, tres i potser més vegades per comparar i extreure’n conclusions.

De notícies d’aquest tipus, en surten de tant en tant. Però cap m’ha engrescat tant com la que publicaven al diari Clarín, on entrevisten a Alícia Bardón, Doctora en Química de la Universitat de Tucumán, que ha investigat les substàncies que fabrica aquesta planta per protegir-se dels depredadors, els fongs i els bacteris. El seu equip ha conseguit extreure un plaguicida de les llavors que no és tòxic pel medi ambient i no té efectes secundaris, garantint que seria útil contra les plagues del blat de moro, nogueres i cotó.

Al final de la entrevista, la científica assegura que es pot utilitzar la llavor triturada fent un extracte amb alcohol etílic i afegint-hi aigua. La solució es pot polvoritzar a casa, al jardí i a l’hort. Així que ja em teniu guardant les llavors d’aquesta fruita, que m’encanta, per mirar de fer algun experiment. Em falten detalls, com si les llavors han de ser fresques o deixar-les assecar. Tampoc indica durant quant de temps les hem de deixar en alcohol, però miraré d’esbrinar-ho (he enviat un correu a la Universitat, preguntant-li. A veure si contesta).

Notícies municipals

L’Ajuntament del Prat de Llobregat ha iniciat el procés d’adjudicació de 45 parcel·les d’hort urbà situats al camí de la Carretera Fonda, al costat dels horts urbans per a gent gran.
Trobareu més informació sobre els requisits i el procediment per tramitar la sol·licitud a la pàgina web de l’Ajuntament.

Al web de Aragirona.cat hi llegíem que l’Associació Recull Rural i Artesà de Lloret de Mar està promovent la creació d’un museu sobre la història rural i un centre d’interpretació de la pagesia al municipi.
El museu s’ubicaria al Mas d’en Buch, una antiga masia que el consistori té previst restaurar. L’Associació ha restaurat, catalogat i inventariat més de 2.800 eines que han estat cedits o donats pels veïns i entitats de la ciutat. Un bravo per aquestes iniciatives que es dediquen a conservar patrimoni.

El pagès que protesta caminant amb esclops

A Facebook hem conegut la iniciativa d’un pagès alemany per defensar l’agricultura ecològica i la biodiversitat. Caminarà 460 kms en 10 etapes calçat amb uns esclops de fusta i esperant arribar a temps a Berlín per assistir a la protesta pel sistema de granja-factoria que utilitzen els agronegocis. Pel que llegim al seu mur, el fred i les muntanyes no li estan posant gaire fàcil.

El minador dels cítrics

El testimoni d’aquesta setmana ens explicava que havia patit aquesta plaga en els cítrics que té al seu hort d’autoconsum. Buscant-ne informació hem trobat dos recursos interessants a la xarxa: el primer és el web de la Sociedad Española de Entomología Aplicada, on hi trobareu imatges d’aquest insecte ens els diferents estadis del seu desenvolupament, biologia i informació sobre predadors naturals.
La segona és una entrada del blog Jardin Mundani, en la que diferents imatges il·lustren els efectes de la plaga en els diferents cítrics que hi té plantats. L’article acaba afirmant que la pròpia natura ha regulat la plaga, i que després de 17 anys del seu inici, només ha estat capaç de trobar un parell de fulles afectades. Us el recomano fervorosament: és una delicia per a qualsevol amant del verd.

Imatge extreta del blog “Jardín Mundani” http://jardin-mundani.blogspot.com.es/

Urbanitas en el campo

Els pagesos de ciutat estem de moda, i una bona mostra n’és un nou programa que ha començat a emetre’s a La 2 de TVE: “Urbanitas en el campo”. El programa s’emet els diumenges a les 20:00 i podeu recuperar els episodis a la carta.

Espero que us hagi agradat aquest recull de notícies. I a veure si m’acostumo a compartir-les al blog. Total, només hauria de copiar-les del guió i enganxar-les aqui… Em falten hores!
Salut 🙂

Aclarint conceptes sobre el pugó, la tuta absoluta i el cul negre dels tomàquets

Pulgón
Crèdits Foto: Alejandro Soffia Vega via photopin cc

En això de l’hort, mai se’n sap prou. Cada dia que passa s’aprèn alguna cosa nova i penso que llegir molt et permet trobar informació molt valuosa, especialment a les xarxes. Informació que a més caldria compartir sempre, difondre-la i permetre que tot aquell que la busqui, pugui trobar-la.

Aquests dies he trobat uns articles realment interessants que em vé molt de gust comentar aqui. Ens serviran per ampliar informació sobre dues plagues i una fisiopatía força habituals en els nostres horts com són el pugó, la tuta absoluta i el cul negre dels tomàquets

El pugó i la tuta absoluta

Que aixequi la mà el primer que no hagi tingut mai pugó al seu hort. Tots sabem que per tractar-lo, un dels nostres millors aliats és el sabó potàssic però… alguna cop us heu preguntat perquè li ha donat per instal·lar-se a les nostres plantes? Sabieu que el pugó no necessita aparellar-se per reproduïr-se? Al bloc d’ @Agrorganics han publicat una sèrie de quatre entrades que ens seran molt útils perque com bé diuen: Eliminar milers de pugons no ha de ser el nostre objectiu, sino evitar que es converteixin en una plaga sabent com es comporten.

Podeu consultar-les seguint aquests enllaços: BiologíaPrevenciónControl y Fauna Auxiliar.

En el mateix bloc estan treballant en una sèrie d’articles similars sobre la Tuta Absoluta: Aproximación a la plaga y Prevención y control.

El cul negre dels tomàquets

tomates-culo-negro-scott-nelson-cc
Crèdits foto: Scot Nelson via photopin cc

La entrada de @Plantelia sobre la conveniència o no d’utilitzar llet en pols per curar aquesta fisiopatia dels tomàquets va sorgir arrel d’un comentari realitzat a Pagesos de ciutat. Vam tenir la oportunitat de comptar amb el testimoni de l’Albert, un pagès aficionat que ens explicava que l’any passat va tenir aquest problema i que li havia anat bé utilitzar-lo.

El resultat és un article molt interessant on compara els diferents productes que es poden utilitzar per corregir el cul negre i que podeu llegir aquí.

Cada cop me n’adono de lo poc que coneixem les plagues, el perquè apareixen i de quina manera podem prevenir-les. Fins i tot de com és el seu cicle i l’aspecte que presenten durant els diferents moments de la seva vida, que ens ajudaria molt a identificar-los millor.
Per això hem parlat d’aquest tema al darrers programes del Pagesos de ciutat. Va ser tan interessant que tocarem el tema en properes entrades al bloc. Salut!

Utilizar donzell contra pugó, erugues i altres insectes

Porto tot l’estiu matant cuquets que es mengen les fulles de les tomaqueres, els pebrots i demés hortalisses. I arribaran més amb les col.liflors, els bròquils i les cols.
N’estic fins al monyo!

He fet servir el Bacillus thuringensis del que ja us vaig parlar en aquesta entrada contra les erugues de manera exitosa, però avui m’ha donat per mirar els “famosos” apunts del curs d’horticultura ecològica a veure si hi trobava alguna altra cosa.

He llegit que el donzell (ajenjo en castellà) ens pot servir per a tal fi i he mirat de documentar-me.

El donzell no és ni més ni menys que la famosa Artemisia absinthium, una de les herbes amb que es fabrica la famosa Absenta i el vermut.

Sobre les seves propietats en la lluita contra les plagues, sembla ser que repel.leix pugó, erugues, formigues i altres insectes polvoritzant-lo sobre les plantes afectades.

També repel.leix la papallona de la col, cargols i llimacs si es polvoritza preventivament.
La dosis que s’indica en els apunts és la següent:

Purí fermentat al 20% – Repel.lent de pugons, eruges, formigues i altres insectes.
Polvoritzar sobre les plantes afectades

Decocció al 20% – Repel.leix la papallona de la col. Polvoritzar preventivament

Infusió al 20% – Contra els àcars i el rovell (malaltia fúngica). Contra els llimacs i cargols (ruixar el terra)

He estat buscant informació al fòrum però apart d’un missatge-recopilatori de tractaments ecològics, no he trobat informació de ningú que el fes servir.
Em pregunto si serà més útil, o igual que el Bacillus thuringiensis. Si el trobo a l’herboristeria el provaré.

Aprofito aquesta entrada on hi ha una sèrie de noms científics per dir-vos que la setmana passada, na Ireth de Macrofoted em va voler corregir un error que havia apreciat en els meus escrits al bloc.

En els noms científics com Bacillus Thuringiensis i Pieris Brassicae, el “cognom” s’escriu SEMPRE en minúscules, per tant la forma correcta de mencionar-los és B. thurigiensis i P. brassicae, respectivament.

I m’adjunta un enllaç a una entrada de Macrofoted, on s’amplia el tema una mica més.
Jo, que sóc de lletres, ignorava aquest detall, pel que demano disculpes i espero que en aquesta entrada ja ho hagi fet bé 😉

La papallona i l’eruga de la col

Molts companys ja tenen als seus horts les cols, els bròquils i altres hortalisses del gènere de les Brassicàcies.
I amb elles, arriben les papallones de la col i en conseqüència, les erugues que et poden deixar pelades les fulles en qüestió de dies.

De fet, Can Taleguer informava des de Tordera de que ja li havien aparegut, i vaig pensar llavors que potser valia la pena parlar-ne per a que estigueu previnguts per si arriben als vostres horts.

Buscant fotografies per il.lustrar el reportatge, vaig anar a parar a Macrofoted, un bloc on uns quants afeccionats (o professionals) de la fotografia, pengen les fantàstiques fotos que fan.

Allà hi ha gairebé tota la informació que podeu necessitar sobre aquesta eruga/papallona, en el fantàstic reportatge que ha fet na Ireth sobre el seu cicle biològic. Us aconsello que el visiteu perquè no té absolutament cap desperdici. Clickeu aquí.

La papallona apareix i diposita els seus ous en grups com el que veieu a la foto adjunta. Al cap de pocs dies surten les erugues i comencen a devorar les fulles de la col.

Són gregàries, es mouen en grups, pel que és molt fàcil veure-les si es revisen de tant en tant les fulles tant per sobre com per sota.

No cal dir que el mètode més ecològic per combatre-les en els nostres horts urbans és pel “mètode digital”. O sigui, treure-les una a una de les fulles i després sacrificar-les de la manera que un cregui més convenient. No oblideu fer el mateix amb els ous si en detecteu també (aquests sempre estan sota les fulles).

A mi em resulten bastant fastigoses, la veritat, així que de tant en tant fumigo preventivament amb Bacillus Thuringiensis del que ja us vaig parlar en aquesta entrada.

Però avui, revisant el fòrum per si hi trobava alguna altra cosa, veig que l’Annemiek també va tenir-ne l’any passat i recomana l’aplicació preventiva que els va explicar la Maria2204: una maceració de fulles de col.

S’han de posar vàries fulles de col dins de 3 o 4 litres d’aigua durant 3 o 4 dies. Després polvoritzes aquest líquid varies vegades i segons la Maria, funciona.

Jo no he provat, així que em limito a deixar-ho aqui per si algú vol intentar-ho.

Per acabar, deixar-vos un enllaç més: un web que he descobert amb fotografies i videos de varis tipus d’insectes. Entre ells, la Pieris Brassicae que és la que ens ocupa en aquests moments.
No té desperdici: ARKive

El meu agraïment a na Ireth (Mònica Utjés) de Macrofoted per permetre’m utilitzar les seves fotografies per il.lustrar aquesta entrada.

Bacillus thuringiensis

Un dels problemes que tinc aquests dies a l’hortet (apart de pugons variats i mosca blanca) són les erugues. Quan veieu foradets a les fulles de les tomaqueres i d’altres hortalisses, mireu-les per sota, amb una mica de bon ull igual hi trobeu una erugueta tant “bonica” com la de la foto.

No conec ningú que hagi perdut la collita per culpa d’aquestes erugues, suposo que perquè al mercat hi ha bastants productes per combatre-la, i afortunadament, n’hi ha també un d’ecològic: el bacillus thuringiensis.

Com funciona?

Aquesta bacteria amb nom de conjur de Harry Potter, el que fa és disoldre una toxina a l’aparell digestiu d’erugues i cucs. Un cop ingerit es veu que reacciona dins l’estòmac i els fa venir unes cagarrines de cal déu i moren deshidratats. (Més informació a la Wiki).

Com s’aplica?

La presentació habitual del BT (Bacillus thuringiensis) és en sobres o pots de pols que es dissol en aigua i s’aplica mitjançant un vaporitzador. És recomanable afegir-hi unes gotetes de sabó per tal que s’adhereixi millor a les fulles.

Com la majoria de productes ecològics s’ha de ser constant i aplicar mentre duri la plaga (llegiu les instruccions del producte específic que compreu).

Es recomana repetir l’aplicació si hi ha hagut pluges, ja que el producte pot quedar eliminat.

No he trobat informació sobre si és millor fer-ho en alguna hora concreta del dia, però com que sempre es poden produïr cremades a les fulles per l’efecte lupa de les gotes d’aigua sobre les fulles, m’imagino que millor serà fer-ho de bon matí o al capvespre.

Algunes curiositats

Abans d’escriure els articles del blog, intento ampliar la informació que tinc. Concretament amb el cas del BT m’ha sorprès saber que és un insecticida que es fa servir de fa molt de temps i que per interessos de les grans companyies químiques es va deixar d’utilitzar durant una temporada en benefici dels seus productes. Podeu llegir aquest text on s’explica el tema si voleu aprofondir una mica més (només en català)

També vull afegir que hi ha tres varietats d’aquest bacteri (el que en castellà n’hi diuen “cepas”), però el que ens interessa en el cas d’aquestes erugues és la varietat Kurstaki.
L’espectre d’aquesta varietat no elimina la resta de fauna útil i no té conseqüències per animals i/o humans.

I per acabar, un consell més: si el que teniu és un hort urbà amb quatre torretes, recordeu que no hi ha res més ecològic que revisar les plantetes una per una i eliminar manualment les erugues que pogueu trobar.
Això és el que a Infojardín n’hi diem “aplicar la tècnica del D-D-T” (“dedete” en castellà, o sigui, a dit)

Salut!