Arxiu d'etiquetes: Espinacs

Com guardar llavors

Sobrets de llavors preparats per enviar per correu
Sobrets de llavors preparats per enviar per correu

Estic molt contenta de l’acollida que ha tingut la meva proposta del Tema del Mes, segur que de mica en mica serem més blocs participant i afegint les nostres idees i opinions sobre el tema escollit.

He preparat un remix d’entrades ja publicades al bloc per exposar de quina manera conservo les meves llavors. D’entrada vull dir-vos que ja fa molt de temps que no compro llavors de sobres comercials excepte si estic viatjant i trobo alguna varietat que em crida l’atenció. Gairebé consegueixo totes les llavors d’intercanvis amb d’altres aficionats a l’hort urbà i la resta provenen d’hortalisses que cultivo cada estiu i de les guardo llavor per la temporada següent.

Ja ja alguns anys que a Infojardín vam posar en marxa l’Album de fotos de hortalizas en el que podreu trobar imatges de com es formen les llavors més habituals. En el cas de tomàquets i pebrots pot resultar evident on són i com les hem de treure, però quan comences, sovint et preguntes d’on carai deuen sortir les llavors dels enciams, per exemple. És bonic deixar que les nostres hortalisses acabin el seu cicle vital per tal d’experimentar-ho i aprendre com és tot el procés.

A continuació us exposo com aconseguir llavors de les  hortalisses més habituals en un hort en jardineres i com procedir per tal de conservar-les correctament.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

Guardar llavors de llegums

-Collir les tavelles quan s’assequen i comencen a desgranar-se.
-En varietats de mongetes de mata baixa, recollir la planta sencera i penjar-la en un lloc sec i airejat durant dues setmanes (fins que al mossegar les tavelles no hi quedi marca).
-Faves: guardar les llavors de les primeres tavelles.

Guardar llavors d’espinacs

-Per a conseguir llavor, es planten al novembre-desembre i es deixen crèixer fins que el seu cicle vital finalitzi i s’assequi. Al maig-juny es poden collir les llavors.
-Hi ha plantes femenines (que produeixen llavors) i masculines (floreixen abans i tenen fulles més petites), en una proporció 2:1.
-Per a evitar pèrdues, recollir-les a primera hora del matí per a evitar que les llavors caiguin de la planta.
-Collir quan la planta encara és verda i la llavor marró.

Guardar llavors de bledes

-Les primeres poden pujar a flor el mateix any.
-Transplantem a la tardor les millors plantes (mínim 12) i es protegeixen durant l’hivern (com la remolatxa).
-La llavor es recull quan és marró
-No s’assequen al sol
-Quan es comencen a formar les llavors s’aconsella tallar les puntes florals per evitar producció de llavor petita.
-Pot creuar-se amb la remolatxa.

Guardar llavors d’enciam

-Durant el cultiu és convenient guiar-los per evitar que es dobleguin.
-Recollim a ple sol quan al bufar salta la llavor, doblegant lleugerament la tija i picant amb les mans o un pal per fer saltar la llavor madura.
-Un cop recollit ho deixem al mateix recipient on hem collit les llavors per tal que tots els insectes que hi pugui haver vagin sortint.
-1er ho passem per un sedàs per eliminar les parts més grolleres i després ho ventem: les parts més lleugeres (llavors petites o buides i part de la flor cauen més lluny).
-Un cop neta i seca, tirem les llavors en un got d’aigua i remenem ràpidament: les que floten les despreciem i RÀPIDAMENT les assequem.

Com conservar-les d’un any per altre?

Sempre es recomana guardar-les en un lloc fresc i sec. Pot ser a la nevera, dins de pots hermètics o en un rebost.

En el cas dels llegums podem trobar-nos que es corquin, pel que podem posar-les al congelador durant un parell de dies i després desar-les normalment. Amb aquesta baixada de temperatura el que conseguim és matar els ous i/o larves que hi pugui haver a l’interior de les llavors, evitant que eclosionin. HI ha fins i tot qui les desa al congelador durant tota la temporada.

Podeu guardar les vostres llavors en pots de vidre, bossetes de plàstic amb tanca zip o en bossetes de paper. Recordeu apuntar-hi la varietat, l’any de collita i si feu algun intercanvi no deixeu de posar-hi les mateixes dades. La persona que rebi aquestes llavors us ho agrairà.

Teniu present també que les llavors perden poder germinatiu any rera any, pel que és millor sembrar-les l’any següent d’haver-les collit i donar sortida a les sobrats mitjançant intercanvis.

Per acabar, us deixo una taula de germinació per a que els impacients sabeu quants dies triguen a germinar cada una de les varietats. La taula és aproximada, pel que si les llavors fa temps que les teniu, poden trigar més dies dels indicats.

Panadons (o que fàcil és fer contenta la sogra)

La meva sogra és de Gimenells, un poblet de la provincia de Lleida i té passió pels panadons.

Aquest àpat és típic d’aquestes dates, com tants i tants d’altres menjars i dolços que es preparen durant la Quaresma i la Setmana Santa arreu del país.

Fa uns dies, un client meu va penjar-ne fotos dels que havia preparat i em va entrar el cuquet. Trobaria la recepta per Internet? I efectivament, en vaig trobar unes quantes però em vaig quedar amb la del bloc de la Dolorss, més que res perque ja l’havia visitada en altres ocasions i m’encanten les seves receptes i per altra banda perque és de Tàrrega (i és clar, vaig pensar que Tàrrega és de Lleida i que per tant la recepta seria força semblant al resultat esperat).

Vaig mirar la recepta i tenia de tot el que es necessitava. Els panadons poden ser de moltes coses però els típics són d’espinacs, panses i pinyons. Al final va resultar que no tenia prou espinacs així que vaig inventar el que vaig poder amb el que hi havia a la nevera: en van sortir tres d’espinacs i tres més amb ceba confitada, sobrassada i un rajolí de mel.

El resultat va ser espectacular: la textura cruixent i amorosa a la vegada. Els de sobrassada ens van encantar. I vaig fer feliç la sogra! Us deixo l‘enllaç a la recepta directament al Bloc de cuina de la Dolorss. (Podria copiar i enganxar directament, però al Cèsar el que és del Cèsar!)

Bon profit!

Cultiu d’espinacs

Els espinacs van ser una de les primeres hortalisses que vaig cultivar en el meu hort urbà. Potser per això li tinc un gran apreci. Bé, per això i perquè crues, en amanida, m’agraden molt més que bullides.
Heu provat mai una amanida de fulles d’espinac amb foie por sobre i una vinagreta a base de vinagre de Mòdena? Uhm….

Consells de cultiu (Extret del web d’Horturbà)

Una mica d’història

És una planta originaria del sudoest de l’Àsia. Els perses van ser els primers en cultivar-la. En el s.VII es va introduir a la Xina i no va ser fins al s.XI que els àrabs la van introduir a Europa. Des d’antic els àrabs ja la valoraven per les seves propietats.

Propietats nutricionals
És una de les verdures amb major contingut en vitamines i antioxidants la qual cosa li aporta moltes propietats bones per la salut. Ajuda a prevenir malalties cardiovasculars i l’excés de colesterol i alguns tipus de càncer. És molt bona per als ossos gràcies a la bona relació entre calci i fòsfor.

El seu contingut en ferro no és tan gran com es creu, a més gran part del ferro està en forma poc assimilable pel nostre organisme.

Es consumeix fresca en amanides o bé cuita. Tot i que estem molt acostumats a comprar-la congelada, el seu sabor és excelent si es consumeix fresca. Hom diu que el suc que queda després de bullir-les és molt nutritiu.

Una mica de botànica

Forma part de la família de les quenopodiàcies juntament amb la bleda o la remolatxa. El seu nom llatí és Spinacia oleracea. Forma una roseta de fulles a partir de la qual es formaran les flors amb la particularitat que és una planta dioica. Això significa que que existeixen plantes amb flor masculina i plantes amb flor femenina.

Varietats

Existeixen diferents varietats amb fulles més o menys amples, llises o arrissades o de diferent grandària.

Se solen classificar segons la seva adaptació al clima en varietats de tardor-hivern i varietats de primavera-estiu.

Com cultivar

És una planta que no tolera bé l’excés de calor i aguanta bé glaçades lleugeres. Per tant cal cultivar-la a la primavera o a la tardor.

És molt exigent en nutrients per tant convé fer un bon abonat abans de la sembra. Habitualment es fa de llavor, amb espai entre plantes d’uns 20 cm però també es pot fer de planter.

L’època de sembra pot ser a finals d’estiu (agost-setembre) per obtenir la collita a la tardor-hivern o bé a finals d’hivern per produir durant la primavera.

La recol·lecció comença a partir de 40 dies després de la sembra i es pot fer esglaonadament, tallant les fulles grans i deixant les petites per a collites següents.

Associacions de cultiu

És incompatible amb les altres hortalisses de la mateixa família: la bleda i la remolatxa de taula. És compatible amb el blat de moro, la mongeta i el maduixot.

Com que és una hortalissa de cicle molt curt pot formar part d’associacions amb altres hortalisses de cicle més llarg com és el cas del tomàquet, o l’albergínia a la primavera o la ceba o la col a la tardor.

Malalties i problemes

Pugó
Pujada de flor prematura
Cargols i baboses
Fongs de fulles

Poca cosa més puc afegir a la explicació que ofereixen a Horturbà. Normalment les cultivo sense problemes en torretes i jardineres, i vaig arrencant les fulles més grans conforme les necessito.
El que sí faig sempre és sembrar-les directament, no en faig planter mai perquè quan he intentat transplantar-les sempre he tingut la sensació de que “s’aturen”.

Espero que us animeu amb els espinacs i que els proveu crus. Són molt fins i tenen un aroma deliciós!

Podeu trobar més informació a:

Viquipèdia
Fitxa tècnica a Infojardín
Fitxa tècnica a Infoagro