Arxiu d'etiquetes: Faves

Com va l’hortet aquests dies…

Hola!!!

Fa dies que no us parlo de com va l’hortet. I és que aquest hivern no he estat massa pendent d’ell, la veritat. (Cada hivern dic el mateix, no sé perquè m’excuso sempre. Comença la temporada de bolets i aquí la Picarona no està d’hort ni de romanços, els bolets són el primer!)

Vaig plantar faves, pèsols, canonges, espigalls, cebes, enciams, raves, també porros i xirivia.

Tot ha anat bastant bé per ser que amb la nova feina vaig atabalada i no ho he cuidat com altres anys. Però les faves, elles soles van fent i m’han donat força collita. L’any que vé em penso que no posaré pèsols i ompliré la terrassa i el pati de faves, són molt més productives!!!

Aquí a la foto teniu unes de les primeres, que acostumem a fer en una truita amb la vaina i tot. Si són tendres són boníssimes!!! Les heu probades mai, així?


De les maduixes se n’ha de parlar apart, aquest any.

Mai, mai n’havia collides tantes. Avui ha vingut la Carla a casa i estava esperant-la per arrencar les que han madurat aquests ultims dies. N’hem contat 49, i per mi és tot un rècord. No són exageradament grosses, però tenen un gust i una olor que tira enrera. Que bones!!!

Ara haig d’investigar què haig de fer per conseguir una nova collita, ja que gairebé mai he conseguit collir maduixes dos cops de la mateixa mata. En canvi, alguns companys d’Infojardín sí que en cullen durant l’estiu.

Algun suggeriment?

Cultiu de faves

Una de les reines a l’hivern és la fava. És una planta molt agraïda que funciona força bé en els horts urbans i que no té gaires problemes llevat del pugó que li surt a l’arribar la primavera però que és fàcilment controlable.

Consells de cultiu (Extrets de la web d’Horturbà)

Una mica d’història

La fava és un cultiu que forma part de l’agricultura mediterrània des de l’edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo.

Tot i que l’orígen botànic no és molt clar, hi ha qui el situa en el continent africà però altres fonts el situen a l’Orient mitjà.

Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt extés arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans.

Propietats nutricionals

Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.

Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol.

Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals.

Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.

Una mica de botànica

El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l’atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosi es dóna a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar a simple vista.

És una planta anual, o sigui, que el seu cicle de vida no dura més d’un any. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. La tija és molt característica doncs té una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d’alçada. Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una tavella a l’interior de la cual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es consumeix amb la tavella inclosa.

Varietats

Les varietats de fava es classifiquen per la duració del seu cicle i pel tamany de la planta.

Per cultivar en l’Horturbà és aconsellable les varietats de cicle més curt i de menor creixement. Tot i això, les varietats més grans també es desenvolupen bé a la taula de cultiu.

Com cultivar

A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. És per això que es cultiva típicament a la tardor i l’hivern tot i que també es poden fer sembres primaverals.

Es sembra la llavor entre setembre i desembre. En llocs de muntanya, amb hiverns molt freds, la sembra se sol fer a la primavera. Es sembra en forats de 4-5 cm de profunditat, a uns 30-40 cm de distància i s’hi posen tres llavors per forat. El moment de la collita depèn de la varietat i del clima però pot allargar-se bona part de la primavera.

Associacions de cultiu

S’associa bé amb blat de moro i la col.
És incompatible amb la mongeta, el pèsol, les cebes i els alls.

Malalties i problemes

Cargols i baboses
Pugó
Taques foliars

A títol personal puc afegir que cada any cultivo les faves en dos tipus de torretes: unes fan 30 cms de diàmetre i 40 d’alçada i les altres són quadrades de 25×25. A les més grans hi poso 4 llavors i a les més petites 3. I sense problemes, acostumen a ser força productives.
Animeu-vos a plantar-les i a consumir-les tendres amb la tavella inclosa. Una truiteta de faves tendres té un gust excepcional, i a mi personalment crues m’encanten.

Bona collita!!!

Fitxa tècnica a Infojardín
Fitxa tècnica a Infoagro
Missatges on es tracta el tema del pugó a les faves a Infojardín