Arxiu d'etiquetes: Fongs

D’enciams, pols blanca i un pugó

lechugas-polvo-blanco-pulgon
Oh sorpresa! Aquest matí abans de sortir a treballar, surto al balcó per regar i veig que els enciams que vaig transplantar en aquest video, estan coberts d’una pols blanca. Es tracta d’oidi, un fong.

Bastant mosquejada, he decidit no regar més de moment i he optat per eliminar les fulles més afectades, resant per a que no s’extengui més. He hagut de marxar corrents i al tren he estat donant-li voltes pensant què ho ha pogut ocasionar. No les he regades més del compte, mai mullo les fulles si ho puc evitar, què serà? Juro que mai m’hi havia trobat en els enciams, si amb els carbassons però en els enciams mai!

El oidio es un hongo parásito que está en la membrana pluricelular en la monofotosíntesis de los organelos de la células muertas de una planta como lo es la desinfección de los dióxidos de carbonos en la familia de las erisifáceas, que ataca las partes aéreas de las plantas. El más conocido es el de la vid, provocado por la especie Uncinula necator.

Su principal síntoma es el hecho de que las hojas se cubren, principalmente en la parte axial, con una capa algodonosa de micelio grisblancuzco a blanco en forma de estrella. En un ataque fuerte las hojas se ponen amarillas y posteriormente se secan.
Fuente: Wikipedia

He anat eliminant possibilitats però em faltava una cosa: preguntar-li al meu home si ell també les havia regades. Resposta afirmativa. Per tant, doble reg en un moment en què al planter encara no li calia, ja que són petits i encara no fa tanta calor.

Demà aplicaré cúa de cavall a veure què tal li va, perque els fongs és de lo pitjor que et pot sortir a l’hortet, grrrrr….

Trobareu més informació sobre l’oidi a:

La cua de cavall, una gran aliada a l’hort urbà aquesta primavera

Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc
Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc

L’ús i el coneixement de les herbes remeieres forma part de la nostra cultura popular com a un mètode natural per guarir malalties i alleujar dolències. No obstant, quan un comença un hort urbà, és una sorpresa descobrir que les plantes també ens poden ajudar a curar i prevenir malalties de les nostres hortalisses. Aquesta primavera, amb tantes pluges continuades, hem hagut d’estar molt pendents dels fongs, i això ens ha permès conèixer més àmpliament les propietats de la cua de cavall, una planta molt interessant per les seves propietats fungicides.

Equisetum arvense, la cua de cavall

Reproducció del dibuix del botànic C. A. M. Lindman (1856–1928), publicada a Bilder ur Nordens Flora. Extreta de la Viquipèdia

Veiem què s’en diu a la Viquipèdia:

La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) és una planta considerada com a mala herba encara que també té un ús com a planta medicinal. Són plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonífer i part del permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins 30 metres. La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma (geòfit[2]). Tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que són fèrtils són d’uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des d’on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massises que les fèrtils[2], són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d’estructures cilíndriques anomenades “verticils” progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d’aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins els 1.800 metres d’altitud. Manca a l’extrem sud dels País Valencià i a les Illes només es troba a Mallorca.

La seva utilitat a l’hort

La cua de cavall s’utilitza principalment per combatre els fongs. El seu alt contingut en silici reforça els teixits cel·lulars de les plantes i dificulta que els fongs s’hi instal·lin. El podem utilitzar tan de manera preventiva com curativa en casos de mildiu o d’oidi i és molt interessant saber que podem barrejar-la amb purí d’ortigues o alternar-ne l’aplicació.

Es recomana aplicar-la quinzenalment i especialment en situacions de risc com pot ser després d’una tempesta d’estiu, on la humitat i la calor poden donar lloc a un atac de fongs important.

Com a planta medicinal s’ha utilitzat tradicionalment per les seves propietats diurètiques, i es recomana especialment pe tractar pedres al ronyó, problemes de pròstata i cistitis. També estimula el creixement d’ungles i cabells, pel que podem trobar-la fàcilment en format de càpsula o en bossetes per infusió.

Planta fresca o seca, vosaltres trieu: La recepta

He trobat diferents receptes en funció de si la planta que utilitzem és fresca o seca. Segueixo buscant informació sobre si és millor l’una o l’altra, perque d’entrada sembla molt més còmode utilitzar la planta seca. El que sí és molt important és utilitzar aigua de pluja o de font pel preparat, tot i que si no hi ha més remei podem utilitzar aigua de l’aixeta.

Per elaborar el purí amb la planta fresca, posarem a macerar 1 kg de planta en 10 litres d’aigua durant 24 hores. Passat aquest temps, ho posarem a bullir durant 20 minuts a foc lent. Colar i reservar. Aplicar-ho diluïnt una part de preparat en quatre d’aigua

Si per contra, ens resulta difícil trobar-la fresca, podem utilitzar 50 gr de seca, que posarem a bullir durant 1 hora en 5 litres d’aigua. Quan acabi la deixarem infusionar durant tota la nit per colar-la a continuació i aplicar-la posteriorment en una proporció del 20% (1 litre d’extracte per 4 d’aigua).

Un cop elaborat el preparat es recomana guardar-lo en pots opacs i emplenar-los fins dalt per a que hi hagi el mínim d’oxigen possible. Els podem conservar en un lloc fresc i sec, on no hi toqui el sol i la temperatura sigui el màxim d’estable. D’aquesta manera ens pot arribar a durar un any.

El món dels preparats vegetals és amplíssim i sembla no acabar-se mai. N’hi ha molts d’altres que podem utilitzar per prevenir i tractar malalties dels nostres horts i que a més d’ecològics, són respectuosos amb el medi ambient. Tot un món per descobrir per a qualsevol aficionat a l’horticultura.

Parlem dels preparats vegetals a Pagesos de Ciutat

La setmana passada vam tenir la sort de poder comptar amb la presència d’en Jordi Puigdefàbregas a Pagesos de ciutat. Ens va parlar precisament de preparats vegetals, les seves aplicacions i com preparar-los, a més d’explicar-nos com els absorbeix i els aprofita la planta. Ens va semblar molt interessant poder comptar amb la seva presència i aclarir molts dubtes que teniem al respecte. Us deixo el podcast:

I vosaltres, quins extractes vegetals utilitzeu? Us donen bon resultat? 

Només sé que no sé res…

Lo bo que té el Facebook és que et permet estar en contacte més o menys permanent amb altres agricultors urbans i aprendre del que expliquen, i també dels problemes, com és el cas.

Resulta que a la Carme li van sortir aquestes taques a les fulles de les faves. I que finalment ho ha pogut diagnosticar com a roya.
M’explica el que va fer:
Aplicar una solució d’oxiclorur de coure al 50%, retirant prèviament la major part de fulles afectades.

A dia d’avui la plaga havia desaparegut i com que el termini de seguretat del coure és de 15 dies, ja les ha recollit i consumit.

Intentaré recordar que si surten taques “a lo faralaes” a les fulles de les faves, el problema és aquest, perque precisament algú amb el mateix problema m’ho va preguntar a principis de temporada i no vaig saber què respondre-li.

A través d’un enllaç de la pàgina de Leopoldo al Facebook, he pogut conèixer també el problema de la Cristina, una companya de Saragossa que ens presenta al seu bloc el que li ha passat als seus enciams.
Resulta que la part central dels seus enciams romans ha quedat com socarrada durant aquests dies de calor intens a la seva zona. Diu que tot i haver arrencat les fulles afectades, la resta de l’enciam estava tou, i que no sap perquè pot haver estat.

Un altre problema del que desconec la solució. A mi els enciams romans no m’han entusiasmat mai, potser perque és l’enciam que hem consumit tota la vida i em vé més de gust cultivar altres varietats que fan que les amanides siguin més colorides. Però això no treu que em preocupi què li pot haver passat…

Durant l’estiu, els enciams pateixen força als horts urbans, sobretot si reben molt de sol directe. Recordeu que la humitat que pot contenir una torreta o jardinera es veu afectada per la exposició del plàstic al sol i per la evaporació que això pot ocasionar. És un bon moment doncs, de moure les jardineres buscant una mica d’ombra, o posar-les darrera d’alguna altra hortalissa que els la proporcioni (jo les poso darrera de les tomaqueres).

Apart, hi ha varietats que amb la calor intensa s’espiguen abans, pel que és bo cultivar varietats com la “maravilla d’estiu” que m’imagino que la van batejar així precisament perque dóna bon resultat en aquesta estació.

Jo només sé que no sé res, així que si algú pot aportar una mica més de llum sobre aquest problema, li estaré molt agraïda.
Salut!!

Problemes amb el planter: les tijes s’enfosqueixen i es moren

M’escriu en Rafa i em diu:

Resulta que tinc unes llavors germinades i les tinc amb uns cotons, han crescut uns 3cm.
Doncs resulta que he trasplantat unes quantes a uns gots de petit suiss foradats per sota i hi he posat terra. La tomaquera es va enfosquint pels petits troncs fins que arriben a morir. Què puc fer perque no em passi i els pugui trasplantar a terra sense que se’m morin?

Rafa, això que t’ha passat crec que és força habitual quan es comença a preparar planter. A mi em va passar també el primer any però ja veuras com a partir d’ara no et tornarà a passar més.

Si busques al Google “Damping off” o “Estrangulamiento del tallo”, trobaràs molta informació sobre el teu problema. La causen els fongs als que ho has posat “a huevo” fent germinar les teves llavors en cotó.

I és que hem de tenir en compte que les llavoretes són molt delicades quan germinen, i que tant de mal els pot fer l’excés com la manca d’humitat.

Quins fongs? Doncs aquí ja no hi arribo, però potser aquesta informació d’Infoagro et pot ajudar a determinar quin d’ells és:

Las principales enfermedades producidas por hongos son las siguientes:

Pythium spp.- Las plástulas jóvenes afectadas presentan un estrangulamiento del hipocotilo que progresa desde el cuello, doblándose la plántula y quedando tumbada sin perder el color verde, mientras que, al principio, no se detecta ninguna alteración o podredumbre en el sistema radicular. Cuando afecta a plantas con varias hojas verdaderas la afección se caracteriza por un pudrición blanda del cuello, de aspecto acusoso y color pardo-amarillento, que estrangula levemente al tallo. A medida que la enfermedad avanza, en el sistema radical se observa una podredumbre blanda pardo-amarillenta cada vez más extendida, que termina con una desorganización y disgregación de las raíces.

Rhizoctonia solani.- Las plántulas jóvenes afectadas por este hongo, en lugar de estrangulamiento como en el caso de afecciones por Pythium, presentan un chancro a nivel del cuello, de color marrón-rojizo que también las hace caer sobre el sustrato. En plantas con varias hojas verdaderas también se producen lesiones tipo chancro en el cuello, podredumbre que llega a extenderse por la raíz principal.

Phytophthora spp.- Provoca en las plántulas podredumbres en raíz y cuello de color pardo, a veces con un leve adelgazamiento localizo del cuello.

Fusarium oxysporum. Esta enfermedad produce estrías necróticas en los tallos que alcanza a veces longitudes superiores a 1 mm, amarillamiento de las hojas basales y marchitez y muerte de las plantas. Al realizar un corte transversal a los tallos se aprecia una coloración de una parte o de todo el sistema vascular. Sobre las estrías se observa frecuentemente un moho de color rosa a naranja. Las fuentes de inóculo más importantes son el suelo, las semillas y las conidias del hongo diseminadas por la acción del viento o por salpicaduras del agua de lluvia. En el suelo este hongo es capaz de conservarse durante años gracias a sus clamidiosporas, cuya gruesa pared les permite resistir las condiciones más diversas y ser dispersadas por los aperos u operarios como el agua de riego y el viento.

Com podem evitar que ens passi això?

-D’entrada, amb molta higiene. És convenient utilitzar substrat nou per a fer el planter i netejar bé amb aigua i llexiu els contenidors que utilitzem per a fer-lo.
-Regant quan veiem que el substrat està sec. Mantenir-lo contínuament humit afavorirà el creixement de fongs i més encara si utilitzem algun plàstic per tapar el planter (d’aquí que s’aconselli destapar-lo de tant en tant).

Personalment, no sóc partidària de germinar les llavors sobre cotons. I no és per la possibilitat de que hi creixin fongs, sino perque al passar-les a terra és fàcil que es trenquin.
És més… m’estimo més tocar molt poquet les llavors si no és estrictament necessari, i per això intento fer el planter en safates de plàstic amb forats grans que els permeti crèixer fins a haver-les de transplantar directament a les torretes i jardineres.

Obviament, aquest no és necessàriament el millor sistema, sino el meu sistema. De vegades m’he trobat amb que no podia disposar de les torretes on havien d’anar els cultius d’estiu perque els d’hivern encara estaven produint i he hagut de transplantar-los a contenidors més grans.

Per acabar, et deixo l’enllaç a un missatge del fòrum on Cambium planteja un tema similar i d’on he extret la fotografia per aquesta entrada.
Sort!!

Prevenir l’oidi

Aquests dies a Catalunya hem tingut unes pluges tant abundants com necessàries. Però aquestes pluges que segurament han deixat xopes les plantes del nostre hortet poden portar conseqüències gens agradables com pot ser l’aparició de fongs.

El més habitual és l’oïdi, i apareix formant taques blanquinoses en la tija i les fulles. També ens pot aparèixer si estem regant massa el nostre hort.

Una nota: algunes varietats de carbassons creixen amb taques blanques a les fulles i no es tracta d’oïdi, sino que es part de la coloració habitual de la planta. Us deixo l’enllaç a un missatge del fòrum on l’Annemiek va fer fotografies que ajuden a identificar les taques normals de les produïdes per l’oïdi.

El remei ecològic més habitual per prevenir els fongs és l’aplicació de sofre i coure. Haurieu de trobar-lo amb facilitat a les cooperatives agrícoles i botigues especialitzades. No em cansaré mai de repetir que intenteu localitzar la cooperativa agrícola més propera perque sovint, si apareixes a un viver de flors el que et donen en moltes ocasions són productes no aptes per a agricultura ecològica i/o que no són la millor solució per al problema que es té.

Jo el dissabte a la nit vaig trucar al mestre Peret per preguntar-li què em recomanava fer per prevenir els fongs i em va dir que en un pot barregés sofre i caldo bordelés a parts iguals i ho tirés per sobre de totes les hortalisses. Ho vaig fer tal qual em va dir, en sec, perquè d’humitat ja en tenen prou les plantes, que estan xopes a pesar de que tenen bon drenatge.
Una altra opció és aplicar sofre i coure mullables amb una motxilla d’ensulfatar. Però en sec ho vaig fer en un momentet i ara tinc el pot a punt per si es repeteixen pluges.

Espero que us sigui d’ajuda aquest missatge i que conseguim evitar l’aparició de l’oïdi als nostres hortets.
Si voleu ampliar la informació, us deixo l’enllaç a la fitxa de l’Oïdi a Infojardín