Arxiu d'etiquetes: Horts comunitaris

Insecticida de llavors de xirimoia

Els que seguiu el Pagesos de ciutat sabeu que cada setmana fem un repàs a notícies relacionades amb la horticultura que hem trobat a la xarxa. No sempre és fàcil trobar-les, i de vegades els temes se’ns escapen, ja que entenem que les relacionades amb la pràctica de l’agricultura professional poden no ser útils o d’interès per aquells que tenim horts d’autoconsum. Avui, us en deixo una mostra.

Insecticida de llavors de xirimoia

insecticida-llavors-xirimoia

Em confesso #moltfan d’aquelles persones que fan investigació en aquest camp, perquè els resultats de qualsevol estudi són fruit d’anys de treball que poden veure’s afectats per condicions climatològiques adverses. Això de les hortalisses no és com (jo què sé!), barrejar aigua i oli per veure si es barregen o es separen: els resultats no són immediats. Per estudiar qualsevol hortalissa, cal cultivar-la una, dues, tres i potser més vegades per comparar i extreure’n conclusions.

De notícies d’aquest tipus, en surten de tant en tant. Però cap m’ha engrescat tant com la que publicaven al diari Clarín, on entrevisten a Alícia Bardón, Doctora en Química de la Universitat de Tucumán, que ha investigat les substàncies que fabrica aquesta planta per protegir-se dels depredadors, els fongs i els bacteris. El seu equip ha conseguit extreure un plaguicida de les llavors que no és tòxic pel medi ambient i no té efectes secundaris, garantint que seria útil contra les plagues del blat de moro, nogueres i cotó.

Al final de la entrevista, la científica assegura que es pot utilitzar la llavor triturada fent un extracte amb alcohol etílic i afegint-hi aigua. La solució es pot polvoritzar a casa, al jardí i a l’hort. Així que ja em teniu guardant les llavors d’aquesta fruita, que m’encanta, per mirar de fer algun experiment. Em falten detalls, com si les llavors han de ser fresques o deixar-les assecar. Tampoc indica durant quant de temps les hem de deixar en alcohol, però miraré d’esbrinar-ho (he enviat un correu a la Universitat, preguntant-li. A veure si contesta).

Notícies municipals

L’Ajuntament del Prat de Llobregat ha iniciat el procés d’adjudicació de 45 parcel·les d’hort urbà situats al camí de la Carretera Fonda, al costat dels horts urbans per a gent gran.
Trobareu més informació sobre els requisits i el procediment per tramitar la sol·licitud a la pàgina web de l’Ajuntament.

Al web de Aragirona.cat hi llegíem que l’Associació Recull Rural i Artesà de Lloret de Mar està promovent la creació d’un museu sobre la història rural i un centre d’interpretació de la pagesia al municipi.
El museu s’ubicaria al Mas d’en Buch, una antiga masia que el consistori té previst restaurar. L’Associació ha restaurat, catalogat i inventariat més de 2.800 eines que han estat cedits o donats pels veïns i entitats de la ciutat. Un bravo per aquestes iniciatives que es dediquen a conservar patrimoni.

El pagès que protesta caminant amb esclops

A Facebook hem conegut la iniciativa d’un pagès alemany per defensar l’agricultura ecològica i la biodiversitat. Caminarà 460 kms en 10 etapes calçat amb uns esclops de fusta i esperant arribar a temps a Berlín per assistir a la protesta pel sistema de granja-factoria que utilitzen els agronegocis. Pel que llegim al seu mur, el fred i les muntanyes no li estan posant gaire fàcil.

El minador dels cítrics

El testimoni d’aquesta setmana ens explicava que havia patit aquesta plaga en els cítrics que té al seu hort d’autoconsum. Buscant-ne informació hem trobat dos recursos interessants a la xarxa: el primer és el web de la Sociedad Española de Entomología Aplicada, on hi trobareu imatges d’aquest insecte ens els diferents estadis del seu desenvolupament, biologia i informació sobre predadors naturals.
La segona és una entrada del blog Jardin Mundani, en la que diferents imatges il·lustren els efectes de la plaga en els diferents cítrics que hi té plantats. L’article acaba afirmant que la pròpia natura ha regulat la plaga, i que després de 17 anys del seu inici, només ha estat capaç de trobar un parell de fulles afectades. Us el recomano fervorosament: és una delicia per a qualsevol amant del verd.

Imatge extreta del blog “Jardín Mundani” http://jardin-mundani.blogspot.com.es/

Urbanitas en el campo

Els pagesos de ciutat estem de moda, i una bona mostra n’és un nou programa que ha començat a emetre’s a La 2 de TVE: “Urbanitas en el campo”. El programa s’emet els diumenges a les 20:00 i podeu recuperar els episodis a la carta.

Espero que us hagi agradat aquest recull de notícies. I a veure si m’acostumo a compartir-les al blog. Total, només hauria de copiar-les del guió i enganxar-les aqui… Em falten hores!
Salut 🙂

1er Aplec d’Agricultura Urbana

aplec-horticultura-urbanaComencem la setmana amb un compte enrere, i és que cada dia tenim més aprop el 1er Aplec d’Agricultura Urbana. En vam parlar en el programa de fa un parell de setmanes, i ara ja el tenim gairebé a tocar. Amb ell, un munt de possibilitats d’aprendre, relacionar-nos amb d’altres pagesos de ciutat i seguir fent xarxa al voltant de la horticultura. El programa ja està disponible i ara només cal ajudar a fer-ne difusió per a que tothom s’engresqui a assistir! Us deixo tota la informació aqui, esperant que us animeu a participar-hi!

On i quan es fa?

Divendres 10 i dissabte 11 d’Octubre a l’Espai Jove La Fontana, al barri de Gràcia de Barcelona. Es troba a Gran de Gràcia, 190, molt aprop de la parada de la Linia 3 (la verda) de Fontana i a només a uns minuts a peu de la del FGC de Gràcia.

Activitats gratuïtes, tallers i grups de treball

S’hi han previst dos grups d’activitats: les gratuïtes i obertes a tothom que es realitzaran a l’exterior de l’edifici, a la placeta annexa i els tallers i grups de treball, que precisen d’inscripció prèvia i es repartiran en les diferents sales de l’edifici. El preu de 5 € és únic i permet accedir a totes les activitats. Personalment ho considero més un donatiu que una altra cosa, quan veieu les propostes ja em direu què us semblen 😉
El programa separa les activitats en dos blocs (en funció de si són a dins o a fora de l’edifici i per tant, gratuïtes o de pagament). A l’hora de dur-lo cap aqui m’ha semblat que per donar un cop d’ull ràpid i veure quines m’interessen estaria millor posar-les per ordre horari, així puc veure quines coincideixen. Hi he indicat de quin tipus són per no donar lloc a confusions.

Durant tot l’Aplec (Activitats gratuïtes)

  • Del pot a l’hort! Porta un recipient qualsevol i emporta’t un hort. Gots, tetrabrics, ampolles, caixes de fruita, jardineres… No importa la mida ni la forma, qualsevol recipient serveix per començar a ser un hortolà. Porta’l i podràs omplir-lo de substrat i plantar les hortalisses de la temporada.
  • Gúguel hort . Marca en el mapa on està el teu hort i fem un mosaic verd dels horts de la ciutat.
  • Exposició: Horts Urbans, espais de transformació. La Biodiversitat, l’Experimentació i creativitat, la Participació veïnal i comunitària, la Producció Agroecològica, l’Educació i la Transformació són els conceptes que hem destacat com aquelles múltiples i diverses finalitats que pot tenir un hort urbà tal i com l’entenem i el coneixem nosaltres. Cada un d’ells s’ha exposat en un panell, que conté un seguit d’imatges i un text que convida a la reflexió.

Divendres 10 d’Octubre

  • 17:00h [Activitat gratuïta] Taller. Per on començar a fer un hort.
    Les nocions bàsiques per iniciar l’hortet, incloent els conceptes bàsics de conreu, temporades, reg i sembra de planter. Per engrescar la pràctica de l’horticultura sense l’ús de productes químics. A càrrec de Gisela i Marc d’Hort Phoeniculus, un projecte de permacultura de Cardedeu.
  • 17:00 [Activitat de pagament] SALA A Hort Domòtic DIY (Do It Yourself)
  • Presentació d’una plataforma de Hardware i Software lliure i de les possibilitats que poden tenir per automatitzar un hort. A càrrec de Marc Sibila, de edn.cat, centre de formació professional.
  • 17:00 [Activitat de pagament] SALA B Restaurar la fertilitat agrícola d’un sòl urbà
    Quines accions es poden fer per millorar la fertilitat d’un sòl castigat, com són les parcel·les urbanes,  mitjançant la gestió i manipulació de les diferents matèries orgàniques. Núria Cuch, Enginyera agrònoma assessora en agricultura ecològica
  • 17:00 [Activitat de pagament] SALA C Obtenció d’essències de plantes aromàtiques
    Com destil·lar aromes de les plantes aromàtiques de l’hort. German Martínez, biòleg i formador de Tarpuna.
  • 18:00 [Activitat de pagament] SALA A Com seleccionar i conservar varietats locals de tomàquet
    Veurem quins criteris cal seguir per seleccionar i conservar llavors de varietats locals de tomàquet i fer un banc de llavors a casa. Xènia Torres, Enginyera Agrícola, responsable del banc de llavors de l’ERA.
  • 18:00 [Activitat de pagament] SALA B Plantes medicinals i aromàtiques
    Reconeixerem 25 plantes mediterrànies a través d’una dinàmica que combina el tacte, l’olfacte, el sabor i la vista. Aprendrem les seves propietats medicinals, aromàtiques i hortícoles més rellevants. Arnau Montserrat, coordinador de l’herbolatori de la Vall de Can Masdeu
  • 18:00 [Activitat de pagament] SALA C Deshidrata-ho, t’agradarà! Deshidratant aliments amb el Sol
    Taller d’assecatge solar, característiques d’aquest sistema de conservació d’aliments i com realitzar-lo. Noé Mas, instal·lador i formador d’energies renovables.
  • 18:30h  [Activitat gratuïta]  Contes a la vora de l’hort
    Històries per a petits i grans amb motius hortícoles, a càrrec de M.Helena Tolosa és psicopedagoga i actriu.
  • 21:00h [Activitat gratuïta] Documental. L’Hort de les Cases.
    Un documental de Laia Gomà, Borja Lozano i Natàlia Elies sobre un hort social.
    En la situació actual de crisi, l’Ajuntament de Barcelona ha cedit uns terrenys a entitats socials per posar en funcionament uns horts urbans amb l’objectiu de fer possible la formació en l’àmbit de l’horticultura d’usuaris en risc d’exclusió. És un projecte integral d’horticultura ecològica inclusiva. De moment  tots participen en el mateix hort i més endavant possiblement cadascun d’ells podrà tenir la seva pròpia parcel·la.

Dissabte 11 d’Octubre

  • 10:30h [Activitat gratuïta]  Fem jardineres amb els pantalons. Aprèn a reutilitzar roba vella per donar-li una nova funció productiva i sostenible.
    A càrrec de M. del Mar Grañena, escultora i paisatgista. Dissenya suports decoratius per a la col·locació de plantes o hortalisses en espais reduïts. És membre de l’associació “nàFent”.
  • 12:00h [Activitat gratuïta]  L’agricultura més petita.
    Aprenem que no és necessari disposar de grans espais per poder gaudir d’un jardí: des d’un bol a una copa, passant per una terrina o qualsevol altre contenidor que vulguem adequar. Sempre amb un doble vessant: estètic i funcional. El material vegetal amb el que treballarem seran sobretot plantes aromàtiques i culinàries. A càrrec d’Anna Aldrufeu, biòloga de formació i horticultora de passió, fundadora de Aldrufeu & Associats, empresa productora de planter d’aromàtica, ornamental, etc.
  • 12:30 [Activitat de pagament] SALA A Grup de treball: Com afrontar el problema de la gestió de l’aigua en els horts urbans.
  • 12:30 [Activitat de pagament] SALA B Grup de treball: Com salvar els entrebancs legals per fer un hort en un solar.
  • 12:30 [Activitat de pagament] SALA C Taller: La maleta pedagògica de l’Hort a Casa
    Explicació dels materials de la maleta: CD interactiu “Hort TAC”, el joc de la Bioca, jocs motius, anàlisis de sòls, etc. Montse Escutia, coordinadora d’activitats formativa de l’Associació Vida Sana.
  • 14:00 a 15:30 DINAR
  • 15:30h [Activitat gratuïta]  Agricultura urbana: aliment per a la salut.
    Recorregut per les propietats medicinals de les plantes del nostre hort urbà i aplicacions a la nostra cuina. A càrrec de Gemma Tomàs, psicòloga i màster en Clínica i Salut i formada en Cuina especialitzada en biodietètica.
  • 15:30 [Activitat de pagament] SALA A Grup de treball: Com podem fer dels horts eines de transformació social i millora de la qualitat de vida.
  • 15:30 [Activitat de pagament]SALA B Grup de treball: Com fer xarxa entre els diferents projectes i col·lectius que treballen en agricultura urbana.
  • 15:30 [Activitat de pagament] SALA C Taller: Com gestionar la biodiversitat dels horts amb plantes dels marges
    Conèixer les tècniques de selecció i plantació d’un munt de plantes que podem emprar a l’hort per atreure insectes, ocells. Sergi Massanés, jardiner i expert en jardineria sostenible
  • 17:00h [Activitat gratuïta]  Introducció al vermicompostatge casolà. Com fer adob amb els residus de cuina a través del vermicompostatge.
    Manteniment, extracció, aplicació de l’humus de cuc de terra i del lixiviat o te de compost a l’hort. A càrrec de Manel Font, membre
    fundador de permacultura Barcelona, gerent de Ecohortus i horticultor a petita escala.
  • 17:00h Experiències internacionals en agricultura urbana
  • 18:30h [Activitat gratuïta]  Plagues a l’hort. Identificació de les plagues més habituals que tenim i com preveure-les i tractar-les de forma ecològica.
    A càrrec de Núria Morte, de “L’Hort de la Nostra Vida”, assessora persones en risc d’exclusió a tenir el seu propi hort urbà.
  • 18:30 h   [Activitat de pagament] Comunicacions de projectes d’agricultura urbana a Catalunya
  • 19:30h [Activitat de pagament] Conclusions
  • 20:00h [Activitat de pagament] Ludihort
    Glosses i improvisacions musicals amb Mireia Mena i Marcel Casellas (tothom estarà convidat a afegir-s’hi!)

A més del web, també podeu seguir l’Aplec a les xarxes socials Facebook i Twitter. Ajudeu a fer-ne difusió compartint aquesta entrada o el programa a les vostres xarxes socials. Ens hi trobem!

cartell-aplec-agricultura-urbana

 

Trobada d’horts urbans i comunitaris a Sabadell

trobada-horts-sabadellpCada dia hi ha més iniciatives que permeten recuperar espais a les ciutats i fer-los més verds. La crisi ha deixat un grapat de solars abandonats on les herbes creixen i les rates campen lliurement, mentre molts ciutadans sospiren per poder practicar la horticultura ben aprop de casa.

La solució passa en moltes ocasions per okupar aquests solars, prèvia mediació amb els ajuntaments o propietaris privats. D’altres vegades són els Ajuntaments els que posen a disposició de la ciutadania terrenys municipals que han parcelat per fer-ne horts urbans.
Afortunadament, cada vegada n’hi ha més que s’adonen de que en aquests moments hi ha gent de totes les edats interessada en aquest tipus d’espais, i que ja no és només un passatemps pels jubilats.

Malauradament però, queda molt camí per recòrrer, i crear una xarxa que agrupi tot aquest tipus d’iniciatives és un somni personal però compartit amb moltes d’altres persones que també consideren que estaria bé seure, poder conèixer-nos i posar en comú les nostres històries i experiències.

Per això, des del col·lectiu Sabadell Verd, fem una crida a totes les persones interessades en que les nostres ciutats siguin una mica més verdes. I per això us convoquem a aquesta trobada que tindrà lloc el proper dissabte 17 de Maig al Laboratori Social Metropolità, una sala ubicada a l’antiga fàbrica Estruch de Sabadell.

La intenció és que sigui una jornada de treball on cada col·lectiu pugui exposar la seva història i la tasca que estan fent al seu municipi, si compten amb algun tipus d’ajuda de l’Administració i intentar que de tot plegat en surti la decisió de crear algun grup a les xarxes socials per mantenir el contacte i així ajudar-nos entre tots.

Qualsevol persona interessada en iniciar un hort urbà al seu municipi hi està convidada, ja que segur que la trobada li permetrà tenir les idees més clares a l’hora de saber quines passes cal donar i per la resta, potser serà la manera de posar-nos cara entre els que fa temps que ens coneixem a través de les xarxes.

És necessari confirmar assistència al correu sabadellverd@gmail.com.
Us esperem però sobretot, us agrairem que ens doneu un cop de mà difonent aquesta trobada entre els vostres contactes. Gràcies!

Contrast – Horts urbans: cultivant la ciutat

La setmana passada es va emetre aquest documental a Canal Terrassa en el que es poden conèixer diferents iniciatives relacionades amb els horts urbans. Com que la temàtica hi està clarament relacionada, us el deixo aqui:

Manifest dels horts comunitaris de Sabadell

manifest-hort-urba-sabadell

Abans de l’estiu em va arribar per email una convocatòria per assistir a una reunió on debatre la Proposta d’ordenació dels horts del terme municipal de Sabadell.
Els assistents a la reunió vam ser més o menys les mateixes persones que estem implicades en el projecte SBDVRD del que ja us vaig parlar fa algunes setmanes i en la mateixa es van anar destacant aquells punts del projecte en els que no estavem d’acord. Bàsicament estaven relacionats amb una sèrie de prohibicions referents a activitats alienes a la pràctica de la horticultura però que són tan necessàries pel seu caire social, i més encara, en un hort comunitari. La convocatòria va tenir lloc al local d’un dels partits polítics del municipi, que van recollir les nostres propostes i alegacions.

Va passar l’estiu sense notícies, i a primers d’Octubre es va convocar una nova reunió, aquesta vegada amb el Regidor i els Tècnics del Departament de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes per presentar una nova versió del Projecte, en el qual havien eliminat la gran majoria de punts objectats en l’anterior reunió.
Hi estaven convocades totes les Entitats vinculades amb els horts municipals de Sabadell, que en tenim un bon grapat a la vora del Ripoll, a Can Roqueta. També hi havien representants de la Xarxa d’Intercanvi de Sabadell, i dels dos horts comunitaris que hi ha actualment a la ciutat: el de l’Escarola al barri de la Creu Alta i l’Hort amb Gràcia, del barri amb el mateix nom.

A la reunió va quedar palès que en l’apartat 7.3.3, en el que es parla dels Horts provisionals en sòl urbà no es tenia en compte la vessant social dels horts comunitaris. Per l’Ajuntament, “els horts són horts” i pels hi estan implicats, “un hort és alguna cosa més que un hort”.
Al finalitzar la reunió, vam fer una cerveseta rotllana i vam estar parlant uns quants. Vam acordar reunir-nos i dilluns passat vam redactar el Manifest dels Horts Comunitaris de Sabadell, el mateix que us presento ara i aquí, i al que m’agradaria que donéssiu una ullada.

El Manifest

Reunits els representants de:

Hort comunitari l’Escarola.
Hort comunitari Hort amb Gràcia.
La Ruda (Associació d’amics de Can Deu per l’agricultura ecològica).
Xarxa d’Intercanvi de Sabadell.
Futur Hort de Covadonga.
Ester Casanovas.
AEDEQ Asociación Española de Equinoterapias.

MANIFESTEN:

Que l’Ajuntament de Sabadell ha presentat una proposta d’Ordenació dels horts al terme municipal de Sabadell i que en el punt 7.3.3 tracta dels Horts provisionals en sòl urbà.

Que més enllà de la pràctica de l’horticultura en un entorn urbà hi ha uns objectius socioculturals que no s’expressen en el document i per això consensuen:

  • Que en aquesta proposta no es té en compte la vessant social i comunitària d’aquests horts.
  • Que els horts comunitaris donen un ús social a l’espai urbà tenint cura d’aquest espai i per tant eviten la marginació, brutícia i animals no desitjats que poden provocar perjudicis al veïnat.
  • Que la recuperació d’aquests espais fomenta la biodiversitat, enriquint el medi amb espais verds que milloren la qualitat de l’entorn i la vida social del barri.
  • Que s’hi poden recuperar varietats hortícoles locals.
  • Que té una vessant educativa pels infants.
  • Que pot ser un espai d’integració per a persones nouvingudes a través d’una pràctica que és comú a tot el món com és l’agricultura.
  • Que un espai com aquest pot ser utilitzat per Benestar Social per impartir cursos d’iniciació a l’hort urbà que ajudi a que persones en risc d’exclusió puguin cultivar a casa petites hortalisses per combatre tot tipus de malnutrició i facilitar l’accés a aliments.
  • Que es fomenta el respecte al bé comú i a la valoració que el treball en equip millora el resultat final d’una gestió.

SOL.LICITEN:

  • Que en un moment de crisi econòmica on l’atur i la desocupació provoquen un malestar social, s’hauria d’ afavorir una iniciativa que s’ha demostrat que és terapèutica.
  • Que l’Ajuntament agilitzi les gestions necessàries per accedir a l’ús d’un espai municipal o privat.
  • Que incentivi els propietaris privats a facilitar la recuperació d’aquests espais en desús.
  • Que potenciï un hort comunitari a cada barri per tal que el veïnat no s’hagi de desplaçar.
  • Que faciliti l’accés a aquests horts a persones amb diversitat funcional per tal d’afavorir-ne la integració en la societat.
  • Que faciliti la coordinació dels Departaments de Sostenibilitat, Educació, Cultura, Joventut i Benestar Social ja que tots ells poden col.laborar en l’ajuda de la gestió d’aquests espais com a lloc de trobada obert al barri.
  • Que es faciliti que la gestió d’aquests solars sigui a càrrec de les entitats del barri o de persones individuals interessades en la pràctica de la horticultura urbana on es fomentin les relacions intergeneracionals i interculturals.

Sabadell
16 d’Octubre del 2013

Aquest text es va penjar anit a la pàgina web de la Xarxa d’Intercanvi de Sabadell (XIS), i allà mateix és on us hi podeu adherir mitjançant el formulari que trobareu al final.

I tu perquè t’hi impliques?

Doncs mireu, és molt senzill: sento que tinc una obligació moral. Sempre intento no barrejar la meva ideologia política i les meves creences personals (que les tinc), amb aquesta part de la meva vida “pública” i relacionada amb l’horticultura, però hi ha coses que no em caben al cap.

  • No entenc perquè havent-hi tants solars buits a la ciutat, no se’ls dóna una utilitat.
  • No entenc perquè resulta més fàcil conseguir un contracte de cessió amb un propietari privat quan hi ha espais municipals en desús i abandonats que es podrien convertir en horts amb una inversió mínima pel consistori.
  • No entenc tampoc que se li concedixi un hort municipal a un jubilat abans que a una familia necessitada (i amb tots els respectes pels jubilats, que també n’hi ha que ho necessiten!)
  • No ho entenc quan un pediatra em diu que cada cop té més nens a la consulta amb problemes de malnutrició i malalties derivades.
  • No ho entenc quan una persona amb cadira de rodes em diu que té problemes d’accés a un dels horts municipals.

No puc, se m’encongeix el cor. I per això m’hi he implicat. Els signants del Manifest anem tots en la mateixa direcció, que també és la meva: millorar la situació actual.
En aquest moment de la meva vida en que també estic passant problemes econòmics (com tothom), sento que els ciutadans som els únics que tenim la força de canviar les coses. Uns ho fan aturant desnonaments, jo crec que puc ser útil ensenyant a fer créixer menjar. Menjar! Una de les poques coses de les que no podem prescindir en aquests moments. I mira si ens n’estem, de segons quines coses…

Si heu arribat fins aqui, gràcies per llegir-me. Necessitava treure-m’ho del pap. Us agrairé que compartiu l’enllaç al Manifest a les xarxes i que us hi adheriu si hi esteu d’acord.

Moltes gràcies

L’hort del circ a Pagesos de ciutat

Fotografia extreta de http://www.refarmthecity.org/blog/tag/lhortdelcirc/

La setmana passada va arrancar la 2a Temporada de Pagesos de Ciutat, i volia comentar-vos com va anar el programa, a més de compartir el podcast.

Vam començar destacant el projecte de lHort del Circ, un projecte comunitari de Tarragona que ens va cridar molt l’atenció perque cultiven en taules de cultiu. Aquest hort es troba en un solar on hi ha restes romanes i el conveni amb l’Ajuntament de la ciutat imposava aquesta condició. Moltes gràcies a Refarm the City per posar-nos en contacte amb l’Olga, que va atendre la nostra trucada. Els podeu trobar també a Facebook.

El nostre testimoni d’aquest dissabte va ser l’Albert Gusi, que ens explicava com va començar el seu hort urbà, fent-se una jardinera amb palets perquè la dels seus sogres li havia fet enveja. Ens explicava que va tenir problemes amb les tomaqueres, que se’ls posava el cul negre i espero que el meu comentari l’ajudés a entendre el perquè d’aquesta fisiopatia i com solucionar-la.

La participació d’en Xavier Pérez a l’entrevista ens va ajudar a entendre una mica millor perquè aquesta temporada ha anat com ha anat. Ell és Enginyer Tècnic Agrícola de l’ADV d’Hortec, i segur que escoltant-lo entendreu perquè molts heu tingut problemes de pugó durant tot l’estiu, incloent-hi les tomaqueres, que a priori no en són gaire propenses.

Vam acabar el programa amb un reportatge sobre l’hort escolar de l’Escola Matagalls de Santa Maria de Palautordera, guanyadors l’any passat del Premi Escola. Des de Dolça Revolució ens van ensenyar més propietats de l’estèvia i la Montse Cuines ens va donar una recepta on l’ingredient principal són les mongetes.

Us deixem l’enllaç, esperem que us agradi!

Sabadell Verd: Presentació i activitats per aquest cap de setmana

sabadell-verd

Ahir vaig avisar a les xarxes que per la tarda hi havia reunió de Sabadell Verd a L’Hort amb Gràcia. Com que alguns que sou d’aqui em vau preguntar què era això de Sabadell Verd, he pensat que seria convenient parlar-ne al blog, ja que sembla que en un futur molt proper hi haurà novetats interessants!

Què és Sabadell Verd (SBDVRD)

Xarxa d’iniciatives, grups i individuals que formen una plataforma de reflexió transdisciplinar, preocupats per la ecologia urbana, la recuperacio d’espais, la creacio d’un teixit d’accio ciutadana que respongui a les necessitats actuals de repensar la ciutat, els seus espais vers el benestar comú. SBDVRD té com objectiu compartir coneixements i estratègies de treball; afavorint situacions per a compartir experiències; establint punts de trobada per tal d’obrir debats sobre temes en relació al verd urbà, la sobirania alimentaria, la salut ecològica de la ciutat, la creativitats social i per tal de recuperar espais comuns per l’acció i impulsar l’aparició d’una massa critica i activa.

Dit així potser ho trobeu prou entenedor. Però voldria explicar-vos a la meva manera com ho entenc jo i com va ser que hi vaig anar a petar. Un bon dia, algú que conec arrel de la meva feina al Mercat Ecològic del Vallès, em va fer arribar una convocatòria a una reunió a la que vaig assistir sense saber gaire bé què m’hi trobaria. S’havia de parlar d’horts urbans entre d’altres temes, i com que era prop de casa, vaig fer-hi cap. Allà vaig conèixer les persones que integren aquest col·lectiu i que s’ho prenen amb molt interès. Alguns assisteixen a totes les reunions, d’altres (com jo), no tant, però no deixem d’estar informats en tot moment del que s’hi parla a través del correu electrònic.
Hi ha representants de diverses Entitats, com ara La Ruda, Acció Cultural Metropolitana, l’hort comunitari La Escarola, 15M Sabadell, la XIS (Xarxa d’Intercanvi Sabadell), Xarxes de Consum, Associacions de Veïns que esperen obrir nous horts comunitaris i també particulars, com ara servidora. Tots són persones molt actives i compromeses amb el que fan que de mica en mica he anat coneixent i ja els vaig situant tot i que reconec que em costa perquè la passada temporada no vaig poder assistir a totes les reunions.

L’any passat ja vaig col·laborar amb ells durant la Festa Major de la Creu Alta, on hi vam muntar una paradeta informativa sobre horts urbans i un intercanvi de llavors, i aquest cap de setmana hi tornem, a la Festa Major del barri de Gràcia.

Festa Major de Gràcia: Les activitats

Dissabte 14 de setembre a partir de les 10 del matí, hi haurà una Ruta Verda pel barri. Sortida a les 10 del matí a la Plaça del Treball. Us ho recomano ja que és molt interessant veure el barri  amb “ulls verds”, els guies us ensenyaran a identificar arbres que no coneixeu, descobrir balcons amb hortalisses, fruiters als patis de les cases, etc.

Diumenge 15 de setembre, a partir de les 10 del matí i també a la Plaça del Treball hi haurà un Mercat d’Intercanvi i allà hi muntarem la paradeta amb informació sobre horts urbans, agricultura ecològica, intercanvi de llavors, etc… (De segur que hi seré de 10 a 12 per si algú vol passar a dir hola).

Aprofito per penjar-vos un video de l’hort comunitari del barri que he trobat a Vimeo, és l’Hort amb Gràcia i es troba a la cantonada del carrer Manso amb Ausiàs Marc. De ben segur el trobareu obert durant els dies de la Festa Major i és molt bonic, a mi em té enamorada!

Hort amb Gràcia from Enric Romà on Vimeo.

I els temes que es van parlar a la reunió

  • S’obrirà un espai de SBD VRD al web de la Xarxa d’Intercanvi per a tots aquells interessats en temes de Sobirania Alimentària, intercanvi de llavors, etc.
  • Hi haurà un punt de trobada conjunt amb la Xarxa d’Intercanvi tots els dilluns al Laboratori Social Metropolità, situat a Ca l’Estruch. Estarà operatiu a partir d’octubre.

Intentaré seguir-vos parlant del que es fa a SBD VRD. Si us vé de gust participar activament, envieu-me un correu i us avisaré quan hagi de tenir lloc la propera reunió. I si diumenge us vé de gust passar per la paradeta, saludeu, que no costa res!

Incredible Edible

Planell dels horts del projecte Incredible Edible a Todmorden (Anglaterra).Extret de http://www.incredible-edible-todmorden.co.uk/
Planell dels horts del projecte Incredible Edible a Todmordem (Anglaterra).
Extret de http://www.incredible-edible-todmorden.co.uk/

Us imagineu un parc públic on en comptes de flors i arbustos s’hi cultivin verduretes? O els parterres dels hospitals plens de plantes medicinals? O blat de moro plantat davant de la comissaria de policia? No, no m’he begut l’enteniment. Això existeix i ho podem veure si viatgem a la població de Todmorden (Anglaterra).

El primer cop que vaig sentir a parlar de la Pam Warhurst i del moviment Incredible Edible va ser a La Contra de La Vanguardia del 19 d’Octubre de l’any passat. Va venir a Barcelona per participar al Oh!BCN, un event anual organitzat per persones que ajuden a connectar i a crear sinèrgies entre projectes que comparteixen una mateixa visió propositiva, optimista i altruista.

La Pam hi va participar explicant què fan al seu poble. Us deixo un video on ella mateixa ho explica:

No sé a vosaltres, però a mi em va entusiasmar. És cert que quan penses en aplicar una cosa així a Catalunya de seguida surten els contres: “Aquí plantaries quatre enciams i al dia següent no hi hauria res”, “Els nens juguen a pilota i ho aixafarien tot”, “L’Ajuntament no està per romanços de verdures i als jardiners municipals no els faria gaire gràcia”. No ho sé, potser si. Però si no ho provem no ho sabrem mai. Potser el camí comença per col·laborar amb iniciatives com ara els horts comunitaris que estan sorgint arreu. Hi podem aprendre molt i conèixer i crear sinèrgies amb persones amb interessos comuns. Podem començar per cultivar aquests horts i, com qui no vol la cosa, sembrar uns quants enciams a l’espai públic més proper, a veure què passa.

El mateix dia que vaig llegir l’article de La Vanguardia, vaig enviar un email a Incredible Edible. La resposta va ser gairebé inmediata: hi havia un projecte en marxa a Barcelona. M’adreçaven al seu web: Incredible Edible Barcelona. Ara sembla que han hagut de marxar del solar, haig de mirar de contactar amb l’Alessandro per veure si es segueixen reunint al Carrot Cafe cada dilluns.

Al Pagesos de ciutat de fa dues setmanes en vam parlar de passada, quan mencionavem iniciatives relacionades amb l’horticultura. Però em va semblar que era prou interessant com per tractar-ho al bloc, deixar-vos uns quants enllaços i el video de la Pam.
M’agradaria molt saber què en penseu. Com podriem dur a terme una cosa similar aquí?

Salut!

Victory Gardens, els horts de la guerra

Autor desconegut. 1943
Autor desconegut. 1943

El dia que vaig veure aquesta foto al Facebook de MamaTerra em vaig quedar amb la boca oberta. Horts urbans el 1943! Uns precursors, aquests nens que ara ja deuen ser avis…
Al compartir-la al Twitter, algú em va comentar que possiblement devien estar relacionades amb els Victory Gardens, i al poc que em vaig posar a investigar sobre aquest tema em va atrapar totalment.

Sembla ser que durant la 1a i la 2a Guerra Mundial, hi va haver un moviment molt important al voltant del que ara entenem com a horts urbans. Nord-americans, canadencs, anglesos i alemanys van posar-se a cultivar els seus jardins i parcs públics amb la finalitat d’aconseguir unes hortalisses que degut a la guerra, els arribaven amb dificultats. Si hi afegim que molts grangers en edat de “servir”, estaven ara a les trinxeres, ens podem imaginar que cultivar un hort a casa era el mètode més fàcil per assegurar-te el menjar.

Buscant al Google hi ha moltíssima informació sobre aquest tema. El que sorprèn és que no és tan diferent del moment actual, en el que molta gent està començant a cultivar més per necessitat que per hobby. Els horts comunitaris, l’ajuda comunitària, sorgeix arreu. De fet, tinc pendent compartir amb vosaltres un tema més del que vam parlar al Pagesos de ciutat i que segons com te’l miris, és una versió moderna d’aquests Victory Gardens.

Us deixo dos documents i un parell d’enllaços interessants per si voleu ampliar informació. El primer, aquest video (en anglès) que he trobat a YouTube en el que s’explica com començar un hort. Trobareu força videos si seguiu les recomanacions. El 1975, la PBS també va emetre una sèrie de programes de televisió sobre horticultura, Crocket’s Victory Garden

Manual editat pel Departament d’Agricultura dels Estats Units l’any 1947. L’he baixat de The Victory Gardens Foundation. Molt recomanable donar-hi un cop d’ull o seguir-los a Twitter: @victorygarden2u

I per acabar, la pàgina de la Wikipedia (en anglès) i un recull molt curiós que he trobat en un fòrum inmobiliari.

Nendo Dango – Infografia

Autora: Mercè Jara Munshttp://hortpienc.blogspot.com.es/
Autora: Mercè Jara Muns
http://hortpienc.blogspot.com.es/

Sempre he admirat a la gent que sap dibuixar. Mon pare ho fa molt bé, però de les tres germanes només la Eli ha heredat aquest do.

La setmana passada estava bloggejant quan vaig anar a espategar al bloc de l’Hort Comunitari de Fort Pienc (Barcelona), i vaig veure aquesta preciosa infografia sobre les Nendo Dango (bombes de llavors) que utilitzaba en Masanobu Fukuoka. Li vaig demanar permís a la seva autora, la Mercè per portar-la cap aquí i de seguida em va dir que si. És preciosa!

Per si aquests noms que us he dit us sonen a xinès (o millor dit, a japonès), us deixo una mica d’informació sobre qui era aquest senyor (Extret de la Viquipèdia)

Masanobu Fukuoka (Iyo, prefectura d’Ehime a l’illa de Shikoku, 2 de febrer de 1913 – 16 d’agost de 2008) va ser un agricultor i microbiòleg japonès, autor de les obres La Revolució d’un bri de Palla i La Senda natural del Cultiu en què presenta les seves propostes per a un sistema d’agricultura que s’anomena agricultura natural o mètode Fukuoka.

Biografia

Descendent d’una família dedicada a l’agricultura des de fa segles, va començar la seva carrera com a edafòleg, desviant-se després cap a la fitopatologia. A l’edat de 25 anys, va començar a dubtar de la saviesa de l’agronomia moderna. Guiat per la seva intuïció, va decidir buscar un mètode de cultiu que protegís les característiques de la terra i eliminés treballs innecessaris. Va deixar el seu treball com a científic de recerca, i va tornar a la seva granja familiar a l’illa de Shikoku al Japó meridional per cultivar taronges Mikan orgàniques. D’aquest punt va dedicar la seva vida a desenvolupar el seu sistema de cultiu orgànic únic que no requereix escardes (desherbar), ni utilitzar pesticides ni fertilitzants, ni necessita conreu.

El mètode Fukuoka

Fukuoka practica un sistema de cultiu que ell anomena “agricultura natural”. Encara que algunes de les seves pràctiques són específiques del Japó, la idea que regeix el seu mètode s’ha aplicat amb èxit arreu del món. El seu sistema s’enquadra dins l’àmbit de la Permacultura.

L’essència del mètode de Fukuoka és reproduir les condicions naturals tan fidelment com sigui possible de manera que el sòl s’enriqueix progressivament i la qualitat dels aliments cultivats augmenta sense cap esforç afegit.

Principis de treball

  • No llaurar: d’aquesta manera es manté l’estructura i composició del sòl amb les seves característiques òptimes d’humitat i micronutrients
  • No utilitzar adobs ni fertilitzants: mitjançant la interacció dels diferents elements botànics, animals i minerals del sòl, la fertilitat del terreny de cultiu es regenera com en qualsevol ecosistema no domesticat.
  • No eliminar males herbes ni utilitzar herbicides: aquests destrueixen els nutrients i microorganismes del sòl, i només es justifiquen en monocultius. Però Fukuoka proposa una interacció de plantes que enriqueix i controla la biodiversitat d’un sòl.
  • No utilitzar pesticides: també maten la riquesa natural del sòl. La presència d’insectes pot equilibrar en un cultiu.
  • No podar: deixar a les plantes seguir el seu curs natural.
  • Boles d’argila (Nenda Dango).

Aquests radicals principis de treball es basen en una filosofia del no fer (Wu Wei), o més exactament de no intervenir. Fukuoka va assolir un grau de comprensió dels microecosistemes del sòl, que el va dur a idear un sistema de treball que l’allibera del conreu i els esforços innecessaris de l’agricultura tradicional. El seu mètode, que ell anomena de vegades agricultura natural Mahayana, es basa en començar donant i després en rebre de forma natural, en lloc d’exigir a la Terra fins a esgotar-la.

Boles d’argila (Nenda dango)

Per millorar la producció de la Natura amb la menor intervenció possible va idear un sistema que permet substituir l’arada així com els espantaocells i altres mètodes:

  • Barrejant llavors dins de bolles de fang d’uns 2 o 3 cm que després s’espargeixen pel camp
  • Les bolles es desfaran amb la primera pluja intensa, i les llavors començaran a brollar, fins aleshores protegides dels animals i el temps.
  • En la barreja de llavors vénen incloses les llavors del cultiu que es vol fer, al costat d’altres plantes (principalment trèvol blanc) que germinaran més aviat i crearan una capa fina que protegirà el sòl de la llum, impedint la germinació d’herbes, però no de cereals o el que es vol conrear.
  • En lloc de llaurar o desherbar el camp, el recobreix amb restes de les plantes cultivades en la collita anterior, de manera que es crea un compostatge natural, que conserva la humitat i els nutrients i impedeix la proliferació d’herbes no desitjades.

Altres detalls

  • A les boles d’argila hi poden incloure una part d’adob natural (fems o altres)
  • Una porció de pebre de Caiena ajuda a dissuadir els animals que es puguin menjar les llavors
  • A les bolles s’hi poden incloure diverses combinacions, segons sigui el cultiu de cereals, hortalisses, fruiters, zona boscosa, etc. de manera que poden tenir molts més usos que el de producció d’aliments: reforestació, reverdiment, regeneració de sòls …

Sistema de treball

El seu sistema es basa en respectar, i fins i tot potenciar, els cicles naturals, de manera que aquests asseguren una millor qualitat del creixement de les plantes. Mitjançant senzilles intervencions en el moment adequat, permet reduir considerablement el temps de treball. Aquestes intervencions es basen en la interacció de biosfera i sòl. Per exemple:

“” A la tardor sembra arròs, trèvol blanc i cereal d’hivern en el mateix camp, i els cobreix amb una espessa capa de palla d’arròs. El sègol o l’ordi i el trèvol brollen immediatament, però les llavors d’arròs romanen latents fins a la primavera. El sègol i l’ordi es seguen al maig i s’escampen sobre el camp perquè s’assequin una setmana o deu dies. Llavors es trillar i es avent i es fiquen en sacs per al seu emmagatzematge. Tota la palla s’escampa sense triturar sobre els camps com encoixinat. Els camps es mantenen inundats durant un curt període de temps durant les pluges monsòniques de juny per debilitar el trèvol i les males herbes, i donar així l’arròs l’oportunitat de brollar a través de la capa vegetal que cobreix el terra. “”

Resultats i peculiaritats

  • L’eficàcia del seu sistema es posa de manifest per la qualitat dels seus cultius:

El seu arròs per exemple, sense el clàssic i laboriós sistema d’inundacions, té gairebé el doble de grans i és de major mida que el cultivat de la manera habitual. El govern japonès es va oferir a comprar-li en exclusiva la patent d’aquest arròs, cosa a la qual ell es va negar.

  • L’eficàcia del sistema depèn del coneixement profund de les interaccions entre plantes i de l’estudi del sòl a conrear. Normalment cal temps fins a adquirir la tècnica o fins que la terra esgotada recuperi les seves qualitats.
  • El seu mètode serveix per a reforestacions i per fer reverdir zones dessecades: mitjançant arbres capaços d’extreure cap amunt la humitat del subsòl ha estat capaç de conrear en zones dessecades de Somàlia. Afirma que és possible reverdir gairebé qualsevol lloc de la Terra amb aquest mètode.

L’aparició del mètode Fukuoka és paral.lel al nou moviment d’agricultura ecològica a Occident en els anys 1940 a Europa i els Estats Units, conduït pels pioners com Eve BalfourAlbert Howard, i J.I. Rodale. No obstant això Fukuoka no es considera inclòs dins de l’etiqueta: “el problema, però, és que la majoria de la gent encara no entén la distinció entre cultiu orgànic i cultiu natural. L’agricultura científica i el cultiu orgànic són bàsicament científics en el seu enfocament. El límit entre els dos no és clar. “

Altres punts d’interès ecològic del sistema

  • La bolles d’argila es presenten com un mitjà de reforestació d’alta eficiència.
  • Els seus estudis ofereixen fórmules de reverdiment, reforestació i cultiu de zones àrides o dessecades.
  • Mitjançant l’ús combinat de diverses plantes, els seus cultius i reforestacions permeten extreure a la superfície l’aigua del subsòl per l’absorció que fan les arrels, humidificant així l’aire, enriquint el terra de conreu i l’humus, i afavorint les pluges i la disminució de l’efecte hivernacle.
  • També es pot veure en això un sistema que renova el concepte d’agricultura, alliberant-la de gran quantitat de treball pesat i penós, i de la dependència de maquinària pesada, adobs i pesticides.
  • El seu sistema s’emmarca també en mètodes que ajudarien a pal.liar la proliferació de fams, empobriment de pobles, i el menjar escombraria.

Filosofia del mètode Fukuoka

“És una filosofia per a treballar junts amb la natura i no en contra, d’observar prolongadament i atentament en lloc de treballar molt i descuidadament, de considerar les plantes i els animals en totes les seves funcions en lloc de tractar els elements com a sistemes d’un sol producte “.

El seu treball entronca amb la Permacultura: busca tenir cura de la Terra i les persones al mateix temps, i trobar maneres en que els elements s’aprofitin en diferents direccions dins d’un mateix sistema.

Fukuoka va desenvolupar el seu mètode a partir de la intuïció que gran part dels treballs que els éssers humans porten a terme són d’una banda innecessaris i penosos, i d’altra destructius, i així va decidir posar tot el seu esforç en descobrir una fórmula que solucionàs les dues deficiències. El seu principal interès es va centrar en trobar una fórmula per la qual no hauria d’esgotar els recursos de la Terra per produir aliments de qualitat en abundància.

Els principis de treball del seu mètode desenvolupen la filosofia del no-fer (Wu-Wei), o intervenir només fins on sigui necessari, i el mínim possible, en els processos naturals, per aconseguir que la força pròpia de la Natura potenciï els resultats en condicions òptimes de salut i vitalitat. Per això busca dissenyar primer condicions òptimes per al treball sense ajuts suplementaris (màquines, químics), i amb la mínima intervenció sobre el desenvolupament natural dels cultius (respecte per les estacions, no podar). Segueix un principi de respecte profund per les formes de la naturalesa i la confiança que aquesta pot proveir del necessari si sabem trobar la manera de comprendre els seus ritmes. Per resoldre problemes com fitopatologies o plagues és necessari arribar a un profund coneixement de l’equilibri de les interaccions naturals de l’ecosistema on volem conrear, de manera que les seves particularitats no se’ns presentin com un inconvenient, sinó a la llarga com a factors del procés fins i tot beneficiosos. Per aquest motiu, el seu sistema suposa una visió més àmplia de la relació entre processos agrícoles i els fenòmens naturals, amb una visió molt més global dels cicles i factors a tenir en compte, i de les ramificacions de resultats que cada element produeix.

Per Masanobu Fukuoka l’agricultura és un mitjà per al desenvolupament de l’ésser humà i la seva harmonia amb la Natura. Això entronca amb la concepció oriental de Dô o via de perfecció de la filosofiataoista i del budisme zen. L’agricultura té tot el necessari per fer feliç l’ésser humà, i oportunitats per desenvolupar el seu potencial interior.

Podeu trobar moltíssima informació a la xarxa sobre el Mètode Fukuoka, així com algun dels seus llibres. Per part meva, agraïr-li a la Mercè la seva amabilitat permetent-me compartir la seva feina.

Salut!