Arxiu d'etiquetes: Llavors

Comprar llavors ecològiques o cultivar-les ecològicament

planter-pebrotsEl tema de les llavors genera molts dubtes tant entre als que s’inicien en l’hort urbà com en els que ja fa algun temps que en fem. Una de les consultes que rebo més habitualment és on anar a comprar llavors o planter, i com saber que són ecològiques. Avui, per exemple, m’escrivia En PauLus dient-me:

També et volia preguntar què trobes, si hauria de plantar llavors ecològiques, o tan és? jo prefereixo les eco, però realment no sé si és millor o en realitat és igual si jo les cultivo ecològicament…

Els segells ecològics

segell-ecologic-europeuLa resposta no és pas fàcil, perquè sovint els motius que ens porten a formular-nos aquestes preguntes són diversos. A veure, anem per pams: de llavors, en podem trobar d’etiquetades com a ecològiques en comerços tradicionals i online.
Per estar segurs de que ho són, hi hem de buscar el segell de l’organisme certificador (que a Catalunya és el CCPAE i a nivell europeu, una fulla sobre fons verd).
El mateix discurs és aplicable al planter, tot i que d’aquest es fa realment més difícil de trobar-ne de certificat. No és impossible, però la majoria del que trobareu, no només no és ecològic, a més, és híbrid.

La opció més habitual entre els aficionats és cultivar llavors comprades o que s’han aconseguit mitjançant intercanvis. En aquest darrer cas, ens haurem de refiar de la persona que ens les ha fetes arribar, i de que ens expliqui com ha estat el seu cultiu. Personalment, sóc de la opinió que si les cultivo ecològicament, al cap d’un parell de temporades potser ja puc dir tranquil·lament, que ho són, d’ecològiques. Però és clar, qui m’ho certifica, això? Ningú, evidentment. Només el valor que pugui tenir la meva paraula per la persona a les que li envio.

Perquè volem que les llavors siguin ecològiques?

Penso que aquesta és la pregunta que ens hauriem de formular d’entrada. En el meu cas, sempre i quan no sigui un híbrid, tant me fa si la llavor està certificada com a ecològica o no, perque jo la cultivaré d’aquesta manera. I que una llavor sigui híbrida, no vol dir que sigui “dolenta”. Només m’afecta si en vull guardar llavor. I vosaltres? Ho voleu fer, això de guardar-ne llavors?
Tal i com vaig provar d’explicar en aquesta entrada sobre la hibridació, aquesta pot donar-se de manera natural en el nostre hort i no crec que sigui possible per nosaltres, com a aficionats que som, saber-ho amb una certesa total.

Com conseguir llavors?

Tenim dues opcions més apart de les que ens ofereixen els comerços. Buscar-les en fires i festes relacionades amb l’agricultura com ara les que podeu veure en aquesta imatge que correspon a la paradeta de Les Refardes a la Fira de la Candelera o mitjançant intercanvis.

llavors-les-refardes

Els intercanvis es poden conseguir de diverses maneres, però us recomano utilitzar el fòrum d’Infojardín, que té un espai destinat única i exclusivament a això: l’intercanvi de llavors i plantes.
Només un consell al respecte: recordeu que ningú té la obligació de compartir les seves llavors amb vosaltres, i menys encara si no oferiu res a canvi. Ho sento, però ho havia de dir. De vegades rebo missatges de gent que em demana llavors, gairebé exigint-les, i no només no m’ofereix res a canvi sino que no dóna ni les gràcies. D’això, la meva àvia n’hi deia “ser un barrut”, i jo també.
Si no teniu res per aportar, oferiu-vos a enviar un segell i un sobre com a mínim. Les llavors ja són prou regal com per a sobre, haver de pagar-ne el franqueig.

Potser algú de vosaltres pot aportar més opinions respecte al que us he explicat aquí. M’agradarà llegir-les.
Aprofito per avisar de que ahir vaig llençar a la bústia les llavors que tenia pendents d’enviar. Disculpeu-me el retard, vaig una mica atabalada aquests dies.
Salut!!!

 

Regalant llavors. Setmana 1

semillas-luffa-seeds
Us havíeu adonat de que les llavors de la luffa tenen bigoti? Jo acabo de fer-ho ara, en ampliar la imatge per penjar-la aquí. Curiós, oi?

Arranquem la primera setmana del Regalant llavors d’aquest any, en el que rifaré set packs de llavors entre tots aquells que participeu deixant un comentari. El contingut dels packs serà diferent d’un paquet a l’altre, ja que em temo que no tinc prou stock d’una sola varietat com per repartir-les entre tots. Això sí, m’arriba per fer enviar un mínim de 5 hortalisses diferents a cada un dels guanyadors. Está bé, no?

Com podeu participar?

Des d’avui dilluns i fins diumenge, heu de deixar un comentari aquí, al blog, amb les dades següents:

  • Nom
  • Ciutat, província i país des del que escriviu
  • Explicar quant de temps fa que vau començar el vostre hort urbà, i què us va portar a decidir-vos a fer-ho. (És molt important, ja que sense aquesta explicació el vostre comentari no serà validat).
  • Important: No deixeu el vostre correu electrònic en el text del comentari. En la casella que s’obre per escriure ja l’hi haureu deixat, i només jo puc visualitzar-lo, quedant ocult per la resta de lectors. El faré servir per comunicar-vos que heu guanyat i per a que m’envieu la vostra adreça per fer-vos arribar les llavors.

Us animeu? Espero les vostres històries. Sort!

A veure, com el fem, aquest concurs?

como-lo-hacemos

No, encara no és l’aniversari del blog (farà 9 anyets pel Març). Tampoc he arribat als 1.500 seguidors a cap xarxa social. Però… és que cal que passi alguna cosa important per posar en marxa el repartiment anual de llavors de la Picarona?

Aquest any farem una cosa diferent, perquè vull que sigueu vosaltres els que proposeu idees sobre com fer-ho. És molt senzill això de “Ah mira, la Picarona ja està repartint llavors, vaig a demanar-n’hi unes quantes”. No, aquest any vull que sigui quelcom participatiu en el que jo també us pugui conèixer una mica, saber quina mena d’hort teniu, quant de temps fa que vau començar i quines hortalisses us agraden més.

Prepararé 31 paquets amb llavors assortides que regalaré a 31 persones, una per cada dia del mes de Març, o sigui que teniu fins a dissabte per enviar les vostres propostes.
Vinga, que sigui una cosa consensuada! Espero els vostres comentaris aquí, al blog. No me’ls penjeu per les xarxes socials o puc acabar boja.

Guardar llavors d’enciam, pebrot, albergínia i luffa

guardar-semillas-lechuga
Una de les coses que més em va sorprendre en els meus primers anys d’hort urbà va ser descobrir de quina manera es formen les llavors de cada varietats d’hortalissa. Algunes són evidents perque les veiem a dins quan les utilitzem a la cuina però, i les dels enciams, la rúcula o les cols? D’on surten? Com i quan s’han de collir i conservar?

Hi ha alguna cosa de màgia en aquell moment en què el teu primer enciam comença a canviar. Si desconeixes com és tot el procés, et preocupes perque li passa alguna cosa estranya. Una noia ho va definir d’una manera molt gràfica que de seguida li vaig adaptar: “Al meu enciam li ha sortit un alien. Què faig?”

Com a consumidors, mai arribem a veure com és un enciam espigat perque els pagesos els cullen abans de que arribin a aquest moment del seu cicle vital. Per això sempre he deixat que ni que sigui una vegada, totes les hortalisses que he provat arribin a aquest moment sorprenent en què la natura segueix el seu curs i acaba del seu cicle donant llavor.

Els enciams comencen a créixer cap amunt des del mig, fent un tronxo gruixut i formant unes flors a la punta que s’obren i després s’assequen, obrint-se de nou per ensenyar uns pèls blancs. Les llavors són sota els pèls, i són negres i molt nombroses.

Pel que fa als pebrots, cal deixar que madurin a la planta fins que es tornen vermells i comencen a assecar-se. Collir-les d’un pebrot verd significa que les llavors poden no estar prou madures i que no en surti res si les sembrem. Deixeu un dels primers fruits a la mata i oblideu-vos-en fins que comenci a assecar-se.

Guardar llavors

Fa pocs dies us vaig ensenyar les albergínies que ja estaven ben grogues, esperant el moment de treure’ls les llavors. He fet un video per a que veieu com es fa i així de pas també coneixeu la luffa, de la que em sento super orgullosa perque per fi he pogut cultivar-la en un test!

Aquest video és la meva humil aportació al a campanya Seed Freedom que es realitza aquests dies a nivell mundial. Perque crec sincerament, que qualsevol que cultiva una hortalissa, ni que sigui en una jardinera, està en el seu dret de conservar, regalar i intercanviar aquests petits tresors que anomenem llavors.
Demà més, perque el tema dóna per llarg. Salut!

Ja teniu el safrà preparat per sembrar?

bulbs-safrà-hort-urbàPel que sembla, el 2013 ha estat extraordinari pel que fa a la collita de bulbs de safrà. Fa uns dies vaig rebre un correu d’en José Ramón (@azafranesjiloca), en el que m’ho explicava, amb aquell puntet d’orgull del que conrea la terra amb esforç i amb amor. Més encara quan tota la collita està dedicada a un sol producte, com és el cas del safrà.

En el seu mail, s’oferia a enviar-me uns bulbs de regal per a que ho veiés per mi mateixa. Li vaig demanar que siusplau, hi posés una mostra de cada una de les mides que comercialitzen per tal de fer-ne una comparativa. Espero que en la fotografia ho pogueu apreciar, vaig quedar realment sorpresa al comprovar que els bulbs dels que em parlava eren realment grans, gairebé de la mida d’una cabeça d’alls.

En el paquetet m’hi adjuntava informació sobre el seu cultiu. Ja us en vaig parlar l’any passat, però penso que val la pena fer-ne menció, pel que copio textualment:

Per sembrar els bulbs hem de tenir la terra ben adobada amb adob natural (fems), el millor seria el de vaca, però si no és possible pot servir el d’ovella, gallina, etc.

Un cop afegits els fems, es remouen amb la terra en la que hi traçarem uns solcs d’aproximadament 15-18 cm. on hi posarem els bulbs amb la cúa cap amunt i amb una distància entre ells d’uns 12-14 cm. Un cop sembrats, taparem el solc a l’obrir-ne el següent. 

El bulb sembrat no l’hem de treure de la terra en 5 anys, ja que cada any ens donarà la rosa del safrà (el primer any en dóna poc o gens per ser planta nova).

El 5è any i a finals de Maig, primers de Juny, es treu de la terra ja que a més de donar-nos flor durant aquests anys es multipliquen, pel que de cada bulb sembrat en podrem recollir de 8 a 10 de nous, que es treuen del terra com una panotxa bruta i que després netejarem. D’aquesta feina s’en diu “esfarfollar”, que és treure’n vàries capes de pell deixant només la última i treient-li el cul per així tenir-la en condicions i sembrar-la de nou al cap d’uns mesos, iniciant així un nou cicle de cultiu de 5 anys.

El moment de sembrar-los és ara, al Juliol. I després d’intercanviar uns quants correus, han tingut l’amabilitat d’oferir 5 bulbs gratuïts a qui faci una comanda online al seu web. Només cal que escriviu  “hemos accedido a través de Picarona” en la casella de missatge on també podeu indicar quin és l’horari d’entrega de la comanda.

Ja tinc ganes de sembrar-los, tot i que esperaré a finals de mes per fer-ho (haig de buscar alguna jardinera per posar-hi els nous bulbs). Mentrestant, us deixo aquest video emès a Aragon TV en el que podreu aprendre més sobre el cultiu, tot de termes curiosos sobre el seu procès i sobretot, conèixer les persones, als membres d’aquesta familia que cultiva safrà ecològic.
De tot cor els desitjo que la collita del proper any sigui tan extraordinària com la d’aquest.

La voz del viento, semillas de transición

la-voz-de-vientoJean Luc Danneyrolles, és un agricultor i productor de llavors ecològiques de la Provença francesa i en Carlos Pons un documentalista espanyol implicat en moviments de sobirania alimentària. El febrer de 2012 van iniciar un viatge fins a Granada amb la intenció de visitar diferents projectes agroecològics i d’alternativa social portant com a moneda de canvi una gran col·lecció de llavors.

Projectes visitats Mas Franch, Ecollavors, Esporus, Semillas Madre Tierra, Eco colonia Calafou, Didac S.Costa, 15M, Miquel Vallmitjana, Enric Duran, Cooperativa Integral Catalana, Esther Vivas, Derecho de Rebelión, AureaSocial, Gustavo Duch, Revista Soberanía Alimentaria, Yaiza, Can Masdeu, Guillem Tendero, La Garbiana, Roy Littlesun, Universidad del corazón único, Josep Pàmies, Dolça Revolucio, Ecoxarxa Lleida, Permacultura Montsant, Mariano Bueno, Ecollaures, Llavors d´aci, Red sostenible y creativa, Ojo de agua, La Cúpula, Felah Mengus, Temazcali Efímero, La Tribu, BioAlacant, Vicent Bordera, Patricia Dopazo, Plataforma por la soberanía alimentaria País Valencià, Perifèries, Mercatremol, Proyecto Rúcula, Jardines de Acuario, Red de Permacultura del Sureste, Los Albaricoqueros, Rincon del Segura, Nuevos Recolectores, Sunseed, Agrodilar, Hortigas, Ecovalle, 15M Granada, La comida en nuestras manos.

El resultal el podem veure en aquest documental, autofinançat i sota llicència Creative Commons de lliure distribució. Més informació

La Xarxa Catalana de Graners a Pagesos de ciutat. Sabeu com funcionen?

xarxa-catalana-de-graners-esporus

Heu sentit a parlar mai de la Xarxa Catalana de Graners o de la Red de Semillas? Com que ara estem en plena efervescència “planteril”, fa unes setmanes ens vam posar en contacte amb la  Xènia Torras, responsable del projecte Esporus per convidar-la a participar al Pagesos de ciutat i que ens expliqués com funcionen, com consegueixen les llavors i quins mètodes de conservació i propagació utilitzen..

Esporus és un dels bancs de llavors de la Xarxa Catalana de Graners, que a la seva vegada forma part de la Red de Semillas de la que ja hem parlat alguna vegada al bloc. Cada dia que passa estic més convençuda de l’agraïment que els devem a les persones que treballen en aquest tipus d’iniciatives, promovent la recol·lecció, estudi, conservació i propagació de varietats típiques de cada zona. Conservant aquest tresor que són les llavors antigues.

Quins són els objectius de la Xarxa Catalana de Graners

  • Denunciar i lluitar contra la privatització/especulació vers la biodiversitat.
  • Reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar, compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per part de pagesos i aficionats.
  • Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidència política en tot el relacionat amb les llavors agràries, i fer-ho de forma asembleària i horitzontal.
  • Donar suport a la creació de nous graners
  • Elaboració de fitxes comunes de caracterització agronòmica, organolèptica i etnobotànica
  • Crear una base de dades comú
  • Coordinar la recerca, preservació i multiplicació de varietats tradicionals i la seva cultura associada
  • Fomentar un model d’agricultura diversificada, local i familiar/col·lectiva
  • Recolzar i coordinar-se amb projectes afins per la sobirania i autonomia alimentària, l’accès a la terra i l’aigua.
  • Divulgar la tasca que duem a terme  [Extracte del seu Web]

Esporus va nèixer l’any 2002 per donar resposta a les necessitats del sector. El Banc és un projecte de l’Associació l’Era, que al seu cop està molt vinculada a l’Escola Agrària de Manresa, pionera del cultivo ecològic ja als anys 90.

Parlavan sovint de la necessitat de conservar aquest tipus de varietats i el mateix camí els va portar a iniciar una prospecció que pel que sembla no va ser fàcil, ja que havien de recòrrer a horticultors d’edats avançades, guanyant-se prèviament la seva confiança. L’estudi de cada varietat és molt complert: s’ha de prendre notes de tot els que t’expliquen els dipositaris, ja que d’aquestes notes se’n poden extrapolar molta informació com ara descobrir rutes històriques d’interecanvi econòmic entre comarques.

Un cop recollides les llavors, el primer que fan és emplenar una fitxa amb uns mínims d’informació agronòmica i cultural. Tenen un calendari de multiplicació i cada any sembren unes 60 varietats de les 270 enmagatzemades al banc de llavors. Les conserven en una càmera frigorífica a una temperatura de 5-8ºC i un 40% d’humitat. Les guarden ben seques, dins de pots de vidre amb tapa i gel de sílice  o guix com a secant..

Com podem accedir a aquest tipus de llavors els horticultors aficionats?

La Xènia ens va explicar que hi ha diversos mètodes: comprant-les en un Banc de Llavors, com a pagament per la feina que han fet els horticultors que les han reproduïdes, apadrinant-les, és a dir: cultivant-les i comprometent-nos a retornar-les per a que segueixi havent-n’hi stock i també mitjançant algun intercanvi per d’altres que hi poguem aportar.

També ens va explicar que anualment celebren una reunió i que aquest any es farà a Roda de Ter (Osona), el 7 d’Abril. Més informació aquí.

Pot ser que tingueu un Banc de la Xarxa Catalana de Graners més aprop de casa del que us penseu. Us deixo l’enllaç al llistat de Bancs i a la seva pàgina de Facebook per si es va actualitzant i se’n creen més.

ets-el-que-menges

En el mateix programa vam tenir a la Montse Vallory, xef especialitzada en alimentació natural i col·laboradora habitual del web  Ets el que menges, una visita obligada si esteu interessats en temes d’alimentació i salut. La Montse ens va parlar sobre la conveniència de consumir llavors en els nostres àpats, de les seves propietats nutritives i consells per utilitzar-les a la cuina..

Moltes gràcies a la Xènia, la Montse i a la Cristina pel seu testimoni com a pagesa de ciutat: va ser un autèntic plaer aprendre de vosaltres.
Per acabar, us deixo l’enllaç al Podcast:

 Ir a descargar

Bancs de llavors a Biblioteques Públiques

webinar-begoM’encanta Twitter i la seva inmediatesa per difondre notícies. Aquest matí m’arribava aquest tuit de la  @begoaguilera amb un enllaç convocant un Webinar a la xarxa per tal de crear Bancs de llavors a Biblioteques Públiques. Genial, oi?

Fuente: http://www.newdream.org/resources/webinars/seed-library

Seguint l’enllaç arribes a un web on s’ofereix informació sobre els ponents i el link d’inscripció. Aquesta iniciativa està en marxa ja a Estats Units i llegint una mica s’entén millor com funciona tot.

Des d’aqui us vull animar a assitir al Webinar que és el proper dimecres 27 per intentar engegar una iniciativa similar entre tots. Què us sembla? Estaria bé crear un xat paral·lel per assegurar-nos de que ho entenem tot bé i comentar-ho posteriorment.
Només em falta tenir clar l’horari, no tinc ni idea de quina hora és aquí les 11:00 AM Pacific time.

Qui s’anima? 

Planter espigat

semilleros

Doncs si, tinc el planter espigat. Aquest és un problema del planter que ens pot passar sempre. Però calma, hem de preguntar-nos perquè els ha passat això i si ho podriem haver evitat d’alguna manera.

“El síndrome del hilillo”

Aquest és el nom amb el que vam batejar aquest fenòmen a Infojardín i que ens ha passat a tots alguna vegada. Quan les llavors germinen, van buscant la llum per seguir desenvolupant-se. Si no la troben, s’espiguen, creixen molt en vertical i de vegades poden arribar a tombar-se pel pes dels cotiledons o de les fulles veritables. Si això ens passa, ja podem donar gairebé per perduda la planta.

La solució és sempre la mateixa: si s’allarguen, hem de donar-los més llum. Sol directe si ens és possible. Protegint-les amb un plàstic si cal per a que no tinguin fred, però posant-les al sol directe.

Què és el que ha passat?

En el meu cas, la resposta és fàcil: no ha fet sol. A Catalunya hem tingut força dies seguits amb el cel tapat i pluja continuada. Ni rastre de sol, tot i que les plantetes tenien una bona ubicació dins de casa. Elles buscaven un sol que hauria d’haver-hi estat però que no sortia.

I ara què s’ha de fer?

En el cas del planter espigat de les tomaqueres, preocupar-se relativament. Es poden traspassar a recipients individuals enterrant aquesta tija i deixant sobre terra les fulles veritables que ja comencen a formar-se. De la tija enterrada en naixeran noves arrels sense problemes, i seguiran el seu creixement.

Afortunadament, només vaig preparar planter de tomàquets i pebrots. Aquests últims, que són més triganers van començar a germinar abans d’ahir. Espero que segueixi fent sol i no torni a tenir el mateix problema.

I el vostre planter, com està? També se us ha espigat?

Com preparar planter

Quin èxit aquest mes amb la proposta de “Com preparar planter”!!
9 col·laboracions de les que tinc constància i les que es poden seguir afegint durant uns dies si deixeu l’enllaç als comentaris.
Estic segura de que tots hem après alguna cosa de les experiències d’altres companys i de ben segur aquesta recopilació serà de gran ajuda per als que us hi poseu per primera vegada. Anem doncs a fer-ne un repàs:

Kissy en ensenya el seu planter a l’aire lliure des del El huerto de Tatay

Foto:http://elhuertodetatay.blogspot.com.es/2013/02/preparando-el-semillero-2013.html

La Mariángeles també ho fa a l’aire lliure, a  El terrao

Foto: http://elterrao-dosurbanitasenelcampo.blogspot.com.es/2013/02/bancal-semillero-en-la-huerta.html

Angelita, de Diario de siembra ens ensenya els seus, reciclant gotets de iogurt

Foto: http://diariodesiembra.blogspot.com.es/2013/02/preparando-planteros.html

I la Yolanda ens ofereix un pas a pas amb video inclòs al seu El balcón verde.

Foto: http://www.elbalconverde.com/2013/02/haciendo-semilleros.html

En Dani, de Forbidden words, germina les llavors utilitzant tovallons de paper abans de posar-les a terra

Foto: http://www.forbiddenwords.net/2013/02/18/como-hacer-tu-propio-semillero-para-las-hortalizas-de-verano/

I la Susana, d’ Anarko Huerto en mi terraza es moria de ganes de començar i els té molt avançats

Foto: http://anarkohuerto.blogspot.com.es/2013/02/semilleros_22.html

Via Twitter ens arriba la participació d’ Organicus

Foto: http://organicus-blog.blogspot.com.es/2013/02/como-preparar-semilleros.html

També des del Twitter, els de l’hort comunitari Plantem-nos

Foto: http://plantemnos.wordpress.com/2013/02/20/jornada-de-feines-a-lhort/

Els envasos de làctics guanyen per golejada, com els de @hijasperezosas a Metido en un jardín

Foto: http://metidoenunjardin.blogspot.com.es/2013/02/como-preparar-los-semilleros.html

 

Per part meva, us vaig deixar dues entrades sobre aquest tema. Arribarà una tercera amb video inclòs però està pendent d’edició i espero tenir temps per fer-ho en breu.

Germinar llavors – Introducció
Germinar llavors: El germinador

Moltes gràcies a tots per participar! I tu? Com prepares el teu planter?