Arxiu d'etiquetes: Llavors

Germinar llavors – El germinador

llavorsLa majoría de les hortalisses d’estiu necessiten d’un alta temperatura per a poder germinar. O si més no, una temperatura bastant més elevada que la que tenim en el moment de preparar el planter.

Per aquest motiu la saviesa popular sempre ha intentat afavorir aquesta germinació d’una manera o altra. Un dels mètodes habituals sempre ha estat el de la “cama caliente” (desconec el terme en català, si algú el sap…).
Amb aquest sistema, aprofitem l’escalfor que es desprén dels fems o de matèria vegetal en descomposició per a fer germinar les nostres llavors.
A continuació us deixo fotografies del sistema pas a pas, gràcies al company Destripaterrones. (Fixeu-vos-hi bé perque hi ha tot el procedimient de sembra fins al final).

Però com us deia abans, hi ha d’altres sistemes per intentar afavorir la germinació. El company Miracebo va començar presentant el seu al fòrum i gràcies a ell molts ens hem apuntat a fer-nos el nostre aprofitant la seva idea i admirant sempre els seus videos didàctics.

En Miracebo es mereix tot un missatge per a ell tot sol. Ha estat mestre i això se li nota en la manera d’explicar les coses. Aquí us deixo un altre video on parla del planter. Més fàcil d’entendre, impossible.

Un altre més on ens ensenya com preparar llavors per ficar-les al germinador.

I per acabar les lliçons, el video sobre el “Repicado”

La meva versió del germinador

Servidora va agafar idees d’aquí i d’allà per construir-ne un per mi. I us puc assegurar que n’he tingut de sobres per a fer germinar les llavors del meu hortet 🙂

Per acabar, uns enllaços més per si voleu seguir llegint sobre el tema i veure els germinadors que han construït altres companys d’Infojardín com ara en WestyBernaralacid o Ángel y su nieta.

Entrada publicada originalment el 12/03/2008
Revisada i editada el 17/02/2013

Germinar llavors – Introducció

germinació

Explicar com germinar llavors no es fa en un tres i no res. Hi ha molts consells a donar per aquells que no ho han fet mai i per això he decidit revisar les entrades ja publicades al bloc, ampliant-les i afegint-hi enllaços que penso que us poden aportar més informació.

Ja fa dies que a Infojardín estem en plena efervescència amb el planter. Qui més qui menys ja l’ha posat i ahir i avui, amb la baixada de les temperatures, tots patint per les nostres llavors tot just acabades de germinar…

Vaig prometre al començar el Picabook que parlaria del planter en un tema apart i vull complir la promesa. Però el tema dóna per llarg, així que m’imagino que hauré de dividir el tema d’alguna manera.

D’entrada, deixeu-me enumerar-vos algunes coses molt bàsiques sobre la germinació de llavors, per així poder començar ja.

Què necessitem

-Un recipient on fer germinar les llavors
-Substrat apropiat per a la germinació
-Les llavors
-Aigua
-Temperatura

Triar els recipients

Per a germinar les llavors podem utilitzar molts i variats recipients, la majoria d’ells reciclats d’altres usos (veureu fins a on arriba la inventiva!!).
Així, podem fer servir envasos de iogourt, fiambreres de plàstic, petits testos fets amb paper de diari…
També unes plates que venen a les cooperatives agrícoles i botigues especialitzades que poden ser de porexpan o de plàstic i que tenen tot de foradets per a omplir-los de terra. N’hi ha de vàries mides i colors.

Triar el substrat

En principi les llavors poden germinar en qualsevol substrat, però n’hi ha d’especials per a tal fi. A Infojardín, la majoria fem servir un que es diu Compo Semilleros per tal de no escalfar-nos massa el cap.
En qualsevol cas, és convenient que sigui un substrat ric en nutrients per a afavorir el creixement de les llavors i que no sigui excessivament compacte per tal de que les arrels es puguin desenvolupar correctament.

Si teniu torba negra o rossa, és un substrat ideal, afegint-hi perlita per afavorir l’aireació.
Però repeteixo, les llavors poden germinar en gairebé qualsevol substrat.

Les llavors

Vull mencionar aquí que és important que les llavors hagin estat ben conservades per tal que germinin amb èxit. Sempre és millor utilitzar llavors de l’any anterior doncs tot i que si són més antigues poden germinar també, trigaran molt més.

Aigua

De tant bàsic, gairebé fa vergonya parlar-ne 🙂
No he sentit mai a dir que cal que sigui aigua embotellada, o de pluja, però el que sí és cert és que si deixeu una galleda plena en repòs, es veu que al dia següent n’haurà desaparegut gran part del clor que conté.
És molt important per a la germinació que no els falti humitat, així que podeu regar el planter amb un vaporitzador o similar per tal de no remoure la terra.

Temperatura

És primordial i molt, molt important per a la germinació de les llavors de les hortalisses d’estiu. I un altre punt que dóna lloc a molta inventiva per part dels companys del fòrum.
Però d’aquest punt ja us en parlaré en una altra ocasió perquè el tema dels germinadors dóna per a un altre missatge ben complert.
El que heu de saber és que convé que les llavors tinguin una temperatura d’uns 18 a 25 graus per germinar correctament i que això d’entrada ho podeu aconseguir apropant els contenidors a alguna font de calor.

Com sembrar les llavors

  • El més habitual és emplenar els contenidor de substrat, regar-lo i a continuació dipositar-hi les llavors. En un potet de iogourt s’hi podrien posar sense problemes de 8 a 10 llavors de gairebé qualsevol hortalissa, tenint en compte que quan creixin una mica les haurem de separar per tal de fer-les crèixer individualment (d’aquest pas en castellà se’n diu “repicado”)
  • Cobrir les llavors amb una capa molt fina de substrat, mig centímetre aproximadament.
  • Regar superficialment
  • Apropar el contenidor a una font de calor, mantenint-ne la humitat

Quan triguen a germinar les llavors

Depén de varis factors: d’una banda, de quina hortalissa es tracta. I d’altra banda, de lo antigues o noves que siguin les llavors (les més noves germinaran abans).
Per norma general, els enciams triguen molt poc, uns 3 dies en germinar. Els tomàquets de 4 a 5. Totes les cucurbitàcies triguen poc, uns 5 dies també.
Els més tardans acostumen a ser els pebrots, que poden trigar perfectament un mes en nèixer i que a més són els que necessiten la temperatura més alta, uns 25º.
Podeu veure una taula sobre com de fons heu de sembrar les llavors i els dies que triguen a germinar en aquest enllaç.

Què fer quan ja han germinat les llavors

En aquest punt és quan hem de mirar de donar-los el màxim de llum possible, ja que les plantes al nèixer la busquen desesperadament, donant lloc al que a Infojardín anomenem “síndrome del hilillo“. Això és, les plantes creixen amunt i amunt, amb una tija molt llarga i fina fins que al final es tomben pel seu propi pes.
És convenient doncs posar-les a on puguin rebre el màxim de llum però no sol directe, ja que al ser tant petites corren el risc de cremar-se.

Quan eixen les llavors, apareixen primer els cotiledons, que són dues fulletes petites molt similars en totes les espècies i poc després, el que ja s’anomenen fulles de veritat i que varien de forma segons l’hortalissa. És quan apareixen aquestes quan haurem de pensar en separar les plantetes i plantar-les en contenidors més grans de manera individual, per tal que s’enforteixin al màxim.

D’això en castellà se’n diu “Repicado”. Podeu ampliar informació sobre aquest tema en aquest missatge.

Espero que aquesta informació inicial us sigui d’ajuda per començar. Ara, paciència i a posar el planter!!!

Entrada publicada originalment el Març de 2008.
Revisada el Febrer de 2013

Tema del mes: Com preparar planter?

tema-del-mes-febrer2013

No ha estat fàcil triar el Tema del Mes de Febrer perque havieu fet algunes propostes molt interessants a la pàgina del Facebook. Però les ganes de començar a preparar el planter em poden, i em consta que no sóc la única!!

Que potser és una mica aviat? Tot depén de la zona on viviu. Molts hem trobat la manera de donar a les llavors l’escalfor que els manca, oi? Mentre el planter vagi creixent, ja tindrem temps de preparar l’hort i les jardineres pels cultius que han de venir, tocarem aquest tema el mes vinent!

Us animeu a explicar-nos com prepareu el vostre planter? Us recordo el funcionament del Tema del Mes, i no oblideu que encara que no tingueu bloc ens ho podeu explicar responent a aquest missatge o a la pàgina del Facebook.

M’agradarà molt llegir els vostres consells, salut!

Tema del mes: Com guardes les teves llavors?

Amb uns dies de retard per permetre la participació del màxim possible de blocaires, aquí us deixo la recopilació dels participants en el l Tema d’aquest mes de Gener 2013

Angelita, de Diario de Siembra

Foto: http://diariodesiembra.blogspot.com.es/2013/01/guardar-semillas.html

Kissi, de El huerto de Tatay

Foto: http://elhuertodetatay.blogspot.com.es/2013/01/como-guardar-semillas.html

 

Mónica, de Con minúsculas

Foto: hhttp://conminusculas.blogspot.com.es/2013/01/semillas.html

Norma, de Siempre será primavera

Foto: http://siempreseraprimavera.blogspot.com.ar/2013/01/la-albahaca-hierba-de-reyes.html

Irene, de El patio ecológico

Foto: http://elpatioecologico.blogspot.com.es/2011/11/conservar-las-semillas.html

I per acabar, un DIY que ens arriba d’ Organicus

Foto: http://organicus-blog.blogspot.com.es/2013/01/sobres-para-guardar-semillas-diy.html

Moltíssimes gràcies a totes les participants, segur que de mica en mica els temes s’aniran fent més interessants i podrem aprendre’n tots. Per part meva ja he fet servir la plantilla d’Organicus per enviar unes llavoretes

Alguna suggerència pel #TemaDelMes de Febrer? Si no n’arriba cap us en proposaré una aquest cap de setmana!

Salut!

 

Com guardar llavors

Sobrets de llavors preparats per enviar per correu
Sobrets de llavors preparats per enviar per correu

Estic molt contenta de l’acollida que ha tingut la meva proposta del Tema del Mes, segur que de mica en mica serem més blocs participant i afegint les nostres idees i opinions sobre el tema escollit.

He preparat un remix d’entrades ja publicades al bloc per exposar de quina manera conservo les meves llavors. D’entrada vull dir-vos que ja fa molt de temps que no compro llavors de sobres comercials excepte si estic viatjant i trobo alguna varietat que em crida l’atenció. Gairebé consegueixo totes les llavors d’intercanvis amb d’altres aficionats a l’hort urbà i la resta provenen d’hortalisses que cultivo cada estiu i de les guardo llavor per la temporada següent.

Ja ja alguns anys que a Infojardín vam posar en marxa l’Album de fotos de hortalizas en el que podreu trobar imatges de com es formen les llavors més habituals. En el cas de tomàquets i pebrots pot resultar evident on són i com les hem de treure, però quan comences, sovint et preguntes d’on carai deuen sortir les llavors dels enciams, per exemple. És bonic deixar que les nostres hortalisses acabin el seu cicle vital per tal d’experimentar-ho i aprendre com és tot el procés.

A continuació us exposo com aconseguir llavors de les  hortalisses més habituals en un hort en jardineres i com procedir per tal de conservar-les correctament.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

Guardar llavors de llegums

-Collir les tavelles quan s’assequen i comencen a desgranar-se.
-En varietats de mongetes de mata baixa, recollir la planta sencera i penjar-la en un lloc sec i airejat durant dues setmanes (fins que al mossegar les tavelles no hi quedi marca).
-Faves: guardar les llavors de les primeres tavelles.

Guardar llavors d’espinacs

-Per a conseguir llavor, es planten al novembre-desembre i es deixen crèixer fins que el seu cicle vital finalitzi i s’assequi. Al maig-juny es poden collir les llavors.
-Hi ha plantes femenines (que produeixen llavors) i masculines (floreixen abans i tenen fulles més petites), en una proporció 2:1.
-Per a evitar pèrdues, recollir-les a primera hora del matí per a evitar que les llavors caiguin de la planta.
-Collir quan la planta encara és verda i la llavor marró.

Guardar llavors de bledes

-Les primeres poden pujar a flor el mateix any.
-Transplantem a la tardor les millors plantes (mínim 12) i es protegeixen durant l’hivern (com la remolatxa).
-La llavor es recull quan és marró
-No s’assequen al sol
-Quan es comencen a formar les llavors s’aconsella tallar les puntes florals per evitar producció de llavor petita.
-Pot creuar-se amb la remolatxa.

Guardar llavors d’enciam

-Durant el cultiu és convenient guiar-los per evitar que es dobleguin.
-Recollim a ple sol quan al bufar salta la llavor, doblegant lleugerament la tija i picant amb les mans o un pal per fer saltar la llavor madura.
-Un cop recollit ho deixem al mateix recipient on hem collit les llavors per tal que tots els insectes que hi pugui haver vagin sortint.
-1er ho passem per un sedàs per eliminar les parts més grolleres i després ho ventem: les parts més lleugeres (llavors petites o buides i part de la flor cauen més lluny).
-Un cop neta i seca, tirem les llavors en un got d’aigua i remenem ràpidament: les que floten les despreciem i RÀPIDAMENT les assequem.

Com conservar-les d’un any per altre?

Sempre es recomana guardar-les en un lloc fresc i sec. Pot ser a la nevera, dins de pots hermètics o en un rebost.

En el cas dels llegums podem trobar-nos que es corquin, pel que podem posar-les al congelador durant un parell de dies i després desar-les normalment. Amb aquesta baixada de temperatura el que conseguim és matar els ous i/o larves que hi pugui haver a l’interior de les llavors, evitant que eclosionin. HI ha fins i tot qui les desa al congelador durant tota la temporada.

Podeu guardar les vostres llavors en pots de vidre, bossetes de plàstic amb tanca zip o en bossetes de paper. Recordeu apuntar-hi la varietat, l’any de collita i si feu algun intercanvi no deixeu de posar-hi les mateixes dades. La persona que rebi aquestes llavors us ho agrairà.

Teniu present també que les llavors perden poder germinatiu any rera any, pel que és millor sembrar-les l’any següent d’haver-les collit i donar sortida a les sobrats mitjançant intercanvis.

Per acabar, us deixo una taula de germinació per a que els impacients sabeu quants dies triguen a germinar cada una de les varietats. La taula és aproximada, pel que si les llavors fa temps que les teniu, poden trigar més dies dels indicats.

Nendo Dango – Infografia

Autora: Mercè Jara Munshttp://hortpienc.blogspot.com.es/
Autora: Mercè Jara Muns
http://hortpienc.blogspot.com.es/

Sempre he admirat a la gent que sap dibuixar. Mon pare ho fa molt bé, però de les tres germanes només la Eli ha heredat aquest do.

La setmana passada estava bloggejant quan vaig anar a espategar al bloc de l’Hort Comunitari de Fort Pienc (Barcelona), i vaig veure aquesta preciosa infografia sobre les Nendo Dango (bombes de llavors) que utilitzaba en Masanobu Fukuoka. Li vaig demanar permís a la seva autora, la Mercè per portar-la cap aquí i de seguida em va dir que si. És preciosa!

Per si aquests noms que us he dit us sonen a xinès (o millor dit, a japonès), us deixo una mica d’informació sobre qui era aquest senyor (Extret de la Viquipèdia)

Masanobu Fukuoka (Iyo, prefectura d’Ehime a l’illa de Shikoku, 2 de febrer de 1913 – 16 d’agost de 2008) va ser un agricultor i microbiòleg japonès, autor de les obres La Revolució d’un bri de Palla i La Senda natural del Cultiu en què presenta les seves propostes per a un sistema d’agricultura que s’anomena agricultura natural o mètode Fukuoka.

Biografia

Descendent d’una família dedicada a l’agricultura des de fa segles, va començar la seva carrera com a edafòleg, desviant-se després cap a la fitopatologia. A l’edat de 25 anys, va començar a dubtar de la saviesa de l’agronomia moderna. Guiat per la seva intuïció, va decidir buscar un mètode de cultiu que protegís les característiques de la terra i eliminés treballs innecessaris. Va deixar el seu treball com a científic de recerca, i va tornar a la seva granja familiar a l’illa de Shikoku al Japó meridional per cultivar taronges Mikan orgàniques. D’aquest punt va dedicar la seva vida a desenvolupar el seu sistema de cultiu orgànic únic que no requereix escardes (desherbar), ni utilitzar pesticides ni fertilitzants, ni necessita conreu.

El mètode Fukuoka

Fukuoka practica un sistema de cultiu que ell anomena “agricultura natural”. Encara que algunes de les seves pràctiques són específiques del Japó, la idea que regeix el seu mètode s’ha aplicat amb èxit arreu del món. El seu sistema s’enquadra dins l’àmbit de la Permacultura.

L’essència del mètode de Fukuoka és reproduir les condicions naturals tan fidelment com sigui possible de manera que el sòl s’enriqueix progressivament i la qualitat dels aliments cultivats augmenta sense cap esforç afegit.

Principis de treball

  • No llaurar: d’aquesta manera es manté l’estructura i composició del sòl amb les seves característiques òptimes d’humitat i micronutrients
  • No utilitzar adobs ni fertilitzants: mitjançant la interacció dels diferents elements botànics, animals i minerals del sòl, la fertilitat del terreny de cultiu es regenera com en qualsevol ecosistema no domesticat.
  • No eliminar males herbes ni utilitzar herbicides: aquests destrueixen els nutrients i microorganismes del sòl, i només es justifiquen en monocultius. Però Fukuoka proposa una interacció de plantes que enriqueix i controla la biodiversitat d’un sòl.
  • No utilitzar pesticides: també maten la riquesa natural del sòl. La presència d’insectes pot equilibrar en un cultiu.
  • No podar: deixar a les plantes seguir el seu curs natural.
  • Boles d’argila (Nenda Dango).

Aquests radicals principis de treball es basen en una filosofia del no fer (Wu Wei), o més exactament de no intervenir. Fukuoka va assolir un grau de comprensió dels microecosistemes del sòl, que el va dur a idear un sistema de treball que l’allibera del conreu i els esforços innecessaris de l’agricultura tradicional. El seu mètode, que ell anomena de vegades agricultura natural Mahayana, es basa en començar donant i després en rebre de forma natural, en lloc d’exigir a la Terra fins a esgotar-la.

Boles d’argila (Nenda dango)

Per millorar la producció de la Natura amb la menor intervenció possible va idear un sistema que permet substituir l’arada així com els espantaocells i altres mètodes:

  • Barrejant llavors dins de bolles de fang d’uns 2 o 3 cm que després s’espargeixen pel camp
  • Les bolles es desfaran amb la primera pluja intensa, i les llavors començaran a brollar, fins aleshores protegides dels animals i el temps.
  • En la barreja de llavors vénen incloses les llavors del cultiu que es vol fer, al costat d’altres plantes (principalment trèvol blanc) que germinaran més aviat i crearan una capa fina que protegirà el sòl de la llum, impedint la germinació d’herbes, però no de cereals o el que es vol conrear.
  • En lloc de llaurar o desherbar el camp, el recobreix amb restes de les plantes cultivades en la collita anterior, de manera que es crea un compostatge natural, que conserva la humitat i els nutrients i impedeix la proliferació d’herbes no desitjades.

Altres detalls

  • A les boles d’argila hi poden incloure una part d’adob natural (fems o altres)
  • Una porció de pebre de Caiena ajuda a dissuadir els animals que es puguin menjar les llavors
  • A les bolles s’hi poden incloure diverses combinacions, segons sigui el cultiu de cereals, hortalisses, fruiters, zona boscosa, etc. de manera que poden tenir molts més usos que el de producció d’aliments: reforestació, reverdiment, regeneració de sòls …

Sistema de treball

El seu sistema es basa en respectar, i fins i tot potenciar, els cicles naturals, de manera que aquests asseguren una millor qualitat del creixement de les plantes. Mitjançant senzilles intervencions en el moment adequat, permet reduir considerablement el temps de treball. Aquestes intervencions es basen en la interacció de biosfera i sòl. Per exemple:

“” A la tardor sembra arròs, trèvol blanc i cereal d’hivern en el mateix camp, i els cobreix amb una espessa capa de palla d’arròs. El sègol o l’ordi i el trèvol brollen immediatament, però les llavors d’arròs romanen latents fins a la primavera. El sègol i l’ordi es seguen al maig i s’escampen sobre el camp perquè s’assequin una setmana o deu dies. Llavors es trillar i es avent i es fiquen en sacs per al seu emmagatzematge. Tota la palla s’escampa sense triturar sobre els camps com encoixinat. Els camps es mantenen inundats durant un curt període de temps durant les pluges monsòniques de juny per debilitar el trèvol i les males herbes, i donar així l’arròs l’oportunitat de brollar a través de la capa vegetal que cobreix el terra. “”

Resultats i peculiaritats

  • L’eficàcia del seu sistema es posa de manifest per la qualitat dels seus cultius:

El seu arròs per exemple, sense el clàssic i laboriós sistema d’inundacions, té gairebé el doble de grans i és de major mida que el cultivat de la manera habitual. El govern japonès es va oferir a comprar-li en exclusiva la patent d’aquest arròs, cosa a la qual ell es va negar.

  • L’eficàcia del sistema depèn del coneixement profund de les interaccions entre plantes i de l’estudi del sòl a conrear. Normalment cal temps fins a adquirir la tècnica o fins que la terra esgotada recuperi les seves qualitats.
  • El seu mètode serveix per a reforestacions i per fer reverdir zones dessecades: mitjançant arbres capaços d’extreure cap amunt la humitat del subsòl ha estat capaç de conrear en zones dessecades de Somàlia. Afirma que és possible reverdir gairebé qualsevol lloc de la Terra amb aquest mètode.

L’aparició del mètode Fukuoka és paral.lel al nou moviment d’agricultura ecològica a Occident en els anys 1940 a Europa i els Estats Units, conduït pels pioners com Eve BalfourAlbert Howard, i J.I. Rodale. No obstant això Fukuoka no es considera inclòs dins de l’etiqueta: “el problema, però, és que la majoria de la gent encara no entén la distinció entre cultiu orgànic i cultiu natural. L’agricultura científica i el cultiu orgànic són bàsicament científics en el seu enfocament. El límit entre els dos no és clar. “

Altres punts d’interès ecològic del sistema

  • La bolles d’argila es presenten com un mitjà de reforestació d’alta eficiència.
  • Els seus estudis ofereixen fórmules de reverdiment, reforestació i cultiu de zones àrides o dessecades.
  • Mitjançant l’ús combinat de diverses plantes, els seus cultius i reforestacions permeten extreure a la superfície l’aigua del subsòl per l’absorció que fan les arrels, humidificant així l’aire, enriquint el terra de conreu i l’humus, i afavorint les pluges i la disminució de l’efecte hivernacle.
  • També es pot veure en això un sistema que renova el concepte d’agricultura, alliberant-la de gran quantitat de treball pesat i penós, i de la dependència de maquinària pesada, adobs i pesticides.
  • El seu sistema s’emmarca també en mètodes que ajudarien a pal.liar la proliferació de fams, empobriment de pobles, i el menjar escombraria.

Filosofia del mètode Fukuoka

“És una filosofia per a treballar junts amb la natura i no en contra, d’observar prolongadament i atentament en lloc de treballar molt i descuidadament, de considerar les plantes i els animals en totes les seves funcions en lloc de tractar els elements com a sistemes d’un sol producte “.

El seu treball entronca amb la Permacultura: busca tenir cura de la Terra i les persones al mateix temps, i trobar maneres en que els elements s’aprofitin en diferents direccions dins d’un mateix sistema.

Fukuoka va desenvolupar el seu mètode a partir de la intuïció que gran part dels treballs que els éssers humans porten a terme són d’una banda innecessaris i penosos, i d’altra destructius, i així va decidir posar tot el seu esforç en descobrir una fórmula que solucionàs les dues deficiències. El seu principal interès es va centrar en trobar una fórmula per la qual no hauria d’esgotar els recursos de la Terra per produir aliments de qualitat en abundància.

Els principis de treball del seu mètode desenvolupen la filosofia del no-fer (Wu-Wei), o intervenir només fins on sigui necessari, i el mínim possible, en els processos naturals, per aconseguir que la força pròpia de la Natura potenciï els resultats en condicions òptimes de salut i vitalitat. Per això busca dissenyar primer condicions òptimes per al treball sense ajuts suplementaris (màquines, químics), i amb la mínima intervenció sobre el desenvolupament natural dels cultius (respecte per les estacions, no podar). Segueix un principi de respecte profund per les formes de la naturalesa i la confiança que aquesta pot proveir del necessari si sabem trobar la manera de comprendre els seus ritmes. Per resoldre problemes com fitopatologies o plagues és necessari arribar a un profund coneixement de l’equilibri de les interaccions naturals de l’ecosistema on volem conrear, de manera que les seves particularitats no se’ns presentin com un inconvenient, sinó a la llarga com a factors del procés fins i tot beneficiosos. Per aquest motiu, el seu sistema suposa una visió més àmplia de la relació entre processos agrícoles i els fenòmens naturals, amb una visió molt més global dels cicles i factors a tenir en compte, i de les ramificacions de resultats que cada element produeix.

Per Masanobu Fukuoka l’agricultura és un mitjà per al desenvolupament de l’ésser humà i la seva harmonia amb la Natura. Això entronca amb la concepció oriental de Dô o via de perfecció de la filosofiataoista i del budisme zen. L’agricultura té tot el necessari per fer feliç l’ésser humà, i oportunitats per desenvolupar el seu potencial interior.

Podeu trobar moltíssima informació a la xarxa sobre el Mètode Fukuoka, així com algun dels seus llibres. Per part meva, agraïr-li a la Mercè la seva amabilitat permetent-me compartir la seva feina.

Salut!

Etiqueta les teves plantes! Reciclant a l’hort

piedras-pintadas
Fotografía de http://www.itsoverflowing.com

Ja deu fer prop d’un mes que a en  @JavierColores se li va ocórrer plantejar-nos una pregunta als hortolans del Twitter: ¿Com eitqueteu les vostres plantes? Va crear el hashtag #EtiquetaPlanta i als pocs dies va recopilar totes les respostes en aquesta fantàstica entrada del seu bloc que mereix molt la pena visitar.

De fet, no conec a ningú a qui no se li hagi ultra-desenvolupat la inventiva al començar un hort. No us ha passat a vosaltres? Veiem recipients en qualsevol trasto, que si els pots del iogurt, que si ampolles i bricks de llet… Podem trobar una bona recopilació a la entrada que es va treballar i molt la @MonniMouse al seu bloc: Contenedores para el huerto y el macetohuerto: Todo vale.

Fotografía: http://hortarrels.blogspot.com.es/2013/01/brico-construccio-amb-palets.html
Fotografía: http://hortarrels.blogspot.com.es/2013/01/brico-construccio-amb-palets.html

I per acabar, què me’n dieu del super galliner que han fet els de l’Hort Arrels? No serà perque no hi ha utilitats per donar-li als palés, oi?

Aquesta tarda, a la ràdio, he explicat els mètodes recopilats per en @JavierColores al seu bloc. Espero que no s’hagi molestat, ja que l’he mencionat! Us deixo el podcast per si el voleu escoltar.

Trobada d’hortelans urbans el proper dissabte a Barcelona

CARTEL kedada-04

Fa alguns dies que corre la noticia per Internet: Trobada d’hortelans urbans el proper dissabte a Barcelona!

Els amics de Pugem a l’hort i El balcón verde l’han organitzat pel proper dissabte al matí una trobada al Parc de la Ciutadella, amb la intenció de que hi porteu planter, llavors i així poder intercanviar-los, comentar experiències i coneixements.

Us animeu? Trobareu tota la informació en el cartell adjunt.

Jo, lamentablement, no hi podré assistir. Els dissabtes al matí estic a la paradeta del Mercat Ecològic i no puc escapar-me de cap de les maneres.

Espero que sigui un èxit d’assistència i la primera de moooltes trobades! Esperem notícies als blocs organitzadors.

3a Fira del Tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana

fira-del-tomaquet-2012Els que em coneixeu de fa temps, sabeu que sempre m’ha cridat l’atenció el tema de les llavors autòctones i les varietats pròpies de cada zona.M’apassiona comprovar com hi ha hortalisses fortament lligades a la gastronomia d’un territori però que per contra no es coneixen a l’altra banda del país.

Estic segura de que això no passa amb el tomàquet: és una de les hortalisses més conegudes i consumides arreu. Però si vols trobar aquell gust que et transporta a la infantesa, si vols ficar-te un trosset a la boca i trobar-hi el sabor d’un tomàquet de debó, has de buscar llavors antigues. Com sigui.

Espero que no us sorprengui amb la fermesa de l’afirmació. La majoria del planter que podeu trobar és de varietats de tomàquets híbrids. Els diuen F1, i no precisament perque els agradin les curses. Són llavors tractades al laboratori per trobar la màxima producció i que siguin plantes resistents a les plagues més habituals.

Però.. I EL GUST? Aquests senyors del laboratori s’han preocupat de que els tomàquets tinguin gust a tomàquet?

Ric tota sola pensant en la quantitat de Mauricios que m’he menjat aquest estiu (i si no li trobes la gràcia a això, és que encara no has vist aquest video).

A l’hort de casa sempre tinc dificultats per cultivar tomàquets. Cada any us explico que sempre acabo amb plagues d’aranya roja que em fan malbé la majoria de les mates. Però aqui estem, lluitant contra ella i conseguint collir tomàquets que tenen gust del que han de tenir.

Si em quedo curta, els compro. Però no al super de la cantonada, d’aquells que van a 1€ els 2 kgs. M’acosto al mercat i vaig directa als pagesos que venen la seva producció. Ells són els guardians d’aquest tresor que són les varietats antigues de tomàquets.

Fa un parell de dissabtes vaig estar a Eulàlia de Ronçana, on gràcies a la tasca de gent que intenta que aquestes meravelles no es perdin, es va celebrar la 3a edició de la Fira del Tomàquet.

Santa Eulàlia és aprop de Sabadell, a només mitja horeta de cotxe. Però no tant aprop com per trobar-hi exactament les mateixes varietats que aqui. Curiós.

Les anomenades “varietats antigues” són pròpies de cada comarca, de cada poble fins i tot. Són antigues perquè els seus antecessors són aquells tomàquets que es cultivaven fa temps, quan això dels híbrids ni se sabia què era.

I estan adaptades a les particularitats de cada poble: a la seva terra, al seu clima, a la seva aigua. Si em puc permetre una llicència romàntica, diria que fins i tot a les mans d’aquell pagès que amb tot el seu amor, cull el millor dels seus tomàquets per conservar-ne les seves llavors per l’estiu següent.

A la Fira es poden trobar aquests fruits tan preuats que s’estan recuperant. Perque hi ha gent que lluita per mantenir-ne el cultiu, aquesta cultura de la terra que la globalització està destruïnt.

Vaig tenir la sort de poder assistir a la visita guiada a  l’Hort de l’Espelt, un hort en el què l’Associació  Llavors orientals cultiva aquestes varietats que tenen un peu a l’UVI. Ens hem tornat tan còmodes que ens és més fàcil comprar planter del que sigui que gaudir de l’experiència de collir aquells tomàquets que tu mateix has sembrat.

Visitar un hort i que te l’ensenyi qui el treballa és la millor experiència que hi ha per a qualsevol neòfit en el tema. I si a més hi ha la persona que entén de bitxos i plagues, el rien ne va plus.
Per a mostra un botó.

Teniu una segona oportunitat per assistir a aquestes activitats el dia 8 de Setembre. Intenteu organitzar-vos una mica per poder participar en les dues activitats més importants que hi ha: la visita a l’hort i el taller posterior amb la Bàrbara, on us explicarà tot de remeis ecològics per tractar les plagues.
Val la pena. Salut!

Tomàquets de penjar

tomaquets-de-penjarM’arriba al correu una consulta d’en José Maria que em diu:

Tengo un pequeño huerto en macetas y este año he cogido tomates de colgar. Mi pregunta es cuando los tengo que recoger , cuando tenga ya uno maduro o cuando todos empiezen a madurar.

Els tomàquets de penjar s’utilitzen habitualment per preparar el pa amb tomàquet, tot i que es poden utilitzar a la cuina amb qualsevol altra finalitat. Se’ls anomena de moltes maneres: tomacons, de ramallet, mallorquins, d’enfilar. També pel nom de les (afortunadament) infinites varietats que es troben arreu del territori.

El dubte d’en Jose Maria és molt habitual, ja que així com la resta de varietats de tomàquet s’acostumen a collir per consumir-los inmediatament, els de penjar tenen una llarga conservació, que depén precisament del moment en què els recollim i de com els guardem per a que durin entre 6 i 8 mesos.

Per experiència pròpia (amb la varietat de tomàquets de penjar “Bombilla”) i pel que expliquen alguns companys, s’acostumen a recollir quan la meitat del ramallet està madur. No us preocupeu pel fet de que n’hi hagi dos, tres o quatre ben verds, ja maduraran.

Per conservar-los, podem fer-ho de vàries maneres, això si, intentant no retirar mai el peduncle que uneix el tomàquet amb la mata:

-Buscar sempre un lloc on la temperatura sigui el més estable possible, i a poder ser, que no hi hagi un excès d’humitat.
-Penjant els ramallets d’un filferro
-S’agafa fil i agulla i s’enfilen a través del peduncle en grups de 10 o 12 unitats, per penjar-los posteriorment.
-Posant-los en caixes de fruita que prèviament haurem folrat amb paper de diari. Si a més podem separar un tomàquet de l’altre amb cartronets, evitarem que un de fet malbé ens podreixi el del costat.

Hi ha un missatge a Infojardín amb un títol molt divertit: “Tomates de colgar – Instrucciones de uso“. Hi podreu trobar fotografies del mètode que utilitzen els companys i segur que n’agafareu idees.

Aprofito aquest missatge per fer-vos saber que aquest bloc participa en els Premis Blocs 2012, organitzat per Stic.cat, en la categoria de Sostenibilitat i Medi Ambient.
Si us vé de gust passar uns minuts descobrint blocs en català sobre temes diversos, us aconsello que us hi passeu, i si em voleu agraïr la feina amb un vot, doncs jo feliç!

Salut!!!

Categoria Sostenibilitat i Medi Ambient