Arxiu d'etiquetes: Maduixes

Els problemes d’un estiu sense sol

podridura-pebrotsCada estiu és diferent, i tal i com us avançava en tornar de vacances, el d’aquest any ha estat per oblidar. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes imatges dels problemes d’un estiu sense sol en el meu hortet. És molt probable que coincideixin amb alguns dels que heu patit vosaltres, o no. Qui sap! M’agradarà llegir els comentaris per poder aprendre’n més, comparar i extreure’n conclusions.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

  • El cul negre es manifesta per manca de calç o per estrés hídric (excés o manca de reg) que afecta al desenvolupament de les plantes i a la seva capacitat d’absorció de nutrients.
  • Ha plogut molt: el substrat de les torretes ha estat xop molts dies
  • Ha plogut molt: el substrat pot haver perdut nutrients que han marxat pel forat de drenatge dels testos
  • Ergo: No puc fer res contra la pluja però si respecte als nutrients

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

oidi-tomaqueres

 

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

  • Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
  • Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
  • Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
  • Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

cremada-solar-nyores

 

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

fresa-deformeDe vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 pebrot-lentEn aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.
Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!

L’estiu sense sol

flor-de-tomate

Hola a tots! Què tal les vacances? I els horts?
Setembre és un bon moment per valorar com ha estat la temporada d’estiu, independentment de si aquesta ha estat la vostra primera temporada com a pagesos de ciutat o bé ja porteu uns quants anys d’experiència. Cada temporada és diferent, i per mi, aquest ha estat definitivament l’estiu sense sol.

M’imagino que no haurà estat així a tot el territori, i que potser allà on viviu heu gaudit d’un sol espatarrant. Aquí al Vallès Occidental ens ha plogut molt, i hi ha hagut setmanes en què els núvols cobríen el cel un dia si, i l’altre també. Les plantes (les pobres), feien el que podien, amb unes temperatures molt més baixes del que esperaven i molta, molta més aigua de la desitjable.

En vam parlar al darrer programa del Pagesos de Ciutat amb la Marina Duñach. Potser alguns la coneixeu, és filla de Gallecs, cuinera jubilada i una de les abanderades del moviment Slow Food al Vallès Oriental. Dones com ella, n’hi hauria d’haver a patades, a casa nostra. Va ser un enorme plaer comptar amb la seva presència i sentir un comentari que em va deixar ben encuriosida: a la seva zona, la majoria dels pagesos que han estat cultivant varietats antigues, han tingut menys problemes de fongs. Un punt més per aquestes hortalisses de casa nostra.

Els fongs han fet patir molt als pagesos aquest any, tant als professionals com als que cultivem per l’autoconsum. Les plantes no s’esperen que l’estiu sigui així. Un tomàquet o un pebrot esperen passar calor, potser una mica de set i de tant en tant patir una tamborinada o una tempesta d’estiu. Cada una ho soporta a la seva manera, i per exemple aquest any he patit alguns problemes amb els que no m’hi havia trobat mai.

Em fa llàstima per tots aquells que heu començat aquest any i heu patit cada dia: quan no era el pugó, eren els fongs. Això si és que no arribava l’aranya roja per tornar a ploure l’endemà. Si us plau, no us desanimeu! No sempre és així! En properes entrades veurem si hi podriem haver fet alguna cosa i segur que l’any que vé tot anirà millor, us ho garanteixo!

M’agradaria ensenyar-vos un petit resum de com ha estat la temporada d’estiu a l’hortet. Què tal amb unes fotos?

primer-tomate-cherry
El primer cirerol de l’any el va collir la Sara, la meva neboda. No va durar ni dos segons!
primera-piparra
#moltfan de les Piparres. M’encanta quan surten amb la “camisa” que fa la flor quan s’asseca.
flor-frambuesa
Els gerds pobres, segueixen en el mateix test amb el que els vaig comprar al viver. Així i tot han fet les primeres flors.
planta-cacahuete
Aquest any he plantat cacahuets! Encara no sé quan serà el moment de collir-los, estic investigant!
polinizar-tomate
Els cosinets han vingut de visita! Amb en Jan ajudem a pol·linitzar les flors dels tomàquets.
piparras-guindillas
Amb en Sergi collim les primeres piparres.
fresa-2014
Els maduixots que vaig trasplantar han sortit grossos i dolços. Amb l’Àlex en vam collir un.
semillas-apio
I amb en Marc vam collir llavors d’api. Ja estan germinant.
pimientos-2014
L’orgull del meu hort: un bon cistell de pebrots.

I a vosaltres? Com us ha anat l’estiu? M’ho expliqueu?

Planter de maduixes d’arrel nua (Amb video)

maduixes de boscAquest any he tornat a plantar maduixes. En feia molts que les vaig eliminar de l’hort perquè sempre arriba un moment en què si no n’estas molt pendent, acaben envaint-ho tot. Me’n vaig cansar i em vaig dir: “Ah, si? Doncs fora!”.
Però ara, amb la Sara voltant per casa em fa il·lusió que pugui menjar maduixes de la tieta. Que les vegi créixer i haver-li de dir allò de que “No, encara no són vermelles, no es poden menjar!”

Planter de maduixes d’arrel nua

Tot i que es poden trobar llavors de maduixa, el més habitual és comprar-ne planter. A a majoria de comerços especialitzats solen tenir dues opcions: o bé els testos petitons amb la planta ja crescudeta (i molt sovint amb flors i/o maduixes) o bé planter més petit, en les safates negres o de pórex habituals.

Només alguns planteraires,(la majoria del Maresme), tenen planter d’arrel nua. Pel que tinc entès, és el que compren els pagesos que s’hi dediquen. Aquest any en vaig trobar a la Fira de la Candelera, i com que no ho havia provat mai amb aquestes varietats, el vaig comprar.
El senyor de la parada, em va preguntar de quina de les dues varietats el volia: si de les “normals” o les de “tot l’any”. No m’ho vaig pensar gaire, li vaig dir que les de tot l’any i així és com vaig endur-me cap a casa planter de maduixa de la varietat Albion.

Com que és prou particular i és recomanable procedir d’una determinada manera abans de trasplantar-lo, m’he decidit a gravar-vos aquest video:

Més sobre les maduixes…

Les maduixes, tot i que potser no han de considerar-se pròpiament hortalisses, sino fruites, són molt habituals en els horts urbans. N’hem parlat al blog en diverses ocasions i per motius ben diferents: en aquesta entrada, una petita introducció al seu cultiu. I aquí, comentant el mètode que utilitzen a El huerto del López per preparar els estolons per les properes sembres.

També sobre com n’és d’important, que evitem que les maduixes toquin el substrat. Poden podrir-se fàcilment tal i com es pot veure en aquesta fotografia, de ja fa alguns anys.
maduixes-sobre-substrat

Maduixes.cat a Pagesos de ciutat

L’avantatge de fer el programa de ràdio, és que ens permet entrevistar directament a pagesos que s’hi dediquen i aprendre’n molt. Tot i que ja havia sentit a parlar de la necessitat de vernalització de les maduixes, em va sorprendre constatar-ho en la entrevista que ens va oferir en Joan Borrell de Maduixes.cat, una empresa que fa més de 50 anys que es dedica al cultiu de la tan preciada maduixa del Maresme.

La vernalització no és altra cosa que la necessitat que tenen algunes plantes de passar molt de fred a l’hivern per poder brotar amb força. En el cas de les maduixes és molt important que així sigui, ja que si no, la planta no produeix igual.
Penso que la explicació d’en Joan va ser prou interessant com per deixar-vos-la aqui. Segur que si esteu cultivant maduixes a casa hi aprendreu un grapat de coses.
Salut!

De maduixes i del López

Aquest mes, l’hort triat per la revista de  Planeta Huerto és El huerto del López.

Em va agradar molt la entrevista i sobretot el seu bloc, que m’ha encantat per lo bé que ho explica tot i sobretot perque hi té algunes entrades molt i molt interessants.

Com que aquests dies estavem parlant precisament de les maduixes, em va sorprendre veure el seu sistema per a collir-ne els estolons per iniciar una nova plantació.

No us ho explicaré aqui, perque el que vull és que l’aneu a visitar i així donar-li el crèdit que es mereix. Per la meva part ja l’he afegit a les Adreces d’Interès perque val la pena seguir-lo i aprendre d’ell.

El missatge sobre com recolectar els estolons és aquí i en aquest altre explica com les va plantar posteriorment. Per part meva, només dir-li que té una fan més.

Salutacions!

I avui a la ràdio parlarem de maduixes

Això de la secció de la ràdio m’anima a seguir fent cosetes al bloc, tot i que em fa anar més de cul del que ja anava! Però és molt divertit i m’ho passo molt bé amb en Manolo i en Carles, que amb les seves preguntes em recorda molt les inquietuds que tenia quan vaig començar amb l’hortet.

Sembla que hi ha algú a la emisora que està molt interessat en cultivar maduixes aquest hivern. Doncs res, el cultiu de les maduixes és molt senzill, així que aprofitarem per ampliar una mica més el tema aquí tot i que n’hem parlat ja d’altres vegades.

Buscant alguna ilustració sobre aquesta planta he trobat la que veieu a l’esquerra. Em sembla fantàstica! S’hi aprecien molt bé tots els detalls i l’he compartit al Facebook perque d’aquesta manera tothom pugui seguir les explicacions durant el programa.

I és que les maduixeres tenen quelcom que les fa màgiques. A mi sempre m’ho han semblat! I no és ni més ni menys que la seva reproducció per estolons.
Ja us en vaig parlar en aquesta entrada, però deixeu-me explicar-vos una altra vegada què són això dels estolons.

Un estoló, en botànica, és un brot lateral sorgit de la base d’una planta.
Els estolons poden ser superficials com en el cas de la maduixera, que serveix de reproducció vegetativa, o subterranis i aleshores després del procés de tuberització poden donar lloc a un tubercle com és el cas de la patatera.
Els estolons superficials poden arrelar en els nusos i donar origen a diversos individus que cada vegada resulten més petits com més lluny siguin de la planta mare.
La reproducció vegetativa espontània a través dels estolons fa que les plantes sovint es comportin com invasores ja que és molt més ràpida que a través de llavors. (Extret de la Viquipèdia)

S’ha entès, oi? Doncs bé, ara arriba la pregunta del milió: què hem de fer amb els estolons? I quan surten?

Els estolons surten quan a la planta li sembla. O si més no, així m’ha passat a mi. Uns anys apareixen mentre es formen les maduixes, d’altres més tard…. El que hem de tenir present és que aquesta és la manera més senzilla de conseguir noves plantes i que ho hem d’aprofitar.

Què hem de fer? Doncs molt senzill: deixar que la nova planta que creix al final de l’estoló, arreli allà on nosaltres vulguem.  Normalment formen una tija que va creixent de manera paralel.la al terra, i quan el seu propi pes fa que toquin el substrat, allà s’ancoren i fan arrels.
Això podem evitar-ho controlant-ne el creixement i posant petites torretes sota els estolons, o al costat de la jardinera. Fixeu-vos en aquesta fotografia de la meva amiga Candín:

La longitud dels estolons li han permès no haver de fer invents estranys. En qualsevol cas, no us preocupeu massa, és molt senzill conseguir noves mates per l’any següent. I si no els falta aigua i nutrients, podreu menjar maduixes durant moooolts mesos!

Darrerament rebo més informació de blocs sobre horticultura gràcies a nous contactes al Twitter i al Facebook, són dues eines genials! Gràcies a això he descobert un blog totalment recomanable i que té una entrada fantàstica sobre el cultiu de les maduixeres. És el blog d’en Felix Maocho. No us perdeu la seva secció sobre horticultura i sobretot, la entrada sobre les maduixes que és de 10!

Per acabar, us haig de posar una recepta de cuina. Cada cop que penso en les maduixes em vé al cap lo boníssim (i fàcil!!!) que queda aquest Semifred de maduixes del bloc de cuina de la Dolorss. Ja fa algun temps que vaig trobar-lo buscant receptes i des de llavors segueixo aquesta noia de Balaguer.
Com que una imatge val més que mil paraules, us el deixo perque acabeu aquesta entrada bavejant.
Salut!!!

Com va l’hortet aquests dies…

Hola!!!

Fa dies que no us parlo de com va l’hortet. I és que aquest hivern no he estat massa pendent d’ell, la veritat. (Cada hivern dic el mateix, no sé perquè m’excuso sempre. Comença la temporada de bolets i aquí la Picarona no està d’hort ni de romanços, els bolets són el primer!)

Vaig plantar faves, pèsols, canonges, espigalls, cebes, enciams, raves, també porros i xirivia.

Tot ha anat bastant bé per ser que amb la nova feina vaig atabalada i no ho he cuidat com altres anys. Però les faves, elles soles van fent i m’han donat força collita. L’any que vé em penso que no posaré pèsols i ompliré la terrassa i el pati de faves, són molt més productives!!!

Aquí a la foto teniu unes de les primeres, que acostumem a fer en una truita amb la vaina i tot. Si són tendres són boníssimes!!! Les heu probades mai, així?


De les maduixes se n’ha de parlar apart, aquest any.

Mai, mai n’havia collides tantes. Avui ha vingut la Carla a casa i estava esperant-la per arrencar les que han madurat aquests ultims dies. N’hem contat 49, i per mi és tot un rècord. No són exageradament grosses, però tenen un gust i una olor que tira enrera. Que bones!!!

Ara haig d’investigar què haig de fer per conseguir una nova collita, ja que gairebé mai he conseguit collir maduixes dos cops de la mateixa mata. En canvi, alguns companys d’Infojardín sí que en cullen durant l’estiu.

Algun suggeriment?

Evitar que les maduixes toquin el substrat

maduixes-sobre-substrat

M’escriu la Lía preguntant-me:

Volia preguntarte una cosa, ja que avui he comprat planter de maduixes i el noi m’ha recomanat que les posés de manera que penjéssin o es podririen al tocar la superfície. Em pots explicar alguna cosa sobre com va el tema amb aquests fruits?

Ja es va tocar el tema de les maduixes en el tema Avui parlem de… maduixes!
Però és cert que en aquella entrada no vaig comentar res sobre el tema de la pudrició de les mateixes.

El noi que te les ha venudes, t’ha aconsellat bé, Lia!

Per experiència pròpia he pogut comprovar que si deixo créixer les maduixes sobre el substrat, moltes vegades o es podreixen o se les mengen els llimacs que lamentablement circulen per casa.

Al tractar-se d’una mata molt baixeta, les branques que sostenen els fruits van doblegant-se segons van creixent, fins que acaben arrossegant-se.
En les torretes, és molt fàcil acompanyar els fruits per a que pengin per fora, i si estan en jardineres o directament a terra, es pot fer algun invent com el que us ensenyo, posant-hi alguna cosa a sota.

Concretament, utilitzo uns gotets de plàstic de gelat que em guarda una amiga que té un restaurant. Els dono mil utilitats, i una d’elles és colocar-los cap per avall de manera que les maduixes no toquin el terra. De fet, potser per l’angle de la fotografia ho sembla, però us garanteixo que no!

Ja esteu menjant maduixes? Les meves aquest any estan increïbles, amb molts fruits dolços i saborosos!!

Avui parlem de… maduixes!

Aquests dies és habitual trobar amb facilitat plantetes de maduixa. I com no caure en la temptació? Aquí us deixo quatre consells i unes fotos per completar la informació sobre el cultiu de la maduixa en els nostres horts urbans.

1) No compreu moltes plantes aquest any.
Les maduixes es reprodueixen molt fàcilment a partir d’estolons que elles mateixes fan créixer durant la temporada. Són unes tiges llargues que surten de la base de la planteta i que quan troben terra comencen a emetre fulletes i arrels. De cada planteta n’hi poden arribar a sortir fins a cinc o sis, o sigui que potser val la pena no comprar gaires plantons aquest any perque al final de la temporada probablement us trobeu amb una bona colla de noves plantetes que sap greu sacrificar si no es té més espai.

2) Compreu plantes que tinguin flors per sortir
Quan trieu els plantons, mireu de separar les fulles i que a dins hi hagi bastantes floretes. Cada una d’elles serà una futura maduixa.
És millor fer-ho així i veure-les crèixer a casa que no pas agafar-ne algunes amb maduixes ja mig vermelles però que potser no en produiran més.

3) Condicions de cultiu
Les maduixes, segons la meva experiència, no necessiten de molta profunditat per a créixer bé. Les he tingut en jardineres de 30 cms de fondària, en torretes petites de 12 cm de diàmetre, i actualment estan a terra a la zona on tinc les flors.
Val a dir que actualment s’han reproduït molt més (no hi ha res com sembrar a terra directament), però el que vull deixar clar és que no cal sacrificar torretes de més profunditat per a elles.

4) Llum i reg
Hi ha qui ha comentat al fòrum que si ha tingut les maduixeres a ple sol no li han produït gaire. Això és degut a que per a fructificar, la maduixa ha d’estar a un màxim de 20 graus, temperatura que es sobrepassa de sobres durant l’estiu si estan a ple sol.
Jo les hi tinc habitualment i no em puc queixar. El que sí és cert és que els mesos de més calor demanen molta més aigua, ja que del contrari les fulles es comencen a secar i la planta podria acabar morint.
Cal controlar-ne doncs el reg durant aquests mesos i provar diferents ubicacions fins a trobar la definitiva.

5) Adobs
Sembla que són bastant exigents en quant a l’adobat. Jo hi vaig afegint humus de cuc quan em sembla, sense seguir una pauta, però vigilant que no els en falti quan comencen a emetre les primeres floretes.

6) Reproducció per estolons
Quan la planta comenci a emetre estolons, poseu-los dins d’un petit test amb terra, enfonsant-lo una mica. Quan noteu que ja ha agafat, podeu tallar l’estoló arran de la mare i de la filla, com si fos un cordó umbilical.
Pot ser que d’un estoló en surti un altre, sobretot si encara està lligat a la planta mare.

7) Un parell de coses més…
Les maduixeres són una planta bastant dura. Aguanta temperatures molt fredes, així que durant l’hivern no hi penseu massa. Regueu-les una mica però de tant en tant, i no us preocupeu si veieu que les fulles s’assequen una mica i les que queden agafen tons rogencs. És normal.

A la primavera, les plantes comencen a emetre noves fulles a partir de l’ullet que tenen. A partir d’aquell moment vigileu-ne el reg i l’adob, doncs de seguida comencen a sortir les flors.

Per a més informació sobre el cultiu de les maduixes, podeu consultar la web de Infoagro i la de Infojardín.

I com sempre dic, aquests consells els baso en la meva pròpia i possiblement equivocada experiència. Així que qualsevol comentari al respecte serà apreciat!