Arxiu d'etiquetes: Pagesos de ciutat

Pagesos de ciutat #74 – Aplec d’agricultura urbana

pagesos-de-ciutat-programa-74

subscripcio-podcastDissabte 6 de setembre es va emetre el primer programa de la 3a temporada de Pagesos de ciutat. Després de les vacances, és gairebé obligat fer una valoració de com ha estat la temporada d’estiu i per això vam poder comptar amb la col·laboració d’en Carles Vicente (Responsable d’Organització d’Unió de Pagesos) com a protagonista de la entrevista central del programa. Amb ell vam parlar del temps i de com havia afectat les collites, de la crisis dels purins i del veto rus a la fruita i verdures europees. Abans però, l’Albert Gusi ens va explicar com havia començat la seva aventura hortícola, i els problemes que havia tingut amb el cul negre dels tomàquets i la Juani, del blog La cocina de Juani va compartir amb nosaltres la recepta d’un pastís de préssec caramel·litzat (a l’estil tatin) que ha d’estar fabulós!

Les xarxes

En aquesta secció sempre destaquem experiències, notícies i enllaços a d’altres blogs relacionats amb la horticultura que ens han cridat l’atenció durant la setmana. Una d’elles era la notícia publicada a El País titulada Las mejores cocinas con huerto propio, mentre que del blog VeoVerde compartíem la iniciativa d’un hospital d’Indianàpolis, als Estats Units, en el que han destinat una gran part de la zona verda del centre al cultiu d’hortalisses.

El video d’aquesta setmana és una producció de la BBC titulada Una granja per al futur. En ella, la Rebecca Hosking relata com s’ho fa per tirar endavant la granja familiar intentant evitar la dependència els combustibles fòssils que de per si, té l’agricultura. Més que interessant (gràcies a Horteres i herbes per compartir-lo al seu blog).

L’Aplec d’agricultura urbana a Pagesos de ciutat

També vam poder comptar amb la participació d’en Josep Maria Vallès, de Tarpuna, que ens presentava el primer Aplec que tindrà lloc (apunteu a les agendes) els propers dies 10, 11 i 12 d’Octubre. Com que és un tema prou interessant, en parlarem de seguida que es faci oficial el programa d’activitats, però mentrestant us deixo l’enllaç al seu web perquè aneu fent salivera.

 I recordeu…

Que als Pagesos de ciutat ens agrada rebre les vostres notícies, comentaris i dubtes al correu del programa i també a les nostres xarxes socials (Twitter i Facebook). Us esperem el proper dissabte a Ràdio Santa Perpètua o a la vostra emissora local!

3a temporada de Pagesos de ciutat

pagesos-de-ciutat-la-xarxaTornem! Aquesta setmana comencem la 3a temporada del programa! I com sempre diu en Carles, ho fem amb moltes ganes de seguir cultivant aquest tros d’hortet radiofònic que es diu Pagesos de ciutat.

Tot sovint em pregunteu on o com escoltar el programa. Us ho explico: el programa s’enregistra a Ràdio Santa Perpètua, on el podeu seguir online cada dissabte pel matí de 10 a 11. A la mateixa web, dins de la secció Podcasts, hi trobareu penjats els darrers programes, per escoltar-los quan vulgueu i/o descarregar-los.
Les diferents emissores municipals ens emeten en horaris i dies diferents en funció de la seva graella. És complicat poder oferir-vos tota aquesta informació perquè la veritat és que són moltes (prop d’una quarantena) i a hores d’ara, amb la temporada a punt de començar, encara no tenim confirmació de les dates d’emissió en cada emissora. En qualsevol cas, tan bon punt disposem d’aquesta informació, intentaré oferir-vos-la per si us resulta més còmode.

Una segona possibilitat és seguir-nos a través del web de La Xarxa (antiga COM Ràdio), i la tercera, a les nostres xarxes socials, on compartim no només els podcasts sino informacions relacionades amb els temes que hem tractat. Busqueu-nos a Twitter i a Facebook!

Col·laborar amb el programa

Hi ha dues seccions que no serien possibles sense la vostra col·laboració. La primera és la que obre el programa i que nosaltres anomenem “El testimoni”. Cada setmana, un horticultor afeccionat ens explica com va ser que va decidir-se a començar un hort urbà: com ho va fer, què hi cultiva, quins problemes ha tingut i com els ha solucionat.

La segona, és “La Recepta”, en la qual hi tenim sovint a blocaires gastronòmics que ens dónen idees i receptes on l’ingredient principal és una fruita o verdura de temporada. Encara que no tingueu un blog, si voleu compartir amb nosaltres qualsevol recepta per l’estil, estarem encantats d’escoltar-vos.

De vegades, akeep-calm-pagesos-de-ciutatixò de la ràdio imposa una mica. Bé, a mi m’imposava, les primeres vegades. Per això sempre parlem abans amb la persona que entrevistem per explicar-li que per participar en alguna d’aquestes dues seccions, no cal desplaçar-se a l’emissora (ho gravem per telèfon) i que no és en directe (s’enregistra prèviament per després editar-ho amb alguna musiqueta xula de fons). Així que ja sabeu: no sigueu vergonyosos i animeu-vos a participar!

Tant a en Carles com a mi ens agrada molt rebre els vostres comentaris, suggeriments i qualsevol informació relacionada amb la horticultura que tingueu a bé fer-nos arribar. Podeu utilitzar les xarxes socials o el correu electrònic del programa: pagesosdeciutat@gmail.com

El programa aqui, al blog

Una assignatura pendent que tenia d’ençà que va començar el Pagesos de ciutat, era compartir-ne els continguts aqui, al blog. Així veureu què és el que fem i els temes que tractem. Per això, a partir d’ara, hi trobareu una sèrie d’entrades setmanals que hi estaran relacionades: els divendres, un avançament dels continguts del programa de l’endemà. A mitja setmana, l’enllaç al podcast i alguns comentaris sobre el tema central al que ens ha portat el testimoni de la setmana. Espero tenir temps per tot!

I al programa de demà…

Demà tornem a l’hort! Ho fem visitant Dominique Lafuente i coneixent la seva experiència a més d’anar a Can Ragolta per saber com fan planter. Parlarem amb Sergi Caballero de la preparació del sòl per la nova temporada i sabrem en que consisteix el projecte ‘Vida verda’ creat per estudiants de periodisme dedicat a l’agricultura ecològica. I a la cuina farem samfaina com al 1714.
Us esperem a Ràdio Sta Perpètua a les 10h.

Remei casolà d’all contra el pugó a Pagesos de ciutat

extracto-ajo

El programa de dissabte passat va començar amb bon peu. Vam poder parlar una estoneta amb la Susana del blog Webos Fritos, perque ens expliqués com havia anat això d’iniciar la campanya #TomatesPlasticoNo a través de Twitter. Va ser un plaer tenir-la amb nosaltres i sentir-la parlar apassionadament dels tomàquets de la seva terra.

A continuació i en el testimoni, vam comptar amb la presència de la Yolanda de El Balcón Verde, que ens va explicar com van decidir-se a començar el seu hort urbà. Ens va parlar de que utilitzaven extractes naturals com el d’all i em vaig adonar de que no l’havia mencionat mai aqui al blog. Personalment sóc de sabó potàssic, és el meu insecticida de capçalera, però em consta que molts aficionats l’utilitzen amb bons resultats. Així que anem a explicar com es prepara i s’utilitza.

El remei casolà a base d’extracte d’all contra el pugó

L’extracte d’all és un repelent i es recomana perque resulta molt efectiu contra el pugó. Hi ha qui a més hi afegeix una mica de bitxo picant per fer-lo encara menys atractiu. Però no oblideu que és un repelent, no serveix per matar. Només si el barregem amb alguna altra cosa, com pot ser amb sabó potàssic, conseguirem eliminar i protegir.

Una recepta ràpida per elaborar-lo seria la següent

Com a repelent: 7,5 d’all que aixafarem amb l’ajuda d’un morter. Ho afegirem a 1 litre d’aigua per tal d’aplicar-ho sobre les plantes o el terra sense diluir. Recordeu colar-ho abans per evitar que s’obstrueixi el nostre vaporitzador.

Com a insecticida: 15 gr d’all, picats petits o aixafats amb el morter, que afegirem a 1 litre d’aigua i 10 grams de sabó potàssic. L’aplicació també podem fer-la sobre les plantes i el substrat.

El sabó potàssic és efectiu contra la majoria de plagues que poden aparèixer a l’hort ja que resseca la clofa d’aquests insectes, al que s’anomena exoesquelet fins matar-los. Si hi afegim l’all, ajudarem a la seva forta olor a expulsar-ne d’altres que puguin arribar.
Si aquesta olor us resulta ofensiva, no patiu perque no afectarà al gust de les nostres hortalisses, ja que es degrada fàcilment.

No oblideu però que l’efecte d’aquests preparats ecològics i casolans és de curta durada, pel que si necessitem utilitzar-los, haurem de repetir la aplicació amb una certa regularitat, que pot anar dels tres dies (en el cas del repelent) fins als deu o quinze (en el cas de l’insecticida).
A més, es degraden fàcilment, pel que us recomanem aplicar-los en hores amb poca insolació solar.

L’IRTA, Dolça Revolució i la recepta de la Margot

En la entrevista vam comptar amb la presència d’en  Robert Savé, Coordinador del Programa d’Horticultura Ambiental de l‘Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (IRTA). Sempre és interessant conèixer de primera mà quins són els àmbits d’actuació i quines tasques es realitzen des d’institucions com aquesta, no us sembla? Durant la entrevista ens va deixar anar uns quants titulars que intentarem tractar en profunditat en propers programes, com el del control que es fa a la duana de les hortalisses que arriben des d’altres països del món.

Com cada setmana, Dolça Revolució de la (mà) veu d’en Jordi Padros ens descobreix les propietats medicinals d’una aromàtica i aquesta setmana li va tocar al romaní.

I la recepta ens va arribar aquesta setmana des del blog Margot, cosas de la vida. Ens va proposar aquesta refrescant Sopa freda de remolatxa, síndria i tomàquet i que voleu que us digui, a mi em va encantar perque tots, tots els ingredients poden sortir d’un hort. Gràcies per la teva col·laboració, Margot!

Us deixo l’enllaç al podcast esperant que us agradi. Ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook) i també al correu electrònic pagesosdeciutat (arroba) gmail.com. Ens agradarà rebre els vostres comentaris, suggeriments i si us animeu a explicar-nos la vostra experiència com a pagesos de ciutat us gravarem una petita entrevista!

Crèdits imatge: Jonathan Rubio via photopin cc

L’hort del circ a Pagesos de ciutat

Fotografia extreta de http://www.refarmthecity.org/blog/tag/lhortdelcirc/

La setmana passada va arrancar la 2a Temporada de Pagesos de Ciutat, i volia comentar-vos com va anar el programa, a més de compartir el podcast.

Vam començar destacant el projecte de lHort del Circ, un projecte comunitari de Tarragona que ens va cridar molt l’atenció perque cultiven en taules de cultiu. Aquest hort es troba en un solar on hi ha restes romanes i el conveni amb l’Ajuntament de la ciutat imposava aquesta condició. Moltes gràcies a Refarm the City per posar-nos en contacte amb l’Olga, que va atendre la nostra trucada. Els podeu trobar també a Facebook.

El nostre testimoni d’aquest dissabte va ser l’Albert Gusi, que ens explicava com va començar el seu hort urbà, fent-se una jardinera amb palets perquè la dels seus sogres li havia fet enveja. Ens explicava que va tenir problemes amb les tomaqueres, que se’ls posava el cul negre i espero que el meu comentari l’ajudés a entendre el perquè d’aquesta fisiopatia i com solucionar-la.

La participació d’en Xavier Pérez a l’entrevista ens va ajudar a entendre una mica millor perquè aquesta temporada ha anat com ha anat. Ell és Enginyer Tècnic Agrícola de l’ADV d’Hortec, i segur que escoltant-lo entendreu perquè molts heu tingut problemes de pugó durant tot l’estiu, incloent-hi les tomaqueres, que a priori no en són gaire propenses.

Vam acabar el programa amb un reportatge sobre l’hort escolar de l’Escola Matagalls de Santa Maria de Palautordera, guanyadors l’any passat del Premi Escola. Des de Dolça Revolució ens van ensenyar més propietats de l’estèvia i la Montse Cuines ens va donar una recepta on l’ingredient principal són les mongetes.

Us deixem l’enllaç, esperem que us agradi!

Comença la 2a Temporada de Pagesos de ciutat

pagesos-de-ciutat-banner

Arranquem! El proper dissabte s’emet el primer programa d’aquesta segona temporada i tot l’equip estem molt i molt contents! No només perque continuem sino perque aquest any, un bon grapat d’emissores municipals s’han animat a emetre’ns dins la seva programació i això vol dir arribar a més, a molts més Pagesos de ciutat.

El programa seguirà amb un guió molt similar: El testimoni,  una secció que personalment m’encanta perquè ens permet conèixer l’experiència d’altres aficionats a l’horticultura. La entrevista,  amb professionals i especialistes del sector que amb una gran amabilitat sempre atenen la nostra trucada quan els convidem a participar al programa. Les xarxes,  una mirada setmanal al que llegim a Twitter i Facebook i que ens criden l’atenció per estar relacionades amb els horts urbans. La recepta,  una altra secció fantàstica per a tots aquelIs als que ens agrada cuinar perque és condició ineludible que en tots els plats proposats hi hagi una hortalissa de temporada com a ingredient principal. I més, més coses que de mica en mica us anirem desvetllant perque es preveuen novetats!


Una menció especial per als nostres col·laboradors

equip-pagesos-de-ciutat

Pagesos de ciutat  no seria possible sense oients, ni sense l’entusiasme de tots aquells que us animeu a compartir amb nosaltres la vostra experiència i coneixements, arribant fins i tot a convertir-vos en col·laboradors fixes del programa.

En aquest sentit, aquest any seguirem comptant amb la previsió meteològica que cada dissabte ens porta en Diego Làzaro i que tant ens ajuda a programar les tasques de l’hort.  És el noi de la samarreta a ratlles i no vull deixar passar la oportunitat de felicitar-lo perque ell també és finalista als Premis Blogs Catalunya! De fet competim en la categoria de  Sostenibilitat i Medi Ambient on ell presenta el seu blog Temperatura de l’aigua del mar a la platja de la Barceloneta (BCN) i apart, també està nominat en la categoria d’ Universitats, Recerca i Ciència per Temps pel temps, un dels blogs del Diari Ara.

Al costat d’en Diego hi teniu en Carles Baldellou, i a en Xavi Nusas, el nostre tècnic de so sense el qual poca cosa podriem fer! La seva veu és la que sentiu al sumari, just al començar, i sabem del cert que ell també s’ha picat i ha començat a cultivar alguna cosa.
Evidentment, la senyora de la dreta és servidora.

Aquesta temporada seguim comptant amb la participació d’en Jordi Padrós, de Dolça Revolució, que ens acosta a les propietats medicinals de les plantes com poca gent sabria fer-ho, de tan rebé. I ben aviat s’incorporarà l’Àngel de @Plantelia, traslladant el seu consultori de Twitter a les ones.

Pagesos de ciutat – Com escoltar-lo?

  • Per la ràdio: El programa es pot seguir en directe cada dissabte de 10 a 11 a Ràdio Santa Perpètua a través del 107 de la FM. Consulteu el llistat d’emissores que l’emeten per saber si podeu seguir-nos també a través de la ràdio del vostre municipi.
  • Per Internet: al web de Ràdio Santa Perpètua on un cop acabat el programa, es penja el Podcast que podeu escoltar online o descarregar.
  • Ivoox, on es van penjant setmanalment per permetre suscripcions i descàrregues del mateix i on podreu escoltar tots els programes que s’han emès.

M’agradaria poder-vos donar més informació sobre dies i horaris d’emissió a les diferents emissores que ens passaran el programa aquesta temporada, però a hores d’ara encara no els tenim tots, així que us deixo el llistat i us animo a que consulteu els seus webs per a més detalls.

Ràdio Santa Perpètua
Llagostera Ràdio
Ràdio Premià de Mar
Ràdio Cunit
Ràdio Terrassa
Ràdio Barberà
Ràdio Silenci (La Garriga)
Ràdio Gelida
Ràdio Voltregà
Cerdanyola Ràdio
Cugat Ràdio
Mataró Ràdio
Ràdio Caldes
El Prat Ràdio
Ràdio Sant Quirze
Ràdio Ripollet
Ràdio Castellar
Ràdio Arenys
Ràdio Parets
Ràdio Molins de Rei
Ràdio Martorell
Ràdio Canet de Mar
Ràdio Argentona
Ràdio Palafolls
Ràdio Cubelles
Ràdio La Llagosta
Ona Odinenca

Us puc explicar un secret? Les he comptades i són 27 emissores. Dit així, fa una mica de basarda. En Carles és un professional de la ràdio, però a mi encara em sorpren veure totes les coses boniques que m’estan passant perquè un bon dia em va passar pel cap començar un blog sobre com cultivar un hort urbà.
Moltes gràcies a tots els que ho feu possible, als companys de viatge i a vosaltres, els que llegiu. Els moments dolços s’han d’assaborir al màxim i això és el que intento fer!

La cua de cavall, una gran aliada a l’hort urbà aquesta primavera

Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc
Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc

L’ús i el coneixement de les herbes remeieres forma part de la nostra cultura popular com a un mètode natural per guarir malalties i alleujar dolències. No obstant, quan un comença un hort urbà, és una sorpresa descobrir que les plantes també ens poden ajudar a curar i prevenir malalties de les nostres hortalisses. Aquesta primavera, amb tantes pluges continuades, hem hagut d’estar molt pendents dels fongs, i això ens ha permès conèixer més àmpliament les propietats de la cua de cavall, una planta molt interessant per les seves propietats fungicides.

Equisetum arvense, la cua de cavall

Reproducció del dibuix del botànic C. A. M. Lindman (1856–1928), publicada a Bilder ur Nordens Flora. Extreta de la Viquipèdia

Veiem què s’en diu a la Viquipèdia:

La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) és una planta considerada com a mala herba encara que també té un ús com a planta medicinal. Són plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonífer i part del permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins 30 metres. La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma (geòfit[2]). Tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que són fèrtils són d’uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des d’on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massises que les fèrtils[2], són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d’estructures cilíndriques anomenades “verticils” progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d’aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins els 1.800 metres d’altitud. Manca a l’extrem sud dels País Valencià i a les Illes només es troba a Mallorca.

La seva utilitat a l’hort

La cua de cavall s’utilitza principalment per combatre els fongs. El seu alt contingut en silici reforça els teixits cel·lulars de les plantes i dificulta que els fongs s’hi instal·lin. El podem utilitzar tan de manera preventiva com curativa en casos de mildiu o d’oidi i és molt interessant saber que podem barrejar-la amb purí d’ortigues o alternar-ne l’aplicació.

Es recomana aplicar-la quinzenalment i especialment en situacions de risc com pot ser després d’una tempesta d’estiu, on la humitat i la calor poden donar lloc a un atac de fongs important.

Com a planta medicinal s’ha utilitzat tradicionalment per les seves propietats diurètiques, i es recomana especialment pe tractar pedres al ronyó, problemes de pròstata i cistitis. També estimula el creixement d’ungles i cabells, pel que podem trobar-la fàcilment en format de càpsula o en bossetes per infusió.

Planta fresca o seca, vosaltres trieu: La recepta

He trobat diferents receptes en funció de si la planta que utilitzem és fresca o seca. Segueixo buscant informació sobre si és millor l’una o l’altra, perque d’entrada sembla molt més còmode utilitzar la planta seca. El que sí és molt important és utilitzar aigua de pluja o de font pel preparat, tot i que si no hi ha més remei podem utilitzar aigua de l’aixeta.

Per elaborar el purí amb la planta fresca, posarem a macerar 1 kg de planta en 10 litres d’aigua durant 24 hores. Passat aquest temps, ho posarem a bullir durant 20 minuts a foc lent. Colar i reservar. Aplicar-ho diluïnt una part de preparat en quatre d’aigua

Si per contra, ens resulta difícil trobar-la fresca, podem utilitzar 50 gr de seca, que posarem a bullir durant 1 hora en 5 litres d’aigua. Quan acabi la deixarem infusionar durant tota la nit per colar-la a continuació i aplicar-la posteriorment en una proporció del 20% (1 litre d’extracte per 4 d’aigua).

Un cop elaborat el preparat es recomana guardar-lo en pots opacs i emplenar-los fins dalt per a que hi hagi el mínim d’oxigen possible. Els podem conservar en un lloc fresc i sec, on no hi toqui el sol i la temperatura sigui el màxim d’estable. D’aquesta manera ens pot arribar a durar un any.

El món dels preparats vegetals és amplíssim i sembla no acabar-se mai. N’hi ha molts d’altres que podem utilitzar per prevenir i tractar malalties dels nostres horts i que a més d’ecològics, són respectuosos amb el medi ambient. Tot un món per descobrir per a qualsevol aficionat a l’horticultura.

Parlem dels preparats vegetals a Pagesos de Ciutat

La setmana passada vam tenir la sort de poder comptar amb la presència d’en Jordi Puigdefàbregas a Pagesos de ciutat. Ens va parlar precisament de preparats vegetals, les seves aplicacions i com preparar-los, a més d’explicar-nos com els absorbeix i els aprofita la planta. Ens va semblar molt interessant poder comptar amb la seva presència i aclarir molts dubtes que teniem al respecte. Us deixo el podcast:

I vosaltres, quins extractes vegetals utilitzeu? Us donen bon resultat? 

La Xarxa Catalana de Graners a Pagesos de ciutat. Sabeu com funcionen?

xarxa-catalana-de-graners-esporus

Heu sentit a parlar mai de la Xarxa Catalana de Graners o de la Red de Semillas? Com que ara estem en plena efervescència “planteril”, fa unes setmanes ens vam posar en contacte amb la  Xènia Torras, responsable del projecte Esporus per convidar-la a participar al Pagesos de ciutat i que ens expliqués com funcionen, com consegueixen les llavors i quins mètodes de conservació i propagació utilitzen..

Esporus és un dels bancs de llavors de la Xarxa Catalana de Graners, que a la seva vegada forma part de la Red de Semillas de la que ja hem parlat alguna vegada al bloc. Cada dia que passa estic més convençuda de l’agraïment que els devem a les persones que treballen en aquest tipus d’iniciatives, promovent la recol·lecció, estudi, conservació i propagació de varietats típiques de cada zona. Conservant aquest tresor que són les llavors antigues.

Quins són els objectius de la Xarxa Catalana de Graners

  • Denunciar i lluitar contra la privatització/especulació vers la biodiversitat.
  • Reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar, compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per part de pagesos i aficionats.
  • Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidència política en tot el relacionat amb les llavors agràries, i fer-ho de forma asembleària i horitzontal.
  • Donar suport a la creació de nous graners
  • Elaboració de fitxes comunes de caracterització agronòmica, organolèptica i etnobotànica
  • Crear una base de dades comú
  • Coordinar la recerca, preservació i multiplicació de varietats tradicionals i la seva cultura associada
  • Fomentar un model d’agricultura diversificada, local i familiar/col·lectiva
  • Recolzar i coordinar-se amb projectes afins per la sobirania i autonomia alimentària, l’accès a la terra i l’aigua.
  • Divulgar la tasca que duem a terme  [Extracte del seu Web]

Esporus va nèixer l’any 2002 per donar resposta a les necessitats del sector. El Banc és un projecte de l’Associació l’Era, que al seu cop està molt vinculada a l’Escola Agrària de Manresa, pionera del cultivo ecològic ja als anys 90.

Parlavan sovint de la necessitat de conservar aquest tipus de varietats i el mateix camí els va portar a iniciar una prospecció que pel que sembla no va ser fàcil, ja que havien de recòrrer a horticultors d’edats avançades, guanyant-se prèviament la seva confiança. L’estudi de cada varietat és molt complert: s’ha de prendre notes de tot els que t’expliquen els dipositaris, ja que d’aquestes notes se’n poden extrapolar molta informació com ara descobrir rutes històriques d’interecanvi econòmic entre comarques.

Un cop recollides les llavors, el primer que fan és emplenar una fitxa amb uns mínims d’informació agronòmica i cultural. Tenen un calendari de multiplicació i cada any sembren unes 60 varietats de les 270 enmagatzemades al banc de llavors. Les conserven en una càmera frigorífica a una temperatura de 5-8ºC i un 40% d’humitat. Les guarden ben seques, dins de pots de vidre amb tapa i gel de sílice  o guix com a secant..

Com podem accedir a aquest tipus de llavors els horticultors aficionats?

La Xènia ens va explicar que hi ha diversos mètodes: comprant-les en un Banc de Llavors, com a pagament per la feina que han fet els horticultors que les han reproduïdes, apadrinant-les, és a dir: cultivant-les i comprometent-nos a retornar-les per a que segueixi havent-n’hi stock i també mitjançant algun intercanvi per d’altres que hi poguem aportar.

També ens va explicar que anualment celebren una reunió i que aquest any es farà a Roda de Ter (Osona), el 7 d’Abril. Més informació aquí.

Pot ser que tingueu un Banc de la Xarxa Catalana de Graners més aprop de casa del que us penseu. Us deixo l’enllaç al llistat de Bancs i a la seva pàgina de Facebook per si es va actualitzant i se’n creen més.

ets-el-que-menges

En el mateix programa vam tenir a la Montse Vallory, xef especialitzada en alimentació natural i col·laboradora habitual del web  Ets el que menges, una visita obligada si esteu interessats en temes d’alimentació i salut. La Montse ens va parlar sobre la conveniència de consumir llavors en els nostres àpats, de les seves propietats nutritives i consells per utilitzar-les a la cuina..

Moltes gràcies a la Xènia, la Montse i a la Cristina pel seu testimoni com a pagesa de ciutat: va ser un autèntic plaer aprendre de vosaltres.
Per acabar, us deixo l’enllaç al Podcast:

 Ir a descargar

Mariano Bueno al “Pagesos de ciutat”

Foto extreta de http://www.mariano-bueno.com
Foto extreta de http://www.mariano-bueno.com

El passat 24 de novembre vam tenir la sort de comptar amb la participació de Mariano Bueno al Pagesos de ciutat. Un autèntic luxe que encara no li havia agraït des d’aquí.

Qui és Mariano Bueno?

Tot i que a ell sembla que la paraula no li encaixa, en Mariano és considerat com un dels gurús de la horticultura ecològica.

Aunque a él parece no gustarle la palabra, Mariano es considerado como un gurú de la horticultura ecológica. Autor de diversos llibres sobre aquest tema, els seus manuals són considerats com “de capçalera” i els seus consells són aplicats religiosament entre molts dels meus companys d’Infojardín. En tinc un parell a casa i m’encanten les seves explicacions: són clares i senzilles, justificades, i responen a tots els dubtes que es fa aquell que vol iniciar un hort familiar.

També imparteix cursos sobre horticultura ecològica, geología, bioconstrucció, ment sana i salut natural. 

De fet, va ser preparant la entrevista amb ell i revisant els títols que ha publicat quan em vaig adonar de que tenia un llibre específic sobre hort urbà en contenidors que personalment desconeixia. Ell mateix em va explicar que en tenia un a casa, i em va agradar molt saber-ho.
Aquesta és la seva portada, si el voleu comprar el teniu disponible a llibreries online (feu click)

TU HUERTO.indd

Poder assistir a algun dels seus cursos ha de ser fantàstic, és un home que transmet pau. Tant de bo pugui anar-hi alguna vegada.

Us deixo l’enllaç al seu web i al Podcast. Espero que us agradi tant  com a mi.

Ir a descargar

Incredible Edible

Planell dels horts del projecte Incredible Edible a Todmorden (Anglaterra).Extret de http://www.incredible-edible-todmorden.co.uk/
Planell dels horts del projecte Incredible Edible a Todmordem (Anglaterra).
Extret de http://www.incredible-edible-todmorden.co.uk/

Us imagineu un parc públic on en comptes de flors i arbustos s’hi cultivin verduretes? O els parterres dels hospitals plens de plantes medicinals? O blat de moro plantat davant de la comissaria de policia? No, no m’he begut l’enteniment. Això existeix i ho podem veure si viatgem a la població de Todmorden (Anglaterra).

El primer cop que vaig sentir a parlar de la Pam Warhurst i del moviment Incredible Edible va ser a La Contra de La Vanguardia del 19 d’Octubre de l’any passat. Va venir a Barcelona per participar al Oh!BCN, un event anual organitzat per persones que ajuden a connectar i a crear sinèrgies entre projectes que comparteixen una mateixa visió propositiva, optimista i altruista.

La Pam hi va participar explicant què fan al seu poble. Us deixo un video on ella mateixa ho explica:

No sé a vosaltres, però a mi em va entusiasmar. És cert que quan penses en aplicar una cosa així a Catalunya de seguida surten els contres: “Aquí plantaries quatre enciams i al dia següent no hi hauria res”, “Els nens juguen a pilota i ho aixafarien tot”, “L’Ajuntament no està per romanços de verdures i als jardiners municipals no els faria gaire gràcia”. No ho sé, potser si. Però si no ho provem no ho sabrem mai. Potser el camí comença per col·laborar amb iniciatives com ara els horts comunitaris que estan sorgint arreu. Hi podem aprendre molt i conèixer i crear sinèrgies amb persones amb interessos comuns. Podem començar per cultivar aquests horts i, com qui no vol la cosa, sembrar uns quants enciams a l’espai públic més proper, a veure què passa.

El mateix dia que vaig llegir l’article de La Vanguardia, vaig enviar un email a Incredible Edible. La resposta va ser gairebé inmediata: hi havia un projecte en marxa a Barcelona. M’adreçaven al seu web: Incredible Edible Barcelona. Ara sembla que han hagut de marxar del solar, haig de mirar de contactar amb l’Alessandro per veure si es segueixen reunint al Carrot Cafe cada dilluns.

Al Pagesos de ciutat de fa dues setmanes en vam parlar de passada, quan mencionavem iniciatives relacionades amb l’horticultura. Però em va semblar que era prou interessant com per tractar-ho al bloc, deixar-vos uns quants enllaços i el video de la Pam.
M’agradaria molt saber què en penseu. Com podriem dur a terme una cosa similar aquí?

Salut!

Victory Gardens, els horts de la guerra

Autor desconegut. 1943
Autor desconegut. 1943

El dia que vaig veure aquesta foto al Facebook de MamaTerra em vaig quedar amb la boca oberta. Horts urbans el 1943! Uns precursors, aquests nens que ara ja deuen ser avis…
Al compartir-la al Twitter, algú em va comentar que possiblement devien estar relacionades amb els Victory Gardens, i al poc que em vaig posar a investigar sobre aquest tema em va atrapar totalment.

Sembla ser que durant la 1a i la 2a Guerra Mundial, hi va haver un moviment molt important al voltant del que ara entenem com a horts urbans. Nord-americans, canadencs, anglesos i alemanys van posar-se a cultivar els seus jardins i parcs públics amb la finalitat d’aconseguir unes hortalisses que degut a la guerra, els arribaven amb dificultats. Si hi afegim que molts grangers en edat de “servir”, estaven ara a les trinxeres, ens podem imaginar que cultivar un hort a casa era el mètode més fàcil per assegurar-te el menjar.

Buscant al Google hi ha moltíssima informació sobre aquest tema. El que sorprèn és que no és tan diferent del moment actual, en el que molta gent està començant a cultivar més per necessitat que per hobby. Els horts comunitaris, l’ajuda comunitària, sorgeix arreu. De fet, tinc pendent compartir amb vosaltres un tema més del que vam parlar al Pagesos de ciutat i que segons com te’l miris, és una versió moderna d’aquests Victory Gardens.

Us deixo dos documents i un parell d’enllaços interessants per si voleu ampliar informació. El primer, aquest video (en anglès) que he trobat a YouTube en el que s’explica com començar un hort. Trobareu força videos si seguiu les recomanacions. El 1975, la PBS també va emetre una sèrie de programes de televisió sobre horticultura, Crocket’s Victory Garden

Manual editat pel Departament d’Agricultura dels Estats Units l’any 1947. L’he baixat de The Victory Gardens Foundation. Molt recomanable donar-hi un cop d’ull o seguir-los a Twitter: @victorygarden2u

I per acabar, la pàgina de la Wikipedia (en anglès) i un recull molt curiós que he trobat en un fòrum inmobiliari.