Arxiu d'etiquetes: Pebrots

Quant de temps poden viure les plantes de pebrot?

pebrots-cayena

Us ha arribat aquell acudit que diu “Bienvenidos al veroño”? Pobres plantes, aquest temps les està tornant boges. Però també és cert que cada hort és un món i segur que alguns ja esteu passant fred fa dies. Aquest estiuet de Sant Martí ja se’ns acaba! Però fins ara no ha passat cap dia sense llegir a les xarxes que a algú encara cull tomàquets i que els cirerers tornen a florir. Quin any més extrany… Continua la lectura de Quant de temps poden viure les plantes de pebrot?

Els problemes d’un estiu sense sol

podridura-pebrotsCada estiu és diferent, i tal i com us avançava en tornar de vacances, el d’aquest any ha estat per oblidar. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes imatges dels problemes d’un estiu sense sol en el meu hortet. És molt probable que coincideixin amb alguns dels que heu patit vosaltres, o no. Qui sap! M’agradarà llegir els comentaris per poder aprendre’n més, comparar i extreure’n conclusions.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

  • El cul negre es manifesta per manca de calç o per estrés hídric (excés o manca de reg) que afecta al desenvolupament de les plantes i a la seva capacitat d’absorció de nutrients.
  • Ha plogut molt: el substrat de les torretes ha estat xop molts dies
  • Ha plogut molt: el substrat pot haver perdut nutrients que han marxat pel forat de drenatge dels testos
  • Ergo: No puc fer res contra la pluja però si respecte als nutrients

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

oidi-tomaqueres

 

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

  • Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
  • Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
  • Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
  • Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

cremada-solar-nyores

 

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

fresa-deformeDe vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 pebrot-lentEn aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.
Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!

L’estiu sense sol

flor-de-tomate

Hola a tots! Què tal les vacances? I els horts?
Setembre és un bon moment per valorar com ha estat la temporada d’estiu, independentment de si aquesta ha estat la vostra primera temporada com a pagesos de ciutat o bé ja porteu uns quants anys d’experiència. Cada temporada és diferent, i per mi, aquest ha estat definitivament l’estiu sense sol.

M’imagino que no haurà estat així a tot el territori, i que potser allà on viviu heu gaudit d’un sol espatarrant. Aquí al Vallès Occidental ens ha plogut molt, i hi ha hagut setmanes en què els núvols cobríen el cel un dia si, i l’altre també. Les plantes (les pobres), feien el que podien, amb unes temperatures molt més baixes del que esperaven i molta, molta més aigua de la desitjable.

En vam parlar al darrer programa del Pagesos de Ciutat amb la Marina Duñach. Potser alguns la coneixeu, és filla de Gallecs, cuinera jubilada i una de les abanderades del moviment Slow Food al Vallès Oriental. Dones com ella, n’hi hauria d’haver a patades, a casa nostra. Va ser un enorme plaer comptar amb la seva presència i sentir un comentari que em va deixar ben encuriosida: a la seva zona, la majoria dels pagesos que han estat cultivant varietats antigues, han tingut menys problemes de fongs. Un punt més per aquestes hortalisses de casa nostra.

Els fongs han fet patir molt als pagesos aquest any, tant als professionals com als que cultivem per l’autoconsum. Les plantes no s’esperen que l’estiu sigui així. Un tomàquet o un pebrot esperen passar calor, potser una mica de set i de tant en tant patir una tamborinada o una tempesta d’estiu. Cada una ho soporta a la seva manera, i per exemple aquest any he patit alguns problemes amb els que no m’hi havia trobat mai.

Em fa llàstima per tots aquells que heu començat aquest any i heu patit cada dia: quan no era el pugó, eren els fongs. Això si és que no arribava l’aranya roja per tornar a ploure l’endemà. Si us plau, no us desanimeu! No sempre és així! En properes entrades veurem si hi podriem haver fet alguna cosa i segur que l’any que vé tot anirà millor, us ho garanteixo!

M’agradaria ensenyar-vos un petit resum de com ha estat la temporada d’estiu a l’hortet. Què tal amb unes fotos?

primer-tomate-cherry
El primer cirerol de l’any el va collir la Sara, la meva neboda. No va durar ni dos segons!
primera-piparra
#moltfan de les Piparres. M’encanta quan surten amb la “camisa” que fa la flor quan s’asseca.
flor-frambuesa
Els gerds pobres, segueixen en el mateix test amb el que els vaig comprar al viver. Així i tot han fet les primeres flors.
planta-cacahuete
Aquest any he plantat cacahuets! Encara no sé quan serà el moment de collir-los, estic investigant!
polinizar-tomate
Els cosinets han vingut de visita! Amb en Jan ajudem a pol·linitzar les flors dels tomàquets.
piparras-guindillas
Amb en Sergi collim les primeres piparres.
fresa-2014
Els maduixots que vaig trasplantar han sortit grossos i dolços. Amb l’Àlex en vam collir un.
semillas-apio
I amb en Marc vam collir llavors d’api. Ja estan germinant.
pimientos-2014
L’orgull del meu hort: un bon cistell de pebrots.

I a vosaltres? Com us ha anat l’estiu? M’ho expliqueu?

L’hort al Juny

macetohuerto-en-junio

Com van, aquests hortets? Aish, sense cap dubte, aquesta em sembla l’època més bonica de tot l’any: tot creix i cada dia és un nou descobriment. Surten les primeres flors, es formen els primers fruits i les collites són les millors del món mundial. Oi que si?

Què esteu cultivant aquest any?

Ja sabeu que sóc tafanera de mena i m’encanta saber què esteu cultivant als vostres horts. El meu (com sempre), és un monogràfic de pebrots. Amb tot l’enrenou de la sortida del llibre se’m va passar preparar el planter de tomàquets. Una llàstima, perquè tenia algunes varietats interessants per sembrar. Al final he acabat comprant planter de cirerols (xerrys) i de fet els vaig trasplantar el passat diumenge pel matí.

De pebrots, n’hi ha 7 varietats: els fixes que no fallen mai són les piparres i bitxo de Girona, amb 8 mates de cada. N’hi ha 8 més del verd italià i amb això gairebé ocupem totes les torretes de la terrassa de l’hort okupa de casa els pares.
Al pati hi he plantat 4 mates de pebrot penis que em va regalar en Roch, un amic d’Infojardín i que segur que us afartareu de veure perquè la seva forma picantona em té ben encuriosida. També hi ha un híbrid que em va enviar en @jardinerd i que em va semblar ben curiós. Un híbrid? Doncs si, és una varietat que es va crear per atzar al seu hort i que pot estar molt bé. L’ha batejat com a pebrot rodó d’Endor, un nom certament friki, hahaha!

Al balcó del pis hi he plantat les varietats picants: 4 plantes de jalapeños i una de cayena, suficients pel consum a la cuina durant tot l’any, ja que a casa només som dues persones. El que no tinc aquest any són pebrots de Padrón, se’m van oblidar! Però encara sóc a temps de comprar algunes mates 😉

Aquest any he canviat la ubicació de la jardinera dels cogombres i l’he pujada a la terrassa. De moment sembla que la producció és molt més abundant tot i que hi ha més d’un factor que ha canviat: aquí hi tenen moltes més hores de sol directe i més ventilació. D’altra banda hi ha tres mates en comptes de dues, i això pot influir positivament en un increment de fruits al haver-hi més flors masculines i femenines.

lechugas-remolachas-mesa-de-cultivo

Els enciams (fulla de roure, batavia i maravilla) segueixen a bon ritme i de moment seguiré cultivant-los a la taula. Em resulta molt pràctic això de treballar a peu dret i em meravella lo bé que creix tot en la barreja de fibra de coco i humus de cuc. Els raves creixen de seguida i he tornat a sembrar remolatxes per ma mare, a qui li encanten.

Aquest any he tingut moltes més visites d’ocells que d’altres temporades, i per això he hagut de protegir els enciams amb una malla, especialment quan acabo de trasplantar-los. Però el resultat segueix sent espectacular i entre la taula de cultiu i un parell de torretes, tinc enciams fins i tot per regalar. De fet, en tenim per tres famílies de dues persones…

I què és el que no va bé a l’hort?

Fa alguns mesos vaig prometre que també explicaria els meus fracassos i no vull faltar a la meva paraula. Sóc positiva de mena i quan alguna cosa no va bé, intento aprendre de l’error, raonant què és el que no ha anat bé del tot i perquè. Amb el temps, te n’adones de que gairebé sempre ha estat per culpa teva, ja sigui per una ubicació poc apropiada, manca de volum de la jardinera o…  de paciència.

El meu chayote, amb la il·lusió que em feia, ha mort. Ho sento molt, Karin! Estava preciós, amb moltes fulles però em penso que el lloc no li va anar bé del tot. El vaig plantar en una jardinera gran (la única que tinc a terra-terra), al costat de l’alquequengi, que està enorme i ple de fruits. Estic segura de que no vaig fer bé i que l’ombra que li proporcionava aquesta planta hi té molt a veure.
Tornaré a intentar-ho l’any vinent a la terrassa!

En la imatge de la taula de cultiu hi podeu veure una planta que està al fons de tot. En sobresurten moltes tiges i eren uns raves que vaig sembrar i que suposadament tenen gust de meló. Després de prop de tres mesos els vaig arrencar perquè les seves tiges s’estaven enredant amb els enciams i les remolatxes, i el cas és que no s’ha format una arrel rodoneta com m’esperava, sino una d’allargada que no vaig poder ni provar, de tan petita com era.
Els tornaré a sembrar sols, en una jardinera on ara hi ha tres enciams i no hi posaré res més. A veure què tal van allà. Si més no, no s’enredaran amb res.

I el que va bé?

huerto-en-junio-4

Apart d’aquests errors que us he explicat, tot el demés segueix a bon ritme. Els carbassons rodons (o zapallitos) estan creixent molt bé i el que em té fascinada és la parra, que aquest any s’ha decidit a fer raïm. Per fi!!!!
Els consells del Mestre Peret sobre com l’havia de podar sembla que van anar bé i ara només reso perquè el raïm segueixi creixent i no sorgeixi cap problema.

Tot i les pluges que vam tenir fa un parell de setmanes, totes les hortalisses estan bé i no hi ha fongs. Sembla que la cua de cavall i el purí d’ortigues fan bé la seva feina, ja que els estat aplicant com a preventius cada quize dies. Sort o casualitat? Doncs no ho sé, però a mi m’han funcionat rebé i de moment el coure i el sofre segueixen desats a l’armari.

Ara que comença a apretar la calor, he d’estar ben atenta a la (segura) aparició de l’aranya vermella, el meu taló d’Aquil·les hortolà. A veure qui podrà més: ella o  jo.

I els vostres horts, com van? Teniu problemes o dubtes? Ja sabeu que podeu contactar-me a través del formulari del blog o a les xarxes socials (teniu els enllaços a dalt de tot). Vinga, va. Expliqueu-me cosetes!
Salut!

Guardar llavors d’enciam, pebrot, albergínia i luffa

guardar-semillas-lechuga
Una de les coses que més em va sorprendre en els meus primers anys d’hort urbà va ser descobrir de quina manera es formen les llavors de cada varietats d’hortalissa. Algunes són evidents perque les veiem a dins quan les utilitzem a la cuina però, i les dels enciams, la rúcula o les cols? D’on surten? Com i quan s’han de collir i conservar?

Hi ha alguna cosa de màgia en aquell moment en què el teu primer enciam comença a canviar. Si desconeixes com és tot el procés, et preocupes perque li passa alguna cosa estranya. Una noia ho va definir d’una manera molt gràfica que de seguida li vaig adaptar: “Al meu enciam li ha sortit un alien. Què faig?”

Com a consumidors, mai arribem a veure com és un enciam espigat perque els pagesos els cullen abans de que arribin a aquest moment del seu cicle vital. Per això sempre he deixat que ni que sigui una vegada, totes les hortalisses que he provat arribin a aquest moment sorprenent en què la natura segueix el seu curs i acaba del seu cicle donant llavor.

Els enciams comencen a créixer cap amunt des del mig, fent un tronxo gruixut i formant unes flors a la punta que s’obren i després s’assequen, obrint-se de nou per ensenyar uns pèls blancs. Les llavors són sota els pèls, i són negres i molt nombroses.

Pel que fa als pebrots, cal deixar que madurin a la planta fins que es tornen vermells i comencen a assecar-se. Collir-les d’un pebrot verd significa que les llavors poden no estar prou madures i que no en surti res si les sembrem. Deixeu un dels primers fruits a la mata i oblideu-vos-en fins que comenci a assecar-se.

Guardar llavors

Fa pocs dies us vaig ensenyar les albergínies que ja estaven ben grogues, esperant el moment de treure’ls les llavors. He fet un video per a que veieu com es fa i així de pas també coneixeu la luffa, de la que em sento super orgullosa perque per fi he pogut cultivar-la en un test!

Aquest video és la meva humil aportació al a campanya Seed Freedom que es realitza aquests dies a nivell mundial. Perque crec sincerament, que qualsevol que cultiva una hortalissa, ni que sigui en una jardinera, està en el seu dret de conservar, regalar i intercanviar aquests petits tresors que anomenem llavors.
Demà més, perque el tema dóna per llarg. Salut!

I tu? Què cultives en el teu hort urbà?

tomate-cherry-2013

Ahir vaig rebre un mail de l’Andrés que em feia un comentari curiós. M’explicava que porta temps seguint-me al blog i que li sorprenia veure que no cultivo algunes de les varietats d’hortalissa de les que parlo, que veia pocs tomàquets a les meves fotos però molts pebrots i una obsessió per la luffa en els meus comentaris a Twitter.

Què cultives en el teu hort urbà?

Tal i com li vaig prometre per correu, la resposta a aquesta pregunta és ben senzilla: s’ha de cultivar el que tu t’agradi i que es dóni bé en la teva zona. No veureu gaire sovint fotos de pastanagues, raves i altres hortalisses d’arrel perque senzillament no m’apassionen. De tant en tant en sembro per donar-li el gust al meu home, però no perquè m’agradin excessivament. En canvi, no hi falten mai enciams de diferents varietats i (ara en diré una de grossa), mil varietats de tomàquet xerry però poques (o cap) de tomàquets “dels normals”.
Que perquè? Doncs perque he comprovat que no em resulten excessivament productius comparats amb els xerrys, i perque a més tinc la possibilitat de trobar tomàquet ecològics i a bon preu directament del pagès.

Cal provar-ho tot i després decidir

Posar en pràctica allò de l’assaig-error es molt útil quan ja portes més d’un any cultivant. En canvi, sempre recomano que el primer estiu com a pagès s’ha d’experimentar, provar tots aquells cultius que t’agradin i valorar què tal ens han anat. Cal veure quina ha estat la seva productivitat i aprendre dels errors, mirar quins problemes has tingut i si els hauries pogut evitar d’alguna manera. També si l’espai que t’ocupen s’ho val. Per exemple: fa anys que vaig deixar de conrear maduixes, que m’encanten, senzillament perque ocupen massa espai durant massa temps. I personalment, no em compensa.

cosecha-de-pimientos-2013

La meva passió pels pebrots

Diria que tinc un 60% de torretes ocupades per pebrots. Picants, dolços, grans, petits… m’encanten! Especialment les piparres, aquells bitxos que es venen en conserva i amb els que al Pais Vasc preparen les gildas. Es tracta d’una varietat lleugerament diferent a la que molts cultiven com a “bitxos de posar en vinagre” perque són bastant més primetes i petites. Fa un parell d’anys que en Caballoloco (un amic vasc d’Infojardín) me’n va passar unes llavoretes i des de llavors no deixo de cultivar-ne cada vegada més i omplir pots i pots per consumir-les durant l’hivern.

En general, els pebrots es donen molt bé en l’hort urbà. I en el meu cas, amb zero plagues, el que encara m’anima més a cultivar-los. Només es tracta de preveure quants som a casa i plantar-ne un bon nombre de mates per tenir prou collita per una menjada. Us ho explico perque aquest any vaig tenir problemes amb el planter de pebrots de Padrón i la feina és meva per ajuntar-ne prous per fer-ne una freginada.

I vosaltres? Heu deixat de cultivar alguna cosa perque us resultava poc productiva o us donava problemes? Ja sabeu que sóc molt tafanera i m’encantaria saber-ho. Salut!

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013 Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

Com guardar llavors

Sobrets de llavors preparats per enviar per correu
Sobrets de llavors preparats per enviar per correu

Estic molt contenta de l’acollida que ha tingut la meva proposta del Tema del Mes, segur que de mica en mica serem més blocs participant i afegint les nostres idees i opinions sobre el tema escollit.

He preparat un remix d’entrades ja publicades al bloc per exposar de quina manera conservo les meves llavors. D’entrada vull dir-vos que ja fa molt de temps que no compro llavors de sobres comercials excepte si estic viatjant i trobo alguna varietat que em crida l’atenció. Gairebé consegueixo totes les llavors d’intercanvis amb d’altres aficionats a l’hort urbà i la resta provenen d’hortalisses que cultivo cada estiu i de les guardo llavor per la temporada següent.

Ja ja alguns anys que a Infojardín vam posar en marxa l’Album de fotos de hortalizas en el que podreu trobar imatges de com es formen les llavors més habituals. En el cas de tomàquets i pebrots pot resultar evident on són i com les hem de treure, però quan comences, sovint et preguntes d’on carai deuen sortir les llavors dels enciams, per exemple. És bonic deixar que les nostres hortalisses acabin el seu cicle vital per tal d’experimentar-ho i aprendre com és tot el procés.

A continuació us exposo com aconseguir llavors de les  hortalisses més habituals en un hort en jardineres i com procedir per tal de conservar-les correctament.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

Guardar llavors de llegums

-Collir les tavelles quan s’assequen i comencen a desgranar-se.
-En varietats de mongetes de mata baixa, recollir la planta sencera i penjar-la en un lloc sec i airejat durant dues setmanes (fins que al mossegar les tavelles no hi quedi marca).
-Faves: guardar les llavors de les primeres tavelles.

Guardar llavors d’espinacs

-Per a conseguir llavor, es planten al novembre-desembre i es deixen crèixer fins que el seu cicle vital finalitzi i s’assequi. Al maig-juny es poden collir les llavors.
-Hi ha plantes femenines (que produeixen llavors) i masculines (floreixen abans i tenen fulles més petites), en una proporció 2:1.
-Per a evitar pèrdues, recollir-les a primera hora del matí per a evitar que les llavors caiguin de la planta.
-Collir quan la planta encara és verda i la llavor marró.

Guardar llavors de bledes

-Les primeres poden pujar a flor el mateix any.
-Transplantem a la tardor les millors plantes (mínim 12) i es protegeixen durant l’hivern (com la remolatxa).
-La llavor es recull quan és marró
-No s’assequen al sol
-Quan es comencen a formar les llavors s’aconsella tallar les puntes florals per evitar producció de llavor petita.
-Pot creuar-se amb la remolatxa.

Guardar llavors d’enciam

-Durant el cultiu és convenient guiar-los per evitar que es dobleguin.
-Recollim a ple sol quan al bufar salta la llavor, doblegant lleugerament la tija i picant amb les mans o un pal per fer saltar la llavor madura.
-Un cop recollit ho deixem al mateix recipient on hem collit les llavors per tal que tots els insectes que hi pugui haver vagin sortint.
-1er ho passem per un sedàs per eliminar les parts més grolleres i després ho ventem: les parts més lleugeres (llavors petites o buides i part de la flor cauen més lluny).
-Un cop neta i seca, tirem les llavors en un got d’aigua i remenem ràpidament: les que floten les despreciem i RÀPIDAMENT les assequem.

Com conservar-les d’un any per altre?

Sempre es recomana guardar-les en un lloc fresc i sec. Pot ser a la nevera, dins de pots hermètics o en un rebost.

En el cas dels llegums podem trobar-nos que es corquin, pel que podem posar-les al congelador durant un parell de dies i després desar-les normalment. Amb aquesta baixada de temperatura el que conseguim és matar els ous i/o larves que hi pugui haver a l’interior de les llavors, evitant que eclosionin. HI ha fins i tot qui les desa al congelador durant tota la temporada.

Podeu guardar les vostres llavors en pots de vidre, bossetes de plàstic amb tanca zip o en bossetes de paper. Recordeu apuntar-hi la varietat, l’any de collita i si feu algun intercanvi no deixeu de posar-hi les mateixes dades. La persona que rebi aquestes llavors us ho agrairà.

Teniu present també que les llavors perden poder germinatiu any rera any, pel que és millor sembrar-les l’any següent d’haver-les collit i donar sortida a les sobrats mitjançant intercanvis.

Per acabar, us deixo una taula de germinació per a que els impacients sabeu quants dies triguen a germinar cada una de les varietats. La taula és aproximada, pel que si les llavors fa temps que les teniu, poden trigar més dies dels indicats.

Evitar la hibridació dels bitxos

Ja us he parlat alguna vegada del pànic que em fa que s’hibridin els pebrots i els bitxos. I és que ja m’ha passat un parell de vegades que pebrots que suposadament no són picants no es podien ni menjar per aquest motiu.

Us he parlat també en alguna ocasió d’en Whitekoohii, un apassionat dels bitxos i que a més porta el Foro Guindillas, l’únic en castellà que existeix actualment. Fa uns dies ens ensenyava la seva plantació de bitxos en torretes i al preguntar-li com evitava la hibridació em surt amb una tècnica ben senzilla de dur a terme i que pel que sembla, funciona!

La tècnica ens la presenta en Cleômenes, a Pimentas.org, un fòrum portugués sobre el tema.
L’enllaç al missatge on en parla és aquest.

Es tracta de cobrir les flors sense obrir amb cola blanca, també anomenada cola de fuster. Es troba fàcilment a qualsevol papereria i té el gran avantatge de no ser tòxica.
Aquest procediment el podem dur a terme perque les flors dels pebrots i bitxos són hermafrodites, i tot i que les segellem amb la cola, a dins hi ha la part masculina i la femenina que igualment es fecundaran.

S’aplica suaument sobre la flor sense obrir

Fins a cobrir-la totalment

I quan el pebrot comença a crèixer, arrenca tot sol el barret de cola


L’únic inconvenient que mencionen és que és una cola soluble en aigua, pel que pot fallar el sistema si hi ha pluges com les que estem tenint ara.
Però suposo que si s’és persistent, es consegueixen bons resultats.

M’ha agradat tant aquesta tècnica que sense cap dubte la posaré en pràctica. Ja em direu si la trobeu útil!!!

Per part meva, gràcies a en Whitekoohii per comentar-me’n la seva existència i a en Cleômenes per explicar-la al fòrum.

Hem de guardar llavors!


Igual us direu que estic boja parlant de guardar llavor quan tot just ara es comencen a collir les primeres hortalisses de l’hort. Però sé el que em dic per experiència propia.

Després de quatre anys d’hort urbà, m’he aficionat a sembrar només varietats d’hortalisses de llavors que intercanvio i/o compro. La veritat és que m’agrada més cultivar tomàquets i pebrots “amb nom i amb cognom” que comprar planter. A més, és divertit quan al fòrum ens ensenyem “els fillols” de llavors que hem repartit i/o rebut.

Ja fa un parell d’anys que algun dels mestres del fòrum (penso que va ser en Peret), ens va recomanar guardar llavor d’algun dels primers fruits que apareixin a la planta. Pel que sembla hi ha menys risc d’hibridació i les llavors surten més bones.

Jo, fent cas dels mestres, ho faig sempre d’aquesta manera. Dels primers tomàquets? Llavors “al canto”. I el mateix amb els pebrots i alguna altra hortalissa.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

No guardo llavors de gairebé res més, ja que la resta les aconsegueixo mitjançant intercanvi. Però una mica la “norma” per guardar-ne, és deixar que el fruit maduri per tal que les llavors siguin viables.
També aprofito per guardar llavors d’algun melonet tipus Cantaloup o Galia que hagi comprat i m’hagi sortit bo. I sempre m’han anat bé.

I per últim, dir-vos que si mai compro planter, no acostumo a guardar llavor de les plantes resultants, ja que en la majoria de les ocasions són híbrids i les llavors obtingudes poden ser bastant diferents de la planta mare original.

Salut!

Cultiu de pebrots

El pebrot és una de les hortalisses més fàcils de cultivar a casa. O en el meu cas és així. Pocs problemes i força producció.

És clar que habitualment cultivo varietats més aviats petites, de l’estil del pebrot de Padrón i bitxos de vària mena. Aquest és el primer any que tindré pebrots més grans, de l’estil d’escalivar, a veure què tal van…

Tipus de contenidor

Depén de la varietat. Per exemple, jo poso en jardineres d’un metre i 20 cms de profunditat unes quatre o cinc plantes de la varietat de guindilles d’aquelles que es posen en vinagre. També els pebrots del tipus Padrón. Per a varietats més grans faig servir les torretes quadrades (que fan 30×30) amb només una planta de cada.
Els pebrots són agraïts perquè sempre donen producció i són poc exigents en profunditat. Això no vol dir que en una torreta de 20 cms de diàmetre hi poguem posar dues plantes. Ja sabeu, apliqueu allò del “menys és més”.

Tipus de substrat

Faig servir el mateix que per altres hortalisses. De fet, en la única hortalissa on faig una barreja que conté més adob és en els carbassons, a veure si aquest any en cullo algun.

Plantar els pebrots

El procediment no té res d’especial. El que sí faig és tal qual els passo de les torretes del planter a les definitives, és posar-hi una canya a cada un (no necessàriament més alta de 1,5 m).
Per manía personal, intento fer el transplantament al fer-se de nit. Alguna vegada he perdut alguna planteta per fer-ho a ple sol i per això tinc el costum de fer-ho així.

El reg i l’adob

S’ha de vigilar el reg dels pebrots, doncs si és irregular pot comportar l’avortament de les flors. Aquestes també poden avortar amb temperatures molt altes (a partir de 30º), pel que és normal que hi hagi producció a començament de temporada, s’aturi els mesos de més calor i es reinicii a partir de setembre.

Per adobar-les es pot fer servir humus de cuc, guano líquid o en pols o algún altre tipus d’adob líquid, amb aportacions quinzenals.

Plagues

Els pot afectar el pugó, alguna eruga, aranya vermella, etc…

Podar les pebroteres

Jo no he fet mai. Les deixo crèixer al seu aire i no es toco més que alguna fulla que veig que es posa lletja o ha tingut algun problema. Però quan vam estar a Astúries, el senyor Santiago (amo d’un hort ecològic), ens va explicar aquesta tècnica per aplicar-la a pebroteres de fruit gros com els d’escalivar.

El resum d’aquestà tècnica seria el de deixar una sola flor per branqueta i podar-ne la resta de la branca a partir de la fulla següent més amunt d’on hi ha la primera flor. D’aquesta manera el fruit creix més aprop de la tija principal que se suposa que tenim entutorada, amb el que les branques no pateixen pel pes.
D’altra banda, aquest fruit es fa més gros.
No puc donar fe de si el sistema funciona bé, però m’imagino que si. Aquest any suposo que més d’un al fòrum ho provarà, passeu-vos per allà per seguir el tema si us interessa.
En qualsevol cas (repeteixo), aquest sistema està pensat per a pebroteres de fruit gros.

Guardar-ne llavor

Per tal de recollir llavors dels vostres pebrots, heu de deixar un pebrot a la planta fins que es torni vermell del tot. Quan comença a assecar-se o és ben vermell ja el podeu treure, obrir-lo i assecar-ne les llavors per l’any que vé.
Hi ha qui aconsella que aquest pebrot per guardar llavors sigui dels primers que s’hagin fet a la planta, per evitar el risc d’hibridació amb d’altres varietats.

Tingueu compte si es tracta d’una varietat picant perquè és criminal tocar-se els ulls o altres parts del cos després d’haver-los manipulat. Millor fer-ho amb guants.

Algunes coses més

  • Els pebrots volen molta paciència al començament. Són leeeents com una mala cosa. Lents en germinar i en crèixer. Això és normal. Quan comença la calor de debó fan una estirada increíble, tingueu paciència!!!
  • Com ja us he dit abans, és normal que les flors avortin amb temperatures altes o si hi ha un reg irregular.
  • També s’ha de tenir en compte que si la planta està fent crèixer pebrots, pot produïr menys flors. És per això que si són varietats de tipus petit com les que us he mencionat abans, és convenient anar recol.lectant conforme es pugui per tal que segueixi produïnt.
  • Compte amb la hibridació! Fa dos anys vaig plantar pebrots del Piquillo al costat dels de Padrón. Quan vaig collir els del Piquillo, tota feliç, no hi havia qui els mengés de picants que eren. És per això que dins les meves possibilitats, intento separar els pebrots picants dels que no ho són físicament, o sigui, uns a una punta i els altres a l’altre. I si pel mig podeu posar altres plantes, molt millor.
  • No os he parlat dels pebrots tipus xile, aquells picants de debó. El seu cultiu és molt similar (per no dir idèntic) i hi ha gent molt enganxada en el tema. Hi ha algunes varietats que necessiten temperatures molt concretes per tal de germinar i fins a mes i mig per fer-ho. El company del fòrum Whitekoohii té un fòrum molt interessant sobre el tema, que podeu visitar fent click aqui.

Podeu ampliar informació sobre els pebrots visitant les següents fitxes de cultiu:
Infojardín, Infoagro, Horturbà