Arxiu d'etiquetes: Preparats ecològics

Preparats vegetals i purins d’hivern

cua-de-cavall
Cua de cavall comprada a l’herboristeria ©Ester Casanovas

L’elaboració de preparats i purins a base de plantes és tot un món que es descobreix sovint quan es comença a investigar una mica sobre l’hort. En el meu cas, recordo perfectament un fil al fòrum d’Infojardín os la gent s’intercanviava receptes i mètodes sobre com elaborar el d’ortiga, potser un dels més coneguts. El llegia i pensava: “I perquè carai deu servir, això?”. Em va costar una mica entendre les propietats dels diferents preparats vegetals però ja fa anys que en sóc #moltfan i els utilitzo amb regularitat.

El problema que hi trobo en aquests productes, és que sovint, a ciutat, se’ns fan difícil elaborar-los. No tothom disposa d’un espai a l’exterior, i si el té, moltes vegades acaben optant per deixar-ho córrer degut a la olor que desprenen. No us vull enganyar: per molt bé que funcionin a l’hort, la fermentació a la que hem de sotmetre a les plantes per elaborar-ne els preparats, no fa olor a roses precisament. I no voldria ni pensar en la cara de pomes agres que posaria el meu veí de sota si li arribessin a casa aquests perfums.

Afortunadament, hi ha maneres de trobar-los ja preparats. Vaig conèixer en Jordi Puigdefabregas fa un parell d’anys i vaig tenir la oportunitat d’assistir a un dels seus cursos, en el que ens va oferir tota la informació necessària per iniciar-nos en l’ús i la preparació dels diferents purins.
La setmana passada vam comptar (de nou) amb la seva participació al Pagesos de ciutat, i com que el tema em sembla prou interessant, voldria compartir aquí algunes de les seves declaracions. Us deixo també l’enllaç al podcast per si preferiu escoltar-lo de la seva veu.

subscripcio-podcast

 

Les més normals són la ortiga, la cua de cavall, l’all com a fungicida, la consolda com a vitalitzant i a partir d’aqui, un llarguissim etcètera de plantes que també tenen la seva fama. El més important d’aquestes que he  mencionat primer, és que no són perilloses tampoc per nosaltres. Hi ha plantes que abans s’havien fet servir molt, com el boix o l’heura com a plaguicides però porten verins que poden ser problemàtics per l’aplicador. Per tant, millor deixar-les de banda.

Perquè recomanes l’ús de preparats vegetals?

Bàsicament, un preparat vegetal, el que fa (des del meu punt de vista) és posar la planta en estat d’alerta per defensar-se de les agressions que li vindran. El que porta un preparat vegetal, apart de microelements, és informació química i genètica. Sobretot: són preventius. Però és que tot, en agricultura ecològica, ha de ser preventiu.

Aquests preparats, de quina manera s’apliquen?

S’apliquen de moltes maneres. Com que la cosa és que entrin dins la planta, tant es pot fer regant com fumigant com si es tracta d’un arbre també se li podria clavar una injecció i solventar-li el problema. El que importa és que el preparat entri a la saba i que la saba mateixa reparteixi tots aquests principis per la planta.
Per mi la millor manera d’aplicar un preparat és mitjançant el reg, perquè entra per l’arrel i es reparteix molt bé. El problema que té és que és més lent. L’efecte és més lent i com que som una colla d’impacients, preferim fer-ho via foliar.

Ara, agafar la planta és un mal moment perquè en el moment que som n’hi ha poques, la majoria són sota terra. S’han de mirar d’agafar en el millor moment balsàmic, que és quan tenen les propietats que nosaltres volem. En el cas de la cua de cavall que es un molt bon fungicida, el moment és ara perquè el que ens interessa és el silici, que s’ha anat acumulant durant tota la temporada i ara estan plenes. Per tant, és un bon moment.

S’agafen, es trituren per trinxar una mica les cèl·lules, i llavors es posa en aigua, i esperar que això comenci a fermentar. Hi ha dos tipus de fermentació: l’aeròbica i l’anaeròbica. Ens interessa l’aeròbica, que és una fermentació en la qual l’oxigen intervé i per tant el que hem de fer diàriament és remenar per alliberar l’anhídrid carbònic que es despren del propi ferment i permetre la entrada d’oxigen dins del caldo. Es va fent i arriba el moment en què veus que allò no treballa, que no fa escuma, que els bacteris que feien el ferment ja han acabat el seu procés. Llavors seria el moment de filtrar-ho i enmagatzemar-ho.

El resultat és un ferment, que és com una cervesa o un vi (no hi ha sucre, i per tant no hi ha alcohol), però igualment és fruit d’una fermentació i per tant, s’ha de conservar com ells: a les fosques i amb una temperatura estable, més aviat baixa. S’aplica a mida que es va necessitant.

jordi-puigdefabregas
En Jordi impartint un curs sobre preparats a Entorno Escorial

Respecte a la conservació, són delicats, aquests preparats vegetals?

Déu n’hi do, perquè estan vius. El que passa amb tots aquests bacteris que hem creat i que estan navegant per dins del caldo és que elles segueixen fent els seus processos i si no som capaços d’aturar-les, el ferment derivarà en una podridura (una fermentació sense oxigen) i perdrien tots els beneficis que busquem, o una majoria. Tampoc per llençar-lo, podria servir com a adob.
Per conservar-ho, el millor és que no hi hagi oxigen a dins de l’envàs. Que estigui a les fosques, en una cava com si fos xampany. Que la temperatura no oscil·li massa.

I què hem de fer, amb un pot d’un litre, per exemple? Quina seria la seva caducitat?

Depen de com l’has conservat. Si ho has fet bé, per la olor ho sabras. Si un dia fa molta pudor és que ha fermentat. El millor que pots fer amb un pot d’un litre és guardar-lo en un lloc fresc, com la nevera. O si no, ho pots posar en potets més petits (si has d’estar un any per gastar-lo) i així el conserves.
Hi ha gent que hi posa una mica d’oli al capdamunt del purí. Com que sura, evita que entri en contacte amb l’oxigen i és una bona manera de conservar-lo.

Quins són els purins útils en aquest moment de l’any?

Les plantes que hi ha ara no tenen gaires problemes. Pot haver-hi una mica de fong en els calçots o el planter de les faves, com el rovell. Per això el millor és el purí de falguera o la cua de cavall. I apart de ser bon moment per preparar aquests dos, és bon moment per preparar un purí de valeriana, que és un vitalitzant del terra molt fort i a més té la particularitat de que ajuda la planta a regular la concentració de sals que hi ha dins de la saba. I això que sembla una tonteria, és el mecanisme que fan servir per defensar-se del fred: en cas de gelada, un líquid més dens trigarà més a congelar-se que un altre que no ho sigui tant.

Jo sóc més partidari d’ajudar la planta que de guarir la malaltia. Som fills de l’agroquímica i esperem a que arribi un mal per solventar el problema. Jo sóc més partidari a utilitzar aquests preparats que indueixen la planta a activar les seves defenses.

 

Del purí de valeriana (tot un desconegut per mi), us en parlaré en una propera entrada al blog. Les seves propietats són molt interessants i val la pena fer-ne menció apart. A nivell personal em quedo amb el consell d’abocar un raig d’oli al capdamunt de l’envàs en el que guardem el purí per prevenir-ne la conservació. I també amb el consell d’utilitzar-lo preferentment barrejat amb l’aigua de reg. Sempre s’aprenen coses, oi?

Permeteu-me agrair-li a en Jordi la seva participació en el programa i reiterar-li la meva petició de fabricar pots petits dels seus preparats pensant en els que tenim petits horts en contenidors. Si esteu interessants en conèixer més el que fa, el podeu trobar a la web d’Ortiga Amiga.
No voldria oblidar-me tampoc de donar les gràcies als amics de Entorno Escorial que m’han permés utilitzar les imatges del curs que hi va impartir en Jordi per il·lustrar aquesta entrada.

I al Pagesos de ciutat de demà….

Aprendrem a manipular productes fitosanitaris amb l’ajuda d’en Jordi Sorde, Tècnic de l’ADV de l’avellana i professor dels cursos per obtenir el Carnet de Manipulador i Aplicador de Fitosanitaris. Abans, parlarem amb el Coordinador d’Unió de Pagesos de la Província de Girona, el Sr. Xavier Frigola per conèixer com ha afectat als camps les darreres pluges caigudes.
En Xavier Haro ens parlarà del seu hort sinèrgic i la recepta ens arribarà de la mà del restaurant vegà Bionectar, a Girona. Us esperem online (si voleu), cada dissabte 10 a 11 a Ràdio Santa Perpètua. Bon cap de setmana!

Pagesos de ciutat a La Xarxa

Purí de consolda: per quan cau pedra a l’hort

alls-pedra-purí-consolda
Quina tarda d’aigua! Ha plogut a casa vostra? A Sabadell ha tronat, plogut i pedregat. I això m’ha fet pensar en que no us havia parlat mai de lo bé que va el purí de consolda en situacions així, ja que ens ajudarà a guarir aquelles plantes que es poden haver foradat o esquinçat per acció de la pedra.

Perquè serveix el purí de consolda?

La consolda és una d’aquelles plantes que junt amb la ortiga i la cua de cavall, formen un triumvirat molt interessant que cal conèixer i fins i tot adoptar a la nostra farmaciola. Les seves propietats aplicades a la horticultura són força variades:

  • Regenera els teixits cel·lulars i per tant és ideal per guarir ferides com les que pot haver provocat la pedra a les nostres plantes.
  • És molt rica en potassi, pel que afegida a l’aigua de reg, ens ajudarà a que tomàquets, pebrots i altres hortalisses de fruit creixin la mar de bé.
  • Sembla que les fulles barrejades amb el compost ajuda a activar-ne el procés.

Es pot aplicar de diverses maneres: afegint les fulles sobre la terra o el substrat, com si fos un encoixinat, afegint-les a la pila del compost o bé elaborant-ne un purí. Aquest el podem afegir a l’aigua de reg o bé aplicant-lo diluït sobre les plantes.

Possiblement us sigui d’ajuda recuperar la entrevista que li vam fer l’any passat a en Jordi Puigdefàbregues, especialista en elaboració de purins a Pagesos de ciutat. Us deixo l’audio aqui:

La mala notícia es que es tracta d’una planta amb una arrel que precisa molta fondària, i per això no es recomana plantar-la en contenidors. Podeu trobar-la seca a les herboristeries o comprar-ne el purí ja preparat en comerços especialitzats.
Si en canvi teniu hort a terra, proveu a cultivar-la! A Infojardín hi ha força colla que l’han adopatada i sempre fan referència a la varietat anomenada “consolda russa”, que pel que sembla és més productiva.

Consolda-Symphytum-officinaleSobre el mètode d’elaboració del purí, és sempre molt similar. Us deixo l’enllaç a un article de la revista Agrocultura per si voleu llegir-ho de la mà d’en Santi Soto, un dels pioners de l’agricultura ecològica a casa nostra.

O bé si us estimeu més veure-ho en video, aquí en teniu un d’en Miracebo, un company d’Infojardin que us recomano seguir a YouTube.

Tots aquests purins m’han donat molt bon resultats en l’hort, i debó que val la pena utilitzar-los. Si els pots us semblen massa grans, sempre podeu “enredar” algun amic hortelà per compartir-los. És el que faig jo 😉

Espero que us serveixi d’ajuda, salut!

Remei casolà d’all contra el pugó a Pagesos de ciutat

extracto-ajo

El programa de dissabte passat va començar amb bon peu. Vam poder parlar una estoneta amb la Susana del blog Webos Fritos, perque ens expliqués com havia anat això d’iniciar la campanya #TomatesPlasticoNo a través de Twitter. Va ser un plaer tenir-la amb nosaltres i sentir-la parlar apassionadament dels tomàquets de la seva terra.

A continuació i en el testimoni, vam comptar amb la presència de la Yolanda de El Balcón Verde, que ens va explicar com van decidir-se a començar el seu hort urbà. Ens va parlar de que utilitzaven extractes naturals com el d’all i em vaig adonar de que no l’havia mencionat mai aqui al blog. Personalment sóc de sabó potàssic, és el meu insecticida de capçalera, però em consta que molts aficionats l’utilitzen amb bons resultats. Així que anem a explicar com es prepara i s’utilitza.

El remei casolà a base d’extracte d’all contra el pugó

L’extracte d’all és un repelent i es recomana perque resulta molt efectiu contra el pugó. Hi ha qui a més hi afegeix una mica de bitxo picant per fer-lo encara menys atractiu. Però no oblideu que és un repelent, no serveix per matar. Només si el barregem amb alguna altra cosa, com pot ser amb sabó potàssic, conseguirem eliminar i protegir.

Una recepta ràpida per elaborar-lo seria la següent

Com a repelent: 7,5 d’all que aixafarem amb l’ajuda d’un morter. Ho afegirem a 1 litre d’aigua per tal d’aplicar-ho sobre les plantes o el terra sense diluir. Recordeu colar-ho abans per evitar que s’obstrueixi el nostre vaporitzador.

Com a insecticida: 15 gr d’all, picats petits o aixafats amb el morter, que afegirem a 1 litre d’aigua i 10 grams de sabó potàssic. L’aplicació també podem fer-la sobre les plantes i el substrat.

El sabó potàssic és efectiu contra la majoria de plagues que poden aparèixer a l’hort ja que resseca la clofa d’aquests insectes, al que s’anomena exoesquelet fins matar-los. Si hi afegim l’all, ajudarem a la seva forta olor a expulsar-ne d’altres que puguin arribar.
Si aquesta olor us resulta ofensiva, no patiu perque no afectarà al gust de les nostres hortalisses, ja que es degrada fàcilment.

No oblideu però que l’efecte d’aquests preparats ecològics i casolans és de curta durada, pel que si necessitem utilitzar-los, haurem de repetir la aplicació amb una certa regularitat, que pot anar dels tres dies (en el cas del repelent) fins als deu o quinze (en el cas de l’insecticida).
A més, es degraden fàcilment, pel que us recomanem aplicar-los en hores amb poca insolació solar.

L’IRTA, Dolça Revolució i la recepta de la Margot

En la entrevista vam comptar amb la presència d’en  Robert Savé, Coordinador del Programa d’Horticultura Ambiental de l‘Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya (IRTA). Sempre és interessant conèixer de primera mà quins són els àmbits d’actuació i quines tasques es realitzen des d’institucions com aquesta, no us sembla? Durant la entrevista ens va deixar anar uns quants titulars que intentarem tractar en profunditat en propers programes, com el del control que es fa a la duana de les hortalisses que arriben des d’altres països del món.

Com cada setmana, Dolça Revolució de la (mà) veu d’en Jordi Padros ens descobreix les propietats medicinals d’una aromàtica i aquesta setmana li va tocar al romaní.

I la recepta ens va arribar aquesta setmana des del blog Margot, cosas de la vida. Ens va proposar aquesta refrescant Sopa freda de remolatxa, síndria i tomàquet i que voleu que us digui, a mi em va encantar perque tots, tots els ingredients poden sortir d’un hort. Gràcies per la teva col·laboració, Margot!

Us deixo l’enllaç al podcast esperant que us agradi. Ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook) i també al correu electrònic pagesosdeciutat (arroba) gmail.com. Ens agradarà rebre els vostres comentaris, suggeriments i si us animeu a explicar-nos la vostra experiència com a pagesos de ciutat us gravarem una petita entrevista!

Crèdits imatge: Jonathan Rubio via photopin cc

La cua de cavall, una gran aliada a l’hort urbà aquesta primavera

Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc
Cua de cavall. Crèdits foto: luc.viatour via photopin cc

L’ús i el coneixement de les herbes remeieres forma part de la nostra cultura popular com a un mètode natural per guarir malalties i alleujar dolències. No obstant, quan un comença un hort urbà, és una sorpresa descobrir que les plantes també ens poden ajudar a curar i prevenir malalties de les nostres hortalisses. Aquesta primavera, amb tantes pluges continuades, hem hagut d’estar molt pendents dels fongs, i això ens ha permès conèixer més àmpliament les propietats de la cua de cavall, una planta molt interessant per les seves propietats fungicides.

Equisetum arvense, la cua de cavall

Reproducció del dibuix del botànic C. A. M. Lindman (1856–1928), publicada a Bilder ur Nordens Flora. Extreta de la Viquipèdia

Veiem què s’en diu a la Viquipèdia:

La cua de cavall petita[1] (Equisetum arvense) és una planta considerada com a mala herba encara que també té un ús com a planta medicinal. Són plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonífer i part del permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins 30 metres. La cua de cavall petita és una planta perenne amb rizoma (geòfit[2]). Tiges erectes de color marró pàl·lid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que són fèrtils són d’uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des d’on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massises que les fèrtils[2], són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d’estructures cilíndriques anomenades “verticils” progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d’aigua en aquestes condicions és bastant comuna a tots els indrets humits dels Països Catalans fins els 1.800 metres d’altitud. Manca a l’extrem sud dels País Valencià i a les Illes només es troba a Mallorca.

La seva utilitat a l’hort

La cua de cavall s’utilitza principalment per combatre els fongs. El seu alt contingut en silici reforça els teixits cel·lulars de les plantes i dificulta que els fongs s’hi instal·lin. El podem utilitzar tan de manera preventiva com curativa en casos de mildiu o d’oidi i és molt interessant saber que podem barrejar-la amb purí d’ortigues o alternar-ne l’aplicació.

Es recomana aplicar-la quinzenalment i especialment en situacions de risc com pot ser després d’una tempesta d’estiu, on la humitat i la calor poden donar lloc a un atac de fongs important.

Com a planta medicinal s’ha utilitzat tradicionalment per les seves propietats diurètiques, i es recomana especialment pe tractar pedres al ronyó, problemes de pròstata i cistitis. També estimula el creixement d’ungles i cabells, pel que podem trobar-la fàcilment en format de càpsula o en bossetes per infusió.

Planta fresca o seca, vosaltres trieu: La recepta

He trobat diferents receptes en funció de si la planta que utilitzem és fresca o seca. Segueixo buscant informació sobre si és millor l’una o l’altra, perque d’entrada sembla molt més còmode utilitzar la planta seca. El que sí és molt important és utilitzar aigua de pluja o de font pel preparat, tot i que si no hi ha més remei podem utilitzar aigua de l’aixeta.

Per elaborar el purí amb la planta fresca, posarem a macerar 1 kg de planta en 10 litres d’aigua durant 24 hores. Passat aquest temps, ho posarem a bullir durant 20 minuts a foc lent. Colar i reservar. Aplicar-ho diluïnt una part de preparat en quatre d’aigua

Si per contra, ens resulta difícil trobar-la fresca, podem utilitzar 50 gr de seca, que posarem a bullir durant 1 hora en 5 litres d’aigua. Quan acabi la deixarem infusionar durant tota la nit per colar-la a continuació i aplicar-la posteriorment en una proporció del 20% (1 litre d’extracte per 4 d’aigua).

Un cop elaborat el preparat es recomana guardar-lo en pots opacs i emplenar-los fins dalt per a que hi hagi el mínim d’oxigen possible. Els podem conservar en un lloc fresc i sec, on no hi toqui el sol i la temperatura sigui el màxim d’estable. D’aquesta manera ens pot arribar a durar un any.

El món dels preparats vegetals és amplíssim i sembla no acabar-se mai. N’hi ha molts d’altres que podem utilitzar per prevenir i tractar malalties dels nostres horts i que a més d’ecològics, són respectuosos amb el medi ambient. Tot un món per descobrir per a qualsevol aficionat a l’horticultura.

Parlem dels preparats vegetals a Pagesos de Ciutat

La setmana passada vam tenir la sort de poder comptar amb la presència d’en Jordi Puigdefàbregas a Pagesos de ciutat. Ens va parlar precisament de preparats vegetals, les seves aplicacions i com preparar-los, a més d’explicar-nos com els absorbeix i els aprofita la planta. Ens va semblar molt interessant poder comptar amb la seva presència i aclarir molts dubtes que teniem al respecte. Us deixo el podcast:

I vosaltres, quins extractes vegetals utilitzeu? Us donen bon resultat? 

Aclarint conceptes sobre el pugó, la tuta absoluta i el cul negre dels tomàquets

Pulgón
Crèdits Foto: Alejandro Soffia Vega via photopin cc

En això de l’hort, mai se’n sap prou. Cada dia que passa s’aprèn alguna cosa nova i penso que llegir molt et permet trobar informació molt valuosa, especialment a les xarxes. Informació que a més caldria compartir sempre, difondre-la i permetre que tot aquell que la busqui, pugui trobar-la.

Aquests dies he trobat uns articles realment interessants que em vé molt de gust comentar aqui. Ens serviran per ampliar informació sobre dues plagues i una fisiopatía força habituals en els nostres horts com són el pugó, la tuta absoluta i el cul negre dels tomàquets

El pugó i la tuta absoluta

Que aixequi la mà el primer que no hagi tingut mai pugó al seu hort. Tots sabem que per tractar-lo, un dels nostres millors aliats és el sabó potàssic però… alguna cop us heu preguntat perquè li ha donat per instal·lar-se a les nostres plantes? Sabieu que el pugó no necessita aparellar-se per reproduïr-se? Al bloc d’ @Agrorganics han publicat una sèrie de quatre entrades que ens seran molt útils perque com bé diuen: Eliminar milers de pugons no ha de ser el nostre objectiu, sino evitar que es converteixin en una plaga sabent com es comporten.

Podeu consultar-les seguint aquests enllaços: BiologíaPrevenciónControl y Fauna Auxiliar.

En el mateix bloc estan treballant en una sèrie d’articles similars sobre la Tuta Absoluta: Aproximación a la plaga y Prevención y control.

El cul negre dels tomàquets

tomates-culo-negro-scott-nelson-cc
Crèdits foto: Scot Nelson via photopin cc

La entrada de @Plantelia sobre la conveniència o no d’utilitzar llet en pols per curar aquesta fisiopatia dels tomàquets va sorgir arrel d’un comentari realitzat a Pagesos de ciutat. Vam tenir la oportunitat de comptar amb el testimoni de l’Albert, un pagès aficionat que ens explicava que l’any passat va tenir aquest problema i que li havia anat bé utilitzar-lo.

El resultat és un article molt interessant on compara els diferents productes que es poden utilitzar per corregir el cul negre i que podeu llegir aquí.

Cada cop me n’adono de lo poc que coneixem les plagues, el perquè apareixen i de quina manera podem prevenir-les. Fins i tot de com és el seu cicle i l’aspecte que presenten durant els diferents moments de la seva vida, que ens ajudaria molt a identificar-los millor.
Per això hem parlat d’aquest tema al darrers programes del Pagesos de ciutat. Va ser tan interessant que tocarem el tema en properes entrades al bloc. Salut!

Mètodes de preparació de fitosanitaris casolans

M’acabo de donar compte de que no havia escrit al bloc com preparar els diferents tipus de fitosanitaris casolans. Aquí hi ha les explicacions:

Maceracions
Trossejar les plantes i deixar-les en maceració amb aigua freda durant uns dies. Filtrar, diluir i aplicar.

Purí fermentat
Trossejar les plantes i posar-les en remull en un recipient de plàstic amb una tapa no hermètica, que deixi passar l’aire. Remenar diàriament per oxigenar la barreja durant 14-16 dies.
El procés acaba quan el líquid és obscur i no fa escuma al sacsejar-lo. Filtrar, diluir i aplicar.
Aquest purí es pot guardar durant mesos.

Purí en fermentació
El procés és el mateix que el del purí fermentat però s’atura el procés al cap de pocs dies. Filtrar, diluir i aplicar.

Decocció
Deixar en remull les plantes trossejades en aigua freda durant 24 hores. Després es bullen durant 20 minuts i es deixen refredar en un recipient tapat. Filtrar, diluir i aplicar.

Infusió
Trossejar les plantes i escaldar-les amb aigua bullint. Tapar i deixar en infusió durant 12 hores. Filtrar, diluir i aplicar.
Les infusions és millor no guardar-les.

Utilizar donzell contra pugó, erugues i altres insectes

Porto tot l’estiu matant cuquets que es mengen les fulles de les tomaqueres, els pebrots i demés hortalisses. I arribaran més amb les col.liflors, els bròquils i les cols.
N’estic fins al monyo!

He fet servir el Bacillus thuringensis del que ja us vaig parlar en aquesta entrada contra les erugues de manera exitosa, però avui m’ha donat per mirar els “famosos” apunts del curs d’horticultura ecològica a veure si hi trobava alguna altra cosa.

He llegit que el donzell (ajenjo en castellà) ens pot servir per a tal fi i he mirat de documentar-me.

El donzell no és ni més ni menys que la famosa Artemisia absinthium, una de les herbes amb que es fabrica la famosa Absenta i el vermut.

Sobre les seves propietats en la lluita contra les plagues, sembla ser que repel.leix pugó, erugues, formigues i altres insectes polvoritzant-lo sobre les plantes afectades.

També repel.leix la papallona de la col, cargols i llimacs si es polvoritza preventivament.
La dosis que s’indica en els apunts és la següent:

Purí fermentat al 20% – Repel.lent de pugons, eruges, formigues i altres insectes.
Polvoritzar sobre les plantes afectades

Decocció al 20% – Repel.leix la papallona de la col. Polvoritzar preventivament

Infusió al 20% – Contra els àcars i el rovell (malaltia fúngica). Contra els llimacs i cargols (ruixar el terra)

He estat buscant informació al fòrum però apart d’un missatge-recopilatori de tractaments ecològics, no he trobat informació de ningú que el fes servir.
Em pregunto si serà més útil, o igual que el Bacillus thuringiensis. Si el trobo a l’herboristeria el provaré.

Aprofito aquesta entrada on hi ha una sèrie de noms científics per dir-vos que la setmana passada, na Ireth de Macrofoted em va voler corregir un error que havia apreciat en els meus escrits al bloc.

En els noms científics com Bacillus Thuringiensis i Pieris Brassicae, el “cognom” s’escriu SEMPRE en minúscules, per tant la forma correcta de mencionar-los és B. thurigiensis i P. brassicae, respectivament.

I m’adjunta un enllaç a una entrada de Macrofoted, on s’amplia el tema una mica més.
Jo, que sóc de lletres, ignorava aquest detall, pel que demano disculpes i espero que en aquesta entrada ja ho hagi fet bé 😉

Purí d’ortiga

Un dels preparats que més es fa servir en agricultura ecològica és el purí d’ortiga.
És molt fàcil de preparar i les ortigues, fàcils de conseguir tant fresques (aprofiteu una passejada pel camp) com seca (a les herboristeries).

Propietats

  • Conté una altra proporció de ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrògen). També altres components com plata, crom, coure, manganès, calci, magnesi, plom, sodi, níquel i titani.
  • Afavoreix la fermentació i la transformació del compost
  • Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil.la
  • Dil.luida en proporció 1/10 elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
  • En proporció 1/20 evita el mildiu de la patata i la clorosi dels fruiters
  • Remullant les arrels de les plantes en una dilució 1/20, aconseguirem un arrelament més ràpid

Preparació

Es pot fer servir planta seca o fresca amb les següents dosis:
Fresca: 1 quilo de planta per 10 litres d’aigua
Seca: 200 grams de planta per 10 litres d’aigua.

Situar un bidó a l’ombra i posar-hi la planta dins d’aigua (si pot ser de pluja o de font millor), amb una pedra per a que quedi totalment submergida.
La fermentació que ha de fer ha de ser aeròbica, o sigui que el purí ha d’estar airejat els primers quatre o cinc dies. A partir d’aquí el podem tapar però que no quedi tapat del tot. Apart, és convenient remenar un o dos cops al dia per afavorir l’oxigenació.

Al cap de quatre o cinc dies, l’olor ja ens farà notar que la fermentació ha començat. A una temperatura ambient d’uns 25ºC, la fermentació total pot allargar-se entre 10 i 14 dies aproximadament.
Notarem que el procés s’ha acabat perquè l’escuma que haurem anat observant desapareixerà encara que el remenem, i també per la seva olor característica. Serà el moment de filtrar i embotellar o reservar per a la seva futura utilització.

Aplicació

  • Prepareu la dilució en una de les proporcions indicades més amunt (Una dilució 1/10 vol dir 1 litre de purí en 9 d’aigua)
  • Cal filtrar molt bé el preparat abans de posar-lo al vaporitzador perquè se’ns pot embossar.
  • Prepareu màsqueres anti-gas perquè tant mentre es prepara com quan s’aplica fa una pudor increíble que se’t fica al nas.
  • Millor aplicar-lo al capvespre.

La meva experiència

Gairebé cada any preparo el purí i l’aplico fins que arriba la calor o les plantes comencen a tenir força flors. Per comoditat, m’acosto a una herboristeria i compro la planta seca (us recomano que mireu d’anar a una herboristeria de barri d’aquestes que venen a granel perquè en una coneguda cadena d’herboristeries pretenien cobrar-me d’una bosseta de 100 grams el que em costen dos quilos…).

Haig d’avisar que a mi no m’ha resultat efectiva contra l’aranya roja, i per això no l’aplico quan començo a notar els símptomes d’aparició de la mateixa. Pel que sembla, aquest purí afavoreix la fixació del nitrògen i això a la seva vegada és perfecte per a que l’aranya proliferi.

Però si notareu que aplicat en les plantetes de l’hort i a la resta de les que tingueu a casa, agafaran un color verd preciós.

Si a algú li ha anat bé contra l’aranya roja, li agraïré un comentari, salut!

El sabó potàssic


Les plagues comencen a aparèixer a l’hortet: mosca blanca, pugó, mosquetes negres… és ara quan val la pena preparar l’arsenal i un dels nostres millors aliats és el sabó potàssic.

Aquest sabó actúa per contacte sobre els insectes que no tenen closca, els asseca el cos i moren. S’ha de ser una mica constant de vegades però per contra té l’avantatge de ser ecològic i de no tenir “termini de seguretat” com d’altres fitosanitaris. Tan sols cal rentar l’hortalissa i al plat.

Funciona fantàsticament contra el pugó i orugues petites. També per a mosca blanca, mosquits negres, i menys per a l’aranya vermella, la meva gran enemiga. Heu de tenir en compte que un insecticida “de contacte” només funciona sobre l’insecte a eliminar. Així, si teniu una plaga de mosca blanca per exemple, podeu matar totes aquelles que mulleu amb la preparació, però el sabó que quedi sobre la planta no actuarà com a preventiu per a d’altres mosquetes que puguin venir.
Més que res, per a que quedi clar…

On trobar-lo: Es pot fer fàcilment a casa, i és un sistema per a reciclar l’oli de cuina usat. Podeu trobar més informació en aquest missatge del fòrum.
Al Mercadona en la presentació que apareix a la fotografia. El trobareu a la secció de lleva-taques i tints per a la roba.
Existeixen al mercat d’altres marques però el del Mercadona va de conya i el seu preu és de només 1,20 €. Això si, em consta que hi ha algun company del fòrum que no l’ha trobat, i és que en algunes comunitats no el porten.

Com preparar-lo: El sabó és pastós, com ara la mel bona quan se solidifica una mica. Se n’agafa una cullera de sopa i es dissol en un got d’aigua ben calenta, com més calenta millor. Es deixa refredar i s’hi afegeix un litre d’aigua al polvoritzador.
Per als que s’estimin més les proporcions, serien del 5 al 10%.
I a més, no caduca un cop preparat (tot i que jo no el guardo mai d’un any per l’altre).

Com aplicar-lo: Preferentment és millor no fer-ho a ple sol, hi ha companys que han assegurat que algunes fulles se’ls havien cremat i en culpaven el sabó. Per si de cas, fer-ho a primera hora del matí o a última de la nit i mirar sempre de mullar les fulles per davant i per darrera.
De vegades cal ser constant i repetir-ne l’aplicació al cap d’un parell de dies. Però és efectiu 100%.

Algunes preguntes habituals sobre el sabó potàssic
(Aniré ampliant si en surten més)

Aquest sabó és el sabó fet a casa de tota la vida?
Si, això mateix. Per a fer sabó a casa reciclant l’oli de cuina es pot fer servir sosa o potassa. El de sosa és el més conegut, amb ell es fa el famós “sabó Lagarto” (actualment n’hi diuen “sabó de Marsella, que queda més fi).
La única cosa és que la sosa sembla que resseca més les plantes i per això es fa servir més el de potassa.

Es pot barrejar el sabó potàssic amb d’altres productes?

Si, gairebé amb tots. Però no recomanen barrejar-lo amb sofre, suposo que per algun tipus de reacció química que pot ser perjudicial. (Consulteu aquest enllaç)

No trobo aquest sabó al Mercadona…
Pots contactar directament amb el fabricant, que també l’envia por correu. (Ull perque la seva web només es veu amb Explorer).
També podeu trobar sabó potàssic en els grow shops però el preu és més elevat

Per acabar, us deixo l’enllaç a la pàgina de la Kira, una companya del fòrum, on parla de més insecticides ecològics apart del sabó. Totalment recomanable perquè n’hi ha molts que podem fabricar fàcilment a casa i estalviar-nos uns calerons 🙂

Trampes cromàtiques


Una de les primeres plagues que podem trobar en els nostres horts, és la mosca blanca.
Són unes mosquetes diminutes de color blanc que normalment s’acumulen a la part del darrera de les fulles. En tocar-les, surten volant.

Hi ha varis mètodes ecològics per acabar amb elles, però un de molt interessant per tal de reduïr la plaga, són les trampes cromàtiques.

L’any passat, el company Terrazocultor ens en va parlar al fòrum. El fil on vam discutir la seva efectivitat no té desperdici i hi trobareu una pila d’idees per tal de reciclar envasos que ens serviran com a trampa. Llegiu-lo clickejant aqui.

De qualsevol manera, us n’explico el funcionament bàsic. Hi ha dos colors que atrauen especialment als insectes. El groc atrau la mosca blanca i el pugó i el blau els thrips.
Es tracta de col.locar a l’hort qualsevol utensili d’aquests colors i omplir-los d’aigua i unes gotes de sabó. Els utensilis s’omplen d’aquests bitxos que moren al ofegar-se en el líquid. El sabó serveix per a crear una pel.lícula que fa l’aigua més enganxosa i alhora impedeix que d’altres insectes com els mosquits hi puguin posar ous.

Una altra variant del sistema són unes bandes adhesives dels mateixos colors que actuen d’igual manera. Aquestes bandes es poden comprar a moltes cooperatives agrícoles i fins i tot se les pot fabricar un mateix amb una mica d’inventiva.

En qualsevol cas s’ha de tenir en compte que si hi ha una plaga important, això només servirà per reduïr-ne la població, mai per combatre-la.

Llegiu l’enllaç que us he posat abans i segur que us inspirareu d’alguna manera per posar-lo en pràctica!!!