Arxiu d'etiquetes: Substrat

Pagesos de ciutat #76: La importància de l’argila

La importància de l'argila a l'hort
La importància de l’argila a l’hort

Entre tu i jo: el millor de fer un programa com el Pagesos de ciutat, és que sempre aprenc coses noves. Coses que desconeixia, informació que s’amplia i epifaníes personals com la que vaig tenir aquesta setmana gràcies a la Maria Rosa Teira, professora de la Facultat de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida.

La importància de la presència de l’argila a l’hort

Fa molts anys, un company d’Infojardín (en Pepehort, al que potser coneixeu pel seu blog Trabajos con palets) m’explicava que sempre que preparava la terra de l’hort urbà, hi afegia una mica de terra argilosa, que anava a buscar al Parc Agrari del Vallès, a tocar de casa. En preguntar-li perquè ho feia, això d’agafar terra, només em va dir que li havien dit que “era bo”, i amb aquesta resposta em vaig quedar.

Per això, vaig quedar literalment flipada (es va notar gaire???) quan la nostra convidada, la Sra. Teira, al minut 15 ens va dir:

De fet, l’argila és la única fracció del sòl que té càrrega elèctrica i que reté els nutrients i els va passant a la solució de l’aigua de reg.

Vaig mirar de ser ràpida, i li vaig preguntar si cal afegir-ne, d’argila, en el cas de que el nostre substrat no en contingui. La seva resposta va ser que no hi estem obligats, però que ens anirà bé, molt bé. Fora d’antena ens va explicar que l’argila en pols la podem conseguir en una bòbila, una fàbrica de peces d’argila per la construcció. Durant la entrevista també ens va explicar una manera molt fàcil per saber quin tipus de terra tenim, a l’hort, fent pastetes amb una mica d’aigua i provant a elaborar un “xurret”, com quan jugàvem amb plastilina. Escolteu-ho, segur que us serà molt útil.

Tot això de l’argila em va fer pensar en el calci, que pel que expliquen els entesos és un dels nutrients menys mòbils dins les plantes, i en que potser la manca d’argila en les barreges per substrats d’hort urbà és en part, causant de tants “culs negres” en els tomàquets i altres hortalisses. No ho afirmo (consti!), però a l’hora de buscar explicacions a un problema que es repeteix cada any entre els que cultivem en torretes, potser ho hauriem de tenir present.
Sento que he obert una caixa de Pandora, i miraré de que algú m’ho acabi de confirmar. Stay tuned!

Els estadis fenològics de les plantes

La fenologia és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius. El moment i la durada dels esdeveniments fenològics particulars varia segons els anys depenent de la corresponent situació meteorològica. [Viquipèdia dixit].

Per això va ser un honor comptar amb la participació de l’enginyer agrícola Ramon Torà, que ens va fer cinc cèntims del treball que ha fet respecte als diferents estadis d’un grapat de cultius llenyosos que es publicarà d’aqui a poc a RuralCat.
Si teniu la sort de disposar d’espai i hi teniu arbres fruiters, estigueu-ne pendents perquè segur que us serà de gran ajuda.

Concurs fotogràfic organitzat pel CCPAE

concurs-calendari-ccpae

Fins el dia 5 d’Octubre sou a temps de participar en el Concurs fotogràfic que el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) organitza per quart any consecutiu. Les imatges es publicaran en el Calendari anual de l’entitat, i anima tothom a participar. El Calendari del CCPAE ha esdevingut molt conegut en el sector ecològic, i es pot sol·licitar a finals i principis de cada any a través del web o les xarxes del Consell. Trobareu més informació al seu web.

I a les xarxes…

Ens va semblar convenient fer d’altaveu de l’advertència que ha llençat el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Melocotón de Calanda, i és que han detectat que algunes fruiteries estan utilitzant fraudulentament l’etiquetat de préssecs que no pertanyen a la D.O.

A la cuina, la Liliana Fuchs des del blog Albahaca y Canela ens va ensenyar a cuinar un zarangollo murcià i vam compartir el video de Tu huerto fácil en el que podreu veure tot el procés de cultiu de patates dins d’un contenidor gran.

En el programa de demà…

Visitarem @gardengaby i coneixerem en Jaume Mora, un estudiant que ha guanyat un dels Premis Jordi Pijiula pel seu treball de recerca de batxillerat, dedicat a l’automatització d’un hivernacle. A la entrevista tindrem en Carlos Ortiz, que ens parlarà sobre l’ús de fertilitzants i adobs orgànics a l’hort i ens ficarem a la cuina per preparar pasta farcida d’espinacs a la catalana. Tot això i més, demà de 10 a 11. Us esperem!

Pagesos de ciutat #75 – Coneixem la terra del nostre hort?

pagesos-de-ciutat-programa-75

El programa de la setmana passada va ser més que interessant: hi vam tenir en Sergi Caballero, a qui molts segurament coneixeu pel seu blog, on comparteix la seva experiència com a permacultor. Teníem ganes de parlar de la preparació de la terra dels nostres horts i ens va semblar la persona idònia per explicar-nos-ho.

Cada vegada que parlem del sòl me n’adono de la enorme importància que té en els nostres cultius. La terra ho és tot, i en canvi ens preocupem més per les plantes (que si hi ha pugó, que si aquella fulla s’ha posat lletja) que no pas per ella. Segur que quedareu tan fascinats com jo quan el sentiu al podcast:

subscripcio-podcast

Vida Verda, un projecte de la UAB

Els creadors de Vida Verde són quatre estudiants de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquest projecte multimèdia que difón la pràctica de l’agricultura ecològica han volgut conèixer tot el que l’envolta.
Vam parlar-ne amb en Ricard Cardona, el seu director i amb el Sr. Tugas, un dels protagonistes. Us deixo un petit teaser però no deixeu de passar-vos pel seu web. De debó que val la pena!

Soil for life

Soil for Life és el nom d’una iniciativa sorgida a Ciutat del Cap, a Sudàfrica. Aquesta organització sense ànim de lucre ensenya a la gent de la perifèria de la capital i amb pocs recursos econòmics a cultivar hortalisses a casa per l’autoconsum. De vegades pensem que la pobresa ens queda molt lluny, però a casa nostra un projecte d’aquest estil segur que també ajudaria a moltes famílies afectades per la crisi.

 

I al programa de demà….

Pagesos de ciutat a La XarxaVisitarem l’hort urbà d’en Josep Ciurana i parlarem de fitofenologia amb l’expert en salut vegetal Ramon Torà. Des de l’Escola Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida Maria Rosa Teira ens explicarà quins processos químics, físics i biològics es donen al sòl de l’hort cada cop que hi intevenim i des del blog Albahaca y Canela aprendrem a cuinar un zarangollo murcià.
Us esperem a Ràdio Sta. Perpètua a les 10h.

El substrat d’una taula de cultiu (amb video!)

Mesa-de-cultivo-huerto-urbano

Aquest any començo a plantar també en una taula de cultiu! No sabeu la il·lusió que em feia aconseguir-ne una (o fins i tot fer-me-la), perquè he patit un parell de lumbàlgies i això d’ajupir-me se’m fa cada cop més difícil. Ara podré treballar de peu i experimentar en primera persona quins cultius hi van millor i quines combinacions resulten més productives.

Video del pas a pas

He estat de sort perquè he arribat a un acord amb Urbanic. Ells m’han cedit un dels seus models (el mateix que veieu a la foto i que porta una jardinera acoblada per aromàtiques o flors) i així jo puc anar fent videos per explicar-vos la experiència. Sovint imparteixo cursos en empreses o per particulars que en tenen una o m’arriben consultes per correu, així que de perduda no n’estic! Però ja sabeu que m’agrada molt experimentar i fer provatures, així que ara ja no tinc cap excusa 🙂
Ja sabeu que això de l’hort no és quelcom quadriculat: la experimentació és sempre la millor manera d’aprendre.

El substrat per la taula de cultiu

Tot i que podem utilitzar molts i diversos materials per cultivar, és aconsellable omplir la taula amb la barreja de fibra de coco i humus de cuc. No  només és ideal per les plantes sino que redueix considerablement el pes de la taula. De ben segur els podreu comprar al mateix fabricant de la taula, en la quantitat exacte que necessitareu.

Els percentatges recomanats són els de sempre: 60% de fibra de coco amb un 40% d’humus de cuc. Els dubtes solen sorgir a l’hora de desfer la fibra de coco i en preguntar-se a partir de quin moment cal afegir l’humus. Doncs bé, he gravat aquest video a veure si us ajuda a veure-hi clar:

Tot i que el pack de la taula de cultiu portava dos sacs d’humus de cuc, al final només en vaig utilitzar un i mig per fer la barreja. Em semblava absurd afegir adob a la part baixa de la taula perquè quan les arrels de les hortalisses creixin lo suficient com per arribar a aquesta zona, possiblement la major part dels nutrients hauran desaparegut amb l’aigua de reg. Si els afegeixo superficialment, quan els cultius estiguin més avançats, s’integraran en el substrat conforme vagi regant i estaran més temps a disposició de les plantes.

Per descomptat, podeu utilitzar substrat universal, però insisteixo: no hi ha color amb la fibra de coco. Us ho diu algú que ja fa 9 anys que experimenta amb gairebé tot!

Seguirem amb més videos al voltant de la taula de cultiu. Algun suggeriment?
Salut!

Torba o fibra de coco?

turba-o-fibra-de-coco

M’agrada seguir sorprenent-me amb consultes com la que m’ha arribat aquest matí des d’Asturies. Demostra que encara hi ha molta feina per fer, tant pels que intentem difondre la horticultura urbana com des dels comerços especialitzats. Això és el que m’explicava l’Alfreddo per correu:

Hola soy asturiano y queria comentarte que he leido el libro del “Huerto en un metro cuadrado” y quería hacer la mezcla que nos indica , es decir la mezcla Mel pero no se donde encontrar la turba de musgo no la utiliza ni la conoce nadie, si sabes algo de ese material y me lo puedes decir te lo agradecería.Un saludo

Què es la “Mezcla de Mel”?

L’Alfredo es refereix al substrat que en Mel (l’autor del llibre) recomana preparar: una barreja a base de torba, vermiculita i compost, per obtenir un substrat airejat, esponjós i que dreni correctament. De fet, tots els substrats comercials són una barreja de diferents components amb la intenció de formar un “tot” en el que les plantes puguin desenvolupar-se bé. I si no, feu un cop d’ull a la composició de qualsevol de les bosses que podeu trobar al vostre viver habitual.

Qué és la torba?

Segons la Viquipèdia, la torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua. S’origina a partir de l’acumulació i descomposició de material vegetal en una torbera on la descomposició i humificació de la matèria orgànica és molt lenta i es tracta del primer estadi geològic de la formació del carbó. Conté aproximadament un 60% de carboni, un 35% d’oxigen i un 5% d’hidrogen.

Pel que tinc entès, la torba es forma degut a la putrefacció d’un tipus de molsa anomenada sphagnum en les zones pantanoses on creix. Les capes es van acumulant d’una manera molt lenta (segons la Wiki, de 10 cm a mig metre cada 100 anys). Per aquest motiu i tot i que la torba és un material ideal per cultivar-hi, se la considera poc ecològica: no només perquè la seva extracció destrueix l’ecosistema en el què es forma, sino pel temps que triga a regenerar-se.

Probablement amb aquest video s’entengui millor:

On comprar torba?

D’entrada, la torba no hauria de ser difícil de trobar, potser és que l’Alfredo no l’ha buscada “bé”. I m’explico, perquè estic segura de que si ho pregunta, és perquè realment no n’ha trobat.
Veureu: quan un comença en això de l’hort urbà, el més habitual és recórrer a la jardineria del teu barri, als vivers i/o als centres comercials. Què passa llavors? Doncs que malauradament, tots aquests comerços estan molt orientats a la jardineria en general i poc adaptats a les necessitats de l’hort urbà. De torba en trobareu, si, però barrejada amb d’altres components en els sacs etiquetats com a “substrat universal” de la majoria de marques comercials.

Per trobar torba “a seques”, sense res més, el millor és prendre-s’ho amb calma, seure davant de l’ordinador i buscar “material agrícola” o “cooperativa agrària” a Google. Afegiu-hi el nom de la vostra població al darrera, i així podreu descobrir comerços especialitzats en horticultura, que n’hi ha, i segur que ben aprop vostre.
En ells hi trobareu no només la torba, sino la majoria de materials que necessitareu a partir d’ara (i potser millor de preu!).

Abans de comprar torba, valoreu la possibilitat d’utilitzar fibra de coco

descompactando-fibra-de-coco
Els que em coneixeu d’Infojardín sabeu que tot i tenir la meva pròpia opinió sobre alguns temes (més o menys polèmics) relacionats amb la horticultura, no sóc d’adoctrinar ni d’intentar convèncer ningú. Però en aquest cas em temo que no puc acabar aquesta entrada sense recomanar-vos una alternativa a la torba: la fibra de coco.

Ja n’hem parlat al blog d’altres vegades, com quan vam preparar la barreja de fibra de coco i humus per cultivar en una jardinera o responent a una consulta interessant sobre el seu ús. M’agrada molt, la fibra de coco: no només és molt esponjosa i té una gran capacitat d’absorció. És un producte elaborat a partir de quelcom considerat un residu com són les clofes verdes que tenen els cocos quan són a l’arbre.
Per això us demano que valoreu la possibilitat d’utilitzar-la en comptes de la torba. Si les marques comercials veuen que augmenta la demanda de fibra de coco, potser començaran a incorporar-la als seus substrats i deixaran de destruïr les torberes. I per mostra, aquest video:

Restauració de las Turberas de Roñanzas

Mentre buscava un video interessant sobre la torba, n’he trobat un altre en el que explica la tasca del Fondo de Protección de Animales Salvajes (FAPAS)  recuperant les torberes de Roñanzas. Les Torberes del Llano de Roñanzas es troben a la Parroquia de Vidiago, Concejo de Llanes (Asturies). Aquesta formació té una extensió aproximada de 20 Ha de les que 12,5 van ser sotmeses a una intensiva extracció minera de torba pel seu ús comercial.

Tot plegat, a la terra de l’Alfredo precisament. Espero que aquest rotllo li sigui d’utilitat perquè com ja li vaig avançar, dóna per parlar-ne llargament.

Salut!

P.D. Recordeu que durant aquest mes estic regalant llavors pels vostres horts urbans, un petit pack cada dia. Espero els vostres comentaris!

Substrat per l’hort urbà: Fibra de coco i humus de cuc

hort-urba-fibra-de-coco-humus-de-cuc

Una de les moltes decisions que hem de prendre quan comencem un hort urbà és el tipus de substrat que utilitzarem per cultivar. I creieu-me, és una de les decisions més importants perque el farem servir durant molt de temps i a més implica una despesa important.

Sempre explico que el dia que vaig decidir-me a començar i vaig arribar a un viver per comprar un sac de terra, em vaig quedar paralitzada al veure la enorme quantitat de substrats disponibles. De fet, me’n vaig tornar a casa de buit per seguir investigant tots els noms dels diferents productes per consultar-los a Internet abans de decidir-me. Tots sonaven a xinès per mi: vermiculita, perlita, torba…

Finalment em vaig decidir per un sac de substrat d’una marca coneguda i vaig començar a plantar-hi tal qual, fins que al cap d’uns mesos me’n vaig adonar de que hi hauria de començar a afegir una mica d’adob i aquí va començar una altra recerca: la de l’adob perfecte.

Les coses han canviat molt des de llavors. Ara t’acostes a qualsevol gran superfície i trobes el que busques. Els departaments de marketing de la majoria de les marques comercials ho han solucionat etiquetant amb un Especial o Apte per hort urbà molts dels productes que ja tenien en catàleg. Si més no, t’ajuden a triar.

Quin és el substrat més apropiat per un hort en contenidors?

Aquesta és una pregunta de difícil resposta. Qualsevol substrat universal de qualitat hauria de ser apte per cultivar-hi hortalisses sempre i quan tinguem present que al cap de dos o tres mesos d’estar-hi cultivant haurà perdut gran part dels seus nutrients. Ho solucionarem afegint-hi adob, un altre món per descobrir i del que parlarem en un altra entrada perque el tema també dóna per llarg.

Força temps després de començar l’hortet, vaig descobrir la fibra de coco. No era fàcil trobar-la i vaig haver de patejar uns quants  viveristes per acabar comprant-la en un grow shop que hi havia a la cantonada. I ràpidament me’n vaig enamorar: la seva textura i esponjositat, i sobretot de la seva retenció d’aigua, que resulta de gran ajuda quan cultives en testos i jardineres com és el meu cas.

Però… què havia de fer llavors amb el substrat que ja havia comprat i que a més m’havia costat una pasta? Doncs res, seguir reutilitzant-lo any rera any, afegint-hi l’adob corresponent i una petita part de fibra de coco per donar esponjositat, aireació i retenció d’aigua. Si ho hagués sabut abans de començar no hi hauria altra cosa a les meves jardineres però no va ser el cas! Per això, segur que llegireu i escoltareu a tot arreu que és el substrat ideal per començar.

He rebut moltes consultes sobre com preparar el substrat per l’hortet a base de barrejar fibra de coco i humus de cuc. Per això m’he decidit a enregistrar aquest video amb l’esperança de resoldre dubtes i mirant de que fos didàctic al màxim. Espero que us agradi i us sigui d’ajuda.

I recordeu: no heu de llençar el substrat al finalitzar la temporada de cultiu: es recicla! Trobareu més informació sobre com fer-ho en aquesta entrada. Salut!

Com renovar el substrat de l’hort

renovar-substrat-hortUn cop has acabat el primer cicle de cultiu et preguntes: I ara? Com haig de renovar el substrat de l’hort? 
Durant aquest temps només t’han preocupat les plantes. Cuidar-les, evitar que les plagues s’hi instal·lin, aconseguir una bona producció i meravellar-te de com és el cicle de cada hortalissa.

Però s’acaben els cultius d’hivern, el planter és ple de noves varietats, i les ganes de començar amb les d’estiu fan que ens preguntem quin és el pas següent.

Recordo el primer any com si fos ahir. Era com una esponja absorbint tot el que explicaven a Infojardin, valorant les experiències d’altres “maceto-hortelanos” que em mereixíen tot el respecte però atenta també als horticultors de terra-terra. Finalment vaig acabar fent un mix entre tot esperant encertar.

Consideracions prèvies

El dia que us vaig proposar parlar sobre com renovar el substrat de l’hort al #TemaDelMes, us comentava que revisant la entrada que vaig publicar el 2008 me n’havia adonat de que actualment ja no ho faig exactament igual. I penso que us haig d’explicar perquè.

Quan vaig començar, no hi havia tanta informació com ara respecte als diferents tipus de substrats disponibles i la conveniència d’utilitzar la famosa barreja de fibra de coco i humus de cuc.
El 2005, si volies començar a cultivar un hort urbà, el que feies era acostar-te al viver, comprar un sac de terra i utilitzar-lo per cultivar. Si a més et donava per comprar un munt de jardineres podia passar-te el que a mi: que unes setmanes compraves substrat de la marca A, altres de la marca B i la pròpia experiència durant el cultiu t’ensenyava quin d’ells era millor.

Què vull dir amb “quin substrat és el millor”?

Em refereixo a les conclusions a les que arribes a base d’anar cultivant i valorant la qualitat de cadascun d’ells: la seva capacitat de retenció d’aigua, si es compacta poc o molt, el seu color, la seva composició… És habitual anar aprenent sobre la marxa, i a partir d’aquest moment el fet de decantar-se per una o per una altra de les marques disponibles al mercat és una decisió que prens en funció del que acabo d’explicar. Llegeixes que la turba es poc ecològica i ho entens, però no us vull enganyar: com més gran n’és el percentatge, més fantàstic em semblava el substrat.

Arribats a aquest punt, el meu mètode per renovar el substrat era el que us explicava el 2008:

  • Eliminant restes de cultius anteriors
  • Buidant totalment torretes i jardineres per així barrejar el substrat de la marca A amb el de la marca B en un intent per millorar-lo
  • Afegint  perlita per afavorir la respiració de les arrels
  • Afegir adob (que podia ser compost, fems de cavall o humus de cuc)

Ladrillo de fibra de coco hidratándose

 Però… vaig descobrir la fibra de coco

I a partir de llavors tot va canviar. Crec que va ser a l’stand d’ Horturbà, a Biocultura Barcelona quan vaig veure per primer cop com era la barreja de fibra de coco amb vermicompost. El vaig tocar i em va semblar meravellós, amb una pila d’avantatges respecte al que estava utilitzant: flonjo, porós, lleuger… Recordo haver pensat en lo bé que s’hi devien sentir les arrels de les hortalisses en ell i la ràbia que em feia no haver-lo utilitzat des del començament.

A partir d’aquell moment vaig decidir que cada cop que em toqués renovar el substrat de les torretes, afegiria una bona quantitat de fibra de coco. I així ho vinc fent des de llavors: buido totes les jardineres, elimino restes d’arrels i elaboro una nova barreja utilitzant el substrat anterior, vermicompost de collita pròpia i fibra de coco.

Amb els anys, el substrat ha millorat moltíssim. És clar que no és el mateix que fer servir la fibra de coco i l’humus de cuc d’entrada, però amb tantes jardineres com tinc i substrat universal en elles no el llençaré, no us sembla? D’altra banda la meva esquena està més que agraïda d’haver rebaixat considerablement el pes de les jardineres: Més fibra de coco = menys pes.

Espero que aquesta explicació us serveixi d’ajuda i que ens expliqueu com ho feu vosaltres o quins dubtes en teniu al respecte. Salut!

Com renovar la terra de l’hort

tema-del-mes-març-2013

M’ha sorprès que la proposta de Tema del Mes no hagi provocat més participació, ja que renovar la terra de l’hort o de l’hort urbà em sembla un punt vital i molt important per deixar-ho tot llest i preparat per als nous cultius.

Aquí us deixo el llistat de blocs participants i ja sabeu que si us heu oblidat de compartir la vostra entrada encara sou a temps de fer-ho deixant l’enllaç en els comentaris:

José María, de La terraza de Gerión

Fotografía extraída de: http://laterrazadegerion.blogspot.com.es/2013/03/renovando-voy-renovando-vengo.html

(Aprofito per donar la benvinguda a en Jose Maria i agrair-li que comparteixi amb nosaltres el seu hort urbà!)

Angelita, de Diario de siembra

(Que ha renovat la imatge del bloc i li ha quedat molt xulo!)

La Nix ens explicava que:

lo que hice el año pasado fue sacar la tierra de las macetas, tamizarla un poco y almacenarla con algo de material orgánico. Y cuando llegó la primavera armé las macetas sumándole perlita y humus de lombris.
[A vos te parece que es demasiada obsesión lavar las macetas?]

I en Turbo, això altre:

Buenas, yo lo que hago es aportar materia organica, y se puede regar con purin de ortgas aporta nutrientes y demas de mas, no se si en macetas plantareis guisantes o alguna leguminosa, pero estas fijan nitrogeno, si las segais antes de qye florezcan y lo mezclais con la tierra tendreis un abono natural y un aporte de materia organica. Saludos

Per acabar, l’aportació de servidora, Com renovar el substrat de l’hort.

Si us ve de gust aprofitar el diumenge i llegir una mica sobre plantes medicinals, us deixo l’enllaç a un manual que han compartit a  Sindinero.org i que segur us agradarà:

el-huerto-medicinalBon cap de setmana i a veure si demà us puc fer una nova proposta de tema del mes, que aquesta vegada he trigat massa a fer-ho. Salut!

Proposta de Tema del Mes: Com renovar la terra de l’hort?

tema-del-mes-marzoArriba per fi la proposta de Tema del Mes: Com renovar la terra de l’hort?

Recordo que aquest era un dels grans dubtes que tenia quan vaig començar. Hauré de comprar terra nova cada any i tirar la vella? La intuició em va fer adonar-me’n de que no podia ser així, els pagesos no llencen la terra dels seus camps: al finalitzar els cultius hi afegeixen adob, ho llauren i tornen a sembrar.
Vaig trigar una mica a formular la pregunta a Infojardín, i finalment el que vaig fer va ser un mix dels consells que em van donar, tal i com us vaig explicar en aquesta entrada del 2008.

El cert és que revisant-la me n’he adonat de que ara ja no ho faig exactament de la mateixa manera, així que aprofitant la proposta que us faig (i que em va suggerir l’Inés Bayona a Facebook), Us ho explicaré.

Al començar la tardor vaig fer una petita renovació del substrat, però mai tan exhaustiva com la prèvia als cultius d’estiu. Si no recordo malament, només vaig compartir aquest video al Facebook, així que us el deixo aquí per si hi voleu donar un cop d’ull.

Serà molt interessant conèixer com renoveu el substrat dels vostres horts de terra i/o en contenidors, us animeu a explicar-nos-ho?

Consulta interessant sobre l’ús de la fibra de coco en horts urbans

Ladrillo de fibra de coco compactado. Fotografía de www.planetahuerto.es
Ladrillo de fibra de coco compactada. Extraída de www.planetahuerto.es

Aquest matí he rebut un correu d’en Karlos, de Bilbao, amb una consulta molt interessant. Això és el que em diu:

Debuto este año con un minihuerto en una azotea a la que pretendo sacar chispas. El caso es el siguiente…. necesito unos 730 litros de sustrato, que pretendo que pesen lo menos kilos posibles.

Estoy valorando utilizar parte de esos litros de LADRILLOS DE COCO (por ejemplo 20kgs de ladrilo seco que se convertirán en unos 250 litros).

El resto lo completaría con una mezcla de sustrato universal (250 lts), 100 litros de estiercol equino, 100 litros de mantillo y 30 litros de Humus.

Creo que podrí­a ser una proporcion valida, pero mi duda es la siguiente…
Estaría aportando una tercera parte de materia inerte (COCO) que no quisiera tener que “darle vida” con abonos especificos de coco, etc.
Tras esta introdución, aquí­ es donde me gustarí­a oir hablar a tu saber:

Si a la hora de hidratar los ladrillos de cocos, en vez de utilizar agua pura, los hidratase con PURIN DE ORTIGAS, bien en su proporción normal (1/10), o incluso más concentrado (1/5 p.ej)…….
¿Conseguirí­a de este modo insuflar algo de vida a la fibra de coco?… ¿Serí­a significativa esa mejora?… ¿Serí­a contraproducente y me cargarí­a el sustrato por existir algun tipo de incompativilidad entre COCO-PURIN que desconozco? ¿Podrí­a incluso aumentar la proporcion de coco a costa por ejemplo de mantillo?
¿Si el coco tiene validez por 2 años, quiere esto decir que se desintegrarí­a… tendría que sustituir todo el sustrato por haber “caducado” el coco?

Un cordial abrazo desde Bilbao

Una bona colla de dubtes MOLT interessants. Anem a pams…

La fibra de coco és un substrat (gairebé) inert en quant a nutrients. Es recomana utilitzar-lo en horts urbans per diverses raons: el seu pes (molt lleuger), la seva capacitat de retenció d’aigua i nutrients, el seu PH neutre (el que el fa apropiat pel cultiu d’hortalisses) i per lo esponjós que resulta el substrat pel que s’utilitza com a base. Això si, sempre s’ha de barrejar amb quelcom que aporti nutrients, i la barreja perfecta acostuma a fer-se amb humus de cuc.

És cert que es va degradant però… quin és el substrat que no ho fa? Els que cultivem en contenidors, sabem perfectament que ada any hem de dedicar un grapat d’hores a renovar el substrat, removent-lo, eliminant arrels gruixudes, airejant-lo i tornant a barrejar-lo amb adob per tal de seguir cultivant-hi.

Vaja, jo no em preocuparia en absolut per la possibilitat de que la fibra de coco es “desintegri o caduqui” al cap d’un parell d’anys. Que la trobarà diferent, això està clar, però no per això deixarà de ser un bon substrat pel teu hortet.

No veig massa clar la barreja que proposa. Que no pots fer-ho només amb fibra de coco i humus de cuc? Perquè afegir-hi una altra cosa? O és que potser tens dificultat per trobar algun dels dos components? Penso que aquesta barreja és la millor que es pot utilitzar, no veig perquè afegir-hi “mantillo” o fems animals.

He trobat a YouTube aquest video que m’ha semblat molt interessant de compartir, ja que podreu veure pas a pas com es prepara la barreja.

Pel que fa a la consulta sobre si fer servir purí d’ortiga per hidratar la fibra de coco, a mi m’ha sonat una mica a barbaritat. Repassem-ne les propietats:

  • Conté una altra proporció de ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrògen). També altres components com plata, crom, coure, manganès, calci, magnesi, plom, sodi, níquel i titani.
  • Afavoreix la fermentació i la transformació del compost
  • Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil.la
  • Dil.luida en proporció 1/10 elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
  • En proporció 1/20 evita el mildiu de la patata i la clorosi dels fruiters
  • Remullant les arrels de les plantes en una dilució 1/20, aconseguirem un arrelament més ràpid

Espero que li sigui d’utilitat el meu consell, però m’agradaria molt conèixer la vostra opinió. Vosaltres, què li recomanarieu a en Karlos?

Salut!

Com renovar el substrat de les torretes

Macetas-preparadasDe vegades m’oblido de que els companys sudamericans estan en una estació diferent de la nostra. Per això li agraeixo a en Profe Manuel, de Mèxic la seva consulta sobre com renovar el substrat de les torretes.

És molt, molt important renovar i netejar el substrat abans d’iniciar un nou cultiu. Els nostres companys hortelans de terra-terra l’adoben i la llauren abans de sembrar. Perquè no hauriem de fer el mateix nosaltres?

Anem a sanejar el substrat de les torretes i jardineres per fer-lo més esponjós i retornar-li els nutrients que han desaparegut seguint aquestes passes:

Eliminar les restes del cultius anteriors

No n’hi ha prou d’arrencar les mates de tomàquets, pebrots, faves o enciams. Hauriem d’eliminar totes les arrels que hi puguin quedar, ja que es creen terrons que fan més dur el substrat.

Remoure el substrat

La pluja, la sequera, les arrels o senzillament el temps que fa que el substrat està dins la jardinera fa que moltes vegades es formi un substrat compacte i impermeable, que se separa de les parets del contenidor. Si treiem tot el substrat ens serà més senzill eliminar les arrels que hi puguin quedar. Si tinc temps (i ganes), faig servir un sedàs, així de pas si hi ha alguna pedreta la separo per posar-la al drenatge.

Airejar el substrat amb perlita si fos necessari

Amb el substrat airejat i lliure d’arrels, és el moment d’afegir-hi perlita si ho considerem necessari. La perlita és un material químicament inert, semblant a les boletes de porexpan però amb una gran capacitat de retenció d’aigua. Això la fa ideal per a airejar i mantenir l’humitat de les torretes tot i que no és extrictament necessari afegir-lo.

Afegir nutrients al substrat

Aquest és un punt important però difícil a la vegada, ja que és complicat recomanar un adob en concret. Cada hortelà té les seves preferències. Jo faig servir adob de caball. Podeu fer servir aquest, compost, humus de cuc o fems d’un altre animal. En qualsevol cas el més important és que hi afegiu alguna cosa. El substrat haurà perdut nutrients durant el cultiu anterior i n’hi hem d’aportar per a les hortalisses que hem de sembrar.

Omplir les torretes

Ja podem tornar a omplir les torretes amb el nou substrat. Estarà més esponjós, airejat i llest per a tornar a ser utilitzat. De vegades poso humus de cuc o compost a dalt de tot del substrat, aplicant d’aquesta manera el mètode de les parades en crestall a les torretes.

Podeu ampliar la informació llegint aquestes entrades:
Triar un substrat per l’hort I, II i III
Parlem d’adobs (Introducció)

O consultant aquests missatges a Infojardín:

  • http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=56344
  • http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=72014