Arxiu d'etiquetes: Substrat

Triar un substrat per l’hort (III)


Arriba el moment d’anar a comprar el substrat. La oferta és molt gran, i la varietat de preus, també. La oferta depén molt del lloc on anem a buscar-lo: no és el mateix el que trobarem en un centre comercial tipus supermercat, que en un gran viver de jardineria o a la cooperativa agrícola.
I nosaltres, que anem perduts, encara ens emboliquem més.

Us recomano que volteu una mica i mireu preus i composicions dels diferents substrats que trobareu.
Jo normalment vaig a la cooperativa agrícola i compro sacs de substrat especial per l’hort. Surten bé de preu i en la majoría dels casos porten torba negra, compost, calç i perlita. A mi personalment aquesta és una barreja que m’agrada i em sembla apropiada per l’hortet.

Però veiem què és el que podem trobar amb més facilitat:

Substrat Universal
El fabriquen gairebé totes les marques. Però per exemple, el de la marca Compo porta “adob de llarga duració” sense indicar quin origen té mentre que el de la marca Burés assegura portar compost vegetal.
El de Compo a més, porta Agrosil, que és un producte que afavoreix l’arrelament. Per contra, el de Burés no en duu però porta Perlita, que a mi és una cosa que m’agrada molt perquè reté molt la humitat i fa el substrat més esponjós.

Compo té també un substrat al que anomena “Compo Plantación” que porta torba negra, compost vegetal, guano, agrosil, calç i elements nutritius. Aquest en concret em sembla encara més apropiat que el “Substrat Universal” de la mateixa marca.

Terra hortícola
Algunes marques no tan conegudes com Compo tenen algun tipus de substrat hortícola al que anomenen així. En el cas de Burés, el seu diu portar només torba negra i sorra. En aquest cas, el trobo una mica pobre, abans compraria el seu “substrat universal” pel sol fet de portar compost i perlita.

Si aneu a la cooperativa agrícola, podeu trobar d’altres substrats de marques menys conegudes. No us faci res mirar la part de darrera per veure’n la composició. Això si, penseu que sempre existeix la possibilitat de fer-vos vosaltres mateixos la mescla desitjada.

Mantillo
Això del mantillo és tot un món. No n’hi ha dos que siguin iguals. Suposadament, el mantillo és la capa superficial de materia descomposada que es pot trobar als boscos. I dic suposadament perquè cada vegada que me n’he mirat les composicions em trobo que cada marca diu la seva.
Per exemple, he fet servir en alguna ocasió una marca que a la bossa hi posa “Mantillo Compost Orgánico”. I l’he comprat perque per les indicaciones sembla que és compost, amb lo que sempre he interpretat la paraula “mantillo” com a sinònim de  “compost”.
De tota manera tingueu en compte que el “mantillo” no ha de ser entès com a substrat base sino com a una opció més per millorar el substrat de les torretes quan ja hi hàgim cultivat.

Recebo
Pel que tinc entès, és un substrat especial per la gespa i que porta compost i sorra. No me’l miro mai. Potser m’equivoco però en cap cas el consideraria per a l’hort.

Fibra de coco
És una opció molt utilitzada per alguns companys amb horts urbans en pisos, pel seu baix pes. Això si, sempre l’haureu de barrejar amb algun tipus d’adob perque per si sola, la fibra de coco no aporta cap tipus d’aliment al substrat, és químicament inert.
Els que l’utilitzen, la barregen amb humus de cuc en una proporció del 60% de fibra de coco i un 40% d’humus.

Resumint-ho una mica… en la meva opinió, gairebé qualsevol substrat de tipus universal és apropiat per començar l’hort. Desconfieu de marques molt econòmiques o dels sacs de terra de les botigues “dels xinos” perque no són de gaire qualitat.
Penseu que sempre podrem millorar el substrat en els anys que vindran. I és que quan s’acabi la collita de la temporada, sempre és bo regirar tot el substrat i afegir-hi adob, humus, o el que preferim.

Quan el substrat és nou de trinca, té prou propietats nutritives com per estar un parell de mesos sense fer-hi gairebé res apart de regar. A partir d’aquí ja podrem començar a adobar-lo de la manera que ens resulti més còmode.

Us deixo uns quants enllaços per si voleu llegir les experiències d’altres companys amb hort urbà i treure’n les vostres pròpies conclusions.

Macetohuertos: La elección del sustrato
Tierra para siembra en macetohuerto
Sustrato para macetohuerto
Cultivo acabado, macetón arreglado (molt interessant sobre com renovar un substrat utilitzat)

Per part meva, res més. Tinc la sensació de no haver-me explicat massa bé tot i que he intentat recopilar el màxim de informació per tal que trieu amb coneixement de causa. Però això del substrat és una mica relatiu, hi ha a qui li agrada més un tipus de barreja que una altra.
A mi m’agrada posar-hi molta perlita a la barreja. Tinc la sensació de que les torretes aguanten millor la calor dels mesos d’estiu. Però això és només una opció d’entre moltes, mai serà el mateix un hortet com el meu situat en un clima mediterrani que un que estigui en alta muntanya.

Salut!

Triar un substrat per l’hort (II)

Com us deia ahir, la majoría dels substrats que podem trobar en el mercat són una barreja de diferents components, alguns d’origen natural i d’altres artificials. Si mirem els “ingredients” de la majoría de sacs de substrat que podem trobar en qualsevol viver, veuriem que els més habituals són aquests:

Torba Són matèries d’origen vegetal i les seves propietats físiques i químiques depenen del seu origen. La torba rossa té més matèria orgànica, bon nivell de retenció d’aigua i aireació i la torba negra un nivell deficient d’aireació i gran quantitat de sals solubles.

Escorça de pi Prové de residus forestals. Ha d’estar descomposada i els seus trossos no ser més grans de 2 cms. Quan està tendra produeix carència de nitrògen. Té una baixa densitat i una alta capacitat d’aireació. També es poden fer servir serradures sempre que sigui de fustes no tractades.
Fibra de coco Té una retenció d’aigua de fins a 3 o 4 vegades el seu pes. El seu PH és lleugerament àcid, però té molt baixa densitat i una porositat excel.lent. És un substrat químicament inert. Acostuma a venir presentat com a maons de fibra prensada i s’ha de posar en aigua per tal que augmenti el seu volum
Grava La més habitual és de quars i pedra tosca amb menys d’un 10% de carbonat càlcic. Alta densitat, baixa retenció d’aigua i bona porositat.
Sorra Té una densitat similar a la grava. Retenció mitjana, la seva porositat va disminuint amb el temps perque es compacta.

Pedres volcàniques No tenen cap manipulació prèvia ni alteracions artificials. Estan composades de silicat, alúmina i òxids de ferro. També contenen calci, magnesi, fòsfor i d’altres oligoelements. Alta aireació i poca retenció d’aigua.

Perlita Material que s’obté per tractament tèrmic a uns 1.000ºC d’una roca silícia. Té una densitat baixa, una gran capacitat de retenció d’aigua (fins a 5 vegades el seu pes) i una elevada porositat. Químicament inert.

Vermiculita S’obté després d’exfoliar mica a temperatures de 800ºC. La seva densitat és baixa i és un excel.lent airejador. Pot contenir fins a un 8% de potassi i un 12% de magnesi assimilables. El seu PH és gairebé neutre pel que es pot utilitzar com a corrector del PH.

Boletes d’argila (Arlita) S’obté amb el tractament de nòduls argilosos a més de 100ºC, formant-se unes boles dures, de baixa densitat, baixa retenció d’aigua i una bona capacitat d’aireació.

Els fertilitzants La majoria de les vegades, els sacs de substrats preparats contenen algun d’aquests fertilitzants d’origen orgànic.

Fems (d’ovella, conill, cavall, gallina) Són els excrements d’aquests animals. Han d’aplicar-se quan ja han fermentat i mai en estat fresc. Conté Nitrògen, fòsfor, potassi i micronutrients com Cu, Zn, fe, Mn.
Guano El Guano són excrements d’aus o rat-penats. El provinent de les aus és ideal pel creixement degut al seu alt contingut en Nitrògen. El de rat-penat per a floració, degut al seu alt nivell de Fòsfor.
Compost S’obté a partir de la descomposició de residus orgànics (restes de plantes, animals, residus alimentaris…). El compost millora la estructura del sòl, incrementa la quantitat de matèria orgànica i proporciona nutrients.
Humus de cuc És el resultat del compostatge de matèria orgànica que realitzen els cucs. Millora la estructura del sòl, la porositat, el creixement de les arrels i afavoreix l’assimilació de potassi i nitrògen.

I per avui ho deixem aquí.
Podeu ampliar informació sobre el substrats a Fuchsiarama

Triar un substrat per l’hort (I)

Recordo com si fos avui el dia que vaig anar a comprar el primer sac de terra per l’hortet. Vaig anar a un conegut centre comercial i em vaig tornar boja quan vaig veure la quantitat de tipus de substrat disponibles. Quin m’aniria millor per l’hort?

Un dels dubtes més habituals quan es comença és sobre el substrat a triar. I és que hi ha una sèrie de conceptes que cal tenir en compte per no equivocar-nos en la elecció. És el que intentaré explicar-vos en aquesta primera part del tema Triar un substrat per l’hort.

No parlem de terra, parlem de substrat

Partim de la base de que tots entenem per substrat la terra que posarem en les contenidors on plantarem les nostres hortalisses. I que si utilitzem la paraula substrat és precisament perque el terme terra podria induir a error i fer pensar que podem agafar terra de qualsevol camp, bosc, o del pati de casa per utilitzar-la per cultivar.

Em direu que els horticultors que tenen un camp el que fan servir és la seva terra. I efectivament, teniu raó. Però ells també han de mirar que la seva terra es converteixi en un bon substrat per cultivar, doncs de vegades es troben amb que a la seva zona la terra és molt argilosa, o que té moltes pedres, o que és pobra en nutrients i això els obliga a compensar les seves mancances afegint-hi allò que pot millorar-la.

La diferència entre ells i nosaltres està en que ells ja tenen la base i l’han de millorar. Nosaltres hem de comprar la base i d’aquí que necessitem aprendre què és cada cosa per no equivocar-nos al triar-ne una o altra.

Les plantes necessiten un medi de cultiu, aigua i nutrients

Pot semblar una obvietat però no ho és. Penso que tots tenim clar que les plantes s’han de regar i d’adobar. Però el medi de cultiu pot ser un substrat dels anomenats inerts, com els que es fan servir en hidroponia (o cultiu d’hortalisses sense substrat).

Veieu la foto adjunta? Són enciams que s’estan cultivant en uns tubs pels que passa una sol.lució líquida amb tots els nutrients que la planta necessita.

Els substrats inerts són aquells que no aporten nutrients a la planta. Igual que aquests enciams estan en tubs, podrien estar en sacs de perlita (que són unes boletes similars al porexpán però que es fabriquen a partir d’un tractament tèrmic que se li fa a un tipus de roca volcànica). I les hortalisses cultivades en hidroponia creixen, i produeixen. Per tant, el que hem d’entendre és que el medi de cultiu de les nostres hortalisses pot no ser tant important com ens pensem si per altra banda no els manca l’aigua i els nutrients.

El substrat on cultivar ha de complir una sèrie de requisits

-Cal que tingui capacitat d’aireació
-Ha de tenir capacitat de retenció d’aigua
-Ha de drenar l’aigua sobrant

Aquesta apreciació us la faig perquè més endavant entengueu el perquè la majoria dels substrats comercialitzats són a base de la mescla de diferents components. I és que estan pensats precisament per afavorir l’aireació, el drenatge i la retenció d’aigua.

En el cas dels horts urbans, hem de tenir també en compte el pes del substrat

Podem omplir de torretes i jardineres el balcó i el terrat de casa però cal que tinguem en compte el seu pes. Hi ha substrats molt lleugers i d’altres de més pesats, així que saber quant de pes és capaç de soportar el lloc que destinarem al nostre hort urbà és molt important, per no parlar de la comoditat que ens pot suposar el poder aixecar fàcilment una torreta per moure-la de lloc.
Us deixo uns parell d’enllaços a missatges d’Infojardín on es parla d’aquest tema per a que us informeu.

¿Puedo excederme de peso en una terraza?
Consulta por peso en balcones

I per avui ho deixarem aquí. En la propera entrada parlarem dels components habituals dels substrats comercials.