Arxiu d'etiquetes: Tomàquets

Els problemes d’un estiu sense sol

podridura-pebrotsCada estiu és diferent, i tal i com us avançava en tornar de vacances, el d’aquest any ha estat per oblidar. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes imatges dels problemes d’un estiu sense sol en el meu hortet. És molt probable que coincideixin amb alguns dels que heu patit vosaltres, o no. Qui sap! M’agradarà llegir els comentaris per poder aprendre’n més, comparar i extreure’n conclusions.

Cul negre als pebrots

La imatge superior correspon a alguns dels pebrots italians d’una collita de mitjans de juliol. No eren els primers de la temporada, i potser responien a la segona o tercera tongada que més o menys, recullo setmanalment. Mai, mai de la vida m’havia trobat amb aquesta fisiopatia en els pebrots, tot i saber que també poden patir-la. Es tracta de la variant pebrotil del que s’anomena cul negre, cul cagat o podridura apical que es dóna, -molt més sovint-, en els tomàquets.

Quan en trobem en situacions així, cal actuar de dues maneres, al meu parer. La primera (i més evident), és buscant una solució: no volem perdre la collita i cal fer el que sigui convenient per tal de que els propers fruits surtin bé. Però hi ha una segona part que moltes vegades oblidem, i és rumiar el perquè hem patit un problema determinat. No sempre és culpa del boogie o de l’univers, i la nostra manera de cuidar l’hort hi té (en moltes ocasions), gran part de culpa.

En aquest cas, el meu raonament va ser el següent:

  • El cul negre es manifesta per manca de calç o per estrés hídric (excés o manca de reg) que afecta al desenvolupament de les plantes i a la seva capacitat d’absorció de nutrients.
  • Ha plogut molt: el substrat de les torretes ha estat xop molts dies
  • Ha plogut molt: el substrat pot haver perdut nutrients que han marxat pel forat de drenatge dels testos
  • Ergo: No puc fer res contra la pluja però si respecte als nutrients

La solució va ser afegir més adob a totes les torretes i jardineres i resar a Sant Pere i Santa Bàrbara perquè no plogués més. La següent collita de pebrots va sortir millor i al cap de quinze dies, ja no en vaig trobar cap més amb aquest problema. Les oracions no van servir de res, va seguir plovent quan va voler.

Oïdi a les tomaqueres

oidi-tomaqueres

 

Quan hi ha pluja, hi ha fongs, si o si. I l’oïdi va aparèixer en les tomaqueres que tinc al pati. Fixeu-vos en aquesta foto: són les dues taquetes blanques i més o menys circulars que s’aprecien a la punta de la fulla i una mica més amunt, a la dreta. Seguint amb l’exemple del raonament anterior, aquest és el que em vaig plantejar:

  • Ha plogut molt: quan plou, els fongs apareixen si no es fa res.
  • Si hi ha risc de pluges (i per tant, de fongs), cal aplicar algun preventiu perquè les plantes no es posin malaltes.
  • Aquella setmana no hi vaig aplicar decocció de cua de cavall (el preventiu que utilitzo habitualment).
  • Ergo: això em passa per tonta.

La solució va ser eliminar les fulles afectades, tornar a aplicar setmanalment la cua de cavall si la previsió anunciava pluges i fer-me una nota mental per obligar-m’hi encara que anés justa de temps. No es pot baixar mai la guàrdia!

Cremades solars

cremada-solar-nyores

 

Un altre problema amb el que no m’havia trobat mai, tot i saber que un excés de sol pot provocar-lo: una nyora es va cremar. La podeu veure en la imatge i apreciar una lleugera taqueta marró en un dels costats del fruit. Les fulles de les hortalisses compleixen moltes funcions i una d’elles és la de fer de para-sol als fruits, que poden patir aquest tipus de cremades.

Com us deia, no m’havia passat mai però en aquest cas una ràpida revisió em va fer adonar de que el problema era aquest, i no un altre (les cremades es poden confondre amb la podridura apical que us explicava més amunt). Aquesta pebrotera en qüestió, no tenia cap tipus d’aspre que la subjectés, i després d’un parell de dies sense passar per casa me la vaig trobar tota tombada pel pes dels fruits. El fruit a havia quedat totalment desprotegit de l’ombra de les fulles, i li va tocar el rebre.

El pebrot segueix sent comestible tot i que la cremada, un cop ha madurat, el fa menys desitjable des del punt de vista culinari. Vaig gravar un video en el que es pot veure quan estava madur, us el penjaré en uns dies.

Expedients X

fresa-deformeDe vegades, apareixen petits (o grans) Expedients X als que cal donar més o menys importància en funció de la freqüència amb la que es presenten.
En aquesta imatge podeu veure una curiosa maduixa amb forma de bolet que va continuar creixent i que ens vam menjar igualment. Era bona com les altres! Que de tant en tant ens surti una maduixa deformada no ens hauria de preocupar gaire: una mala pol·linització en pot ser el motiu. I segur que n’heu trobada més d’una quan les heu comprades a plaça, oi?

 pebrot-lentEn aquesta imatge del meu “bancal” de pebrots, podeu apreciar que el de l’esquerra de tot s’ha quedat petit i esquifit. El vaig sembrar de les mateixes llavors que els altres, el mateix dia i a la mateixa hora, es van trasplantar a la vegada… què ha passat? Doncs no ho sé, però només em preocuparia si als demés els passés el mateix, que no és el cas.
Algú podria apuntar que potser el fet de rebre més sol a la torreta (donada la seva posició “cantonera”) en pot ser la causa, però originalment estava a la posició que ara ocupa la 4a pebrotera i que presenta un desenvolupament normal.
No li vaig fer res i al cap de poc li van començar a sortir les primeres flors. Això si, la seva producció ha estat sensiblement inferior a la de la resta.

I fins aquí el resum de problemes i circumstàncies estranyes d’aquest any. Quins problemes heu tingut vosaltres? Compartiu-los als comentaris, entre tots seguirem aprenent!

L’estiu sense sol

flor-de-tomate

Hola a tots! Què tal les vacances? I els horts?
Setembre és un bon moment per valorar com ha estat la temporada d’estiu, independentment de si aquesta ha estat la vostra primera temporada com a pagesos de ciutat o bé ja porteu uns quants anys d’experiència. Cada temporada és diferent, i per mi, aquest ha estat definitivament l’estiu sense sol.

M’imagino que no haurà estat així a tot el territori, i que potser allà on viviu heu gaudit d’un sol espatarrant. Aquí al Vallès Occidental ens ha plogut molt, i hi ha hagut setmanes en què els núvols cobríen el cel un dia si, i l’altre també. Les plantes (les pobres), feien el que podien, amb unes temperatures molt més baixes del que esperaven i molta, molta més aigua de la desitjable.

En vam parlar al darrer programa del Pagesos de Ciutat amb la Marina Duñach. Potser alguns la coneixeu, és filla de Gallecs, cuinera jubilada i una de les abanderades del moviment Slow Food al Vallès Oriental. Dones com ella, n’hi hauria d’haver a patades, a casa nostra. Va ser un enorme plaer comptar amb la seva presència i sentir un comentari que em va deixar ben encuriosida: a la seva zona, la majoria dels pagesos que han estat cultivant varietats antigues, han tingut menys problemes de fongs. Un punt més per aquestes hortalisses de casa nostra.

Els fongs han fet patir molt als pagesos aquest any, tant als professionals com als que cultivem per l’autoconsum. Les plantes no s’esperen que l’estiu sigui així. Un tomàquet o un pebrot esperen passar calor, potser una mica de set i de tant en tant patir una tamborinada o una tempesta d’estiu. Cada una ho soporta a la seva manera, i per exemple aquest any he patit alguns problemes amb els que no m’hi havia trobat mai.

Em fa llàstima per tots aquells que heu començat aquest any i heu patit cada dia: quan no era el pugó, eren els fongs. Això si és que no arribava l’aranya roja per tornar a ploure l’endemà. Si us plau, no us desanimeu! No sempre és així! En properes entrades veurem si hi podriem haver fet alguna cosa i segur que l’any que vé tot anirà millor, us ho garanteixo!

M’agradaria ensenyar-vos un petit resum de com ha estat la temporada d’estiu a l’hortet. Què tal amb unes fotos?

primer-tomate-cherry
El primer cirerol de l’any el va collir la Sara, la meva neboda. No va durar ni dos segons!
primera-piparra
#moltfan de les Piparres. M’encanta quan surten amb la “camisa” que fa la flor quan s’asseca.
flor-frambuesa
Els gerds pobres, segueixen en el mateix test amb el que els vaig comprar al viver. Així i tot han fet les primeres flors.
planta-cacahuete
Aquest any he plantat cacahuets! Encara no sé quan serà el moment de collir-los, estic investigant!
polinizar-tomate
Els cosinets han vingut de visita! Amb en Jan ajudem a pol·linitzar les flors dels tomàquets.
piparras-guindillas
Amb en Sergi collim les primeres piparres.
fresa-2014
Els maduixots que vaig trasplantar han sortit grossos i dolços. Amb l’Àlex en vam collir un.
semillas-apio
I amb en Marc vam collir llavors d’api. Ja estan germinant.
pimientos-2014
L’orgull del meu hort: un bon cistell de pebrots.

I a vosaltres? Com us ha anat l’estiu? M’ho expliqueu?

I tu? Què cultives en el teu hort urbà?

tomate-cherry-2013

Ahir vaig rebre un mail de l’Andrés que em feia un comentari curiós. M’explicava que porta temps seguint-me al blog i que li sorprenia veure que no cultivo algunes de les varietats d’hortalissa de les que parlo, que veia pocs tomàquets a les meves fotos però molts pebrots i una obsessió per la luffa en els meus comentaris a Twitter.

Què cultives en el teu hort urbà?

Tal i com li vaig prometre per correu, la resposta a aquesta pregunta és ben senzilla: s’ha de cultivar el que tu t’agradi i que es dóni bé en la teva zona. No veureu gaire sovint fotos de pastanagues, raves i altres hortalisses d’arrel perque senzillament no m’apassionen. De tant en tant en sembro per donar-li el gust al meu home, però no perquè m’agradin excessivament. En canvi, no hi falten mai enciams de diferents varietats i (ara en diré una de grossa), mil varietats de tomàquet xerry però poques (o cap) de tomàquets “dels normals”.
Que perquè? Doncs perque he comprovat que no em resulten excessivament productius comparats amb els xerrys, i perque a més tinc la possibilitat de trobar tomàquet ecològics i a bon preu directament del pagès.

Cal provar-ho tot i després decidir

Posar en pràctica allò de l’assaig-error es molt útil quan ja portes més d’un any cultivant. En canvi, sempre recomano que el primer estiu com a pagès s’ha d’experimentar, provar tots aquells cultius que t’agradin i valorar què tal ens han anat. Cal veure quina ha estat la seva productivitat i aprendre dels errors, mirar quins problemes has tingut i si els hauries pogut evitar d’alguna manera. També si l’espai que t’ocupen s’ho val. Per exemple: fa anys que vaig deixar de conrear maduixes, que m’encanten, senzillament perque ocupen massa espai durant massa temps. I personalment, no em compensa.

cosecha-de-pimientos-2013

La meva passió pels pebrots

Diria que tinc un 60% de torretes ocupades per pebrots. Picants, dolços, grans, petits… m’encanten! Especialment les piparres, aquells bitxos que es venen en conserva i amb els que al Pais Vasc preparen les gildas. Es tracta d’una varietat lleugerament diferent a la que molts cultiven com a “bitxos de posar en vinagre” perque són bastant més primetes i petites. Fa un parell d’anys que en Caballoloco (un amic vasc d’Infojardín) me’n va passar unes llavoretes i des de llavors no deixo de cultivar-ne cada vegada més i omplir pots i pots per consumir-les durant l’hivern.

En general, els pebrots es donen molt bé en l’hort urbà. I en el meu cas, amb zero plagues, el que encara m’anima més a cultivar-los. Només es tracta de preveure quants som a casa i plantar-ne un bon nombre de mates per tenir prou collita per una menjada. Us ho explico perque aquest any vaig tenir problemes amb el planter de pebrots de Padrón i la feina és meva per ajuntar-ne prous per fer-ne una freginada.

I vosaltres? Heu deixat de cultivar alguna cosa perque us resultava poc productiva o us donava problemes? Ja sabeu que sóc molt tafanera i m’encantaria saber-ho. Salut!

Em votes als Premis Blogs Catalunya 2013?

premis-blocs-catalalunya-2013 Com l’any passat, ja s’ha obert el procés de votació popular als Premis Blogs Catalunya 2013, i m’hi he tornat a presentar.
Si aquest blog et serveix d’ajuda de tant en tant i m’ho vols agraïr d’alguna manera, el teu vot és molt important per mi! (uixxx, sembla que faci campanya electoral!)

Per votar no cal registrar-se prèviament a la pàgina, ja que hi pots accedir amb el teu usuari de Twitter o Facebook. Pots aprofitar per fer una ullada a les diferents categories, conèixer blogs més que interessants, i passar-te per Sostenibilitat i Medi Ambient per donar-me un cop de mà. Moltes gràcies!

Com guardar llavors

Sobrets de llavors preparats per enviar per correu
Sobrets de llavors preparats per enviar per correu

Estic molt contenta de l’acollida que ha tingut la meva proposta del Tema del Mes, segur que de mica en mica serem més blocs participant i afegint les nostres idees i opinions sobre el tema escollit.

He preparat un remix d’entrades ja publicades al bloc per exposar de quina manera conservo les meves llavors. D’entrada vull dir-vos que ja fa molt de temps que no compro llavors de sobres comercials excepte si estic viatjant i trobo alguna varietat que em crida l’atenció. Gairebé consegueixo totes les llavors d’intercanvis amb d’altres aficionats a l’hort urbà i la resta provenen d’hortalisses que cultivo cada estiu i de les guardo llavor per la temporada següent.

Ja ja alguns anys que a Infojardín vam posar en marxa l’Album de fotos de hortalizas en el que podreu trobar imatges de com es formen les llavors més habituals. En el cas de tomàquets i pebrots pot resultar evident on són i com les hem de treure, però quan comences, sovint et preguntes d’on carai deuen sortir les llavors dels enciams, per exemple. És bonic deixar que les nostres hortalisses acabin el seu cicle vital per tal d’experimentar-ho i aprendre com és tot el procés.

A continuació us exposo com aconseguir llavors de les  hortalisses més habituals en un hort en jardineres i com procedir per tal de conservar-les correctament.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

Guardar llavors de llegums

-Collir les tavelles quan s’assequen i comencen a desgranar-se.
-En varietats de mongetes de mata baixa, recollir la planta sencera i penjar-la en un lloc sec i airejat durant dues setmanes (fins que al mossegar les tavelles no hi quedi marca).
-Faves: guardar les llavors de les primeres tavelles.

Guardar llavors d’espinacs

-Per a conseguir llavor, es planten al novembre-desembre i es deixen crèixer fins que el seu cicle vital finalitzi i s’assequi. Al maig-juny es poden collir les llavors.
-Hi ha plantes femenines (que produeixen llavors) i masculines (floreixen abans i tenen fulles més petites), en una proporció 2:1.
-Per a evitar pèrdues, recollir-les a primera hora del matí per a evitar que les llavors caiguin de la planta.
-Collir quan la planta encara és verda i la llavor marró.

Guardar llavors de bledes

-Les primeres poden pujar a flor el mateix any.
-Transplantem a la tardor les millors plantes (mínim 12) i es protegeixen durant l’hivern (com la remolatxa).
-La llavor es recull quan és marró
-No s’assequen al sol
-Quan es comencen a formar les llavors s’aconsella tallar les puntes florals per evitar producció de llavor petita.
-Pot creuar-se amb la remolatxa.

Guardar llavors d’enciam

-Durant el cultiu és convenient guiar-los per evitar que es dobleguin.
-Recollim a ple sol quan al bufar salta la llavor, doblegant lleugerament la tija i picant amb les mans o un pal per fer saltar la llavor madura.
-Un cop recollit ho deixem al mateix recipient on hem collit les llavors per tal que tots els insectes que hi pugui haver vagin sortint.
-1er ho passem per un sedàs per eliminar les parts més grolleres i després ho ventem: les parts més lleugeres (llavors petites o buides i part de la flor cauen més lluny).
-Un cop neta i seca, tirem les llavors en un got d’aigua i remenem ràpidament: les que floten les despreciem i RÀPIDAMENT les assequem.

Com conservar-les d’un any per altre?

Sempre es recomana guardar-les en un lloc fresc i sec. Pot ser a la nevera, dins de pots hermètics o en un rebost.

En el cas dels llegums podem trobar-nos que es corquin, pel que podem posar-les al congelador durant un parell de dies i després desar-les normalment. Amb aquesta baixada de temperatura el que conseguim és matar els ous i/o larves que hi pugui haver a l’interior de les llavors, evitant que eclosionin. HI ha fins i tot qui les desa al congelador durant tota la temporada.

Podeu guardar les vostres llavors en pots de vidre, bossetes de plàstic amb tanca zip o en bossetes de paper. Recordeu apuntar-hi la varietat, l’any de collita i si feu algun intercanvi no deixeu de posar-hi les mateixes dades. La persona que rebi aquestes llavors us ho agrairà.

Teniu present també que les llavors perden poder germinatiu any rera any, pel que és millor sembrar-les l’any següent d’haver-les collit i donar sortida a les sobrats mitjançant intercanvis.

Per acabar, us deixo una taula de germinació per a que els impacients sabeu quants dies triguen a germinar cada una de les varietats. La taula és aproximada, pel que si les llavors fa temps que les teniu, poden trigar més dies dels indicats.

3a Fira del Tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana

fira-del-tomaquet-2012Els que em coneixeu de fa temps, sabeu que sempre m’ha cridat l’atenció el tema de les llavors autòctones i les varietats pròpies de cada zona.M’apassiona comprovar com hi ha hortalisses fortament lligades a la gastronomia d’un territori però que per contra no es coneixen a l’altra banda del país.

Estic segura de que això no passa amb el tomàquet: és una de les hortalisses més conegudes i consumides arreu. Però si vols trobar aquell gust que et transporta a la infantesa, si vols ficar-te un trosset a la boca i trobar-hi el sabor d’un tomàquet de debó, has de buscar llavors antigues. Com sigui.

Espero que no us sorprengui amb la fermesa de l’afirmació. La majoria del planter que podeu trobar és de varietats de tomàquets híbrids. Els diuen F1, i no precisament perque els agradin les curses. Són llavors tractades al laboratori per trobar la màxima producció i que siguin plantes resistents a les plagues més habituals.

Però.. I EL GUST? Aquests senyors del laboratori s’han preocupat de que els tomàquets tinguin gust a tomàquet?

Ric tota sola pensant en la quantitat de Mauricios que m’he menjat aquest estiu (i si no li trobes la gràcia a això, és que encara no has vist aquest video).

A l’hort de casa sempre tinc dificultats per cultivar tomàquets. Cada any us explico que sempre acabo amb plagues d’aranya roja que em fan malbé la majoria de les mates. Però aqui estem, lluitant contra ella i conseguint collir tomàquets que tenen gust del que han de tenir.

Si em quedo curta, els compro. Però no al super de la cantonada, d’aquells que van a 1€ els 2 kgs. M’acosto al mercat i vaig directa als pagesos que venen la seva producció. Ells són els guardians d’aquest tresor que són les varietats antigues de tomàquets.

Fa un parell de dissabtes vaig estar a Eulàlia de Ronçana, on gràcies a la tasca de gent que intenta que aquestes meravelles no es perdin, es va celebrar la 3a edició de la Fira del Tomàquet.

Santa Eulàlia és aprop de Sabadell, a només mitja horeta de cotxe. Però no tant aprop com per trobar-hi exactament les mateixes varietats que aqui. Curiós.

Les anomenades “varietats antigues” són pròpies de cada comarca, de cada poble fins i tot. Són antigues perquè els seus antecessors són aquells tomàquets que es cultivaven fa temps, quan això dels híbrids ni se sabia què era.

I estan adaptades a les particularitats de cada poble: a la seva terra, al seu clima, a la seva aigua. Si em puc permetre una llicència romàntica, diria que fins i tot a les mans d’aquell pagès que amb tot el seu amor, cull el millor dels seus tomàquets per conservar-ne les seves llavors per l’estiu següent.

A la Fira es poden trobar aquests fruits tan preuats que s’estan recuperant. Perque hi ha gent que lluita per mantenir-ne el cultiu, aquesta cultura de la terra que la globalització està destruïnt.

Vaig tenir la sort de poder assistir a la visita guiada a  l’Hort de l’Espelt, un hort en el què l’Associació  Llavors orientals cultiva aquestes varietats que tenen un peu a l’UVI. Ens hem tornat tan còmodes que ens és més fàcil comprar planter del que sigui que gaudir de l’experiència de collir aquells tomàquets que tu mateix has sembrat.

Visitar un hort i que te l’ensenyi qui el treballa és la millor experiència que hi ha per a qualsevol neòfit en el tema. I si a més hi ha la persona que entén de bitxos i plagues, el rien ne va plus.
Per a mostra un botó.

Teniu una segona oportunitat per assistir a aquestes activitats el dia 8 de Setembre. Intenteu organitzar-vos una mica per poder participar en les dues activitats més importants que hi ha: la visita a l’hort i el taller posterior amb la Bàrbara, on us explicarà tot de remeis ecològics per tractar les plagues.
Val la pena. Salut!

Tomàquets de penjar

tomaquets-de-penjarM’arriba al correu una consulta d’en José Maria que em diu:

Tengo un pequeño huerto en macetas y este año he cogido tomates de colgar. Mi pregunta es cuando los tengo que recoger , cuando tenga ya uno maduro o cuando todos empiezen a madurar.

Els tomàquets de penjar s’utilitzen habitualment per preparar el pa amb tomàquet, tot i que es poden utilitzar a la cuina amb qualsevol altra finalitat. Se’ls anomena de moltes maneres: tomacons, de ramallet, mallorquins, d’enfilar. També pel nom de les (afortunadament) infinites varietats que es troben arreu del territori.

El dubte d’en Jose Maria és molt habitual, ja que així com la resta de varietats de tomàquet s’acostumen a collir per consumir-los inmediatament, els de penjar tenen una llarga conservació, que depén precisament del moment en què els recollim i de com els guardem per a que durin entre 6 i 8 mesos.

Per experiència pròpia (amb la varietat de tomàquets de penjar “Bombilla”) i pel que expliquen alguns companys, s’acostumen a recollir quan la meitat del ramallet està madur. No us preocupeu pel fet de que n’hi hagi dos, tres o quatre ben verds, ja maduraran.

Per conservar-los, podem fer-ho de vàries maneres, això si, intentant no retirar mai el peduncle que uneix el tomàquet amb la mata:

-Buscar sempre un lloc on la temperatura sigui el més estable possible, i a poder ser, que no hi hagi un excès d’humitat.
-Penjant els ramallets d’un filferro
-S’agafa fil i agulla i s’enfilen a través del peduncle en grups de 10 o 12 unitats, per penjar-los posteriorment.
-Posant-los en caixes de fruita que prèviament haurem folrat amb paper de diari. Si a més podem separar un tomàquet de l’altre amb cartronets, evitarem que un de fet malbé ens podreixi el del costat.

Hi ha un missatge a Infojardín amb un títol molt divertit: “Tomates de colgar – Instrucciones de uso“. Hi podreu trobar fotografies del mètode que utilitzen els companys i segur que n’agafareu idees.

Aprofito aquest missatge per fer-vos saber que aquest bloc participa en els Premis Blocs 2012, organitzat per Stic.cat, en la categoria de Sostenibilitat i Medi Ambient.
Si us vé de gust passar uns minuts descobrint blocs en català sobre temes diversos, us aconsello que us hi passeu, i si em voleu agraïr la feina amb un vot, doncs jo feliç!

Salut!!!

Categoria Sostenibilitat i Medi Ambient

Tomàquets amb el cul negre

cul-negreAquest és el moment de més efervescència a l’hortet, la majoria de les hortalisses estan produint però… sempre passen coses i aquesta és una d’elles.

Un bon dia t’acostes a donar un cop d’ull a les teves estimades tomaqueres i descobreixes que aquells tomàquets que estas cuidant i mimant de fa mesos, tenen el cul negre, grrrrr!!!

A veure… calma. La cosa té solució. Però aquests tomàquets, lamentablement, ja no els podrem recuperar: estem davant d’un episodi de Podridura apical. Veiem què en diu Infoagro sobre aquesta fisiopatía:

Fisiopatía de cultivos causada por una deficiencia localizada de calcio (Ca) en los tejidos distales del fruto. Este desorden puede presentarse como un área negra visible (necrosis) en la parte distal (inferior) del fruto y en cultivares sensibles puede causar una pudrición interna. (Infoagro.com)

Heu entès alguna cosa? Doncs si, és una deficiència de calci que pot donar-se no només en els tomàquets, també en pebrots i esbergínies.

Compte però, ja que això pot passar per varies raons, incloent-hi un excés o manca de reg. Així que anem per parts:

Les hortalisses absorbeixen els nutrients que necessiten del sòl a través de les arrels. El calci, obviament, és un d’ells. Si utilitzem un bon substrat per les torretes o el nostre hort està ben adobat, les plantes haurien de poder trobar-hi de tot. Però de vegades això no és així i per això apareixen aquestes taques al cul dels tomàquets.

També pot ser que el substrat tingui calci però que les arrels no puguin absorbir-lo.
Si hem regat en excés, les arrels estaran anegades, xopes d’aigua. En canvi, si hem regat poc, pot ser que la planta no hagi pogut desenvolupar un bon sistema radicular i les arrels siguin petites, el que tampoc afavoreix l’absorció de nutrients.
És per això que la solució a aquest tipus de necrosi està sempre en afegir calci però també hem de preguntar-nos si estem regant bé.

La solució

El calci el podem afegir de varies maneres:
-Comprant un producte apropiat a la nostra botiga habitual (nitrat de calci, Calciprón), i aplicar-lo segons les indicacions del fabricant.
-Afegint 250 ml de llet (un got) a un litre d’aigua i regar amb això. També ho podem aplicar mitjançant pulverització foliar si sospitem que el problema pot venir pel que us he explicat abans (excés o manca de reg).
-Tirar una mica de llet en pols sobre el substrat i regar a continuació.
A Infojardín s’ha comentat també que la salinitat del sòl pot influir en l’absorció del calci. Per això alguns companys de zones costaneres apliquen calci amb una certa regularitat a les seves plantes.
També hi ha qui diu que hi ha varietats de tomàquets més sensibles a aquesta mancança (fet que només puc corroborar per les experiències d’alguns amics que s’hi han trobat).

Personalment penso que és important parar atenció al tema del reg, sobretot en contenidors, ja que per la seva mida i per estar exposats al sol durant tot el dia, necessiten reg més constant.
Us recomano que quan finalitzeu la temporada i arranqueu les mates dels tomàquets, pebrots i esbergínies, us fixeu en la mida de les seves arrels.

El meu primer any em va sorprendre que les plantes tinguéssin poques arrels, no m’ho esperava. Per lo grans que eren les mates, pensava que a l’arrancar-les em sortirien en bloc, ocupant tot l’espai però no va ser així.

L’estiu següent i seguint una recomanació del Mestre Peret a un company del fòrum, vaig començar a regar-les d’una altra manera. Estàvem en una trobada veient un hort que tenia instal.lació de reg gota a gota. I els goters estàven tocant la tija de les tomaqueres.
En Peret s’ho va mirar, va anar a buscar al propietari de l’hort i li va dir: “Són les raíls les que han d’anar a l’aigua, no l’aigua a les raíls”. (En Peret és de Tarragona, les “raíls” són les arrels).

En vaig prendre nota mentalment i des de llavors rego sempre al voltant de la tija, mai tocant-lo. I dins de les possibilitats que em permet la mida de la torreta, vaig allunyant-me del centre conforme la planta va creixent. Aquesta ha estat la meva manera d’aplicar el consell d’en Peret a l’hortet, espero que a vosaltres també us sigui d’ajuda.

Salutacions!!!

Enllaços a d’altres pàgines interessants sobre la necrosi/podridura apical:

Amanida de tomàquet, avocat, mozzarella i pesto

Divendres vaig tenir convidats a sopar i vaig pensar que estaria bé preparar una amanideta que fos ben refrescant. Crec que me’n vaig sortir 🙂
Ingredients
-4 tomàquets d’amanir
-2 avocats madurs
-2 boles de mozzarella
-Alfàbrega fresca (de l’hort, és clar!)
-Oli
-Formatge Parmesà ratllat
-Pinyons

És ben fàcil de preparar. Vaig pelar els tomàquets per a que fóssin més melosos al paladar, i els vaig fer a daus, igual que amb els avocats i la mozzarella.
Si ho hagués preparat pels de casa, hi hagués afegit una ceba ben picadeta però com que hi ha gent que no els agrada la ceba vaig estimar-me més no complicar-me la vida.

Ho vaig barrejar tot en un bol, ho vaig salpebrar i cap a la nevera per a que estigués ben fresqueta.

Per la salsa vaig netejar una a una les fulles d’alfàbrega (n’hi havia una cinquantena), i las vaig batre en el got de la batedora amb uns 200 ml d’oli d’oliva verge extra (d’arbequina d’un oncle, per ser més precisa). El parmesà li vaig afegir apart, perque m’agrada trobar el gra que fa aquest formatge.

Per montar-la vaig fer servir un motlle circular, i un cop retirat li vaig afegir una cullerada generosa de pesto per sobre, uns pinyons i a la punta del plat hi vaig posar una miqueta més de pesto.

Estava molt bona, i la que va quedar i hem sopat fa una estona m’ha sorprès, perque l’avocat no estava negre com m’esperava (i no hi havia ni una gota de llimona).

D’aquí  a pocs dies ja la podré fer amb tomàquets de l’hortet 🙂

Que aprofiti!!!

Coses “normals” a l’hort

Sempre dic que una de les coses més boniques de tenir un hort és descobrir el procés de les hortalisses.
El primer any és ple de descobriments: com són les fulles, amb quina rapidesa es desenvolupen, com són els fruits, quant de temps triguen a formar-se…
Però la inexperiència es torna angoixa quan sembla que alguna cosa no rutlla bé del tot.

Us deixo un llistat de coses que poden semblar problemàtiques però que és normal que passin a l’hort. Són ganes de posar-se nerviós per no-res.

És normal que les fulles més baixes de les mates de tomàquet es posin grogues

En general, les fulles més antigues de la majoria d’hortalisses són les primeres en assecar-se. Comencen posant-se grogues i aquí és on salta l’alarma per a molts hortelans.
Calma: és normal.
Això és aplicable als tomàquets, pebrots, esbergínies, carbassons, carbasses, cogombres, mongetes i enciams.

En canvi, si que hem d’alarmar-nos si les fulles que s’esgrogueixen són les més noves o de la part superior de la mata. Pot ser indicatiu d’una plaga o d’alguna deficiència (aigua, nutrients, etc).


(Gràcies a @ester_segarra per la foto) 

És normal que alguns carbassons es posin grocs i s’assequin
Les cucurbitàcies originen una pila de preguntes en general, i això es deu a la existència de flors masculines i femenines, que han de ser fecundades per a que el fruit en qüestió prosperi i comenci a desenvolupar-se.

Mentre que en la majoria d’hortalisses el fruit es veu crèixer després d’assecar-se la flor, en les cucurbitàcies, els “projectes” de fruit estan enganxats a les flors femenines. Per això molta gent es posa trista quan veu que els seus carbassons/cogombres/carbasses/melons/síndries es posen grocs i s’assequen.

És normal: la flor femella no ha estat fecundada i per tant el fruit no pot prosperar. Més informació aqui.

És normal que els enciams/bledes/espinacs s’espiguin

Algunes varietats d’aquestes hortalisses no són molt apropiades per a ser cultivades a l’estiu. Per això veurem que s’espiguen ràpidament.
Personalment no cultivo bledes ni espinacs a l’estiu, però si ho feu, intenteu col.locar-les en algun lloc on no els doni gaire el sol.
La varietat d’enciam que és més apropiada per aquesta època és l’anomenada “Maravilla d’estiu”. Però també podeu cultivar d’altres varietats si intenteu col.locar-les en zones una mica més ombrívoles (darrera de les jardineres amb hortalisses altes, per exemple).


És normal que algunes varietats de carbassons tinguin taques blanques a les fulles
No us alarmeu si surten taques blanques, no té perquè ser oidi. Algunes varietats presenten aquestes taques de manera natural. Podeu aprendre a diferenciar-les aqui.

Segur que hi ha moltes altres coses normals, però aquestes quatre són les que em pregunten més sovint. Us vé al cap alguna més?

Com deia  @nuestrohuertito la setmana passada al Twitter, també és normal “ir 5 min. para ver cómo están los calabacines y quedarte 4 horas haciendo de tó”.

Però d’això no ens queixem, oi?
Aquest és el tema que vaig tractar la setmana passada al “Tarda de ràdio” de Radio Sabadell.
Podeu recuperar l’audio en aquest enllaç
Salut!!!

Aclarint dubtes sobre els tomàquets cherry

Fa alguns dies que na Xuta em va deixar una consulta sobre els tomàquets de penjar, concretament una varietat que he cultivat que es diu “bombilla”.

Em demanava que què tal els tenia. Doncs aquí els veus a la foto: penjats a la entrada de casa i tant macos com quan els vaig collir, ara ja farà un parell de mesos. Són sucosos i ideals per sucar pa, tot i que són petits, amb un d’ells n’hi ha per una llesca ben untada o dues així per sobre.

Però he titulat aquesta entrada com ho he fet, perque la mateixa noia em deia que volia comprar-ne llavor (dels “bombilla”) i afegia:

Per tal de comprar llavors saps si es diuen aíxí? el tomàquet bombilla tb s’anomena als cherrys però amb forma allargada, no?

Doncs no, Xuta, la cosa no va així. En les webs que venen llavors trobaràs que els tomàquets cherry es diuen “cherry” o “cerise” habitualment. En pàgines en castellà o català els trobaràs sota el nom de “cereza”, “cirera” i en alguns casos anomenen “cherry tipus pera” quan són allargassats.
En qualsevol cas, hem d’entendre que habitualment els tomàquets de tipus cherry tenen aquesta mida en concret: la d’una cirera.

I a més, els podeu trobar de port determinat i indeterminat. Això vol dir el següent:

-Port determinat – La planta no creix més d’uns determinats centímetres. Habitualment acostumen a fer uns 30-40 cms d’alçada i són molt productius. Van bé en torretes petites, de 15-18 cms de diàmetre com a mínim.

-Port indeterminat – La planta creix molt més en alçada i són més prolífics. Alguns fan grups de flors de fins a 70 tomaquets però obviament necessiten una torreta de diàmetre superior. Jo els cultivo en les meves quadrades de 30×30 sense problemes.

Espero haver aclarit alguns dubtes. Els tomàquets “bombilla”, que són de penjar, no pertanyen a la categoría dels cherrys. Si més no, els que jo he cultivat amb aquest nom. Són tomaqueres normals de port indeterminat. Però en torretes m’han resultat bé i són força prolífics. Si en voleu llavor, envieu-me un email i miraré de fer-vos-en arribar 😉