Arxiu d'etiquetes: Tomàquets

Varietats cultivades – Tomàquets 2008


A l’iniciar la temporada, us vaig parlar de totes les varietats que he sembrat aquest any. Tenia llavors de 19 d’elles i a més es van afegir crec que tres més que van donar-me els companys del fòrum.

Valoració general de la temporada

Per mi no ha estat un bon any en quant als tomàquets. Van germinar molt bé totes les llavors però la llarga temporada de pluges i cel tapat que vam tenir al maig va fer que d’entrada, les plantes creixessin molt altes i que la recolecció comencés gairebé un mes més tard que d’altres anys.

Tinc dues zones on cultivo tomàquets: la terrassa d’estendre la roba i el pati de baix. Les dues zones tenen una gran diferència en lluminositat i sol directe. Adalt en tenen gairebé tot el dia, i abaix a hores, segons va girant el sol.

Altres anys he tingut molts problemes a la terrassa amb l’aranya roja, aixi que aquest any vaig decidir plantar tots els tomàquets al pati de baix. També vaig decidir no sembrar varietats de tomàquets grans (o normals, si els voleu dir pel seu nom) ja que les torretes de les que disposo són una mica justes per aquestes varietats. Així i tot, de tomàquets grans ja n’he tingut, ja. És el que té no saber dir que no als companys quan t’ofereixen les llavors amb tant d’entusiasme.

Plagues

D’entrada, haig de dir que gràcies als consells d’en Peret, vaig poder prevenir l’oïdi que molts companys han sofert aquest any. Us en vaig parlar en aquesta entrada.

I és que així com altres anys al març ja he pogut passar tot el planter a l’hort, aquest any va ser especialment difícil donada la climatologia.

La meva amiga, l’aranya roja va fer finalment la seva aparició. Tant a l’hort com a les plantes del pati de davant. I mira, no m’en penedeixo gens d’haver-me passat al “costat obscur” i haver utilitzat l’abamectina que em va recomanar el company Silbante. Us en vaig parlar també en aquesta entrada

Comentaris sobre l’èxit de les diferents varietats cultivades

Tomàquets de tipus “gran”: Ananas tomate, Zebra verde, Limon Tomate i Tangerine Tomate

Tots ells provinents de llavors que em va enviar en Roch, que sap que m’agraden les coses una mica estranyes. Vaig cultivar una planta de cada una de les varietats per manca de més espai i lamentablement, amb un resultat absolutament penós: només vaig obtenir un tomàquet mig decent de la varietat “limón tomate”.

Reflexionant sobre el fracàs en el cultiu de varietats de tomàquets de port gran (o normal) em reafirmo en la meva creença de que no prosperen bé perquè les meves torretes són massa petites.

Gairebé al finalitzar la temporada, en Peret em va donar tres plançons d’una varietat híbrida que ell cultiva com a tardana. Doncs bé, vaig plantar-ne dues d’elles al pati d’abaix (torretes petites, sol directe a hores), i una a la terrassa (sol tot el dia i en una torreta realment gran).

Mentre la planta de la terrassa va començar a crèixer ràpidament i a donar fruit, les del pati van començar a crèixer allargassades i finalment les vaig arrencar.

Conclusió: A mi, no em val la pena plantar varietats grans en les torretes quadrades. És una pèrdua de temps i d’espai ja que d’altres varietats es donen molt millor en aquest espai.

Tomàquets que no van prosperar

Tomàquets Black Cherry i Tumbling Tom Red (llavors comprades a Thompson & Morgan) – Els vaig sembrar per a tardans i durant les meves vacances els plançons no van prosperar. Ja és tard per tornar-los a sembrar així que ja els deixo per l’any que vé.

Cirerol groc – Sembrat de llavor va ser la primera varietat en ser atacada per l’aranya roja. Així com la resta de varietats van tirar endavant després d’aplicar l’abamectina, vaig preferir arrencar les dues mates d’aquesta varietat que tenia sembrades.

Varietats de tomàquets de penjar

En vaig cultivar dues: Pomodoro d’Appendere (llavors comprades a Itàlia) i Tomàquet Bombilla o Supositori (llavors antigues d’Esporus).

La varietat italiana no em va funcionar malament però com que les llavors en són híbrides, tinc clar que aquest ha estat l’unic any en que l’he cultivat.

Per contra, estic molt contenta de com s’han portat les dues mates de tomàquet Bombilla, ja que he pogut recol.lectar (i penjar) més de 40 tomàquets entre les dues mates i a més em feia especial il.lusió cultivar aquesta varietat donat que prové de llavors antigues suposadament apropiades per la meva zona. L’any que vé en tornaré a sembrar.

Varietats de cherrys de port petit

Els cherrys de les varietats Balcony tant els Yellow com els Red s’han portat tant bé com d’altres anys. Fan una bona quantitat de tomàquets i la seva mida no acostuma a superar els 20 cms, el que em permet cultivar-los en torretes petites i posar-ne molts. Són una varietat molt dolça i les llavors són comprades a Thompson & Morgan.

De tota manera, la sorpresa en les varietats petites ha estat amb els Gartenperle. Fan una mata que s’arrossega i t’obliga a entutorar-los com bonament pots però per contra ofereixen una quantitat increïble de tomàquets de color rosat, molt dolços i d’una mida interessant (diguem que de la mida d’una cirera grossa). És una de les varietats de les que estic més satisfeta i ja tinc guardades llavors per l’any que vé doncs afortunadament, no són híbrids.

Varietats de cherrys de port gran

Vull mencionar aquí una varietat que em va passar en Peret i que són els tomàquets Eros. Fan una mata de mida mitjana, no més alta d’un metre i mig. Fa força tomàquets d’una mida petita però més grans que els cherrys. També n’he guardat llavors i espero repetir l’any que vé.

De tota manera, els cherrys de port gran que més productius han resultat han estat els Cerise de la casa Vilmorin i els Gold Nugget del mateix fabricant. Tots ells de llavors que em va fer arribar la Candín. Tant els uns com els altres han crescut fins a superar els dos metres i no han deixat de fer ramallets i ramallets de cherrys gustosos i de mida mitjana. Totalment recomanables.

Els cherrys Sprite que em va passar en Silbante també han resultat molt productius. Fan uns tomàquets allargassats, i saborosos. D’entrada semblava que eren els que produïen més però valorant tota la temporada els que us he mencionat abans es van alçar amb el premi guanyador.

La resta de varietats cultivades: Cherry Amarillo (cooperativa “La Verde” de Cadis), Pomodoro Cilegia (comprat a Itàlia) i Tomàquet Ildi (Thompson & Morgan), han tingut una bona producció però per quantitativament per sota de les que us he mencionat abans.

Pensant en veu alta

Tinc clar que les meves torretes quadrades de 30×30 no tenen prou capacitat per a segons quines varietats de tomàquets però per als cherrys són suficientment grans.

Haig de mirar de solucionar el problema de la manca de sol al pati de baix movent les torretes cap a una de les parets, ja que allà estic segura de que tindran més sol. De tota manera, els cherrys són tant productius que si haig de sacrificar (en quant a sol directe) una de les varietats d’hortalisses que cultivo, estic convençuda de que seguiran sent els tomàquets. Amb la quantitat de torretes que tinc i tenint en compte la collita com ha anat, amb els cherrys en tinc més que prou per als que som a casa.

Per tant, l’any que ve seguiré cultivant-los al pati de baix i el que sí faré és sembrar només les varietats que més bé m’han anat aquest any (apart de les que segur que “cauen” regalades per la resta de companys).

Salut!

Pa amb tomàquet

És curiós que una cosa tant bàsica per nosaltres els catalans sorprengui tant als que venen de fora, oi? El pa amb tomàquet és tant nostre, tant habitual, que el que ens sorprén és que no es consumeixi així a tot el món. I no parlem de quan nosaltres viatgem fora i hem de suplicar que ens portin un tomàquet madur perque si no se’ns fa el pa ressec i difícil de fer anar avall.

Com explicar a algú de fora que el pa a Catalunya es presenta gairebé sempre així? Doncs bé, posat-ne exemples. Si en un bar o a casa has de preparar pa per acompanyar formatges o embotits, l’untes amb tomàquet. Que has de fer un entrepà? Doncs l’untes amb tomàquet. Indistintament de si el pa és del dia o torrat, tot i que pel que sembla, això de sucar-hi el tomàquet vé d’antic i de la necessitat d’amorosir el pa que s’havia quedat sec.

És estrany, és com voler explicar perquè et prens un cafè amb llet per esmorzar. El pa aquí es menja així i punt. Perquè és el més normal i corrent, tot i que sempre trobaras qui et digui que el pa amb tomàquet no li agrada.

És per aquest motiu, els horticultors catalans tenim un munt de varietats de tomàquets que serveixen precisament per això: per sucar el pa. I és que no tots els tomàquets serveixen per això. Ha de ser sucós, madur. No ens serveix un tomàquet que l’obris i no en surti suc. Aquí al costat hi teniu una bona quantitat de tomàquets de sucar, també anomenats “tomacons”, “tomàquet de penjar”, “tomàquet de ramallet”, etc, etc. Tots ells serveixen per sucar el pa.

Normalment el que es fa amb aquests tomacons és collir-los de la planta quan tot just comencen a canviar de color. Si venen en ramallet, es cull el ramallet sencer quan el primer tomàquet comença a posar-se vermell. No hi fa res que la resta siguin verds, ja maduraran tot i no estar a la planta.
D’aquesta manera, penjats en un lloc fresc i sec ens poden aguantar perfectament fins la primavera següent. I apart de fer-los servir per sucar, és també una manera de tenir tomàquets per fer sofregits i d’altres guisats.

D’acord, si… però… i com es fa el pa amb tomàquet?

Talleu el tomàquet per la meitat. Però per la meitat com si el volguéssiu fer farcit, no al llarg, sino al ample, perque si no, no en surt la mateixa quantitat de suc.
Fregueu-lo sobre el pa, que pot ser torrat o del dia i al que prèviament hi podeu haver fregat un all.
Afegiu-hi un polsim de sal per sobre.
I un bon raig d’oli d’oliva, que sigui generós.

Podria estar una bona estona parlant també de com ha de ser l’oli d’oliva perquè normalment en moltes cases catalanes hi ha també dos tipus d’oli: el de cuinar i el que es fa servir per amanir i pel pa amb tomàquet (que en aquest cas acostuma a ser un oli fort, de primera premsada, un oli “amb fundament”).

Obviament, el pa ha de ser sucat i menjat. Preparar-lo amb antelació pot fer que el pa quedi remullat, i això tampoc és el punt. A les cases catalanes normalment se serveix el pa i l’oli, l’all, la sal i el tomàquet es deixen sobre la taula per a que cada comensal el prepari al seu gust.

Em sento tant ridícula explicant això com si estigués explicant com es prepara un got de llet calenta. Per si no us ha quedat clar, aquí teniu un video que he trobat a You Tube i on es veu com es prepara.

Si sou de fora i ho proveu, ja em fareu saber si us ha agradat o per contra heu tingut la sensació de menjar “pa remullat”. I de pas, saludar en Ricardo, un amic mexicà, que d’ençà que va provar el pa amb tomàquet al Pinotxo de La Boqueria diu que sempre que compra formatges europeus per sopar, el prepara.
Salut i bon profit!

Fotografia del pa amb tomàquet extreta de l’àlbum Flickr de Jaula de Ardilla

Despuntar les tomaqueres

Quan arriben aquestes alçades de la temporada, hi ha un tema que apareix sovint al fòrum: el de despuntar les tomaqueres.

Us explico: quan la tomaquera ja ha crescut molt, hi ha qui talla el brot principal (i quan dic el brot principal, em refereixo a la tija central per la part superior, just per on van apareixent les fulles noves).

La finalitat d’aquest procediment és doble: d’una banda, fer que engreixin els tomàquets que encara no han madurat ja que al “capar” la planta, part de l’energia que li marxava en seguir creixent passa a concentrar-se en madurar els tomàquets.
I per l’altra, rejovenir la planta esperant que rebroti i torni a començar el cicle.

Jo m’estic plantejant fer-ho perquè aquest any, tal i com us vaig ensenyar en el video d’ahir, tinc les tomaqueres molt altes però només amb flors al ultim terç de la planta.
Suposo que durant el mes de maig-juny en el que vam tenir tantes pluges i per tant els faltava la llum del sol, van anar creixent “espigades”, i per això estan molt més altes que d’altres anys.
Provaré a capar algunes a veure què tal va…

Com que els consells d’en Peret i de na M.B.I. em semblen prou assenyats, us els copio aquí per si voleu posar-ho en pràctica:

Al capar les tomaqueres el que s’aconsegueix és que emeti més ramificacions. A més ramificacions, més flors, més tomàquets… però d’una mida una mica inferior. (M.B.I.)

Amb la finalitat de que la tomaquera aguanti donant fruit des de mitjans de maig fins a l’octubre, el sistema és el següent: es van treient tots els brots adicionals que surtin amb excepció del primer que surt arran de terra. Es talla per sobre de la primera fulla, per tal que torni a brotar. Seguidament es deixa un únic eix principal fins al 4rt ramallet de tomàquets. A l’alçada del 4rt, es talla la planta deixant-la cega, així tota la seva energía va al fruit i el primer brot que hem deixat arran de terra torna a brotar, i forma una nova planta. Després, quan s’han recollit els tomàquets del primer eix, es talla i es deixa el que està sortint arran de terra i així aconsegueixes una planta jove, tot i que les arrels siguin velles, i consegueixes una segona producció com a tardanes (Peret)

Podeu llegir els missatges sencers sobre el tema:
Despuntar las tomateras
Ramilletes de flores de los tomates

Hem de guardar llavors!


Igual us direu que estic boja parlant de guardar llavor quan tot just ara es comencen a collir les primeres hortalisses de l’hort. Però sé el que em dic per experiència propia.

Després de quatre anys d’hort urbà, m’he aficionat a sembrar només varietats d’hortalisses de llavors que intercanvio i/o compro. La veritat és que m’agrada més cultivar tomàquets i pebrots “amb nom i amb cognom” que comprar planter. A més, és divertit quan al fòrum ens ensenyem “els fillols” de llavors que hem repartit i/o rebut.

Ja fa un parell d’anys que algun dels mestres del fòrum (penso que va ser en Peret), ens va recomanar guardar llavor d’algun dels primers fruits que apareixin a la planta. Pel que sembla hi ha menys risc d’hibridació i les llavors surten més bones.

Jo, fent cas dels mestres, ho faig sempre d’aquesta manera. Dels primers tomàquets? Llavors “al canto”. I el mateix amb els pebrots i alguna altra hortalissa.

Guardar llavors de tomàquets

Heu d’esperar a que el tomàquet estigui ben madur i sobretot, trieu un tomàquet ben maco.
L’obriu i amb compte treieu totes les llavors i les poseu dins d’un got amb aigua. Al cap de 48 hores, veureu que aquesta aigua amb les llavors han fermentat i llavors és quan podeu posar les llavors en un colador i esbandir-les sota l’aixeta.
D’aquesta manera, s’elimina la capa protectora de la llavor que és el que impedeix que aquesta germini dins del propi tomàquet, i us quedarà una llavor neta com les que venen en sobres.

És molt important no posar mai les llavors a assecar sobre un paper absorbent, com el de cuina, perquè hi queden enganxades. Poseu-les millor sobre una malla fina, un drap de cotó o dins el mateix colador fins que perdin la humitat.

Guardar llavors de pebrots

Sigui quina sigui la varietat de la que voleu guardar llavor, heu de deixar que el pebrot es posi vermell. Quan comença a arrugar-se ja és madur, i llavors és quan podeu arrancar-lo, obrir-lo i posar les llavors a assecar.

Us aconsello que per a efectuar aquest procediment us poseu uns guants perquè de vegades les llavors dels pebrots són super-picants i tocar-se qualsevol part del cos després d’haver-les manipulat pot tenir conseqüències doloroses…

No guardo llavors de gairebé res més, ja que la resta les aconsegueixo mitjançant intercanvi. Però una mica la “norma” per guardar-ne, és deixar que el fruit maduri per tal que les llavors siguin viables.
També aprofito per guardar llavors d’algun melonet tipus Cantaloup o Galia que hagi comprat i m’hagi sortit bo. I sempre m’han anat bé.

I per últim, dir-vos que si mai compro planter, no acostumo a guardar llavor de les plantes resultants, ja que en la majoria de les ocasions són híbrids i les llavors obtingudes poden ser bastant diferents de la planta mare original.

Salut!

Cultiu de tomàquets

Ja fa dies que penso… m’hi atreveixo o no m’hi atreveixo… però ahir vaig rebre un mail del Jordi, de Centelles preguntant-me pel cultiu de tomàquets al balcó. Em demana uns consells bàsics, i a això potser sí que m’hi atreveixo! Va per tu, Jordi.

Tipus de contenidor
Per als tomàquets necessiteu unes torretes ben grans, d’una mida mínima d’un cubell de fregar. El llibre de l’Hort urbà recomana un mínim de 20 litres. Com més gran, millor.
No recomano utilitzar jardineres perque normalment tenen poca profunditat, a no ser que la varietat a plantar-hi sigui del tipus cherry, i dels que en diuen “de port determinat”, o sigui, dels que es queden petits (40 cms màxim d’alçada)

Poseu només una planta per torreta. De fet, poseu-hi les que vulgueu, però si voleu una bona producció penseu que com més espai tingui, millor. Així que una de sola és el més recomanable.

Tipus de substrat
Si heu de comprar el sustrat, no racanejeu i estireu-vos una mica. Compreu un sustrat universal d’una bona marca i els tomàquets ho agraïran.
Podeu llegir alguns consells bàsics sobre el tema en aquesta entrada que tot i ser genèrica per a totes les hortalisses, es pot aplicar perfectament als tomàquets.

Si ja teniu algun substrat i el voleu aprofitar, barrejeu-hi fems de cavall o humus de cuc per tal d’adobar la terra.

Plantar les tomaqueres
A aquestes alçades de temporada ja comença a ser una mica tard per fer planter, així que el millor és comprar-lo en alguna cooperativa agrícola o al mercat. En el moment de posar-lo a la torreta, enterreu la tija fins gairebé les primeres fulles. D’aquesta tija que enterreu en sortiran més arrels que donaran més estabilitat a la planta.

En el moment de trasplantar el planter a la seva ubicació definitiva, és convenient posar-hi també algun tipus de tutor. El més habitual són les canyes però la inventiva popular acaba reciclant pals d’escombra, varilles metàl.liques i tot el que se us ocorri.
És important fer-ho en el moment del trasplant o el més aviat possible després del mateix perque fer-ho més endavant significa fer malbé algunes arrels.

El reg i l’adob
Cal observar les plantes per aprendre a regar-les quan cal. Un planter acabat de transplantar no tindrà les mateixes necessitats hídriques que una tomaquera carregada de tomàquets. Us servirà donar-li un cop d’ull a aquesta entrada sobre el reg.

Per adobar les tomaqueres podeu fer servir humus de cuc i afegir-lo cada quinze dies o cada mes, guano líquid o en pols seguint les instruccions del fabricant o un altre tipus d’adob no ecològic, això ja està a les vostres mans.
Cal tenir en compte que per afavorir la floració i el creixement dels tomàquets, és millor utilitzar un adob ric en fòsfor i en potassi. Molts dels adobs que es troben comercialment són el que se’n diu “balancejats”, o sigui, que porten la mateixa proporció de Nitrogen-Fòsfor – Potassi (N-P-K). Cal buscar-ne un en que hi predomini el fòsfor i el potassi.

Prevenció de plagues
Tot i que els tomàquets són l’hortalissa reina de l’hort, també és la que dóna més problemes de plagues. Si més no, en el meu cas és així.
Per prevenir-les, doneu-li una ullada a aquest missatge on més o menys ja està tot explicat.

I si sorgeix alguna altra cosa: pugons, mosca blanca, que les fulles es posen grogues, que si les fulles s’acanalen, que si els surten taques… doncs benvinguts a la part menys divertida de l’agricultura, ni que sigui en testos i jardineres. En aquest enllaç teniu tot d’informació sobre les plagues més habituals, que no són pas poques. I si no, ja sabeu, passeu-vos per Infojardín i pregunteu, prèvia consulta a la base de dades del fòrum fent servir el buscador.

Podar les tomaqueres
No és imprescindible fer-ho però si que ajuda l’anar treient els brots axilars de les tomaqueres, el que en castellà es diuen “chupones”.
Com millor aireació tinguin les tomaqueres, menys problemes de plagues, diuen. Això no vol dir que cal tallar totes les fulles i deixar només un pal! Fixeu-vos en el video

I crec que… res més. El més bàsic sobre el tema ja està dit. Si van sorgint més preguntes o recordo alguna cosa més, ampliaré aquest missatge per tal de posar-hi les respostes adients.