Arxiu d'etiquetes: Video

La voz del viento, semillas de transición

la-voz-de-vientoJean Luc Danneyrolles, és un agricultor i productor de llavors ecològiques de la Provença francesa i en Carlos Pons un documentalista espanyol implicat en moviments de sobirania alimentària. El febrer de 2012 van iniciar un viatge fins a Granada amb la intenció de visitar diferents projectes agroecològics i d’alternativa social portant com a moneda de canvi una gran col·lecció de llavors.

Projectes visitats Mas Franch, Ecollavors, Esporus, Semillas Madre Tierra, Eco colonia Calafou, Didac S.Costa, 15M, Miquel Vallmitjana, Enric Duran, Cooperativa Integral Catalana, Esther Vivas, Derecho de Rebelión, AureaSocial, Gustavo Duch, Revista Soberanía Alimentaria, Yaiza, Can Masdeu, Guillem Tendero, La Garbiana, Roy Littlesun, Universidad del corazón único, Josep Pàmies, Dolça Revolucio, Ecoxarxa Lleida, Permacultura Montsant, Mariano Bueno, Ecollaures, Llavors d´aci, Red sostenible y creativa, Ojo de agua, La Cúpula, Felah Mengus, Temazcali Efímero, La Tribu, BioAlacant, Vicent Bordera, Patricia Dopazo, Plataforma por la soberanía alimentaria País Valencià, Perifèries, Mercatremol, Proyecto Rúcula, Jardines de Acuario, Red de Permacultura del Sureste, Los Albaricoqueros, Rincon del Segura, Nuevos Recolectores, Sunseed, Agrodilar, Hortigas, Ecovalle, 15M Granada, La comida en nuestras manos.

El resultal el podem veure en aquest documental, autofinançat i sota llicència Creative Commons de lliure distribució. Més informació

PicaronaBlog al Tinc una idea (La 2)

tinc-una-idea-ester-casanovas-picaronablogFa cosa de mes i mig, vaig rebre un correu de Tinc una idea, un programa sobre emprenedoria que s’emet els dijous per la nit a La 2. Volien fer un reportatge sobre bloggers als que d’una manera o altra, ens ha sortit feina gràcies al bloc.

El dia “D” va ser el 7 de Juny. Vam programar un curs matinal a El meu hortet urbà perque volien que es veiés un dels tallers que hi faig, i després vam anar cap a Sabadell per acabar la entrevista a casa. No sé com haurà quedat i estic més que nerviosa, però en tot cas els vull donar les gràcies a l’equip de Tinc una idea per pensar en mi per participar al programa.

Si voleu fer el tafaner i veure com estava l’hortet (amb visita sorpresa de marieta inclosa!), el programa s’emet demà dijous 27 de Juny a les 20:30 per La 2.

I… el video!

Quina rapidesa! Ma germana ha arribat tard a casa seva i em diu que ja l’han penjat a Internet. Trobo que ha quedat prou bé, no? Heu vist que xules que estan les flors del pati? I el canari? I la marieta que es passejava per les pebroteres? Espero que us agradi, us el deixo aqui:

Calendari de sembra, transplantament i recol·lecció d’hortalisses

formigues-hort-urba

Fa alguns dies vaig refer el calendari de sembra, transplantament i recol·lecció d’hortalisses que ja hi havia al bloc per afegir-hi més informació. Ara podrà servir tant pels que feu hort a terra com en contenidors.

A primer cop d’ull, hauria de sobtar la manca d’informació en algunes fileres. En les bledes, per exemple, s’hi indica quan sembrar i recol·lectar, però no es diu res del transplament. No és un error meu, ho he fet expressament. Ara us ho explico.

Taronja – Sembra
Verd – Transplantament
Granate – Recol.lecció

 

Com sembrar els diferents tipus de llavors

Aquests darrers mesos hem estat parlant molt de preparar el planter, de com regar-lo, cuidar-lo i de com proporcionar-li llum per evitar que se’ns espigui per manca de llum, però en cap moment us vaig explicar que hi ha algunes varietats d’hortalisses amb característiques peculiars de les que no es té costum de preparar planter. Anem a veure quines són:

Hortalisses d’arrel

No es recomana preparar planter d’aquest tipus d’hortalisses, és millor sembrar-les directament allà on les cultivarem (a l’hort o a les jardineres). Perquè?  Doncs perque en el moment en que les treiem de la safata del planter per ubicar-la a l’hort podem trencar-ne les arrels, que a la vegada són el fruit. Té la seva lògica, oi? Per tant al calendari no hi trobareu indicacions per transplantar els alls, els raves i les pastanagues.

Per sembrar-les, cal regar bé la zona on les ubicareu,fer una ratlla no gaire fonda amb un llapis en el substrat i dipositar-les d’una en una. Recordeu que per norma s’aconsella no cobrir les llavors amb més de tres vegades la seva mida de substrat, així que en aquest cas serà una cosa moooolt lleugera i delicada. Els que fem hort urbà en jardineres no trigarem res, en canvi els que teniu un hort gran podeu fer-ho com ens ensenya en Miracebo en aquest video:

Hortalisses de grana grossa

Tampoc hi trobareu indicacions d’aquelles hortalisses que tenen la grana (la llavor) grossa o que germinen amb molta rapidesa. Amb això no vol dir que no sigui viable preparar planter si ens resulta més fàcil, sino que podem sembrar-les directament al lloc on les hem de cultivar. Entre elles hi ha els carbassons, els pèsols, les faves, les mongetes i els cogombres. Menció apart per les patates, que sempre es planten directament a terra.

Les bledes i els espinacs

Aquestes són dues varietats de les que podem preparar planter si ho volem, però no tinc costum de fer-ho. Per comoditat, utilitzo el mateix sistema que per les hortalisses d’arrel, ja que m’agrada collir-les quan són molt petites per menjar-les crues en amanida. Per això les sembro bastant més juntes del que s’indica en el calendari i per collir-les les tallo amb unes tisores per evitar endur-me’n les arrels.

Les maduixes

Les maduixes no surten habitualment als calendaris de sembra tot i que podeu trobar-ne llavor als comerços habituals. El motiu és molt senzill: la seva reproducció per estolons fa que sigui una mica absurd esforçar-se en germinar llavors. Us ho vaig explicar aqui i ho vam ampliar recomanant-vos la visita al bloc El huerto del López per aprendre més sobre com ho fa per propagar-les.

Espero que el calendari us sigui d’utilitat, salut!

Germinar llavors – El germinador

llavorsLa majoría de les hortalisses d’estiu necessiten d’un alta temperatura per a poder germinar. O si més no, una temperatura bastant més elevada que la que tenim en el moment de preparar el planter.

Per aquest motiu la saviesa popular sempre ha intentat afavorir aquesta germinació d’una manera o altra. Un dels mètodes habituals sempre ha estat el de la “cama caliente” (desconec el terme en català, si algú el sap…).
Amb aquest sistema, aprofitem l’escalfor que es desprén dels fems o de matèria vegetal en descomposició per a fer germinar les nostres llavors.
A continuació us deixo fotografies del sistema pas a pas, gràcies al company Destripaterrones. (Fixeu-vos-hi bé perque hi ha tot el procedimient de sembra fins al final).

Però com us deia abans, hi ha d’altres sistemes per intentar afavorir la germinació. El company Miracebo va començar presentant el seu al fòrum i gràcies a ell molts ens hem apuntat a fer-nos el nostre aprofitant la seva idea i admirant sempre els seus videos didàctics.

En Miracebo es mereix tot un missatge per a ell tot sol. Ha estat mestre i això se li nota en la manera d’explicar les coses. Aquí us deixo un altre video on parla del planter. Més fàcil d’entendre, impossible.

Un altre més on ens ensenya com preparar llavors per ficar-les al germinador.

I per acabar les lliçons, el video sobre el “Repicado”

La meva versió del germinador

Servidora va agafar idees d’aquí i d’allà per construir-ne un per mi. I us puc assegurar que n’he tingut de sobres per a fer germinar les llavors del meu hortet 🙂

Per acabar, uns enllaços més per si voleu seguir llegint sobre el tema i veure els germinadors que han construït altres companys d’Infojardín com ara en WestyBernaralacid o Ángel y su nieta.

Entrada publicada originalment el 12/03/2008
Revisada i editada el 17/02/2013

3a Fira del Tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana

fira-del-tomaquet-2012Els que em coneixeu de fa temps, sabeu que sempre m’ha cridat l’atenció el tema de les llavors autòctones i les varietats pròpies de cada zona.M’apassiona comprovar com hi ha hortalisses fortament lligades a la gastronomia d’un territori però que per contra no es coneixen a l’altra banda del país.

Estic segura de que això no passa amb el tomàquet: és una de les hortalisses més conegudes i consumides arreu. Però si vols trobar aquell gust que et transporta a la infantesa, si vols ficar-te un trosset a la boca i trobar-hi el sabor d’un tomàquet de debó, has de buscar llavors antigues. Com sigui.

Espero que no us sorprengui amb la fermesa de l’afirmació. La majoria del planter que podeu trobar és de varietats de tomàquets híbrids. Els diuen F1, i no precisament perque els agradin les curses. Són llavors tractades al laboratori per trobar la màxima producció i que siguin plantes resistents a les plagues més habituals.

Però.. I EL GUST? Aquests senyors del laboratori s’han preocupat de que els tomàquets tinguin gust a tomàquet?

Ric tota sola pensant en la quantitat de Mauricios que m’he menjat aquest estiu (i si no li trobes la gràcia a això, és que encara no has vist aquest video).

A l’hort de casa sempre tinc dificultats per cultivar tomàquets. Cada any us explico que sempre acabo amb plagues d’aranya roja que em fan malbé la majoria de les mates. Però aqui estem, lluitant contra ella i conseguint collir tomàquets que tenen gust del que han de tenir.

Si em quedo curta, els compro. Però no al super de la cantonada, d’aquells que van a 1€ els 2 kgs. M’acosto al mercat i vaig directa als pagesos que venen la seva producció. Ells són els guardians d’aquest tresor que són les varietats antigues de tomàquets.

Fa un parell de dissabtes vaig estar a Eulàlia de Ronçana, on gràcies a la tasca de gent que intenta que aquestes meravelles no es perdin, es va celebrar la 3a edició de la Fira del Tomàquet.

Santa Eulàlia és aprop de Sabadell, a només mitja horeta de cotxe. Però no tant aprop com per trobar-hi exactament les mateixes varietats que aqui. Curiós.

Les anomenades “varietats antigues” són pròpies de cada comarca, de cada poble fins i tot. Són antigues perquè els seus antecessors són aquells tomàquets que es cultivaven fa temps, quan això dels híbrids ni se sabia què era.

I estan adaptades a les particularitats de cada poble: a la seva terra, al seu clima, a la seva aigua. Si em puc permetre una llicència romàntica, diria que fins i tot a les mans d’aquell pagès que amb tot el seu amor, cull el millor dels seus tomàquets per conservar-ne les seves llavors per l’estiu següent.

A la Fira es poden trobar aquests fruits tan preuats que s’estan recuperant. Perque hi ha gent que lluita per mantenir-ne el cultiu, aquesta cultura de la terra que la globalització està destruïnt.

Vaig tenir la sort de poder assistir a la visita guiada a  l’Hort de l’Espelt, un hort en el què l’Associació  Llavors orientals cultiva aquestes varietats que tenen un peu a l’UVI. Ens hem tornat tan còmodes que ens és més fàcil comprar planter del que sigui que gaudir de l’experiència de collir aquells tomàquets que tu mateix has sembrat.

Visitar un hort i que te l’ensenyi qui el treballa és la millor experiència que hi ha per a qualsevol neòfit en el tema. I si a més hi ha la persona que entén de bitxos i plagues, el rien ne va plus.
Per a mostra un botó.

Teniu una segona oportunitat per assistir a aquestes activitats el dia 8 de Setembre. Intenteu organitzar-vos una mica per poder participar en les dues activitats més importants que hi ha: la visita a l’hort i el taller posterior amb la Bàrbara, on us explicarà tot de remeis ecològics per tractar les plagues.
Val la pena. Salut!

Trampes cromàtiques (II)

Hi ha un mètode realment efectiu per controlar les plagues de pugó i mosca blanca en els nostres hortets i jardins: les trampes cromàtiques.
És molt, molt fàcil posar-les en marxa. A  més de reciclar envasos de color groc, només necessitem aigua i sabó. Ja fa temps que us en vaig parlar aquí, però m’ha tornat a venir al cap en veure el video que ha penjat al YouTube el meu amic Terrazocultor.
Us el deixo aqui:

Ja tenim pugó!

Ja és aquí, ja el tinc també a l’hortet del balcó! Uix!

El pugó em sorprén sempre, n’hi ha de tots colors: el negre que surt a les faves, el verd dels rosers i altres plantes, aquest vermellós que ha aparegut al pis, i juraria que també en vaig veure una vegada un de groc llampant en alguna planta però ara no recordo en quina…

NO cal alarmar-se, el pugó té fàcil solució: o apliquem la tècnica infalible del DDT (o sigui, amb els “de-de-tes”, els dits!) o anem a buscar sabó potàssic, aquest inestimable company dels vaporitzadors  i que tantes lluites ens ha fet guanyar.

Em consta que aquests dies hi ha molta gent nova llegint el bloc, així que deixeu-me recomanar-vos dues coses: llegir la entrada enllaçada més amunt sobre el sabó potàssic i veure aquest video de la Rocío, una companya d’Infojardín que té un pati “de los que quitan el sentío” i uns dits verds envejables.

 

Aprofito per recomanar-vos el seu bloc El patio de Rocío i visitar el seu canal a You Tube, us hi podeu passar hores veient els seus vídeos i aprenent-ne molt!

I per cert! Si us enamoreu de les fantàstiques jardineres fetes amb palets que hi veureu, passeu-vos pel bloc d’en Pepe, el seu marit. Ell és qui cultiva hortalisses en jardineres i és un geni del reciclatge “paleter” XD
Petons als dos!!!