Vídeos

Criar marietes a casa

Com diria en @JavierColores, avui estic “hortusiasmada” per compartir amb vosaltres un video més que interessant! Si ahir per la tarda ja vaig començar bé amb la recepta de galetes napolitanes casolanes que va penjar la Su a Webos Fritos (una perdició, sóc #moltfan de la canyella), per la nit a l’entrar a YouTube em trobo amb aquest video:

El creador d’ Agrohuerto TV és l’Álvaro Pérez, i com explicava al seu primer video, el canal de YouTube és el seu projecte de finalde carrera per ser enginyer agrònom a la Politécnica de Madrid.

M’ha semblat tan senzill i tan ben explicat, que us ho havia de portar aqui. No sé si els que heu assistit a algun dels meus tallers recordeu aquell moment en que us explico que les marietes són fantàstiques perquè s’alimenten de pugó. Doncs aqui podreu veure com en són les larves, que en mengen més encara que els seus pares.

L’Álvaro m’ha estat explicant per Twitter que les larves poden arribar a ser més grans que les marietes i fins i tot, a alimentar-se de mosques. També que el noi que les criava va tenir un oblit amb el menjar i que va observar que començaven a menjar-se les unes a les altres. Van quedar les més fortes i al final, una larva enorme que menjava de tot i que vol estudiar com es comporta al camp.
Ahhh, que gran que és ser un tafaner en això de l’hort!

Esperam els resultats de l’estudi al blog on col·labora i li agraeixo aquest video que de ben segur farà que més d’un ens atrevim a criar marietes a casa.
Si algú surt a caçar-les pel rodal de Sabadell i les troba fàcilment, que m’ho digui! Podem organitzar una cacera per recollir-les i de pas, riure una mica (ha de ser còmic això d’anar darrera d’elles).

Qui s’atreveix amb un “mariquitàrium” aquest estiu? Jo si!!!

Salut!

Com obrir una magrana

Una de les fruites que no consumim gaire sovint a casa, és la magrana. I no perquè no ens agradi, és que em fa mooolta mandra això d’obrir-la, treure’n els grans i evitar aquelles làmines grogues que amarguegen. Amb lo bones que són i el que acoloreixen una amanida, o de postres amb una mica de sucre i un raig d’anís o moscatell, no us sembla?

Fa pocs dies, algú va compartir un vídeo a Facebook que em va fer adonar-me de que… ho estava fent malament! Normalment el que feia era tallar-les per la meitat i colpejar-les pel cul per fer saltar els grans. Però com veureu, aquest mètode ho simplifica molt perquè tot i que ens sorprengui, la veritat és que la magrana té grills, com les taronges. Obrir-les així ens permetrà eliminar les làmines senceres i extreure’n els grans en un no-res.

Si m’ho permeteu, li dedico aquest video a mon pare, que sempre ha estat l’encarregat de desgranar les magranes a casa. Potser perquè té molta paciència.
Espero que us sigui útil!

Planter de maduixes d’arrel nua (Amb video)

maduixes de boscAquest any he tornat a plantar maduixes. En feia molts que les vaig eliminar de l’hort perquè sempre arriba un moment en què si no n’estas molt pendent, acaben envaint-ho tot. Me’n vaig cansar i em vaig dir: “Ah, si? Doncs fora!”.
Però ara, amb la Sara voltant per casa em fa il·lusió que pugui menjar maduixes de la tieta. Que les vegi créixer i haver-li de dir allò de que “No, encara no són vermelles, no es poden menjar!”

Planter de maduixes d’arrel nua

Tot i que es poden trobar llavors de maduixa, el més habitual és comprar-ne planter. A a majoria de comerços especialitzats solen tenir dues opcions: o bé els testos petitons amb la planta ja crescudeta (i molt sovint amb flors i/o maduixes) o bé planter més petit, en les safates negres o de pórex habituals.

Només alguns planteraires,(la majoria del Maresme), tenen planter d’arrel nua. Pel que tinc entès, és el que compren els pagesos que s’hi dediquen. Aquest any en vaig trobar a la Fira de la Candelera, i com que no ho havia provat mai amb aquestes varietats, el vaig comprar.
El senyor de la parada, em va preguntar de quina de les dues varietats el volia: si de les “normals” o les de “tot l’any”. No m’ho vaig pensar gaire, li vaig dir que les de tot l’any i així és com vaig endur-me cap a casa planter de maduixa de la varietat Albion.

Com que és prou particular i és recomanable procedir d’una determinada manera abans de trasplantar-lo, m’he decidit a gravar-vos aquest video:

Més sobre les maduixes…

Les maduixes, tot i que potser no han de considerar-se pròpiament hortalisses, sino fruites, són molt habituals en els horts urbans. N’hem parlat al blog en diverses ocasions i per motius ben diferents: en aquesta entrada, una petita introducció al seu cultiu. I aquí, comentant el mètode que utilitzen a El huerto del López per preparar els estolons per les properes sembres.

També sobre com n’és d’important, que evitem que les maduixes toquin el substrat. Poden podrir-se fàcilment tal i com es pot veure en aquesta fotografia, de ja fa alguns anys.
maduixes-sobre-substrat

Maduixes.cat a Pagesos de ciutat

L’avantatge de fer el programa de ràdio, és que ens permet entrevistar directament a pagesos que s’hi dediquen i aprendre’n molt. Tot i que ja havia sentit a parlar de la necessitat de vernalització de les maduixes, em va sorprendre constatar-ho en la entrevista que ens va oferir en Joan Borrell de Maduixes.cat, una empresa que fa més de 50 anys que es dedica al cultiu de la tan preciada maduixa del Maresme.

La vernalització no és altra cosa que la necessitat que tenen algunes plantes de passar molt de fred a l’hivern per poder brotar amb força. En el cas de les maduixes és molt important que així sigui, ja que si no, la planta no produeix igual.
Penso que la explicació d’en Joan va ser prou interessant com per deixar-vos-la aqui. Segur que si esteu cultivant maduixes a casa hi aprendreu un grapat de coses.
Salut!

Purí de consolda: per quan cau pedra a l’hort

alls-pedra-purí-consolda
Quina tarda d’aigua! Ha plogut a casa vostra? A Sabadell ha tronat, plogut i pedregat. I això m’ha fet pensar en que no us havia parlat mai de lo bé que va el purí de consolda en situacions així, ja que ens ajudarà a guarir aquelles plantes que es poden haver foradat o esquinçat per acció de la pedra.

Perquè serveix el purí de consolda?

La consolda és una d’aquelles plantes que junt amb la ortiga i la cua de cavall, formen un triumvirat molt interessant que cal conèixer i fins i tot adoptar a la nostra farmaciola. Les seves propietats aplicades a la horticultura són força variades:

  • Regenera els teixits cel·lulars i per tant és ideal per guarir ferides com les que pot haver provocat la pedra a les nostres plantes.
  • És molt rica en potassi, pel que afegida a l’aigua de reg, ens ajudarà a que tomàquets, pebrots i altres hortalisses de fruit creixin la mar de bé.
  • Sembla que les fulles barrejades amb el compost ajuda a activar-ne el procés.

Es pot aplicar de diverses maneres: afegint les fulles sobre la terra o el substrat, com si fos un encoixinat, afegint-les a la pila del compost o bé elaborant-ne un purí. Aquest el podem afegir a l’aigua de reg o bé aplicant-lo diluït sobre les plantes.

Possiblement us sigui d’ajuda recuperar la entrevista que li vam fer l’any passat a en Jordi Puigdefàbregues, especialista en elaboració de purins a Pagesos de ciutat. Us deixo l’audio aqui:

La mala notícia es que es tracta d’una planta amb una arrel que precisa molta fondària, i per això no es recomana plantar-la en contenidors. Podeu trobar-la seca a les herboristeries o comprar-ne el purí ja preparat en comerços especialitzats.
Si en canvi teniu hort a terra, proveu a cultivar-la! A Infojardín hi ha força colla que l’han adopatada i sempre fan referència a la varietat anomenada “consolda russa”, que pel que sembla és més productiva.

Consolda-Symphytum-officinaleSobre el mètode d’elaboració del purí, és sempre molt similar. Us deixo l’enllaç a un article de la revista Agrocultura per si voleu llegir-ho de la mà d’en Santi Soto, un dels pioners de l’agricultura ecològica a casa nostra.

O bé si us estimeu més veure-ho en video, aquí en teniu un d’en Miracebo, un company d’Infojardin que us recomano seguir a YouTube.

Tots aquests purins m’han donat molt bon resultats en l’hort, i debó que val la pena utilitzar-los. Si els pots us semblen massa grans, sempre podeu “enredar” algun amic hortelà per compartir-los. És el que faig jo 😉

Espero que us serveixi d’ajuda, salut!

Cultiu d’alls a l’horturbà (amb video!)

cultiu-all-jardinera-test-taula

Diumenge passat i abans de que es posés a ploure vaig passar tot el matí a l’hort. Darrerament vaig més atabalada del que és habitual, i necessitava poder-me relaxar i no pensar en altra cosa que en les plantes i en el planter que ja mateix hem de començar a preparar.

Pels volts del migdia vaig tenir visita de categoria! Era la Lydia, una noia que és fotògrafa professional i de la que en podeu veure la feina a Les petites espècies. Es va acostar amb el seu petit Bernat a fer algunes fotos com les que il·lustren aquesta entrada. Es nota que no són meves, oi? (Són molt boniques, gràcies Lydia!).

En vam fer algunes més que podreu veure d’aqui a molt poc en una nova revista que surt al mercat el proper mes de març i que es diu L’Hort. Us en parlaré en breu, quan falti menys perque surti, ja que a hores d’ara només es coneix les persones que hi escriuran els seus articles. Com serà per dins és tot un misteri, però la cosa promet i estic molt contenta de ser-ne col·laboradora!

Tornant als alls (que me’n vaig per les branques i em costa centrar-me): vaig comprar-ne una bossa a la Fira de la Candelera de fa quinze dies i encara estaven per sembrar. I com que dissabte em van dir que segons el Llunari era bon dia per hortalisses d’arrel, em vaig dir: “Doncs de diumenge no passa”. I en això vaig passar bona part del matí.

Quan es planten els alls?

cuando-se-plantan-los-ajos

En el meu cas i si us sóc sincera, els planto quan puc i no quan ho diu el calendari. Evidentment, intento que aquest “quan puc” coincideixi amb els mesos que van de desembre a febrer i per això aprofito per respondre la consulta que em va deixar en Jorge al Calendario de siembra del blog:

Hola, me gusta encontrar tan buena informacion, pero veo que pones la siembra del ajo en Enero, Febrero y Marzo, el refran dice: Ajo que pasa de Enero, ajo que pierde el ajero
Siempre oi que se siembra en Noviembre y Diciembre, y no se si Octubre
Aclarame porque la diferencia de fechas, soy del norte de Madrid

Efectivament, en Jorge té més raó que un sant. En el calendari hi posa “de gener a març” i en canvi el refrany fa referència a que als alls que es sembren passat el mes de gener els costa molt d’engreixar i fer cabeça. Culpa meva i error al calendari. De fet, l’haig de modificar perquè una noia també em va escriure rectificant-me un marc de plantació erroni. No es poden fer les coses de pressa, queda clar. Us avisaré quan pengi una nova versió i demano disculpes si algú l’està utilitzant per planificar les seves plantacions.

Però… el cultiu d’alls té un “però”

ajo-morado-ajete-tierno

I el però és que són uns triganers. Els alls triguen segles en formar-se, gairebé 7 mesos!!! Si es planten pel desembre, cal esperar fins al juny per collir-los i per això (i vostès em disculparan), servidora només sembra alls per collir-los com a alls tendres. Mai puc tenir les jardineres ocupades durant tant de temps. Digueu-me impacient si voleu, però ja sabeu que els horticultors urbans lluitem contínuament contra el mateix problema: “només-tinc-dues-torretes-i-cal-fer-les-rendibles-al-màxim”. Encara que no sigui veritat lo de les dues torretes i en tinguem el pati ple.

És molt habitual desconèixer que els alls tendres i els alls surten de la mateixa llavor: un gra d’all. La diferència està en la collita, que es fa abans en els alls tendres, quan encara no s’han acabat de formar. En el meu cas tinc per costum sembrar-los bastant junts (a una distància d’uns 2-3 dits de separació) i en dos-tres mesos ja estan llestos per collir i fer-ne unes bones truites.
Us explico alguna coseta més en aquest video que vaig gravar l’altre dia:

Els alls no volen altra cosa que poca aigua. I això, si l’hivern i la primavera són plujosos, es tradueix en reg 0 per part nostra. Fixeu-vos en l’aspecte de les fulles, si les veieu “tieses” i eixerides, és que estan bé. Encara que faci un mes que no els regueu.
Compte doncs, amb les associacions, ja que les altres hortalisses poden necessitar força més aigua de la que volen els alls. Endavant amb ells, família!!!

Guardar llavors d’enciam, pebrot, albergínia i luffa

guardar-semillas-lechuga
Una de les coses que més em va sorprendre en els meus primers anys d’hort urbà va ser descobrir de quina manera es formen les llavors de cada varietats d’hortalissa. Algunes són evidents perque les veiem a dins quan les utilitzem a la cuina però, i les dels enciams, la rúcula o les cols? D’on surten? Com i quan s’han de collir i conservar?

Hi ha alguna cosa de màgia en aquell moment en què el teu primer enciam comença a canviar. Si desconeixes com és tot el procés, et preocupes perque li passa alguna cosa estranya. Una noia ho va definir d’una manera molt gràfica que de seguida li vaig adaptar: “Al meu enciam li ha sortit un alien. Què faig?”

Com a consumidors, mai arribem a veure com és un enciam espigat perque els pagesos els cullen abans de que arribin a aquest moment del seu cicle vital. Per això sempre he deixat que ni que sigui una vegada, totes les hortalisses que he provat arribin a aquest moment sorprenent en què la natura segueix el seu curs i acaba del seu cicle donant llavor.

Els enciams comencen a créixer cap amunt des del mig, fent un tronxo gruixut i formant unes flors a la punta que s’obren i després s’assequen, obrint-se de nou per ensenyar uns pèls blancs. Les llavors són sota els pèls, i són negres i molt nombroses.

Pel que fa als pebrots, cal deixar que madurin a la planta fins que es tornen vermells i comencen a assecar-se. Collir-les d’un pebrot verd significa que les llavors poden no estar prou madures i que no en surti res si les sembrem. Deixeu un dels primers fruits a la mata i oblideu-vos-en fins que comenci a assecar-se.

Guardar llavors

Fa pocs dies us vaig ensenyar les albergínies que ja estaven ben grogues, esperant el moment de treure’ls les llavors. He fet un video per a que veieu com es fa i així de pas també coneixeu la luffa, de la que em sento super orgullosa perque per fi he pogut cultivar-la en un test!

Aquest video és la meva humil aportació al a campanya Seed Freedom que es realitza aquests dies a nivell mundial. Perque crec sincerament, que qualsevol que cultiva una hortalissa, ni que sigui en una jardinera, està en el seu dret de conservar, regalar i intercanviar aquests petits tresors que anomenem llavors.
Demà més, perque el tema dóna per llarg. Salut!

La voz del viento, semillas de transición

la-voz-de-vientoJean Luc Danneyrolles, és un agricultor i productor de llavors ecològiques de la Provença francesa i en Carlos Pons un documentalista espanyol implicat en moviments de sobirania alimentària. El febrer de 2012 van iniciar un viatge fins a Granada amb la intenció de visitar diferents projectes agroecològics i d’alternativa social portant com a moneda de canvi una gran col·lecció de llavors.

Projectes visitats Mas Franch, Ecollavors, Esporus, Semillas Madre Tierra, Eco colonia Calafou, Didac S.Costa, 15M, Miquel Vallmitjana, Enric Duran, Cooperativa Integral Catalana, Esther Vivas, Derecho de Rebelión, AureaSocial, Gustavo Duch, Revista Soberanía Alimentaria, Yaiza, Can Masdeu, Guillem Tendero, La Garbiana, Roy Littlesun, Universidad del corazón único, Josep Pàmies, Dolça Revolucio, Ecoxarxa Lleida, Permacultura Montsant, Mariano Bueno, Ecollaures, Llavors d´aci, Red sostenible y creativa, Ojo de agua, La Cúpula, Felah Mengus, Temazcali Efímero, La Tribu, BioAlacant, Vicent Bordera, Patricia Dopazo, Plataforma por la soberanía alimentaria País Valencià, Perifèries, Mercatremol, Proyecto Rúcula, Jardines de Acuario, Red de Permacultura del Sureste, Los Albaricoqueros, Rincon del Segura, Nuevos Recolectores, Sunseed, Agrodilar, Hortigas, Ecovalle, 15M Granada, La comida en nuestras manos.

El resultal el podem veure en aquest documental, autofinançat i sota llicència Creative Commons de lliure distribució. Més informació