Vídeos

Substrat per l’hort urbà: Fibra de coco i humus de cuc

hort-urba-fibra-de-coco-humus-de-cuc

Una de les moltes decisions que hem de prendre quan comencem un hort urbà és el tipus de substrat que utilitzarem per cultivar. I creieu-me, és una de les decisions més importants perque el farem servir durant molt de temps i a més implica una despesa important.

Sempre explico que el dia que vaig decidir-me a començar i vaig arribar a un viver per comprar un sac de terra, em vaig quedar paralitzada al veure la enorme quantitat de substrats disponibles. De fet, me’n vaig tornar a casa de buit per seguir investigant tots els noms dels diferents productes per consultar-los a Internet abans de decidir-me. Tots sonaven a xinès per mi: vermiculita, perlita, torba…

Finalment em vaig decidir per un sac de substrat d’una marca coneguda i vaig començar a plantar-hi tal qual, fins que al cap d’uns mesos me’n vaig adonar de que hi hauria de començar a afegir una mica d’adob i aquí va començar una altra recerca: la de l’adob perfecte.

Les coses han canviat molt des de llavors. Ara t’acostes a qualsevol gran superfície i trobes el que busques. Els departaments de marketing de la majoria de les marques comercials ho han solucionat etiquetant amb un Especial o Apte per hort urbà molts dels productes que ja tenien en catàleg. Si més no, t’ajuden a triar.

Quin és el substrat més apropiat per un hort en contenidors?

Aquesta és una pregunta de difícil resposta. Qualsevol substrat universal de qualitat hauria de ser apte per cultivar-hi hortalisses sempre i quan tinguem present que al cap de dos o tres mesos d’estar-hi cultivant haurà perdut gran part dels seus nutrients. Ho solucionarem afegint-hi adob, un altre món per descobrir i del que parlarem en un altra entrada perque el tema també dóna per llarg.

Força temps després de començar l’hortet, vaig descobrir la fibra de coco. No era fàcil trobar-la i vaig haver de patejar uns quants  viveristes per acabar comprant-la en un grow shop que hi havia a la cantonada. I ràpidament me’n vaig enamorar: la seva textura i esponjositat, i sobretot de la seva retenció d’aigua, que resulta de gran ajuda quan cultives en testos i jardineres com és el meu cas.

Però… què havia de fer llavors amb el substrat que ja havia comprat i que a més m’havia costat una pasta? Doncs res, seguir reutilitzant-lo any rera any, afegint-hi l’adob corresponent i una petita part de fibra de coco per donar esponjositat, aireació i retenció d’aigua. Si ho hagués sabut abans de començar no hi hauria altra cosa a les meves jardineres però no va ser el cas! Per això, segur que llegireu i escoltareu a tot arreu que és el substrat ideal per començar.

He rebut moltes consultes sobre com preparar el substrat per l’hortet a base de barrejar fibra de coco i humus de cuc. Per això m’he decidit a enregistrar aquest video amb l’esperança de resoldre dubtes i mirant de que fos didàctic al màxim. Espero que us agradi i us sigui d’ajuda.

I recordeu: no heu de llençar el substrat al finalitzar la temporada de cultiu: es recicla! Trobareu més informació sobre com fer-ho en aquesta entrada. Salut!

El planter ecològic d’@Agrorganics (Sorteig!!!)

Un pack de planter ecològic d'Agrorganics
Un pack de planter ecològic d’Agrorganics

Una de les consultes que em feu més habitualment és on aconseguir planter ecològic. Acostumo a aconsellar-vos que tibeu de Google per trobar algun viver proper on trobar-ne. Una altra opció és fer-se un mateix el planter amb llavors ecològiques comprades o intercanviades amb algun dels bancs de llavors. Pero ara tenim una tercera opció.

El planter ecològic d’@Agrorganics

Fa uns dies vaig rebre un email d’en Narcís, un dels socis de la empresa Agrorganics, que es dedica a la venda online de productes per horticultura, parlant-me dels seus packs de planter ecològic. Vam xerrar una estona i de seguida es va oferir a enviar-me un pack per tal de valorar tant el producte com el servei.

I com que una imatge val més que mil paraules, us deixo el video de com era el pack que vaig rebre fa un parell de dies:

Em va agradar molt la qualitat del planter: sa, amb moltes arrels, de bona mida, sense bitxos de cap tipus ni restes de fitosanitaris preventius. El sistema que fan servir pels enviaments està ben pensat, de manera que t’arriba a casa el divendres, just abans del cap de setmana perque tinguis temps de posar-lo a l’hort sense presses.

També el mètode d’identificació de les plantes (tot i el carbassó rebel que primer em faltava i després em sobrava, coses del directe! XD). Si sou novells i no reconeixeu com són les diferents plantetes us recomano tenir cura quan separeu la palla per tal de no tenir dubtes amb l’ordre en que s’han col·locat cada una de les varietats. De fet, és difícil equivocar-se ja que mai posen de costat dues hortalisses de la mateixa familia (per exemple, dos tipus de pebrots), així que exceptuant un petit accident com el meu sempre sabreu amb tota seguretat què és cada plàntula.

Un detall, petit si voleu, però que a mi m’ha agradat molt és la còpia del certificat emès pel CCPAE conforme el planter és realment ecològic i prové d’un viver autoritzat. També l’enllaç a una miniguía de cultiu que trobareu a la carta de presentació.

Al video veureu que en el meu pack no hi ha ni un planter de tomàquet, i crec que haig de dir aquí que és perquè així els ho vaig demanar. Tinc fet planter meu d’una bona quantitat de varietats i vaig estimar-me més que m’hi afegissin més varietats d’enciam. Si mireu els diferents packs que comercialitzen segur que trobareu el que s’avingui més a les vostres necessitats.

I… sorteig !

La gent d’Agrorganics s’ha portat tant bé que m’han ofert un altre lot gratuït per sortejar entre els seguidors del bloc. No és genial? A continuació us indico les bases de la rifa:

Qui pot participar?

La participació és oberta a qualsevol lector del bloc però l’enviament només es realitzarà a algú de la península. Els ports són cars i no he gosat a comprometre a la empresa a haver d’assumir una tramesa a Balears o Canàries. Sempre podeu participar i regalar el pack a algun conegut que resideixi en la zona de repartiment.

Què cal fer per participar?

Només heu de deixar un comentari a la entrada del bloc en castellà. Si, ho farem així per evitar mals entesos, ja que només tinc un pack per rifar i vull que el sorteig tingui la màxima transparència. No cal que m’expliqueu res d’especial, però si que m’agradaria saber d’on sou, si teniu hort urbà en jardineres i torretes o a terra, i quant de temps fa que el teniu. No és gaire demanar, oi?

No valen les respostes que m’envieu a través de les xarxes socials ni els correus que m’envieu quan llegiu el bloc a través de Feedburner, ja que només m’arriben a mi. Recordeu: només les respostes al bloc en castellà.

Quina és la data límit per participar?

Diumenge vinent, 7 d’Abril a les 21:00 h

I com es tria el guanyador?

El vostre número de participació serà el que correspongui a l’ordre de les vostres respostes.

El diumenge 7 a les 21:00 h es tancaran els comentaris i es procedirà a introduïr el nombre total de respostes en el servei  random.org  per tal de generar un número aleatori. En quant surti el guanyador ho publicaré a Twitter, a Facebook i aquí al bloc, apart d’enviar un correu electrònic al guanyador.

Si dimecres 10 d’Abril el guanyador no s’ha posat en contacte amb mi, es generarà un nou número que substituirà automàticament a l’anterior.

Per acabar, vull donar les gràcies a Agrorganics pel pack que em va enviar, ja ho tinc tot plantat a l’hortet! I també, és clar, pel pack que rifarem, segur que farà molt feliç a algú. Salut!

agrorganics

Recordeu

Només són vàlides les respostes que deixeu en la versió castellana del bloc.

L’enllaç aqui

La producció de la canyella

Foto extraída de: http://linuxmintnoob.blogspot.com.es/2012/04/mmmmmm-cinnamon.html
Foto extraída de: http://linuxmintnoob.blogspot.com.es/2012/04/mmmmmm-cinnamon.html

Sabeu com és la producció de la canyella? Tot i ser la meva espècia preferida mai m’havia plantejat d’on es collia fins que fa uns dies vaig veure aquest video on s’ensenya el procés:

Fa patxoca, oi? Pel que sembla es pela l’escorça i a partir d’aqui se separen les diferents capes que formen el tronc per assecar-les i manipular-les després per obtenir els canons que utilitzem a la cuina.

Cinnamomum prové del grec Kinnamon o Kinnamomon, que vol dir fusta dolça. Molta gent associa la canyella a plats dolços, però si mai la proveu veureu que de dolça no n’és, i de fet és un ingredient important en rostits i altres plats.

Aprofito per deixar-vos unes receptes que en porten i que són d’èxit garantit:

Però tornant al tema que ens ocupa aquí: sabeu que la canyella és un fungicida molt efectiu? No l’he provat mai a l’hort però si en les orquídies i altres plantes ornamentals i va molt bé!

Germinar llavors – El germinador

llavorsLa majoría de les hortalisses d’estiu necessiten d’un alta temperatura per a poder germinar. O si més no, una temperatura bastant més elevada que la que tenim en el moment de preparar el planter.

Per aquest motiu la saviesa popular sempre ha intentat afavorir aquesta germinació d’una manera o altra. Un dels mètodes habituals sempre ha estat el de la “cama caliente” (desconec el terme en català, si algú el sap…).
Amb aquest sistema, aprofitem l’escalfor que es desprén dels fems o de matèria vegetal en descomposició per a fer germinar les nostres llavors.
A continuació us deixo fotografies del sistema pas a pas, gràcies al company Destripaterrones. (Fixeu-vos-hi bé perque hi ha tot el procedimient de sembra fins al final).

Però com us deia abans, hi ha d’altres sistemes per intentar afavorir la germinació. El company Miracebo va començar presentant el seu al fòrum i gràcies a ell molts ens hem apuntat a fer-nos el nostre aprofitant la seva idea i admirant sempre els seus videos didàctics.

En Miracebo es mereix tot un missatge per a ell tot sol. Ha estat mestre i això se li nota en la manera d’explicar les coses. Aquí us deixo un altre video on parla del planter. Més fàcil d’entendre, impossible.

Un altre més on ens ensenya com preparar llavors per ficar-les al germinador.

I per acabar les lliçons, el video sobre el “Repicado”

La meva versió del germinador

Servidora va agafar idees d’aquí i d’allà per construir-ne un per mi. I us puc assegurar que n’he tingut de sobres per a fer germinar les llavors del meu hortet 🙂

Per acabar, uns enllaços més per si voleu seguir llegint sobre el tema i veure els germinadors que han construït altres companys d’Infojardín com ara en WestyBernaralacid o Ángel y su nieta.

Entrada publicada originalment el 12/03/2008
Revisada i editada el 17/02/2013

Incredible Edible

Planell dels horts del projecte Incredible Edible a Todmorden (Anglaterra).Extret de http://www.incredible-edible-todmorden.co.uk/
Planell dels horts del projecte Incredible Edible a Todmordem (Anglaterra).
Extret de http://www.incredible-edible-todmorden.co.uk/

Us imagineu un parc públic on en comptes de flors i arbustos s’hi cultivin verduretes? O els parterres dels hospitals plens de plantes medicinals? O blat de moro plantat davant de la comissaria de policia? No, no m’he begut l’enteniment. Això existeix i ho podem veure si viatgem a la població de Todmorden (Anglaterra).

El primer cop que vaig sentir a parlar de la Pam Warhurst i del moviment Incredible Edible va ser a La Contra de La Vanguardia del 19 d’Octubre de l’any passat. Va venir a Barcelona per participar al Oh!BCN, un event anual organitzat per persones que ajuden a connectar i a crear sinèrgies entre projectes que comparteixen una mateixa visió propositiva, optimista i altruista.

La Pam hi va participar explicant què fan al seu poble. Us deixo un video on ella mateixa ho explica:

No sé a vosaltres, però a mi em va entusiasmar. És cert que quan penses en aplicar una cosa així a Catalunya de seguida surten els contres: “Aquí plantaries quatre enciams i al dia següent no hi hauria res”, “Els nens juguen a pilota i ho aixafarien tot”, “L’Ajuntament no està per romanços de verdures i als jardiners municipals no els faria gaire gràcia”. No ho sé, potser si. Però si no ho provem no ho sabrem mai. Potser el camí comença per col·laborar amb iniciatives com ara els horts comunitaris que estan sorgint arreu. Hi podem aprendre molt i conèixer i crear sinèrgies amb persones amb interessos comuns. Podem començar per cultivar aquests horts i, com qui no vol la cosa, sembrar uns quants enciams a l’espai públic més proper, a veure què passa.

El mateix dia que vaig llegir l’article de La Vanguardia, vaig enviar un email a Incredible Edible. La resposta va ser gairebé inmediata: hi havia un projecte en marxa a Barcelona. M’adreçaven al seu web: Incredible Edible Barcelona. Ara sembla que han hagut de marxar del solar, haig de mirar de contactar amb l’Alessandro per veure si es segueixen reunint al Carrot Cafe cada dilluns.

Al Pagesos de ciutat de fa dues setmanes en vam parlar de passada, quan mencionavem iniciatives relacionades amb l’horticultura. Però em va semblar que era prou interessant com per tractar-ho al bloc, deixar-vos uns quants enllaços i el video de la Pam.
M’agradaria molt saber què en penseu. Com podriem dur a terme una cosa similar aquí?

Salut!

Victory Gardens, els horts de la guerra

Autor desconegut. 1943
Autor desconegut. 1943

El dia que vaig veure aquesta foto al Facebook de MamaTerra em vaig quedar amb la boca oberta. Horts urbans el 1943! Uns precursors, aquests nens que ara ja deuen ser avis…
Al compartir-la al Twitter, algú em va comentar que possiblement devien estar relacionades amb els Victory Gardens, i al poc que em vaig posar a investigar sobre aquest tema em va atrapar totalment.

Sembla ser que durant la 1a i la 2a Guerra Mundial, hi va haver un moviment molt important al voltant del que ara entenem com a horts urbans. Nord-americans, canadencs, anglesos i alemanys van posar-se a cultivar els seus jardins i parcs públics amb la finalitat d’aconseguir unes hortalisses que degut a la guerra, els arribaven amb dificultats. Si hi afegim que molts grangers en edat de “servir”, estaven ara a les trinxeres, ens podem imaginar que cultivar un hort a casa era el mètode més fàcil per assegurar-te el menjar.

Buscant al Google hi ha moltíssima informació sobre aquest tema. El que sorprèn és que no és tan diferent del moment actual, en el que molta gent està començant a cultivar més per necessitat que per hobby. Els horts comunitaris, l’ajuda comunitària, sorgeix arreu. De fet, tinc pendent compartir amb vosaltres un tema més del que vam parlar al Pagesos de ciutat i que segons com te’l miris, és una versió moderna d’aquests Victory Gardens.

Us deixo dos documents i un parell d’enllaços interessants per si voleu ampliar informació. El primer, aquest video (en anglès) que he trobat a YouTube en el que s’explica com començar un hort. Trobareu força videos si seguiu les recomanacions. El 1975, la PBS també va emetre una sèrie de programes de televisió sobre horticultura, Crocket’s Victory Garden

Manual editat pel Departament d’Agricultura dels Estats Units l’any 1947. L’he baixat de The Victory Gardens Foundation. Molt recomanable donar-hi un cop d’ull o seguir-los a Twitter: @victorygarden2u

I per acabar, la pàgina de la Wikipedia (en anglès) i un recull molt curiós que he trobat en un fòrum inmobiliari.

Cultivar patates en bales de palla

Fa alguns dies que vaig afegir una pàgina al meu Facebook per les fotos que hi penjaven. Es diu  “Grow Food, not lawns” (Cultiva menjar, no gespa). Avui he estat passejant pel seu bloc i hi he trobat idees tan interessants com aquesta: Per si teniu problemes amb l’idioma, us diré que la noia proposa la possibilitat de cultivar moniatos (sweet potatoes) en bales de palla. És molt visual, així que només em queda dir que el que hi afegeixen és compost i que esperen tenir un bon resultat. A vosaltres què us sembla?

1a Marató de Donants 2.0 – Dóna la teva sang!

perfil_851x315
Que hi hagi una Marató de Donants de Sang a Barcelona no és cap novetat. De fet, el Banc de Sang n’organitza més de 60 cada any en diferentes poblacions del país. Però aquesta és diferent. És una Marató 2.0 per tal que tots hi pogueu participar, utilitzant les xarxes socials i difonent el missatge.

Després de Festes, és un moment crític en les reserves del Banc de Sang. Sembla que la grip, que sempre volta per aquestes dates i els excessos nadalencs fa que molta gent no dóni amb la regularitat habitual. I de sang en cal. Cada dia.

Què podeu fer?

D’entrada, donar sang. Si sou de Barcelona, podeu fins i tot concertar dia i hora a través del web de la Marató de Donants. Allà mateix hi trobareu informació sobre com estan les reserves de sang en cada moment (a hores d’ara, només hi ha del grup B- per un dia!).
Si no sou de Barcelona (com és el meu cas), podeu donar sang a la vostra població però també participar de la Marató. Enganxeu els videos als vostres murs del Facebook, piuleu fort a Twitter. Que tothom se n’assabenti i prengui consciència de com és de necessària la sang.

Que no heu donat mai i us fa una mica de “cosa”??

Doncs un deixo un video per tal que veieu com n’és de senzill, enregistrat divendres 4 de Gener a la Unitat Mòbil durant la seva estada a Sabadell.

Algunes dades més, a veure si us acabo de convèncer…

  • 1 de cada 10 persones que entra a un hospital necessitarà transfusions de sang.
  • Tots en podem necessitar algun dia, i per a coses molt quotidianes (una operació de genoll, un part amb complicacions…). Les persones que han patit alguna malaltia greu, com un càncer per exemple, molt probablement han necessitat transfusions de sang. També la gran majoria de persones que han patit algún accident de trànsit, per exemple.
  • Abans us dèiem que des del Banc de Sang cal mantenir unes reserves constants de TOTS els grups sanguinis. Perquè? La sang té diversos components: un d’ells són les plaquetes, per exemple (la seva funció ́principal és la coagulació sanguínia), que caduquen aproximadament al cap de 5 dies d’haver fet una extracció de sang: per això sempre diem que l’ideal és que tots donem sang entre 2-4 vegades l’any. No serviria de res fer una gran crida col·lectiva per tenir, per exemple, 10.000 donacions en un dia. Des del Banc de Sang organitzem les nostres campanyes diàries tenint en compte les necessitats reals de sang.
  • Pot donar sang qualsevol persona sana, d’entre 18 i 65 anys, que pesi mes de 50 quilos.
  • Molta gent no s’anima a donar sang simplement perquè no hi pensa. O perquè té por a les agulles.
  • Segons l’Organització Mundial de la Salut es recomana que hi hagi un ràtio de 45 donants per cada 1.000 habitants. A Catalunya ens hi acostem força, i per molt poquet que no arribem a aquesta xifra. Segur que amb la vostra ajuda, ho aconseguirem.
  • Les reserves de sang a Catalunya acostumen a ressentir-se després de periodes vacacionals: després del Nadal i també després de l’estiu.
  • Tots els grups sanguinis són importants. Si sovint sentiu que parlem molt dels O negatius, això és perquè aquest grup és el de donants universals (la seva sang pot ser transfosa a persones de qualsevol altre grup, per tant és una sang molt necessària en situacions d’urgència. A més, els O negatius només poden rebre sang d’altres O negatius).

Jo hi afegiria una cosa més. Quan vaig a donar, penso en la gent que m’estimo, en els que hi són i en els que ja no estan aqui. Alguns d’ells han necessitat una transfusió en algun moment de la seva vida. I la van poder tenir perque algú, un anònim, va optar per dedicar mitja hora de la seva vida a donar-la. I aquesta és la meva manera d’agraïr-ho. Ho faré mentre m’acceptin, per mi és un acte d’amor.

Animeu-vos a donar sang! A més, et fa sentir bé. I aquesta és una sensació que a tots ens agrada.

Per acabar, gràcies al Banc de Sang per oferir-me ser Ambaixadora. És un plaer donar sang, amb “càrrec honorífic” o sense. Salut!

bio_ambaixadora

3a Fira del Tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana

fira-del-tomaquet-2012Els que em coneixeu de fa temps, sabeu que sempre m’ha cridat l’atenció el tema de les llavors autòctones i les varietats pròpies de cada zona.M’apassiona comprovar com hi ha hortalisses fortament lligades a la gastronomia d’un territori però que per contra no es coneixen a l’altra banda del país.

Estic segura de que això no passa amb el tomàquet: és una de les hortalisses més conegudes i consumides arreu. Però si vols trobar aquell gust que et transporta a la infantesa, si vols ficar-te un trosset a la boca i trobar-hi el sabor d’un tomàquet de debó, has de buscar llavors antigues. Com sigui.

Espero que no us sorprengui amb la fermesa de l’afirmació. La majoria del planter que podeu trobar és de varietats de tomàquets híbrids. Els diuen F1, i no precisament perque els agradin les curses. Són llavors tractades al laboratori per trobar la màxima producció i que siguin plantes resistents a les plagues més habituals.

Però.. I EL GUST? Aquests senyors del laboratori s’han preocupat de que els tomàquets tinguin gust a tomàquet?

Ric tota sola pensant en la quantitat de Mauricios que m’he menjat aquest estiu (i si no li trobes la gràcia a això, és que encara no has vist aquest video).

A l’hort de casa sempre tinc dificultats per cultivar tomàquets. Cada any us explico que sempre acabo amb plagues d’aranya roja que em fan malbé la majoria de les mates. Però aqui estem, lluitant contra ella i conseguint collir tomàquets que tenen gust del que han de tenir.

Si em quedo curta, els compro. Però no al super de la cantonada, d’aquells que van a 1€ els 2 kgs. M’acosto al mercat i vaig directa als pagesos que venen la seva producció. Ells són els guardians d’aquest tresor que són les varietats antigues de tomàquets.

Fa un parell de dissabtes vaig estar a Eulàlia de Ronçana, on gràcies a la tasca de gent que intenta que aquestes meravelles no es perdin, es va celebrar la 3a edició de la Fira del Tomàquet.

Santa Eulàlia és aprop de Sabadell, a només mitja horeta de cotxe. Però no tant aprop com per trobar-hi exactament les mateixes varietats que aqui. Curiós.

Les anomenades “varietats antigues” són pròpies de cada comarca, de cada poble fins i tot. Són antigues perquè els seus antecessors són aquells tomàquets que es cultivaven fa temps, quan això dels híbrids ni se sabia què era.

I estan adaptades a les particularitats de cada poble: a la seva terra, al seu clima, a la seva aigua. Si em puc permetre una llicència romàntica, diria que fins i tot a les mans d’aquell pagès que amb tot el seu amor, cull el millor dels seus tomàquets per conservar-ne les seves llavors per l’estiu següent.

A la Fira es poden trobar aquests fruits tan preuats que s’estan recuperant. Perque hi ha gent que lluita per mantenir-ne el cultiu, aquesta cultura de la terra que la globalització està destruïnt.

Vaig tenir la sort de poder assistir a la visita guiada a  l’Hort de l’Espelt, un hort en el què l’Associació  Llavors orientals cultiva aquestes varietats que tenen un peu a l’UVI. Ens hem tornat tan còmodes que ens és més fàcil comprar planter del que sigui que gaudir de l’experiència de collir aquells tomàquets que tu mateix has sembrat.

Visitar un hort i que te l’ensenyi qui el treballa és la millor experiència que hi ha per a qualsevol neòfit en el tema. I si a més hi ha la persona que entén de bitxos i plagues, el rien ne va plus.
Per a mostra un botó.

Teniu una segona oportunitat per assistir a aquestes activitats el dia 8 de Setembre. Intenteu organitzar-vos una mica per poder participar en les dues activitats més importants que hi ha: la visita a l’hort i el taller posterior amb la Bàrbara, on us explicarà tot de remeis ecològics per tractar les plagues.
Val la pena. Salut!