Aprèn a cultivar el teu hort urbà

Inici » Cultius » 1eres Jornades sobre cultius tradicionals

1eres Jornades sobre cultius tradicionals

536 3

L’any 2007 vaig assistir a les 1eres Jornades sobre Cultius tradicionals que van tenir lloc a Mura. Organitzat per la gent de Les Refardes, van presentar els resultats de la prospecció etnobotànica del patrimoni genètic agrícola del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

Avui m’ha caigut a les mans la documentació que ens van donar i he pensat que valdria la pena posar-la aqui, bàsicament perque parla de varietats que s’han perdut i que estan buscant.

Si per casualitat seguiu cultivant-ne alguna, podeu contactar amb ells a lesrefardes@gaiadea.org

La zona del Parc de Sant Llorenç

L’explotació forestal i la vinya ha estat l’activitat econòmica tradicional d’aquesta zona. L’activitat agrícola de sempre ha sigut força residual, hi han predominat els cultius de secà (cereals, patata i mongeta). Actualment la majoria de les terres agrícoles estan abandonades o envaïdes pel bosc.
La gent gran de la zona recorda que l’aigua els regadius mínims i l’horta no era exhuberant ni variada.

Informació recopilada als següents pobles i de les següents persones

Mura (Joan Closes de Can Cullerola, Andreu del Celler, Pere Fabrés del Molí del Mig, Joan Pla de Cal Soldat, Joan Canals, Jordi de Cal Carter, Josep i Dolors del Puig de la Bauma, Miqueló de Sant Lleïr)
Rocafort (Enric Pérez i Maria Manuvents, Carme Flaqué i Alberto).
Matadepera (Alba de Can Pèlachs, Miquel Orriols de Can Vinyers, Pau Soler o Pauet, Joaquim de Sant Joan de Cal Candi, Mingo Comasòlives i el Senen de La Barata)
Monistrol de Calders ( Ramón Franch, Joan de Cal Geroni i Feliu Catot Ponsa)
Granera (alcalde i Josep Torra de Casa Torra)
Sant Llorenç Savall (Teresa de Cal Daví, Josep Caba)
Castellar del Vallès (Josep i Rosa de Can Bogunyà, Josep Juliana, Adolfo i Paca de El Castell Calqueri, Enric, Josep de Cal Sans).
Manresa (Sadurní Playà i Enric Casasayes)
Viladordís (Salvans de Casa Garriga)
Navarcles (Calderí i Esteve)
Pont de Vilomara (Josep Gonfaus de El Companyó).

Les varietats recollides

Es consideren molt interessants les 6 varietats de tomàquets de penjar recollits de bon calibre, excel.lent conservació i algun de forma ben peculiar com el del Miquel Orriols, el de la república i el llarg de Cal Candi.
Per aconseguir una bona conservació és bo recollir-los quan comencen a madurar i en lluna vella.

De les varietats de tomàquets d’amanir destaquem:

  • Tomàquet Rosa: molt apreciat a la zona de Mura, té la paret gruixuda, gros, buit i molt dolç
  • Tomàquet Esquena Verd: molt apreciat al Bages, quan és madur té les espatlles verdoses, és ple, dolç i produeix molt.
  • Tomàquet Pare Benet: és rosa i buit, i té el “cap” més estret que el “cul”.

Pel que fa a les diferents varietats de mongeta recollides destaquem:

  • Mongeta Custòdia: grana rodona i fa una mica de floreta a l’ull. Germinació molt delicada per massa fondària. Segons la Carme de Cal Cullerola per tendre són molt bones i per sec encara més bones que les del ganxet ja que es paeixen millor provocant menys flatulències. Segons en Josep i la Dolors del Puig de la Bauma per tendre no val res i té un cicle més llarg que d’altres varietats.
  • Mongeta Afartapobres: Grana força grossa, marroneta, molt semblant a la del veremar tot i que és més fosca. Molt apreciada per menjar tendre i també per sec ja que són molt plenes.
  • Mongeta Veremar o Rènegues: Grana grossa, soferta i avança molt. És interessant que tingui un cicle molt curt per evitar gelades primerenques i l’alta producció. Pel consum en tendre és molt fina i pel consum en sec és molt gustosa i atipa molt. La conservació com totes les varietas amb grana de color a partir de gener es comença a notar la pell (Josep i Dolors del Puig de la Bauma). La Maria i l’Enric de Rocafort destaquen que germina més fàcilment que la del ganxet i pel consum en tendre creuen que de seguida fa fils i pel consum en sec és un pel farinosa i té un gust més fort.
  • Mongeta Llaminera: Grana allargada, petita i de color vermell, granatós. Segons la Teresa de El Davi és una varietat molt productiva tot i que “pesa” poc.
  • Mongeta del Ganxet, Filaire o d’Aspre: Grana blanca, algunes tenen el ganxo més marcat, altre més “planxades” de les 4 varietats del ganxet trobades. Gairebé totes coincideixen en que tot i ser les més valorades hi ha altres varietats molt més bones.
  • Mongeta del Genoll, Genollet o Genoll de Crist: És molt apreciada per consumir en tendre, com en Josep de Can Bogunyà, tot i que també s’aprecia per consum en sec. En aquesta zona les mongets es sembren a principi de Juliol i es recullen abans de que arribin els primers freds, a principis d’Octubre. Els entrevistats coincideixen que són més gustoses les de color que les blanques.

Altres varietats:

  • Col de Manresa: Segons en Sadurní fa un cabdell poc atapeït i si no fa fred fa fulles molt grans i no cabdella.
  • Col Paperina: és la que es sembra més tardana i arriba a la primavera, no fa cabdell i té una mida petita.
  • Bròquil vermell, morat o negre: aquest és l’únic bròquil que hi havia fa uns anys, molt fi de gust i el cap atapeït i d’un color morat.
  • Cigronet: Cigró petit molt gustós i apreciat a la zona. Té un baix rendiment i és molt delicat tant per l’excés o falta d’aigua, com per problemes fitosanitaris. La majoria de pagesos de la zona l’han deixat de fer.
  • Enciam dels 3 caps: és del tipus orella de burro, allargat però puja amb tres caps diferenciats i té la fulla més fina.
  • Enciam Carxofet: fulla molt tendre, és com un cabdell de Tudela però més gran i aixafat.
  • Escarola de Cabell d’Àngel: fa una fulla molt prima i arrissada, fa un cap petit i no cal lligar-la per blanquejar-la ja que és molt tupida.

Varietats de cultius d’horta que la gent de la zona recorda però no s’han trobat:

  • Col d’hivern: segons en Josep del Puig de la Bauma es planta a l’agost, a la primavera si li talles l’ull va brotant i aquests brotons són boníssims, com és glaça més bona és. Molts dels pagesos recorden que a La Mata se’n feien moltes. El Pau Soler de Matadepera recorda que quan li tocava el fred a l’ull de dalt era deliciosa, no fa cabdell i 0,5 mts d’alçada. Es cuinava amb cigrons.
  • Mongeta catalaneta: segons en Josep de Cal Torra de Granera era de mata baixa, grana petita i llarga, tipus ganxet en petit , no tant fina i més farinosa.
  • Mongeta grogueta: segons en Josep de Cal Torra de Granera era de mata baixa, tipus ganxet en petit, no tant fina i més farinosa, pel secà.
  • Ganxet Terrer: maduració esglaonada, no té res a veure amb la del ganxet d’ara.
  • Mongeta Filaire: segons en Josep Llorenç feia competència a la del ganxet, el nom vé de que fa fil com el ganxet, més rabessudes, blanques sense ganxo, arribaven abans i a la zona amb les gelades primerenques era interessant, era molt bona i recorda que la gent anava a Monistrol a buscar llavor perque deia que anava bé que vinguessin de dalt i es cultivessin més avall.

Fruiters localitzats

  • Mura: Can Cullerola: poma de ciri groc, prunera Clàudia i culló de frare; Cal Soldat: vinya de la varietat sumoll, picapoll i garnatxa; Les Refardes: poma magdalena, pera d’hivern; Cal Miqueló: pera d’hivern, figuera blanca de mort; Sant Lleïr: olivera vera, verdal, pera d’hivern allargada, d’hivern arrodonida.
  • Monistrol de Calders: a Mas Saladich han arrencat recentment les pomeres del ciri, de les que se’n van empeltar a Sant Feliu de Sasserra (se’n té el contacte)
  • Matadepera: Cal Candi: Olivera Tinenta (era la varietat més comú), pomera Lluïsa o Mariana (ratllada vermella, petita i rodoneta), i una que no coneix el nom (groga amb galta vermella, una mica farinosa i molt tardana); codony de sempre (el que va venir d’Andalusia fa els fruits més grans), figuera Saiola, pera llimonera i grossa vermella. En Pauet de Matadepera recorda la poma Vicenta i el prèssec Gavatx. Pera d’hivern, d’estiu, Sant Jaume, figuera saiola, codony del país, albercoc del suro, de Can Pèlags. Figuera blanca de Can Vinyers, d’hivern coure.
  • Sant Llorenç: Figuera bardissot, saiola, coll de dama de El Daví. Pera camosinai varietas de pruneres, pereres i cirerers però no recorda de quina varietat són.
  • Castellar del Vallès: Josep Juliana: avellaner negreta, olivera tinenta, vera, blanc-roig, alguna servera. Figuera coll de dama, pomera del ciri. Enric: presseguer boníssim vermellós i sucós.
  • Pont de Vilomara: El Companyó: Vinya sumoll, malvasía. Olivera verdal, corbella, blanqueta, vera, arbequina. Pera d’hivern.

Varietats de fruiters que la gent de la zona recorda però no s’han trobat

Vinya garnatxa vermell, negre, blanc. Moscatell blanc, negre, vermell. Sant Jaume, Aramó, Carrega rucs, Cirera negra, pera moscatelles, ametller desmai, comú, mollàs, pruna morro de porc, figuera gota de mel.

3 Comments

  • Anonymous ha dit:

    E·stic interesada amb trobar las pomeras del “ciri”, agrairia alguna informació, es llástima que es perdin perqué son deliciosas.

  • Carmen ha dit:

    Estic interesada emb trobar las pomeres del “ciri”, per plantarne algunas a casa meva, las menjaba de petita i son bonisimas.Agrairia alguna adressa o teléfon de contacte.

  • Ester ha dit:

    Hola Carmen!

    Doncs et recomanaria que et posessis en contacte amb “Les Refardes”, ja que ells són els que van dur a terme aquest inventari de varietats antigues.

    Tens l’enllaç a la seva web i el correu electrònic en aquesta mateixa entrada.

    Que hi hagi sort!!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.