L’hort urbà l’estiu de 2014

Com van, aquests hortets? Aish, sense cap dubte, aquesta em sembla l’època més bonica de tot l’any: tot creix i cada dia és un nou descobriment. Surten les primeres flors, es formen els primers fruits i les collites són les millors del món mundial. Oi que si?

Què esteu cultivant aquest any?

Ja sabeu que sóc tafanera de mena i m’encanta saber què esteu cultivant als vostres horts. El meu (com sempre), és un monogràfic de pebrots. Amb tot l’enrenou de la sortida del llibre se’m va passar preparar el planter de tomàquets. Una llàstima, perquè tenia algunes varietats interessants per sembrar. Al final he acabat comprant planter de cirerols (xerrys) i de fet els vaig trasplantar el passat diumenge pel matí.

De pebrots, n’hi ha 7 varietats: els fixes que no fallen mai són les piparres i bitxo de Girona, amb 8 mates de cada. N’hi ha 8 més del verd italià i amb això gairebé ocupem totes les torretes de la terrassa de l’hort okupa de casa els pares.
Al pati hi he plantat 4 mates de pebrot penis que em va regalar en Roch, un amic d’Infojardín i que segur que us afartareu de veure perquè la seva forma picantona em té ben encuriosida. També hi ha un híbrid que em va enviar en @jardinerd i que em va semblar ben curiós. Un híbrid? Doncs si, és una varietat que es va crear per atzar al seu hort i que pot estar molt bé. L’ha batejat com a pebrot rodó d’Endor, un nom certament friki, hahaha!

Al balcó del pis hi he plantat les varietats picants: 4 plantes de jalapeños i una de cayena, suficients pel consum a la cuina durant tot l’any, ja que a casa només som dues persones. El que no tinc aquest any són pebrots de Padrón, se’m van oblidar! Però encara sóc a temps de comprar algunes mates 😉

Aquest any he canviat la ubicació de la jardinera dels cogombres i l’he pujada a la terrassa. De moment sembla que la producció és molt més abundant tot i que hi ha més d’un factor que ha canviat: aquí hi tenen moltes més hores de sol directe i més ventilació. D’altra banda hi ha tres mates en comptes de dues, i això pot influir positivament en un increment de fruits al haver-hi més flors masculines i femenines.

Els enciams (fulla de roure, batavia i maravilla) segueixen a bon ritme i de moment seguiré cultivant-los a la taula. Em resulta molt pràctic això de treballar a peu dret i em meravella lo bé que creix tot en la barreja de fibra de coco i humus de cuc. Els raves creixen de seguida i he tornat a sembrar remolatxes per ma mare, a qui li encanten.

Aquest any he tingut moltes més visites d’ocells que d’altres temporades, i per això he hagut de protegir els enciams amb una malla, especialment quan acabo de trasplantar-los. Però el resultat segueix sent espectacular i entre la taula de cultiu i un parell de torretes, tinc enciams fins i tot per regalar. De fet, en tenim per tres famílies de dues persones…

I què és el que no va bé a l’hort?

Fa alguns mesos vaig prometre que també explicaria els meus fracassos i no vull faltar a la meva paraula. Sóc positiva de mena i quan alguna cosa no va bé, intento aprendre de l’error, raonant què és el que no ha anat bé del tot i perquè. Amb el temps, te n’adones de que gairebé sempre ha estat per culpa teva, ja sigui per una ubicació poc apropiada, manca de volum de la jardinera o…  de paciència.

El meu chayote, amb la il·lusió que em feia, ha mort. Ho sento molt, Karin! Estava preciós, amb moltes fulles però em penso que el lloc no li va anar bé del tot. El vaig plantar en una jardinera gran (la única que tinc a terra-terra), al costat de l’alquequengi, que està enorme i ple de fruits. Estic segura de que no vaig fer bé i que l’ombra que li proporcionava aquesta planta hi té molt a veure.
Tornaré a intentar-ho l’any vinent a la terrassa!

En la imatge de la taula de cultiu hi podeu veure una planta que està al fons de tot. En sobresurten moltes tiges i eren uns raves que vaig sembrar i que suposadament tenen gust de meló. Després de prop de tres mesos els vaig arrencar perquè les seves tiges s’estaven enredant amb els enciams i les remolatxes, i el cas és que no s’ha format una arrel rodoneta com m’esperava, sino una d’allargada que no vaig poder ni provar, de tan petita com era.
Els tornaré a sembrar sols, en una jardinera on ara hi ha tres enciams i no hi posaré res més. A veure què tal van allà. Si més no, no s’enredaran amb res.

I el que va bé?

Apart d’aquests errors que us he explicat, tot el demés segueix a bon ritme. Els carbassons rodons (o zapallitos) estan creixent molt bé i el que em té fascinada és la parra, que aquest any s’ha decidit a fer raïm. Per fi!!!!
Els consells del Mestre Peret sobre com l’havia de podar sembla que van anar bé i ara només reso perquè el raïm segueixi creixent i no sorgeixi cap problema.

Tot i les pluges que vam tenir fa un parell de setmanes, totes les hortalisses estan bé i no hi ha fongs. Sembla que la cua de cavall i el purí d’ortigues fan bé la seva feina, ja que els estat aplicant com a preventius cada quize dies. Sort o casualitat? Doncs no ho sé, però a mi m’han funcionat rebé i de moment el coure i el sofre segueixen desats a l’armari.

Ara que comença a apretar la calor, he d’estar ben atenta a la (segura) aparició de l’aranya vermella, el meu taló d’Aquil·les hortolà. A veure qui podrà més: ella o  jo.

I els vostres horts, com van? Teniu problemes o dubtes? Ja sabeu que podeu contactar-me a través del formulari del blog o a les xarxes socials (teniu els enllaços a dalt de tot). Vinga, va. Expliqueu-me cosetes!
Salut!