Com plantar calçots

Siiii, que ja ho sé que tots anem de cul en aquests moments amb l’hortet. Que si rega, que si recull, que si una plaga, que si fer pots de conserva… És el que té l’estiu, però això no ens ha de fer oblidar que passat aquests mesos tan intensos, comença la tardor, i amb ella un bon grapat de cultius que hem de començar a preparar ja. Ara mateix. I els calçots són un d’ells.

Després de la experiència de l’any passat, vaig decidir que aquest cop els plantaria com s’ha fet tota la vida: a partir de cebes. I ja les tinc de camí cap a casa, Tan bon punt arribin arrancaré les carbassoneres, ja que la jardinera grossa és l’únic lloc on tinc prou espai per cultivar-los.

Això dels calçots és un dels cultius més sorprenents que hi ha i que sempre m’ha meravellat, potser perque té lloc en dues fases que cal conèixer per no cometre el mateix error que vaig tenir jo. El primer any d’hortet, vaig comprar emocionada un sobre de llavors de “Cebolla blanca tardía de Lérida para calçots”. Les vaig sembrar, quan vaig sortir les vaig anar calçant i el resultat va ser una mena de cosa molt estranya, a mig camí entre una ceba i un ceballot gruixut.

Sort que a Infojardín el gran Mestre Peret ens va il·lustrar compartint la seva experiència. Ell viu a Móra La Nova i ha cultivat calçots de sempre. Gràcies a les seves explicacions vaig saber que a la primavera es sembra la llavor de la ceba, que es cultiva com una ceba normal i que s’arranca al començar l’estiu. Durant aquests mesos calorosos es guarda i es torna a plantar ara, des de finals d’agost fins a mitjans de setembre. Per tant, el que heu de buscar ara si voleu menjar calçots a primers d’any són cebes de calçots. No llavors.
D’aquesta ceba, en sortiran els calçots. És a dir: d’una sola ceba en podrem collir de tres a set o vuit calçots.

Com plantar les cebes de calçots

Un cop tingueu les cebes, cal seguir el següent procediment:

• Treballar bé la terra i deixar-la ben esponjosa (recordeu que les hortalisses d’arrel agraeixen que el substrat sigui flonjo).

• Regar bé el substrat, que quedi xop. Així podrem enterrar a continuació les cebes sense arribar a cobrir-les. Enfonseu-les deixant una tercera part fora del substrat fins que comencin a sortir-ne les primeres fulles, que apareixeran al cap d’uns 20 dies. Cal deixar uns 10 cms entre rengleres i uns 20-30 entre cebes. Si són petites, amb 20 n’hi ha prou.

• El mateix dia que les planteu, afegiu-hi una bona quantitat d’adob de manera superficial, no barrejat amb la terra. S’anirà incorporant al substrat conforme aneu regant.

• Quan les tiges que sortiran tinguin una alçada d’uns 20 cms aproximadament, serà el moment de calçar-los. Això farà que segueixin creixent i que la part enterrada quedi blanca. Anirem repetint aquest procediment segons vagin creixent fins arribar el moment d’arrencar-los, que serà quan tinguin el gruix que nosaltres considerem acceptable (normalment a mitjans de gener).

Cultivant calçots en contenidors

Els que cultiveu en contenidors cal que tingueu present que necessiteu tenir espai vertical per quan us calgui anar-los calçant. Penseu-hi abans de sembrar les cebes, perque un cop arrelades no és convenient canviar-les de lloc.

Un invent molt interessant si no teniu cap jardinera ben fonda, és un truc que em van explicar i que consisteix en retallar la part superior i inferior d’una ampolla d’aigua o d’una garrafa, de manera que ens quedi com un tub. L’enterrarem al substrat posant-hi el calçot a dintre, i ens servirà per tenir més espai vertical per anar-lo calçant segons vagi creixent.
No cal que enterreu l’ampolla el mateix moment de plantar la ceba, podeu fer-ho quan us quedeu sense espai vertical per calçar.

Tallar o no tallar les cebes (i un secret de pagès!)

Tradicionalment, sempre s’ha tallat una tercera part de la ceba del calçot abans de plantar-la a terra. La finalitat d’aquest tall era que en brotessin més calçots. Però parlant amb en Narcís, l’enginyer tècnic agrícola d’Agrorganics, em va explicar que s’havia publicat una fitxa tècnica molt interessant en la que es presentaven els resultats d’un estudi que valorava aquesta pràctica.

Per nosaltres, no és gaire feina tallar un tros de ceba, però pels pagesos professionals, la mà d’obra que implica és brutal. M’imagino que us agradarà llegir-ho i treure’n les vostres pròpies conclusions, així que us el deixo a continuació:

En Narcís també em va explicar una cosa ben curiosa: Malgrat les cebes petites fan menys calçots per ceba, el que si tenen es que són més precoces, ja que han de tirar endavant menys calçots i ho aconsegueixen abans. M’explicava que hi ha pagesos que planten primer cebes petites, per a poder tenir calçots a final de novembre o principis de desembre. Són els primers i els paguen millor. La segona plantada la fan de cebes més grosses, que arriben en plena temporada i seran més productius (però el preu serà inferior).