No, no necessites testos de molta fondària per plantar pastanagues al teu hort urbà. La natura és tan sàvia que si arriben a la base del test, giraran i començaran a créixer de costat. Seran pastanagues autèntiques, en forma de “L”, originals i igual de bones. T’explico més sobre el seu cultiu.
Què has de saber per plantar pastanagues a casa?
- Època de conreu: Tot l’any
- Sembra: 0,2 cm de profunditat
- Mida de test per planta: 2 litres
- Ubicació: a ple sol tot i que admet semiombra
- Reg: regar abans que el substrat s’assequi del tot
- Adob: afegeix humus de cuc abans de la sembra i utilitza un fertilitzant de suport durant el cultiu
- Collita: a partir de les 12 setmanes des de la sembra
- Pots plantar pastanaga a prop d‘all, bleda, ceba, enciam, pèsol, porro, rave i tomàquet
- No la cultivis al costat d’altres plantes de la mateixa família: api, api-rave, fonoll, julivert i xirivía.
Com sembrar llavors de pastanaga
En tractar-se d’una hortalissa d’arrel, el millor és fer-ne una sembra directa. Són llavors realment petites i, per tant, més difícils de manipular. Tingues paciència o prova de barrejar les llavors amb una mica de sorra, per sembrar lentament sobre la terra, com qui li tira sal a l’amanida.
- Forma solcs poc profunds en el substrat i reparteix les llavors. Sigues generós quant a la quantitat: moltes no germinaran, així que val més curar-se en salut.
- Cobreix-les amb el substrat (a penes 0,2 cm de profunditat) i rega a continuació amb un polvoritzador per no enterrar-les més del compte.
- Si vols sembrar varis rengles, separa’ls a 20 cm. Al cap d’un parell de setmanes ja hauran germinat i podràs aclarir (eliminar) les que hagin nascut molt juntes, intentant deixar una sola planta cada 5 centímetres.
- Les pastanagues triguen aproximadament uns 15 dies a germinar, i necessiten un nivell molt alt d’humitat. Fes servir un encoixinat per evitar l’evaporació.
Consell:
Si a casa us agraden les pastanagues, prova a anar fent sembres regulars per poder-ne collir durant tot l’any. Només durant els mesos més freds veuràs que els costa tirar endavant.
Espera que creixin una mica abans d’aclarir-les: seran petites però pots aprofitar-les a l’amanida. Són molt bones!
Quan es poden plantar les pastanagues?
Tot i que als sobres de llavors hi posa que les pastanagues es poden sembrar durant tot l’any, en realitat això depèn del clima i de les temperatures màximes i mínimes que hi hagi a la teva zona. Les llavors germinen a qualsevol temperatura per sobre dels 8ºC. i per créixer, necessiten uns 16-21ºC. Poden resistir temperatures de -5ºC tot i que el fred alenteix el creixement. Per sobre dels 28ºC, poden iniciar el procés de floració.
El més habitual és fer les sembres a finals d’hivern i a finals d’estiu perquè es puguin desenvolupar correctament amb les temperatures de primavera i tardor.
Com plantar pastanagues en test: la guia completa
No sé per què, però existeix la creença que les pastanagues necessiten un contenidor de molta profunditat. Quan compris les llavors, fixa’t en les indicacions sobre la forma i la longitud de cada varietat, ja que n’hi ha de més curtes, i fins i tot amb forma rodona, que poden adaptar-se millor a la forma dels teus tests.
Substrat
Les pastanagues es fan molt bé a l’hort urbà perquè els substrats solen ser flonjos, esponjosos i sense pedres. De fet, conec més d’un pagès que ha deixat de plantar pastanagues al seu hort d’autoconsum perquè la seva terra és molt argilosa i no creixen bé.
A l’hort urbà partim amb avantatge, aprofitem-lo! Pots alleugerir el teu substrat afegint perlita o vermiculita, ja que com menys resistència trobi l’arrel per engreixar-se, millor creixerà.
Mida de test per plantar pastanagues
Tot i que és recomanable disposar d’un mínim de 20 cm d’alçada per cultivar-les, si les pastanagues creixen tant que arriben fins al fons del recipient, s’hi adaptaran. Potser acabes collint alguna pastanaga ramificada o en forma de L.
Que tinguin formes rares no canvia el seu bon gust, així que fes servir allò que tinguis al teu abast, ja sigui un test, una jardinera, un caixó o una taula de cultiu.
Llum i ubicació
A les pastanagues els agrada estar a sol directe tot i que no són tan exigents en quantitat d’hores de sol com ara els tomàquets. Una ubicació on rebin poques hores de sol directe també els pot venir bé.
Com cuidar les plantes de pastanaga
Cada quan cal regar les pastanagues?
El reg de les hortalisses que es poden cultivar durant tot l’any sempre depèn de l’estació, de la calor, de com estigui d’avançat el cultiu i del substrat i mida de test. És difícil (per no dir impossible), marcar una pauta de reg i una dosificació estàndard.
La norma a seguir seria evitar que el substrat s’assequi completament entre regs. La manca d’humitat fa que la pell s’endureixi.
En collir les teves primeres pastanagues, valora’n la textura i la mida: et servirà per saber si hauries d’haver regat més o esperar més o menys per collir-les.
Adobs i fertilitzants
Tingues en compte que la pastanaga no és un cultiu ràpid: romandrà a l’hort durant 3 mesos com a mínim i per això seria convenient afegir adob a l’aigua de reg un cop al mes o cada quinze dies. Utilitza un fertilitzant ric en nitrogen després de trasplantar i un altre ric en potassi per a l’engreix.
Quan es poden collir les pastanagues?
Quan les pastanagues comencen a engreixar, sobresurten una mica sobre la terra, pel que és fàcil anar-ne controlant el creixement. Si tens dubtes sobre la seva mida, arrenca’n una o remou lleugerament la terra del voltant per veure com estan.
Si en aclarir-les has deixat 5 cm de separació entre plantes, cull-les abans dels 3 mesos de manera alterna, una si i una altra no. Així, aconseguiràs pastanagues molt dolces i tendres, que ben rentades no cal ni pelar. Les que quedin a terra, tindran més espai per créixer.
Això sí, totes les varietats endureixen la tija central quan passa el moment òptim de recol·lecció. El millor és aprendre de la teva pròpia experiència: ves fent tastets per comprovar quantes setmanes necessiten exactament per estar perfectes.
Consell:
Les fulles de pastanaga són comestibles tot i que tenen un sabor particular: cal tastar-ho per veure si t’agrada. Utilitza-les en amanides, tallant-les fines sobre altres hortalisses de fulla.
Plagues i problemes habituals al cultiu de pastanaga
En els primers estadis del creixement, pot aparèixer pugó, cargols i llimacs. Tots aquests problemes són fàcilment controlables en un hort en testos.
En zones plujoses, poden aparèixer fongs com l’oïdi o el míldiu.
La plaga més preocupant és la mosca de la pastanaga. Però també t’he de dir que jo mai l’he patida a l’hortet. Aquesta mosca diposita els seus ous a terra i les larves s’introdueixen a les arrels, formant galeries. Diuen que plantar alls a prop de les pastanagues evita la seva aparició però no he pogut comprovar-ne l’efectivitat.
Com aconseguir llavors de pastanaga
La pastanaga (Daucus carota subsp. sativus) és una planta d’arrel de cicle bianual. Això significa que el primer any acumula energies a l’arrel, i el segon floreix. En realitat, les collim molt abans per consumir-les, a partir dels tres mesos, però el seu cicle es pot accelerar en determinades condicions, com per exemple, sota la calor de l’estiu.
Si les teves plantes inicien el procés de floració, gaudeix-ne: la flor té forma de para-sol i per això es classifica la pastanaga dins de la família de les Apiaceae (que abans es deia Umbel·líferes). Veuràs com comencen a aparèixer pol·linitzadors de tota mena, és un espectacle seure i observar.
Un cop s’assequin les flors, podràs extreure’n les teves pròpies llavors i tornar a plantar pastanagues a casa.
Varietats de pastanaga de colors
No, la pastanaga “original” no era de color taronja. Les primeres pastanagues van arribar a Europa gràcies al comerç fenici, grec i romà amb Àsia Central, i eren de color ivori, morat, groc i vermellós. Com a curiositat s’ha explicat que a Holanda, se n’havia modificat el color en honor al rei, Guillem d’Orange. Però sincerament, crec que els agricultors estaven més preocupats a seleccionar varietats que donessin fruits més resistents i més grans que a homenatjar el seu rei.
Tot i això, encara es poden aconseguir llavors de varietats de colors diferents del taronja com ara la pastanaga morada de Montuïri (Mallorca) o la pastanaga de sang vermella violeta. Les pots trobar a la botiga de Les Refardes.
A casa, les que m’han donat millors resultats han estat dues varietats de color taronja: la Chantenay (d’arrel més curta i gruixuda) i la rodona de París (sembla un rave gros).
Dubtes freqüents sobre el conreu de pastanaga
Si, pots agilitzar el procés posant-les en remull durant un parell d’hores o un dia sencer abans de sembrar.
També pots col·locar-les entre dos papers de cuina humitejats fins que germinin. Aquest procés requereix més paciència i unes pinces per traslladar-les posteriorment a l’hort, ja que són llavors molt petites.
Prova amb un sembrador manual de llavors, és molt pràctic per a tota mena de llavors petites. També pots provar amb les llavors en format cinta. Mira el vídeo que he deixat a dalt per verure com es sembren.
Si et refereixes a fer rebrotar la part superior d’una pastanaga posant-la en aigua, doncs sí. Farà fulles i creixerà una mica. Però no aconseguiràs una pastanaga sencera una altra vegada.
Potser les has enterrades massa, o el substrat s’ha assecat durant el procés de germinació per falta d’humitat. També podria ser que les llavors estiguin caducades.
Revisa si pot ser alguna d’aquestes coses.
