Com plantar pebrot

Els fruits de les plantes del gènere Capscicum reben el nom de pebrot, pebre, pebrera, pimentó o bitxo. Aquestes plantes de la família de les solanàcies poden cultivar-se tant en testos com en un hort a terra. T’expliquem com sembrar, regar i cultivar les teves mates de pebrot a casa.

Què necessites per cultivar pebrot a casa?

El pebrot és un dels cultius estrella dels horts d’estiu. Es sembren a finals d’hivern, es trasplanten a la primavera i es cullen al llarg de tot l’estiu. A més, hi ha una oferta gairebé infinita de varietats per triar en funció dels teus usos i preferències culinàries.

Necessiten sol directe, adob i un entutorat que pot ser opcional. Desenvoluparem tots aquests temes en aquesta guia de cultiu, però si tens pressa, et deixo un vídeo resum que t’aclarirà la majoria dels teus dubtes:

Com es sembren els pebrots

Les llavors de pebrot triguen força a germinar, encara que el més habitual és que ho facin al cap d’entre 7 i 14 dies. Et recomano començar els planters de pebrot amb força antelació, fins i tot abans que el de tomàquets.

Et serà d’ajuda posar les llavors en remull el dia abans de la sembra, que cal fer de manera molt superficial i enterrant la llavor a no més d’1 cm de profunditat. Si a continuació els hi proporciones calor, la germinació serà més ràpida.

A les 6 o 8 setmanes després de la sembra, ja tindran la mida apropiada per trasplantar-los a l’hort. Normalment es recomana que tinguin unes 5 o 6 fulles però t’asseguro que els he trasplantat sent més petits i no he tingut cap problema.

Com plantar pebrots i xilis

Trasplantament i marc de plantació

Per trasplantar els pebrots, enterra la tija fins a l’alçada aproximada dels cotiledons (si encara en té). Compacta lleugerament el substrat al voltant de la tija per evitar que quedin bosses d’aire i rega generosament.

Compte si has previst trasplantar els pebrots amb la primavera molt avançada o a principis d’estiu. En aquests casos, és millor trasplantar al capvespre perquè la planta tingui temps de fer-se a la seva nova llar abans de rebre els raigs del sol.
El procés del trasplant és estressant per a qualsevol planta, per la qual cosa mai no està de més intentar que els sigui més suportable.

En horts a terra, el marc de plantació recomanat és d’1 metre entre línies i mig metre entre plantes. Aquestes distàncies se solen ajustar en funció de la varietat. Els pebrots de fruits petits es poden trasplantar a distàncies de 80 cm entre línies i 40 cm entre plantes.

Quantes plantes de pebrot puc cultivar en un test?

Els pebrots o bitxos de mida petita creixeran sense problemes en testos de 15 litres per planta. Però els de fruits més grans necessiten més volum (25-30 litres) per desenvolupar-se bé. Compte, que estem parlant d’una planta per test.

Si utilitzes jardineres grans, separa les mates uns 35 cm de distància i evita barrejar varietats, especialment si una és un pebrot picant o corres el risc que s’hibridin i acabin picant totes.

En taules de cultiu i horts en escala, a més de la separació, és important que les plantes rebin molt de sol directe o en cas contrari, aconseguiràs pocs fruits. Evita cultivar davant d’elles altres plantes que poden ser més altes (els tomàquets, per exemple), ja que en créixer els faran ombra.

Si cultives seguint el mètode de l’hort en 1 metre quadrat, es recomana una única planta per quadre. Tingues en compte el consell anterior respecte a l’alçada de les plantes que plantaràs a la resta de quadres per evitar ombres.

Pensa que una mata de pebrot quan creix sol mesurar uns 40-50 cm d’amplada, i d’alçada arriba a assolir 1 metre (segons la varietat).

Substrat

Si el teu hort és a terra, treballa bé la terra abans de sembrar perquè quedi flluixa i afegeix l’adob que utilitzis habitualment.

Si estàs començant un test hort amb substrat nou o específic per a hort urbà, no cal que hi afegeixis més de moment. Omple el test o la jardinera, trasplanta i no oblidis que caldrà afegir fertilitzant d’aquí a poc (t’ho explico més avall).

Si plantaràs els pebrots en un test, jardinera o hort urbà on has cultivat altres hortalisses prèviament, afegeix un 40% del teu adob habitual (humus de cuc, compost o fems). Aprofita per remoure el substrat per descompactar-lo, barreja-ho amb l’adob i omple el contenidor.

Cerca una ubicació a ple sol

Com a bones representants de la família de les solanàcies, les plantes de pebrots, pebres o bitxos necessiten una ubicació a ple sol per desenvolupar-se sense problemes. Si no en reben, aconseguiràs plantes boniques i amb moltes fulles, però totalment improductives o amb molt pocs fruits.

Si estàs cultivant a la ciutat i el teu balcó o la terra no rep sol durant tot el dia, prioritza’n la col·locació a l’espai amb més hores de sol (mínim de 5 a 6 hores diàries).

Vigila amb la distribució de les plantes

Compte amb la hibridació natural entre varietats de pebrot! Fa anys vaig plantar pebrots del Piquillo al costat dels de Padrón. Quan vaig collir els del piquillo, feliç com un gínjol, no hi havia qui se’ls mengés de picants com éren. Per això, dins de les meves possibilitats, intento separar físicament els pebrots picants dels que no ho són, és a dir, uns en una punta i els altres en una altra.
I si entremig pots posar altres plantes, molt millor!

Com i quan regar els pebrots

Els pebrots són plantes que prefereixen que la terra no s’assequi del tot entre regs. Però compte, perquè això no vol dir que hagis d’estar regant contínuament per mantenir el substrat humit.

En iniciar el cultiu, la planta serà petita i el clima, primaveral. Cal anar incrementant a poc a poc la quantitat d’aigua per planta, segons vagi creixent (com més fulles, més necessitat d’aigua) i faci més calor. Un test amb una mata de pebrots en producció en ple mes de juliol sol necessitar aigua cada dia.

Al meu clima (molt calorós i humit), he pogut observar que agraeixen un petit percentatge de vermiculita, no més d’un 10% de la barreja. La seva capacitat de retenció d’aigua és de gran ajuda durant els mesos més calorosos, especialment en les varietats picants.

A més, la manca de reg o els regs irregulars poden ocasionar que les flors (de qualsevol varietat) caiguin abans de ser pol·linitzades. A les picants, augmenta la formació de la capsaicina, responsable de la picor.

Acostuma’t a regar a la mateixa hora del dia, preferentment al capvespre o a primera hora del matí. I si et costa ser constant, planteja’t la instal·lació d’un sistema de reg per degoteig.

L’ús d’encoixinat evitarà l’evaporació en testos i jardineres, però no el col·loquis en el moment del trasplant: pot refrescar massa la temperatura de la terra, i no ens convé en aquest moment (t’ho explico una mica més avall, a la secció sobre les temperatures).

És necessari posar tutors per a les plantes de pebrot?

Aquesta és una pregunta que em fan sovint i que pot tenir diverses respostes:

• Si has plantat pebrots de fruit gros, és recomanable utilitzar tutors. Evitaràs que la planta es tombin pel pes (tant en un hort convencional com en torretes).
• Si estàs cultivant en un balcó o en una terrassa on bufa el vent, fes servir tutors.
• Si els pebrots són en realitat xilis o bitxos de mida petita, pots evitar l’ús de tutors. Però mai no estaran de més.

A casa normalment no faig servir tutors si no és que la planta comença a tombar-se. Hi poso tutors fins (en realitat, són tutors d’orquídies), perquè les canyes em semblen massa llargues per a ells.

Associacions favorables i desfavorables

Pots cultivar-los a prop de: bleda, alfàbrega, espinac, enciam i julivert.

Evita cultivar-los al costat d’albergínia, tomàquet o pebrots d’una altra varietat (especialment si són picants).

En testos, no t’aconsello combinar-los amb altres hortalisses que no siguin de cicle ràpid. L’enciam sol ser perfecte, però l’alfàbrega o el julivert conviuen durant massa temps i els robaran part dels nutrients.

Com cuidar les plantes de pebrot durant el cultiu

Adobat i fertilització

Als pebrots els agraden els substrats flonjos, ben drenats i amb molts nutrients, que esgoten ràpidament. Per aquest motiu, caldria començar a utilitzar un fertilizant de manteniment a partir del moment en què es formen les primeres flors.

És important procedir així quan cultivem en qualsevol tipus de contenidor, ja que cada vegada que surt aigua pels forats de drenatge, estem perdent nutrients del substrat.

T’aconsello utilitzar un fertilitzant líquid ric en fòsfor i potassi, que pots barrejar amb l’aigua de reg. Aquests dos nutrients són els que la planta necessita en gran quantitat per florir i engreixar els pebrots. Segueix les instruccions del fabricant respecte a la dosi i la periodicitat: no per utilitzar més quantitat colliràs més pebrots. Al contrari: qualsevol excés pot ocasionar més d’un problema.

També pots fer servir fertilitzants en format sòlid (barretes que es claven a la terra), boletes o pèl·lets. Això sí: assegura’t que la composició indiqui que són rics en fòsfor i potassi.

Com podar els pebrots

Atenció, spoiler: la poda dels pebrots no és complexa però tampoc obligatòria com passa amb els tomàquets (que per altra banda, tampoc és imprescindible i que depèn de molts factors). És més, no sé ni tan sols si la paraula poda és la més adequada per descriure dos consells que consisteixen a tallar una mica de la planta.

Elimina la primera flor que aparegui a la teva mata de pebrots

Quan la mata comença a desenvolupar-se després del trasplantament, veuras que arriba un moment en què la tija principal, que fins llavors creixia vertical, es ramifica. A aquest punt de ramificació, se’n diu la creu. I just en aquest punt, veuras com hi surt la primera flor.

Es recomana eliminar-la quan comença a formar-se, perquè així la planta segueix desenvolupant-se en lloc de consumir recursos per engreixar aquest fruit.

Hi ha qui dius que fer-ho no és imprescindible, i que no cal eliminar aquesta flor. Però cultivant pebrots en testos, i després de molts anys de prova, puc assegurar que el desenvolupament de les plantes amb la primera flor eliminada és molt superior a les que se’ls ha deixat tirar endavant el primer pebrot.
Fes tu mateix la prova, i compara.

La poda del pebrot per aconseguir fruits més grossos

Quan vam estar a Astúries amb els companys del fòrum d’Infojardín vam visitar el senyor Santiago (amo d’un hort ecològic), que ens va explicar aquesta tècnica. Ell l’aplica als pebrots de fruit gros, com els d’escalivar.
Compte, que quan Santiago parla de canyes, es refereix a branques.

Resumint (perquè aquest vídeo té un munt d’anys, i potser no se sent gaire bé): la tècnica consisteix a deixar una sola flor per branca i tallar la resta de la branca a partir de la fulla que segueix (o que està per sobre) de la flor.

Això permet que la sàvia flueixi per la branca per alimentar no només la flor que serà un futur pebrot, sinó la fulla que està a continuació. I així, el fruit creix més a prop de la tija principal que se suposa que tenim entutorada, per la qual cosa les branques no patiran pel pes.

El fruit serà més gros, o gran, perquè rebrà més nutrients a la seva disposició.

Quan es cullen els pebrots

La pebrotera és una planta que contínuament està fent flors noves, pel que no és estrany tenir pebrots madurs, d’altres en creixement i flors alhora.
Si vas collint els fruits amb una certa regularitat, la planta ho agraeix perquè alliberar-la de l’esforç d’engreixar-se un fruit l’obliga a formar més flors (que seran més pebrots en el futur).

La majoria de varietats canvien de color en madurar, igual que ho faria un tomàquet. Per això no t’hauria d’estranyar que un pebrot que has comprat pensant que és vermell (com ara una nyora), sigui de color verd quan comença a formar-se. Ja canviarà de color quan maduri i estigui llest per a la collita.

En canvi, els pebrots de Padrón es cullen quan són molt petits. Si els deixes que es tornin vermells, picaran molt més. Cada varietat té el seu moment òptim de collita, especialment en les varietats picants. Han de picar, sí, però just el que se n’espera.

La importància de la temperatura en el cultiu del pebrot

“No cal córrer, no colliràs pebrots abans de temps”. Aquest és un consell que em van donar quan vaig començar i que podras experimentar personalment.

I és que els pebrots necessiten temperatures força més elevades que els tomàquets i albergínies per començar a desenvolupar-se. Per això és habitual pensar que alguna cosa va malament quan comences l’hort amb aquestes tres varietats i observes que tot creix a excepció dels pebrots, que semblen estancats.

No passa res, és normal: quan les temperatures (tant diürnes com nocturnes) comencen a pujar, veuras com els pebrots s’espavilen.

Per aquest mateix motiu, no és recomanable encoixinar els pebrots fins que comença la floració: podem fer baixar (sense voler) la temperatura del terra, cosa que sol ser com un disparador que activa el creixement de la planta.

D’altra banda, és important saber que les mates poden aturar el creixement i la floració durant les onades de calor. Les flors cauen (avorten) o deixen de sortir i fins i tot poden caure alguns dels fruits més petits. Quan les temperatures s’estabilitzen, la planta torna a produir amb normalitat.

A casa, inicien la producció a primers de temporada i s’atura quan a l’estiu arriben temperatures superiors als 30º. Quan comencen a baixar, tornen a aparèixer flors i pebrots fins ben entrada la tardor.

Com guardar llavors de pebrot

Per guardar llavors de pebrot, has de deixar un pebrot a la planta fins que es torni vermell del tot. Cal procedir així fins i tot amb les varietats que es consumeixen de color verd, com el pebrot italià o el de padrón.
Quan maduri, canviarà de color (normalment a vermell) i quan comenci a assecar-se, les llavors estaran totalment formades i madures a l’interior.

La meva experiència personal cultivant pebrots i bitxos en testos

La majoria de gent  comença l’hort somiant amb collir tomàquets. Jo vaig començar amb els jalapenyos i altres chiles al cap, ja que m’encanten i aquí no es troben fàcilment a les botigues.

A la pràctica han resultat ser una de les hortalisses més fàcils de cultivar a casa meva. No tenen plagues ni problemes, i en testos aconsegueixo una producció més que suficient pels de casa.