Un dels errors més habituals quan es comença un hort en una taula de cultiu es refereix a la separació que cal deixar entre plantes. El més habitual sol ser transplantar-les sense saber que cal mantenir uns marges entre elles i quan comencen a créixer surten els dubtes: Què puc fer si estan massa juntes?
Com serà cada una de les plantes?
Que ningú s’enfadi si dic que quan comencem, ens n’adonem de com en som, d’ignorants respecte a les hortalisses: la seva forma, creixement, mida de la planta adulta i necessitats. La mida del planter, sempre ens enganya. Tant hi fa que siguin enciams, tomàquets, pebrots, o carbassons: totes les plàntules tenen una mida similar quan les comprem, però quan les trasplantem no es comportaran de la mateixa manera ni molt menys tindran la mateixa mida quan arribi el moment de la collita.
Posem un exemple fàcil: els enciams. Pensem en quina és la mida d’un planter i en la d’un enciam comprat a una botiga. Què pot fer de diàmetre, més o menys? 30, 40 cms? En aquest cas no correm gaire risc d’equivocar-nos però cal mentalitzar-se de que aquell planter de tot just 10 cms d’alçada i 4 d’amplada acabarà creixent fins arribar a aquesta mida.
Per tant, a l’hora de situar-lo a la taula, hem de deixar prou espai per permetre-li créixer còmodament (a no ser que vulguem recollir-ne les fulles una a una que és el més habitual).
I si ja les hem plantat?
Uhm… mal rotllo aleshores, més que res perquè probablement ja haurà fet arrels i treure-les pot ser problemàtic i fins i tot acabar amb elles. Aquest hivern li ha passat a molta gent amb les cols, coliflors, bròquils i romanescus. Ràpidament poden arribar a créixer fins als 40 cms de diàmetre a més de verticalment, i acaben creant ombres o cobrint la resta d’hortalisses de la taula.
Encara que sembli una obvietat, el millor seria sempre conèixer l’espai que necessita cada una d’elles i no trasplantar-les sense saber-ho. Però si la cosa ja està feta i ens n’adonem de que no tindran prou espai, podem optar per una d’aquestes dues solucions:
1) Trasplantar algunes per deixar lloc a les demés
Si tenim torretes o jardineres lliures, podem intentar trasplantar-les pensant que hauran crescut no només per la part que veiem, sino també sota terra i que per tant, el millor és aixecar el substrat intentant trencar les mínimes arrels possibles.
Claveu una pala verticalment al substrat per facilitar-ne l’extracció en bloc i reseu perquè arrelin a la nova ubicació, ja que hi ha una altra probabilitat de que no sobrevisquin.
2) Sacrificar les plantes que sobren
Si, ja sé que és dur dir això, però de vegades el més senzill sol ser arrancar i eliminar algunes plantes per deixar espai a les demés. Si estan molt juntes, poseu la mà plana sobre el substrat per evitar que al tibar de la planta a eliminar, no es moguin les demés. Si les arrels s’han enredat sota terra és possible que passi, per tant, procediu amb suavitat o talleu-les arran de terra.
El millor de tot plegat, és que tot i ser un error habitual, no el tornareu a repetir. És una experiència que s’aprèn a la primera. Sort!!!
